2012/05/13

20120512 BRM400 Manresa ...de nou ara Lleida, i Mequineza ...i Monzón !

Com a l'administració , tot per duplicat , ara doncs toca de nou fer un brevet de 400 , el de la Bonavista. Juguem doncs a casa...més o menys! Vaja que esmorzar a Mequinensa i dinar a prop de Monzón no sé fins a quin punt es pot considerar recorregut local...!

No cal llevar-nos tant d'hora com l'altre dia , encara que amb les obres de la C-25 qualsevol cotxe que agafis a Calaf el duus fins a Manresa.Tal dit , tal fet !. Agafo el cotxe més lent que deu estar circulant per l'eix durant tot el cap de setmana. Llei de Murphy !.

Quan arribo a Manresa , baixo la bici , m'acabo de guarnir de romà i vaig a buscar el carnet.

Saludo a la resta de representació calafina per aquesta ocasió, en Pep i en Pepe que ja s'han convertit en randonneurs al 100% i no en volen sentir parlar de BTT ni d'altres coses. I pensar que fa uns anys em miraven malament quan anava amb la bici de "rodes llises" . Tot canvia !.
Bé si tot canvia ,per avui la consigna és clara , a veure si no ens fotem molls com al BRM400 de l'any passat!

Saludo en Porta amb qui comentem les darreres jugades i vaig cap a la penya que estan a punt de tancar ja. Em donen una bossa amb el carnet de ruta i el meu retrovisor que en "Pesa" li ha donat al Manel Arrufat i vinga cap a la sortida hi falta gent !.

Avui hi ha la grupeta al complert , "il capo" en Pere Martí , els dos Manels: Arrufat i Calderó , en Josep Maria , amb la seva peugeot "old edition" , en Fons l'holandes volador , en Petri el Guillem Tell de Santpedor i la representació toranesa , en Jordi Vilaseca.

Comencem seguint les indicacions d'en Pere Martí anant per la rotonda del pont de ferro per enfilar per l' avinguda de les Bases de Manresa i sortir en direcció Sant Joan de Vilatorrada , on trenquem cap a Calaf per Fonollosa.

A l'indret del Goscan , esverada d'en Hector Abad que sols un parell de ciclistes responen.

Veig que els meus colegues calafins esperen sense perdre la paciència. Millor agafar-ho amb calma. La procesó és molt llarga ...i el ciri molt curt !

Amb la constant conya d'en Ruiz Lozano , la tremendissima patecada de l'altre dia per sort ha quedat en una anècdota , anem enxampant de nou alguns escapats i ens arribem a Fonollosa amb molt menys vent que l'altre dia.

Suau pujada del Pallarès seguida d'un cert relaxament a la baixada de manera que als plans d'Aguilar ens enxampa una bona colleta amb qui afrontem la pujada de Sant Pere Sallavinera envers Calaf.

A la Llavinera els dic em conya que no vull el premi de la muntanya , sols agafar una mica de temps per poder tindre temps de recollir la manxa  que m'he deixat a casa.

Quan coronem a Calaf amb en Miquel del U.C.Vilanova li dic que no em segueixi , que entro a Calaf a buscar la manxa que m'he descuidat. No m'ha acaba d'entendre i em mira amb cara d'incredulitat.

Paro a casa , vaig al garatge , agafo la manxa i torno a pujar damunt la bici. A mi em sembla tot plegat ha estat un plis plas , però al sortir ja s'ha escapat el bus. Si no els enxampo a la pujadeta de sortida de Calaf malament rai ! No veig ningú fins i tot dubto de si no s'han despistat i han tirat cap a Sant Guim, però la presència dels dos colegues de Calaf fa inviable avui aquesta opció que altres cops si havia passat.

Al passar la rotonda de Mirambell veig la cua del grupet a lo lluny que ja em porten forces metres. Confirmo les distàncies que són uns 700m que a partir d'aqui en solitari i als plans s'aniran incrementant. Bye , bye !!. A esperar un altre bus !

Després de coronar Conill em trobo una colleta aturada a la cuneta. Primer em fa l'efecte de que ha estat una caiguda. Afluixo per si els ha passat alguna cosa , però veig que estan aturats remenant el gps d'un d'ells i em diuen que no els manca res. Falsa alarma !. Anar fent a veure si algun grupet m'enxampa i podem anar fent repartint els esforços. Jo sol no n'enganxaré cap.

Al arribar a Tàrrega on hi ha el primer control veig un parell de ciclistes que tot just estan sortint de la benzinera. Jo hi paro i segello repidament a veure si els puc enxampar, però quan vaig a sortir un home s'acosta i em pregunta : " Que fas el brevet ?" Cony aquesta pregunta sols la pot fer algú que coneix el "mundillo". És en un neòfit en això dels brevets però que va tastar-los enguanya a Tàrrega. Al preguntar-li el nom i dir-me que és Rico em ve en ment un valent ciclista de la nostra època. Em diu que era el seu nebot i que malauradament per culpa de les males companyies va tindre un trist final . Quines voltes dona la vida !.

Reemprenc el cami , doncs la colleta que ha arribat al meu darrera sembla que encara en té per una estoneta i vaig fent via. El vent de moment no molesta.

Passo Bellpuig , em menjo jo solet un regiment de mosquits al creuar el riu Corb. Ara ja no cal que esmorzi.
I m'arribo a Mollerusa , passant per davant del Big Ben , en altres temps refugi de les nits de dissabte de joventut.

Quan estic fent fotos tot aprofitant un semafor en vermell veig que està a punt d'arribar un grupet. Amb ells ens arribem a Lleida augmentant la meva mitjana de velocitat de nou.

Al grupet conec a en José Carlos Cruz del cicles Biela que duu una de les noves dinamos Supernova , amb el llum triple i un conversor per carregar amb sortida usb dels integrats a la potència ,el tout-terrain més amagadet dels amics de lo aliè que el meu e-werk. Tal i com comentem , portem tanta catxarreria electrònica al damunt que hem de buscar noves solucions a les piles!.

Abans d'arribar a Lleida enxampem a l'amic Miquel i el seu colega que s'incorporen al grupet. Em fot una escridassada : "Cony clar , ara entenc que anaves a buscar la manxa . Si ets de Calaf !"

Passem Lleida amb bastanta fluïdesa i encarem cap a Alcarràs on un parell de ciclistes de dissabte també s'integren al paquet al mateix temps que s'interessen per la peculiar dinàmica d'això del mon dels brevets.

Aquests ens pregunten cap on anem . Mare de Déu ! , ja sembla aquella pregunta tant famosa de la tele "De donde vengo o de donde soy" . Sempre que et fan aquesta pregunta has de fotre tota la cantarella de que venim de Manresa i anem a Manresa, passant per Lleida , Mequinenza i Monzón.

No coneixen el tema dels brevets , però un d'ells a prop de Mequinenza em comença a donar lliçons del que he de fer i com he d'anar al damunt de la bici . Tindra collins !. En començo a estar fins més amunt del barret que m'expliquin teories.. No fa dos dies que faig això dels brevets i ja començo a coneixer la mecànica. No li dic res , la millor opció és deixar que garli, a més a més a Mequinenza em quedaré a esmorçar , amb el seu permis doncs també m'ho qüestiona , que si la resta no ho faran i que perderé el "peloton" i no se quines collonades més!. Vinga bon vent !.

A vegades m'he trobat amb paios curiosos com el de la benzinera abans de Tremp en el BRM600 del 2005 , on al preguntar-me que feia i dir la volteta em diu: "No ho faràs pas, això " . Cony si ja és la tercera vegada que ho faig. I ell toçut que no ...Vaja que vaig tindre que deixar-ho correr! N'hi ha que no s'els pot dur la contraria.

Arribem a Mequinenza i anem a segellar al mateix bar que als 600 de l'any passat. Jo segello i em disposo a fotre'm un entrepanet que ja són hores...i quilòmetres !

La resta dels integrants de la colleta fan una mica de "tente en pie" i diuen que volen continuar i parar a dinar a prop de Fraga.    

Vaig a telefonar a la meva dona , avui fem onze anys de casats i mira quina manera de cel.lebrar-ho jo voltant per aquests mons de Déu i ella pencant ! Com algú sabiament em diu , aquesta és la manera de no discutir...ai , ai , ai !!.

Resulta que al portar el gps connectat i avui fer una mica més de quilometratge que l'altre dia s'ha esgotat la bateria del telèfon. Duc un carregador mixte solar-bateria que em revifa les bateries mentre em foto l'entrepanet i un plàtan (avui no duc el quilo de plàtans que vaig encetar l'any passat aqui mateix precisament !)

Una vegada he esmorzat i just quan estic preparant-me per marxar , arriben la colleta de Sant Celoni , avui els dos Garcia pare i fill , en Josep Maria Pujol amb qui fem petar breument la xerrada. I dic breument doncs veig que just en aquell instant passa en Romagosa i el seu colega cap a Fraga i cal aprofitar l'avinentesa doncs anar sol per aquestes rectes és un pal.

En Miquel em diu que s'ha quedat en una de les estrebades del grupet del Baix Llobregat i llavors han anat fent i han parat a esmorzar a un bar a l'entrada. Amb ell anem fent via de manera distreta tot xerrant del Festival de Jazz de Cubelles , de curses de motocross a Cubelles , del record d'alguns companys que ja no hi són , i una mica de tot plegat. Als brevets no tot ha de ser pedalar , no ?.

Passem Fraga en un recorregut idèntic al del brevet de l'any passat i encarem les rectes que van paral.leles al Cinca començant a patir els estralls dels primers dies de fort sol.

A mig cami ens enxampa en Josep Caserres de Vic , qui s'integra al mini grupet i anem fent via , amb algun incident amb la cadena inclòs que ens apropen a Alcolea de Cinca , tal i com jo deia la meva intenció és la de dinar tot veient les classificatories de F1 de Montmeló i les d'en Josep fer un dinar amb "estovalles de quadrets". Cony això ho podem arreglar i unificar, no?.

Passem tot el poble per error meu que creia que a la sortida del poble hi havia un restaurant ...aquesta memoria em fa una mala passada al confondre'm amb Albalate de Cinca , lloc habitual d'altres controls "breveterus".

Retornem al mig del poble a buscar un restaurant però just quan anem a deixar les bicis tot coincidint amb la colleta de Sant Celoni que ja hi estan entrant , una munió de gent mudada amb cara de fer algun tipus de cel.lebració ens tiren enrrera .

En Josep , camioner i gat vell ens diu que aqui tant ens poden donar les tres com les quatre . Decidim per una banda en Miquel i el seu colega continuar cap a Monzón i per altra en Josep i jo anar a un altre local menys massificat, anant a espetegar a un bareto on ens fotem un plat combinat i podem veure les classificacions de F1 , parlar de la màfia italiana , rememorar el BRM400 del 2010 , tots dos el tenim en ment i per diferents motius , jo per acabar amb l'espatlla feta merda i ell per acabar després d'una embolia pulmonar.Si ens obliguessin a fer segons quines coses ens negariem en rodó. "Sarna con gusto...!"

Per postres descobreixo una delicatessen , Nescafe gelat una bona combinació de café i gelat , tot i que la mestressa del bar encara no està avesada i no disposa de tota la praxis suficient per dominar el tema.

Paga en Josep tot dient que al sopar ja ho faré jo , i retornem a la ruta , ara venen uns plans sense complicacions fins a Monzón que ens permetran fer païr aquest dinar.

Bé aquesta és la teoria , la veritat és que els ous , els del plat combinat !, se m'han fotut com un tiro i començo a trobar-me malament , malament. El meu pedalar és fa feixuc i desganat. Les llargues rectes se'm fan eternes i arribo a Monzon completament desfondat ,  retornant-me a la boca el dinar i amb la sensació de que en qualsevol moment treure les papes.

Al trencall d'entrada de Monzon s'espera en Josep que s'ha avançat uns metres per enxampar un parell de ciclistes que veiem al davant. Són en Garcia de Girona amb un colega que va també malament , malament. Passem la població de Monzón tot veient la grupeta de Baix Empordà aturada a la benzinera del mig del poble. Nosaltres anem a la que hi ha a la sortida , cosa que ens obliga a pujar penosament com si és tratés de coronar un gran coll. Collins quin patir. Pel mirallet veig però el colega d'en Garcia que encara va pitjor que jo i això encara t'anima i et dona forces.

Arribo a la benzinera , gairebé hauria de dir que corono el coll ... fitxo , compro una mica de "fuel" i em foto de cap a sota de l'aixeta , començant a recuperarme una mica.

Li pago el dinar a en Josep i li agraeixo que m'hagi esperat però ara es absurd , cal anar fent cadascú el seu ritmet.

Llavors passa la grupeta dels de Sant Celoni que s'ha fusionat amb els del Baix Llobregat. La seva cadència és sense estridències. El Déu Ra ens està castigant a tots sense deixar-ne cap sense rebre el seu partiular castig . Rondem els 40ºC i aquestes primeres calorades són brutals.

En Josep surt a veure si enxampa aquest trenet que acaba de passar. En Francesc i jo sortim un xic més endarrerits , mentre que el seu colega decideix esperar una estoneta i refer-se més. Jo torno a remullar-me abans d'agafar de nou la màquina i sortim cap a Binefar.

Poc a poc vaig recobrant vida , el vent ens ajuda i així fem via rapidament fins arribar a Binefar on fem una mica de volta turistica. Alguna vegada haviem fet alguna imprudència al passeig i aconseguiem retallar uns valuosos metres. Avui ens toca menjar-nos tot el pastís sencer!.

Ara un tramet que fa molts anys que no havia fet , de Binefar a Tamarite de Litera on ens despistem i anem a espetegar a la part alta del poble . Bé siguem positius això em permet fer una bona foto de la panoràmica del poble .

Baixem al nucli i ens anem de pet al restaurant Escar que diu en Garcia que fan unes aletes de pollastre bonissimes que resulta ser el mateix que jo dic on em vaig fotre una pizza bonissima.

Fem un breu repostatge , coca cola , gelat de mango , i les aletes de pollastre , picantes , tal i com diu l'Isi Selva , "el tibetà". Per la calor el millor piquet. Així ho fem bé !.

Retorn a l'asfalt , amb un tram que em té el cor robat , els encisadors paisatges semi desertics amb les curioses formes que em transporten a l'outback australià. Jo avui duc el maillot australià per l'ocasió i li dic a en Garcia que em faci una foto amb aquest bell entorn de fons. Merci Francesc per fer equilibris damunt la bici !.

A les llargues rectes passat Alfarràs veiem un grupet que fan tota la pinta de ser la grupetta de la Bonavista , i de fet després d'enxampar un curiós paio en una reclinable confirmem que ho són.

Passem els carrers de Balaguer tots junts. En Josep Maria , conyon com sempre em pregunta si he fet algun Tamagotxi...com ell anomena als geocachings. Semblo els ulls del Guadiana , apareixo i desapareixo de l'escena com per art de màgia !.

Quan comencem a pujar cap a Agramunt el cos no em respon , el meu ritme no és ni de bon tros com el de la grupeta. "Cagada l'hemus". Ja s'ha acabat l'efecte de les boles de gelat i la picant aleta de pollastre . Quina mala folla , prop de la càpital del torró se m'acaben els idems !.

Ara toca una estona de paciència i pa torrat!.

Arribo finalment a Agramunt i deideixo anar al Blanc i Negre a reposar una mica les meves forces. Les meves intencions no són les de sopar però veient que tota la grupeta si ho ha fet i en Porta també , decideixo  fer una paradeta de plat fondo. Davant la tria d'una pizza un xic lenta i un plat de pasta "ipso facto" , m'inclino per aquesta darrera. Diesel i ple !.

Ens guarnim per la "marxa nocturna" , jo em foto els meus sempieterns "Dis-trets" , marxeta per la nit , que no vingui la son , i comencem a fer via cap a Concabella, amb una forta tormenta que ens va amenaçant a la nostra dreta i que ens fa mala pinta. Ai ,ai , ai que tornarem a rentar les bicis ...amb el ciclista al damunt!.

A partir de Tarroja , quan la carretera es comença a enfilar cap amunt , el grupet es trenca i quedem en Fons i jo que tot fent petar la xerrada ens arribem a Sant Ramon.

Anem a ritme molt suau però la pujada ha fet estralls en alguns de la grupeta. Amb un inhabitual moviment de cotxes que venen de Pujalt encarem la pujadeta cap els plans de Conill. La darrera rampeta de Mirambell serveix per que aquest home llarg com un dia sense pa em foti una demostració de que porta les piles carregades i en un plis plas em carda uns 400m. Aquests triatletes !.

Quan arribem a Calaf gairebé a les dotze , mentre ell va a la benzinera de la cooperativa on reagruparem , jo aprofito per anar a veure la meva dona de manera fugaç. Per un minut no acompleixo l'objectiu d'arribar el mateix dia 12 de maig. Per sort el meu rellotge va uns minuts avançat , el gps m'ho confirma.

Tot i que en Fons m'havia dit que serien uns 10 minuts , al final la cosa s'allarga doncs la pujada ha fet més desgast del que s'esperava.
Al cap d'una estona arriba en Pere Simon .

Fem petar la xerrada amb el jovent que hi ha a la benzinera que ens pregunten que cony fem . Bona pregunta ! Dificil resposta !.
Una mica més tard arriba la resta de la grupeta. Penúltim escull de la jornada. Així a tres quarts d'una reemprenem la ruta , després d'abrigar-nos per la baixada.

Just quan passem Sant Pere Sallavinera se'ns fot a ploure de valent. Ens aturem a sota del pont del Baldiri per arreserar-nos i posar-nos els xubasqueros. Com no,  tant és posar-nos com parar de ploure . Infalible !

 Reemprenem la marxa , ara sols ens queda el darrer escull , la pujadeta del Pallarés ja que un cop dalt tot és pla i baixada fins a Manresa i en aquests darrers quilòmetres el grupet es defensa força bé cosa que fa que arribem a Manresa passades les dues.

Darrers metres , tot coneixent noves vies d'accés que desconexia , sempre aprendràs una cosa més , i ens arribem a l'anhelada penya, on en Nasi i la Joana ens donen una bona rebuda. Com sempre crec que a feina de control és de les més dures . El nostre patiment no té comparació amb esperar a que una colla de sonats arribem amb un fotimer de quilòmetres al damunt i amb més ganes de jeure que una altra cosa. Merci per tot plegat !.

Ara quinze dies de descans i una de les fites importants d'enguany , la  Barcelona-Perpinyà-Barcelona


Track& perfil bikemap       Resultats        Rutòmetre       Fotos Picasa        Rutòmetre 600 Bonavista

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada