Avui la colleta reduïda : en Gerard, l'Isi , en Ribi , ampliant-se a darrera hora per l'arribada d'en Xavi. Un mirambellenc d'adopció que ja ha sortit altres vegades amb la colleta de carretera i que avui ve amb la mountain bike.
La por de fangar de valent fa que desestimem una proposta de quedar-nos pels voltants de Prats o Copons i al final decidim tirar cap a Saló i esmorzar al restaurant del camping.Anem tirant cap a la Fortesa i ja veiem que el terra no enganxa com semblava. Torna a sortir el tema de l'influència de la lluna sobre l'adherència del fang que l'amic Virreta tenia fa uns anys. A veure si la lluna ens resulta propicia ...oi Joan !.
Comencem a enfilar cap a la trialera de l'Espona , on segur que a la baixada llescarem fang , però novament la sorpresa és que el fang no s'enganxa , tot i que el lloc és dels de quedar fet un cromo !.
Iniciem la pujada al Castell amb una boira que quan som dalt no ens el deixa veure.
Avui els reagrupaments són breus , gairebé ni temps a treure el peu del pedal. Ja hi som tots , doncs vinga avall que fa baixada ! .
Agafant la variant més bella i entretinguda per dins del bosc anem fent cami fins el trencall que mena cap a Castelltalllat , però nosaltres avui farem la pujada del coll de Trilla per després baixar cap a Prades.
Travessem els carrers de Prades envoltats en una espesa boira que li dona un caire fantasmagòric.
L'Isi m'explica la historia de la creu del captaire que hi ha al bell mig de la població.
Una bonica historia !.
Abans d'agafar el sender de baixada cap a Saló l'Isi ens mostra amb una certa nostalgia les runes del mas del seu sogre. Avui les vistes no són tant espectaculars com altres cops per culpa de la boirina que encalitja tot el paisatge.
El tram de baixada fins enllaçar amb la carretera és de gran bellesa i la vegetació torna a recuperar l'aspecte antic del cami que fa anys nosaltres ja l'anomenavem el "tub".
Arribem a la carretera i fem el tramet fins arribar a l'entrada del camping Cal Paradis.
Amb una certa cautela entrem al local , no sigui cas que ens aviin els gossos. Res més lluny de la realitat la mestressa ens reb amb gran cordialitat. No estan els temps per fotre fora uns clients encara que vagin enfangats. Bé fa uns anys a Sant Llorenç de Morunys no ens van deixar dinar , després de entrar en Caballol a demanar taula. Mai més . Si no ens volen enfangats no ens hi volen mai !
Despres del regenerador esmorzar reculem fins la carrtera i ens enfilem i fort pel cami que hi ha just a costat de la sortida del sender. Carai i enfilem fort. Quina pujadeta !.
Passem pel costat de cal Quius i amb poca estona guanyem alçada rapidament.
Ara la boira del matí ha estat substituïda per un solet que ens fa oblidar que estem a meitat de gener.
Anem fent apostes sobre si a Calaf hi haurà boira o sol com ara tenim.
Al nostre darrera veiem l'imponent imatge de la muntanya tot nevada.
Aquesta visió de la neu ens fa una mica de dentetes. Comentem el tema de la Raquetada nocturna i amb l'Isi diem que es podriea fer pel proper cap de setmana. Cal aprofitar ara que tenim neu i tindrem lluna plena !.
Quan ens arribem dalt la carena el vent bufa amb força. No ens estem gaire estona parats, cal seguir o agafarem fred.
Tot planejant fem cap a la carretera de Prades.Inicialment hi ha una mica d'indecisió sobre si pujar pel coll de Trilla o donar una mica de volta . Al final triem la primera opció. A veure si estem de sort amb el fang que sempre hi ha a la zona obaga.
Pujem força bé. El fang encara que present no ens dificulta el pas i podem passar amb relativa facilitat.
Ara ja sols toca la pujada del castell que si que podem contemplar. Majestuós i radiant , una imatge ben diferent a la d'aquest matí que ens l'hem hagut d'imaginar.
Les apostes sobre la boira a Calaf van perdent punts poc a poc, encara que no seria la primera vegada que tenim boira just al arribar-hi.
Fotos Picasa Track wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada