Un correu a mitja setmana serveix per començar a pensar en aquesta ruta . Anar a Solsona , sopar al Cobert i tornar pels passos dels rierols. Qui no vulgui tanta tralla , sols la tornada despres de sopar.
A l'opció llarga ens hi apuntem en Gerard, en Ribi , Manolo , Jordi Selva. L'autor de l'enrredada , l'Isi està mig engripat i no s'hi pot apuntar.
Avui però el foc que s'ha iniciat aquesta tarda a Els Prats de rei , malauradament canvien totalment els plans inicials. La sortida cal que sigui endarrerida doncs en Manolo quan venia de Rubio no l'han deixat passar.
Quan estem esperant al Rosa , venen un parell de ciclistes que ens demanen consell per anar cap a Manresa per una via alternativa doncs els Mossos no els deixen passar per la carretera.
Quina aventura aquest parell , especialment el segon que porta una canya de pescar , unes vambes i una poca pinta de ciclista que et fa presagiar que això serà una aventura de les de llibre. No sé si Turquia els queda una mica massa lluny. Sort !.
A dos quarts de vuit , amb una certa preocupació enfilem cap a la Pineda on ja ens trobem el primer obstable. Amb una certa rapidesa , ens passa l'aguatzil , s'atravessa al trencall i ens diu que no podem passar per la carretera de la Fortesa.
Bé per l'aclariment, però tampoc teniem intenció d'arribar-nos per la carretera. Tirem pel cami i quan arribem a las Fortesa veiem ...o millor intuïm que la pujada pel castell és impossible. Trenquem cap a cal Frare. Tot plegat fot molt mala pinta. La fumerada envolta la serra i fa impossible veure la silueta de Boixadors i el cel és freqüentment solcat per hidroavions que van i venen.
Anem donant una mica de volta ara tirant per trams asfaltats cap els Quadrells i d'aqui a cal Barrusca per sortir a l'indret de cal Puigpelat , després d'un petita enrredada (que fariem sense aquests adrenalítics moments !), on ens trobem amb els de protecció civil que ens informen una mica de com va el tema del foc.
Ara decidim seguir per la carretera cap a Pinós. La fumerada que anavem veient tota l'estona als fondos al nostre davant i que ens feien presagiar una ofegada pujada cap al Santuari es dispersa i ara les vistes des del capdemunt són força alentadores. Sembla que el foc s'ha extingit doncs no es veu l'enorme columna de fum que abans veiem. Millor !
Fem foto de rigor i iniciem el descens cap a Su on tenim el primer dilema .
És una mica tard, doncs són dos quarts de deu i ara podem continuar cap a Freixinet o bé anar a veure si trobem el GR que mena al Miracle.
Escollim aquesta darrera opció però tot el trajecte va per asfalt fins arribar-hi , llàstima , el nou traçat s'ha menjat alguns trams de cami.
No queda gaire estona de llum , d'aqui a poc el ritme baixarà en picat i a més a més aquesta part de la ruta ens és gairebé desconeguda. Llei de Murphy , la liem i acabem perduts. Resultat final agafem el cami que ens porta a la baixada despres de Freixinet , hem donat una bona volta , si haguessim tirat recte a Su , hauriem fet ràpid els vuit quilòmetres de pla i baixada fins on som. Ara toca no encantar-se , agafar carretera i manta cap a Santasusanna.
Un cop arribats al trencall del pantà fem el collet del Pi de Sant Just per arribar a Solsona just a les onze de la nit. Tant asfalt . Si ho sé agafo l'altra bici !.
Tot i aquests contratemps, encara arribem els primers al Cobert , la resta de la colla , que venen amb la furgo per fer sols la tornada en bici , encara no han arribat.
Fem el trago , alguns amb més sort que altres per la tardança del cambrer, i un cop ja hi som tots comencem el sopar.
Esperem que la cosa no s'allargui com l'any passat o encara arribarem a Calaf clarejant!
Som una bona colla , passem de la dotzena i amb tanta gent , mai passa cap contratemps , no ?
Fem la foto de la sortida , gairebé sense molestar el trànsit que passa a aquella hora , o això creiem , i comencem a rodar tot buscant el cami dels rierols sota alguna escridassada de la gent de les terrasses que ens veuen com una colla de benaventurats. Raó tampoc els falta !.
Ospes la gent es veu que va entrenant doncs el ritmet inicial és força ràpid. Si et despistes fent una foto... , et quedes sol com un mussol.
Al cap de poca estona comencem a arribar als primers passos dels rierols ,que sempre són motiu d'una certa curiositat morbosa per veure qui es fot moll com un poll.
Els més trialeros passen damunt la bici mentre els clàssics ( patosos i no tant valents...) mirem d'anar assegurant agafant opcions més equilibristes per mirar com passar sense fotre el peu a l'aigua.
Al final les dues opcions tenen la mateixa recompensa i en els darrers passos tots plegats ja no estem de tants miraments.Si s'ha de fotre un peu a l'aigua, si fot. A més a més la temperatura avui és força bona.Seria molt diferent passar-ho al gener...!
Quan estem fent cua en un dels passos ,l'anècdota del dia , doncs de cop l'Agapito s'ens estimba pel marge dret , queda panxa enlaire com els escarbats i ha de tindre l'ajuda de la resta per poder sortir , o encara hi fora ara. Un inicial conya per la situació , però l'home no ho feia pas de broma. Tot plegat , per gravar-ho !.
Finalment sortim a la pista de Freixinet , ara toca un tramet d'asfalt que s'agraeix per parts de tots , una mica no fa mal.
Al voltant de les tres de la matinada ens arribem al poble de Freixinet, però després de la bronca de la darrera edició passem de llarg no sigui que enguany ens aviin els gossos.
Avui si que la fem tots , la variant off road que va a espetegar a Su , on començarem la llarga pujada cap a Pinos on la cosa es va trencant doncs les forces ja comencen a flaquejar.
Una estoneta de descans i reagrupament a peu del Santuari de Pinós i cap avall que fa baixada. No fa el fred ni la boira de l'any passat.Molt millor !.
Anem fent la tornada bastant agrupats , cosa que ens permet gaudir d'uns bons moments mentres reparem una punxada a la roda del davant de la bici de l'Ignacio. Bé el més correcte seria dir que ell la va reparant i la resta com al MOPU , sense ajudar , mirant i fins i tot fotent conya.
Així arribem a Calaf , ben d'hora. Gairebé a tres quarts de sis del matí. Deu n'hi do ! Per poc la nocturna no se'ns fa diurna...
Fotos Picasa Track Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada