20120526 BPB , la revàlida: 2 de 4 ...amb folre i manilles !

Ja hi tornem a ser quarts de sis del matí estic arribant amb el cotxe al Velòdrom d'Horta i ja començo a veure cares conegudes del mundillo. Tot a punt per una prova que a part de la primera edició del 2006, a les dues darreres les coses s'havien torçat: l'any 2008 per una "espantà" col.lectiva i solidaria per la pluja , tot i anar equipat amb els parafangs com a la PBP2007 i previament haver dit que ja podia ploure que jo no em retirava (je !) i al 2010 per una espatlla encara convalescent i la posterior esbroncada del metge. A veure que fotarem avui !.

Després de passar les verificacions , amb en Porta a les tècniques i la Maria Fuster a les administratives, vaig a deixar la bossa de la paperassa al cotxe i m'adreço a la sortida on em trobo amb la representació calafina d'enguany, el Pep i el Pepe que han dormit a un hotel aqui a la vora.

Enguany una mica de batibull. El fet de que a darrera hora es canviés la manera de fer habitual de la sortida en grupet darrera el cotxe neutralitzat fins a sortir de la capital fa que comencin els comentaris.
De fet a l'hora de segellar es transforma en un pollastre de maria santissima. A més a més el segellat manual fa que l'operació trigui el seu temps.

Un cop segellat , on curiosament no sóc dels darrers ,el segon després d'en Francesc Garcia de Girona ,  quan anem a iniciar el pedaleig ens diuen que no podem sortir . Ai carai !

Una mica de dubte , que si si , que si no i al final comencem tot seguint les fletxes que donen impressió d'un acurat marcatge de tot el recorregut.

El tema de la sortida , a revisar de cara a la BPB'2014!.

Inicio la pujada cap a l'alt de la Ventosa amb l'altre Francesc Garcia , el de Sant Celoni, que avui ha vingut sol. Al seu pare , aquest veterà i valent ciclista li comencen a pesar els anys !.

També faig petar la xerrada amb els de la P.C. Barberà, tant amb en Francisco Santiago amb qui varem coincidir al BRM400 del Pla de Sta.Maria , on va enrredar al seu cunyat a que el seguis amb cotxe i ... continuent dirigint-se la paraula !, com amb en Asensio , un vell conegut desde la durissima PBP del 2007 on varem fer un grapat de quilòmetres junts.

Es coneixen la carretera gairebé amb els ulls clucs. I a la baixada això es nota , sobretot a costat d' algú com jo que mai he estat un bon baixador i cada vegada vaig amb més cautela.

Passat aquest tramet de curta baixada , toca anar fent cap a Martorelles , Montornés a buscar l'inici de la segona pujadeta del dia , el coll de la Font de la Cera , desconegut per mi , almenys damunt la bicicleta. De nou la baixada pel mig d'Alella fa que em despenji momentaniament del grupet , a qui tornem a enllaçar amb una mica d'enteniment en uns relleus de la colleta a la N-II.

Amb en Miquel Romagosa , que com jo no és home d'anar amb un grupet anem fent a partir de Sant Pol , potser ens entretenim mirant l'hora que és ... ! . A partir d'aqui el grupet es desintegra en mil bocins. I la carretera es va convertint en una processó de ciclistes que es van despenjant del final de pilot al rebre les fuetades dels canvis de ritme a les rampetes.

El ritmet fins ara ha estat més aviat elevat i la mitja està per damunt dels 30 qm/h cosa que fa que ens arribem al control de Lloret amb una antelació de mitja hora. Això si que és una novetat , arribar fora de control però pel davant .  Je , je , tinc l'ego pels núvols ...Ja puc estar content, me'n torno cap a casa !

Trobem a en Morales que està nerviós i que fa de control. Bé això tampoc no és una novetat . Torno a començar el text : Trobem a en Morales que fa de control....Aquest home no canviarà . Joan , Joan !

Aprofitem per menjar una mica i fer petar la xerrada tot canviant impressions sobre el que portem fet , encara que l'atenció es centra en el que just ara sortint de Lloret ens caldrà fer.

Finalment és l'hora d'obertura del control i ja ens deixen fitxar. Segellem i continuem el nostre cami. Sortint de Lloret i passant per llocs on recordo del Mega del 2010 , l'altra passió que comparteixo amb els de casa.

Al sortir del núcli urbà començo a rodar al darrera dels meus colegues calafins , però veient que porten engravat el plat gran ( no sé si tenen avaria i no els entra el petit ...o estan més forts que un roure !), decideixo anar fent , doncs ara toca un tram de gran bellesa però força trencador que recordo de la Supermarxa Catalana Terrassa-Roses que s'organitzava fa un bon grapat d'anys a finals dels 80's o dels radis Manresa-La Bisbal-Manresa que varem fer el 2003.

Aprofito aquestes línies per fer menció d'aquestes dues opcions. Per una banda seria bó recuperar aquesta Supermarxa Catalana , que es feia amb un caracter no tant competitiu com avui tenen les marxes , anant més o menys agrupats , dinant a un lloc determinat plegats i tornada amb autobus fins el punt d'origen , cosa que et permetia estrenyer vincles a part del pedalar pur i dur.

Per altra banda els Radis de Catalunya que organitza la Penya Ciclista Bonavista. Aquests recorreguts de pedalar lliure, que com el seu nom indica són itineraris radials , sortint tots ells de Manresa i anant a espetegar a 17 diferents punts de Catalunya, tenen una mecànica semblant a les Fleches de France de l'Audax club parisien del nostre pais veí , i són una opció desconeguda però amb similar filosofia als brevets doncs inclús s'afegeix el fet de poder triar dues opcions: cicloturisme , per a gent que no va en bicicleta normalment i l'opció cicloesportiva , amb les mitjes similars a les dels brevets.

Un carnet de ruta amb uns controls on segellar , inclús un diploma per qui els aconsegueix tots en un o altre sentit  i una bonica medalla amb el radiat sobre el mapa de Catalunya complementen aquesta interessant alternativa.

Recuperant el fil de la PBP , el tram fins a Sant Feliu , al final es fa força millor del que recordava, de fet l'asfalt es troba en perfecte estat , molt lluny d'aquella carretera picada i plena de sorra. Encara que el puja i baixa continua essent la tònica general i a segons quina hora es faci , el "manolo" et pot fotre tou , tou !.

Arribem a Sant Feliu i creuem pel passeig marítim . Quines ganes d'anar a remullar les cames. Que hi farem haurà de ser un altre dia , avui és tard.

Ara ens toca passar Platja d'Aro on coincidim amb el Rallye que s'està cel.lebrant. Ens trobem amb un parell de sorollosos vehicles que surten de la població per anar a buscar els trams cronometrats. Precisament això ens origina un canvi de plans , doncs al trencall cap el coll de la ganga , ens trobem a tota la plana major de l'organització que ens escridassen , amb en Josep Bochaca  , el president de la FCC  fent ell mateix d'improvisat banderí , indicant-nos que hi ha canvi de plans, la carretera està tallada. Hem d'anar cap a La Bisbal/Torroella de Montgrí per la nova i ràpida alternativa, fins i tot amb algun tram d'autovia.

Sort que el vent no empreny gaire doncs aquest tramet amb trànsit i trossos d'autovia són dels passar via ràpidament i retornar a les anhelades carreteretes tranquil.les.

No veig cap senyal de prohibit circular bicicletes , però m'emprenya sentir els cotxes passar a gran velocitat pel nostre costat.

Manelic, fugim de la terra baixa !.

Amb en Miquel tenim un moment en que dubtem doncs el grupet que va just al nostre davant tira cap a la Bisbal , però a la rotonda a dreta ens indica Torroella de Montgrí . Parem , ens ho mirem bé , donem la volta a la rotonda i ens hi encarem , es preferible aquesta opció més turísitica , tranquil.la i menys perillosa.

Ens arribem a Torroella de Montgrí , en plena ebullició , gent , badocs , cotxes , motoretes ,... que fan que ens costi d'arribar al control.

Aqui dinarem. Sols un parell de punts a criticar: el fet de tindre que dinar a ple sol sense cap ombra on resguardar-nos i la música , per no dir un altre mot malsonant , que fa inclús impossible tindre una conversa amb els companys o comentar la jugada amb la familia per telèfon , la meva dona es deu pensar que estic de marxeta a algun "after hours"... !

Em foto un plat de macarrons , coca cola , fruita i ens disposem a reemprendre la ruta. Al anar a sortir , veig en Josep Caserres de Vic i li foto un crit. Em fa un gest i em diu que ja vé. Esperem una mica , però finalment tot veient que van passant els grupets decidim anar fent, primer amb en Miquel i en Jordi Valls, amb qui varem coincidir al "seu" BRM400 del Pla de Santa Maria, i després tot una bona colla dels Països Valencians.

Si no m'enganya la meva percepció , donem una bona volteta per començar a encarar les carreteres cap a Peratallada on hi ha el proper control .
La visió d'un grupet al noste davant fa que el ritme s'acceleri. i jo m'en vaig cap enrrera perdent roda. Anar fent , no al posar-se nerviosos, de fet al cap d'una estoenta veig que no soc l'únic en notar l'augment de ritme i poc a poc es va despenjant gent en aquest tram ple de tobogans.

Comencem a passar petits poblets però no veig cap bar on poder parar a veure els entrenaments de la F1. Com és possible !. Finalment quan passo per Vilanova de la Muga , que està ben engalanat doncs hi ha fira, en trobo un fotimer. Alto...!!!.

Para al bar de la plaça i em foto una coca cola , unes patates i puc veure els entrenaments.

Reemprenc el cami. Ara sols queden uns quatre quilòmetres fins a Peralada on hi ha el control.

Em trobo amb la colleta dels gallecs, parlo amb Emilio Blanco , el representant per Galicia del mon breveter i que en Porta aquest matí no em savia dir si vindria o no . Vaja gallec !

Quan arribem al control , segello i saludo a la parella Donostiarra , en José Ramon i la Lourdes , amb qui vaig coincidir al BRM1000 de Bilbao i després també ens varem veure fugaçment a la PBP .

També veig en Pere Simón , porta un plat als dits i es queda a dinar.Jo continuo tot sol , però al poc de començar a rodar vaig amb en Jesus Horno , un altre apassionat per les dues rodes ...o més , amb un curriculum amb proves com les 24 hores de Le Mans ... en patins en línia. Vaja , com sempre he dit , en això de la bicicleta no n'hi ha ni un que volti rodó. Qui no té un all té una ceba !.

Amb aquest conyon tarragoní , de Jaen , amb nom d'estornut i cognom d'electrodomèstic com ell mateix és defineix comencem a afrontar les rampes del coll de Banyuls , un port desconegut per la gran majoria de nosaltres , amb unes fortes percentatges però amb l'asfalt en bon estat , tot i que que l'amplada és de la un cami rural asfaltat , per sort el trànsit és gairebé nul.

Arribem a dalt del coll i fem la foto de rigor. El record de la guerra en aquesta zona també quedà palès en les taules informatives que hi ha , tot recordant el pas dels refugiats.Tot i la presència d'un geocaching a la zona la seva recerca la desestimo doncs amb aquest calçat i donat la distància és totalment desaconsellable. La zona es mereix una visita amb més temps i calma un altre dia!.

En Jesús em diu que està cardat , cardat i que no pot menjar res. Li dic que cal que reposi forces i li ofereixo una glucosa de fàcil absorció però em diu que anem tirant.

La baixada , una cop passat el primer tram que veiem des de dalt , es converteix en una carreterota vella i atrotinada plena de sotracs i forats que posa una mica en joc la nostra tècnica endurera !.

 Quan som gairebé baix del tot , trobem uns ciclistes aturats a la font i parem. En Jesús em diu que tiri que ell es queda allà a refer-se. Jo continuo fins arribar-me a Banyuls-sur-mer , una bella població costanera de les que et conviden a aturar-te a fer un geladet a l'ombra d'un parasol a les terrasetes que hi han a costat del mar.

Jo decideixo anar a veure si trobo una farmacia a buscar Decontractyl , en duc un parell de pastilles , doncs sempre va bé per le rampes però he pensat que el pas per França era una bona excusa per comprar aquest producte que no es troba a casa nostra.
Merda la farmacia està tancada !.

Quina enveja al veure la gent a la sorra prenen els primers banys de sol. Quan estic aturat fent fotos passen una colleta , entre ells en Horno , reemprenc la ruta cap a Port-Vendres amb ells que pujen una mica més lents que jo.  Al entrar a la població m'aturo a fer algunes fotos. No puc perdre molta estona , però el lloc s'ho mereix , encara que això de fer fotos és engrescador i quan comences no pots parar,  tot i que avui duc la màquina de reserva doncs la meva està a reparar i la qualitat de les fotos es veu força mermada.

Torno a provar sort amb un parell de farmacies , però sembla que els francesos tenen una salut de ferro , totes xapades!. Que carai una altre dia serà !.

Sortida amunt de la platja i comencem a encarar cap a l'interior direcció Ceret. Abans d'arribar-hi em trobo amb en Horno que està aturat descansant . Al cap d'una estona , a la plaça de Sorède no puc resitir la temptació , m'aturo per saborejar una coca cola en un entorn tant bell com aquesta plaça engalanada.
Al cap d'un estona passen una colleta i al seu darrera en Jesús. Li foto un crit. No s'hi pensa dues vegades . A fotre un trago s'ha dit !.

Ara ens toca força pla fins arribar a Ceret on començarem a enfilar la llarga pujada tot seguint el curs del riu Tech que ens farà arribar als peus del coll d'Ares, la bestia negra del recorregut d'enguany. Resulta xocant que fins ara el perfil era gairebé tot pla i ara comença lo trencat, però anem per passos , que tot arribarà !.
Li dic a en Horno que tinc ganes de fotre'm una pizza i que potser una bona idea seria anar a sopar fora del control d'Amélie-les-Bains.
Al entrar a la població veiem una pizzeria mòbil que estan gairebé plegant trastos. Em diu si parem.Jo li contesto que més endavant segur que 'hi hauran més. Craso error.

Al entrar a Amélie-les-Bains ens fan creuar el pont a dreta. Malament rai , o anem cap el coll de Xatard o això s'emmerda. No , no anem a Xatard , falsa alarma anem per la banda dreta del riu a buscar el poliesportiu que es a la sortida del poble però fugint de la zona més turística.

Segellem i dubtem si entrar o anar a buscar una pizzeria. Anem al menjador i preguntem si tenen pizza. Ingenus! No i ens diuen que tot estarà a punt de tancar. Ara toca el pla B , agafar el que tenen. Em diu el nom d'un plat que desconec. Quan li pregunto que és em diu qu el cuiner m'ho portarà a taula i de moment que mengi unes verduretes emboliades en un tall de pernil dolç. Molt bònic. Jo també agafo un plat de macedonia. Coses el més estandard possibles , no fotem invents que ens hi va el físic de l'artista !

Quan estem a mig sopar arriben la colleta de la Bonavista , en Manel , en Josep Maria i en Jordi Vilaseca.

Acabo de sopar , tot i que la pilota ...! tal i com contesta en Josep Maria quan li pregunten : "Una està bien ...la otra no sabes donde ponerla". Collins quines pilotes...!.

Omplo els bidons , vaig a la bicicleta a començar a preparar la sortida i llavors m'en vaig als wc a fer un canvi de "rodes" . Entro tot fent conya amb en Jordi , li foto mossegada a un orellò d'albercoc i llavors de manera gairebé fulminant he d'anar a la tassa del vater a descanviar la pela .
Osties quin mal moment que passo. I li foto passar a en Jordi ...que no s'en sap avenir que cony m'ha passat.

Menjo una mica de pa per no anar en dejú i amb la por al cos de que collins m'ha passat. Potser ha estat una reacció a les ditxoses pilotes !

Iniciem la pujada cap a Prats de Molló amb en Horno , apurant les darreres llums i endinsant-nos en la foscor  de la llarga pujada. Aquest port es fa llarg, molt , molt llarg baixant i per tant la pujada no serà diferent.

En aquest sentit sols he fet la pujada fins el trencall cap a Costoja a les edicions del 2006 i del 2008 , la primera fosc després de vindre de Perpignan i la segona amb llum de dia doncs no s'arribava a la capital de la Catalunya Nord però s'allargava el recorregut després per la Catalunya Central , anant a passar per casa, Calaf.
A partir d'aquest indret novetat per mi , però amb la companyia d'en Jesús anem fent via fins a Prats de Molló on fem una aturadeta regenerativa , ell està força cascat i jo aprofito per posar crema als peus , al cul i a tot arreu !.

Abans de reiniciar la marxa , passen un parell de colles de vianants que s'interesen pel nostre periple i marxen tot esperonant-nos amb un alentador: Courage !

Ara toca el tram més dur , aquest si que no és nou per mi , l'estiu del 2009 vaig aprofitar unes vacances a Sant Pau Seguries amb la familia per fer una escapada bicifotografica a aquest preciós lloc , que per mi té un especial valor. El meu avi sempre em parlava de la seva fugida a França pel coll d'Ares, de Prats de Molló , de la seva estada al camp de refugiats d'Arles-sur-Tech... I quan vaig visitar el museu que hi ha a Camprodon no vaig poder evitar recordar alguns dels passatges que l'avi sempre m'explicava.

Els colegues de la grupeta ens enxampen a mitja pujada i amb ells anem coronant el coll , que amb la foscor de la nit no ens deixa admirar els bells paisatges que es poden contemplar. Llàstima!.

Quan finalment coronem anem al costat de la caseta del bar per abrigar-nos una mica i preparar-nos per la baixada cap a Camprodon. Jo me'n vaig cap al monument que hi ha en un gest que repeteixo cada cop que hi passo. Va per tu avi !.

La baixada se'm fa llarga de veritat , la son em comença a donar pel sac. Tot i treure abric per passar fred i poder vencer la maleïda son , finalment decideixo aturar-me breument per buscar un lloc on fotre un cop de cap. Em torno a reincorporar el més ràpid possible però passo la crisi més gran de tota la prova , fins que m'enganxo a una colleta que em tornen a desvetllar i amb qui arribo a Ripoll on tenim el control. He trigat tres hores per fer els 42 quilòmetres que van del coll fins aqui. Deu n'hi do ...!

Entro al pabelló i m'en vaig a buscar un lloc on dormir una estoneta. A la foscor veig en Manel Calderó que ja està dormint just a l'entrada a la pista. Jo m'en vaig a buscar un matalàs dels que hi ha a l'altra banda de la pista , procurant anar a un racó més silenciós i lluny del tràfec de l'anar i venir de ciclistes.
Poso el meu rellotge a les 4h30 i em foto a dormir. Tot i dur un petit sac de seda em foto sobre un matalàs amb un altre al damunt seguint la tècnica del "si el del costat ho fa ...".
Quan sona el despertador, em sembla sentir les veus llunyanes d'en Manel i d'en Pere Simon , però no en tinc prou i decideixo mandrejar una estona més.

Al final marxo a dos quarts de sis , al sortir veig a en Horno , però m'indica que es queda una estona més a dormir.

Foto un lleuger cafè amb llet i unes pastes i em reincorporo a la ruta tornant a recular cap al punt d'on veniem per anar a buscar la carretera de Vallfogona.

Quan passo per davant de l'estació de Renfe , no puc evitar aturar-me , fer-li una foto i dir pensant en el 2008: "Avui no toca...!" .

Començo a pujar cap el coll de Coubet. Una carretera que sempre he fet en sentit contrari , d'Olot cap aqui. Els primers metres són un veritable plaer pels sentits. El començar a dibuixar-se les muntanyes , el desvetllar de la natura , el trinar dels ocells , la calmosa actitud de les vaques , tot plegat et fan passar com de puntetes sense fer soroll, gaudint de cada instant , sense presses , que ja hi haurà temps més endavant per això.

Les referències que duc són d'una pujada fins al coll de Canes , però resulta que a mig cami, baixem . Ospes tu ! Fins i tot a un altre parell de ciclistes que enxampo també els ha despistat la baixada que ara hem fet.

Al final corono el coll de Canes , foto de rigor , mirant de no tocar la valla electrificada. L'amic Colell va tindre un ensurt gran fa uns anys amb la llei d'Ohm , la conductivitat del cos humà i la dels líquids ... Vaja que es va fotre a pijar sense adonar-se i li va fotre una cargolada aqui al mateix coll  precisament mentre esperavem al Segarreta !

Ara toca una llarga baixada amb el famòs doble ganxo que és veu a tots els mapes de carreteres i arribar a la càpital de la Garrotxa , un altre entorn que ens té el cor robat , tant a la meva dona com a mi , juntament amb Tenerife. Serà pels volcans ...!

La entrada a Olot es fa sense trànsit , sense públic , sense sorolls ,  sembla ben bé una ciutat fantasma.

Enfilo els darrers metres que ens acosten al control de Sant Esteve d'en Bas. Aqui retrobo la colleta de la Bonavista , que estan a punt de sortir.

Com altres companys han dit ja, aquest és un control del que tinc un bon record:  el gust del pa amb tomaquet i l'embotit . Nois d'admirar el vostre gest i per ser un xic fets a la vostra.Diferents !.
Gràcies a vosaltres deixem per un moment les barretes i totes aquestes mariconades . On hi hagi un bon tros de fuet ...!

Comencem a encarar el coll de Condreu . Ens enxampen un parell de ciclistes que ens pregunten pel que estem fent . Quan ens pregunten  d'on anem i per on venim , no s'en saben avenir .

Amb en Pere coronem junts. Li  foto un crit : "Foto", però no està d'osties , Jo m'aturo , trec el mini trípode i faig la foto de rigor i som-hi cap al pla de la Devesa , lloc on vaig retornar a la vida després d'un "Pajaron complex" de campionat als radis de Manresa-Figueres-Manresa.

Amb la grupeta fem el segon collet , el coll d'en Bac on ells aprofiten per fer un canvi d'olis i jo per fer la foto de rigor. Un cop comença la baixada , la colleta baixa que se les pela i s'escapen rapidament.
Trobem gran quantitat de gent amb BTT i gent fent de control doncs avui s'està fent la marxa del Cabrerés i hi ha un bon plegat d'opcions per cobrir tots els nivells.

Finalment arribo al plà , la plana de Vic tota per mi sol. Ens fan girar a esquerra cap el pantà de Sau per encarar la pujadeta que ens durà a Folgueroles on tenim el control.

El record del control de Sant Esteve fa que m'hagi montat les meves pròpies històries i estigui segur que aqui em tornaran a donar embotit en un afany de que un posible pique gastrocultural intercomarcal em serveixi per saborejar l'embotit d'Osona i d'aquesta manera poder treure conclusions. Així al arribar al control el primer que faig es demanar l'embotit de marres. Em diuen que no que la federació sols els ha donat això . Malament . Bronca al canto ...amb conya !
Hi ha en Josep Caserres. Al veure'l canviat li pregunto a quina hora ha acabat i em diu que s'ha retirat. Em sorpren moltissim que aquest valent ciclista hagi tingut que abandonar. La cosa havia de ser molt però que molt sèria. Ens explica que va fer la meitat d'Ares a peu i va trinxar totalment el plàstic de les cales deixant sols els tres cargols...!

Ens mima en els petits detalls , qui millor que un ciclista per saber el que agrada i el que no. També ens indica una possibilitat de fer a la pujada a la Pullosa, anant a Tona pel lateral un cop arribats a l'indret de l'autovia i fer la pujada coneguda d'altres brevets.

Amb en Pere anem seguint la ruta marcada , i comencem a enfilar la pujada. La colleta valenciana encapçalada per Domingo Santos ens van passant , sembla que tenen pressa. Nosaltres anar fent tot assaborint el curiós i ferestec paisatge que hi ha a la part baixa del port.

La calorada comença a fer acte de presència i quan el ventet s'atura l'ambient s'escalfa de valent.

Vaig controlant amb el mirallet, aquest petit gadget que tant fa riure als "pros" , però que em dona en tot moment informació sobre el que va passant a la reraguardia . En Pere va pujant amb certes dificultats. Quan manquen un parell de quilòmetres i veient que els valencians no han obert el forat que les ganes de les primeres rampes semblava que obririen , decideixo donar una alegria al meu cos , començant a expremer la maquinaria i donant una bona acceleració que em permet superar poc a poc de nou a gairebé tota la colleta a excepció de les primeres unitats que ja estan assegudes al coll a l'ombra d'un arbre tot esperant un merescut reagrupament. Una petita victòria de la mula carregada sobre els descarregats purasangs ...i una glopada d'elixir revitalitzador pel meu ego!

Ara un cop coronada s'inicia el tramet de suau baixada cap a Collsuspina , els plans cap a les interessants, recomenades i en aquest moment molt més fresquetes coves del toll i les darreres rectes amb Moià al fons.

A la càpital del Moianès els semafors ens ajuden a reagrupar el pilot que es torna a trencar a la sortida aprofitant la pujadeta del trencall del circuit verd. Quina colla de picats aquests dels Països Valencians !.

Amb ells m'arribo al control de Calders , al mig del poble , un lloc també conegut per ser molts cops un dels darrers controls de la"meva" Selènika.


Quan deixo la bici i vaig a segellar , tinc la sorpresa de veure la Trek d'en Jordi i la Scott C1 d'en Josep Maria. Carai pujant per Tona s'avançava més , ja ho deia l'amic Casserres !. A dins me'ls trobo dinant. En Josep Maria em comenta que a la seva peugeot "old edition" al darrer brevet se li va trinxar un tirant traser del quadre. No tot pot durar eternament !.

A dins una pantalla gegant presideix la sala i ja que falta poc per que comenci la F1 de Monàco i aprofitarem l'avinantesa per matar dos pardals d'un tret.

Saludo als colegues de Canet i Arenys de Munt que estan acabant de dinar.

Fem el dinar i podem veure la sortida de la F1 , gaire més cosa no , doncs ja volen rematar aquesta història.

En Pere Simon marxa a buscar un lloc on fotre's un xampú ben fresquet. Nosaltres carreguem els bidons i quan estem sortint de nou a la carretera me n'adono que me n'he deixat un a la taula. Reculo a buscar-lo. Qui no té memòria ha de tindre cames !.

A la rotonda m'esperen la grupeta amb qui fem la baixada cap a Monistrol de Calders. La temperatura és força alta i la proposta d'en Josep Maria d'aturar-nos a Sant Llorenç Savall a fotre un cafè es agafada amb bona acollida per tota la grupeta. Fotem un bon refrigeri. En Josep Maria ens diu que s'estava quedant clapat damunt la bici i li calia un cafè. Jo em foto una llimona gelada que baixa de nassos.

Arriba en Pere "Calderí" Simon que diu que un altre xampú serà un xic massa , però finalment allarguem la parada. No cal correr per fer tard. Passen els de la colleta valenciana , que no s'aturen. Nosaltres assaborim el moment , la ruta en totes les vessants , no sols de pedalar viu el ciclista !.

Reemprenem la ruta que aviat ens ha de portar a la civilització , la part més odiada de la ruta , voltes i més voltes per zona de poligons amb un ventet de cara que semblen voler fotre enlaire la màgia d'una arribada que hauria de ser un moment dolç .

En Manel bon coneixedor de la zona ens va guiant pels carrers , tot i que la senyalització continua essent perfecta amb una excel.lent visibilitat de les fletxes indicadores de la ruta. Finalment iniciem la pujada al Forat del vent , me n'havien parlat molts cops i de fet ja estava desitjant fer-la.

El collet no té gaire duresa però amb prop de sis-cents quilòmetres a les cames les forces estan ja un xic tocades. A dalt la vista de Sant Cugat per una banda i de Barcelona per l'altra s'ens fan un espectacle impresionant. Ja ho diuen que si les coses et costen , en gaudeixes més !.

Ara baixada ràpida cap el Velòdrom , que ja podem veure des d'aqui dalt i fem els darrers metres pels carrers (i voreres !) pujant la darrera costa que ens acosta a l'entrada al recinte. Crits per part dels ciclistes que hi ha , el duo de Canet-Arenys que estan carregant les bicis. Ens fan passar al velòdrom i donar una volta. Per la part baixa de la pista , els peraltes cal afrontar-los amb velocitat i c...!. Ara ja no portem ni una ni altra cosa! Be la segona jo la porto una mica escaldada...!

Acabem la volta d'honor i entrem a les oficines on segellem el carnet i en Porta ens dona el diploma . Han passat 36 hores des que varem sortir , com si fossim el president Tarradellas podem dir la famosa frase "Ja sòc aqui" .

La BPB'2012 ja és història ara toca una bona dutxa que ens faci treure la suor i un merescut sopar que farem al bar de Velòdrom que ens serveix per dir quatre (o cinc) ruqueries. Amb en Josep Maria això està assegurat, ...

D'aqui quinze dies cap a Manresa hi falta gent ....!

BPB2012             Fotos Picasa         Cròniques