2011/02/06

20110206 Emboscada als terrenys del Manolo...!

Avui al anar a sortir en Manolo ens proposa que si no tenim triat el lloc on anar podriem fer una mica de ruta per la banda de Rubio, anant a esmorçar i després ens portarà per terrenys propers a on viu.
La idea té bona pinta i decidim posar fil a l'agulla!
Som sis : els dos germans Selva , en Joel , en Gerard , el Manolo i jo , que anem tirant cap a Solanelles per baixar a Els Prats de rei. Al començar a pujar en direcció cap a Cal Bartomeu veiem que el cami està força remogut però gràcies a la glaçada podem anar pujant. Segurament al migdia baixar per aqui pot ser un festival amb un xipi-xapi de nassos.

Després de la baixada dels "enanitus" trenquem per un cami cap amunt inèdit per la majoria de nosaltres, que dalt del tot ens durà just al davant de l'Hostal Nou.
Travessem la carretera de les Maioles i anem tirant per la pista de graveta que mena a Cal Montaner. Passades les cases en Gerard ens mostra un tram de sender trialer mig oblidat que ja varen fer ahir amb la colla del dissabte i que ens deixa molt bones sensacions.


Sortim al cami engravillat que mena als Plans de Rubio i anem a esmorçar al Local social , on tot i que hi ha força gent, doncs sembla que fan una xerrada!, al restaurant encara hi ha lloc.
Una horeta llarga de temps mort , amb entrenament anem millorant la nostra marca, i ara si que segons el nostre guia "empieza lo bueno..." després de passar un vallat que no permeti el pas del bestiar , enfilem un cami de forta pujada dels que et cal tot per no fotre el peu al terra.
El dia ha passat a ser gairebé primaveral i poc a poc ens anem desvestint!
Després de dir que per allà no hi deu passar ni Déu , sentim el motor d'un cotxe.És el sogre d'en Manolo que baixa amb el seu tot terreny. Salutacions de rigor i nosaltres a lo nostre , doncs el terreny és per no perdre pistonada!
Finalment arribem al mas on viu en Manolo , on coneixem a la seva dona que ens obsequia amb unes refrescants cervesetes mentre fem petar la xerrada mentre fem festes al seu cadell de pastor alemany.


La visió des d'aqui no deixa gaires dubtes, és un terreny ferestec, ple de pujades i baixades brutals. Ara una vegada decidim tornar a la ruta reculem uns metres i comencem a enfilar una trialera on de tant en tant topem amb uns tubs de reg de plàstic negre travesers que al posar la roda al damunt et foten uns sustos de campionat. Ara comencem a veure la jugada : fer-nos pujar , convidar-nos a cervesa i fer-nos baixar per un corriol amb lliscants tubs de reg de tant en tant...no sé si pot ser casualitat, sembla que avui el Manolo ens fa pagar alguna que ens tenia jurada !

Una vegada a baix , anem a espetegar a una curiosa font que com ens comentava el nostre guia té certes semblances amb la Font de la Pola. Aprofitem la visita a un petit estany que hi ha un trosset riera avall per fer una mica de mecànica tot canviant la roda punxada del Manolo.

Continuem enrrera fins la font i al travessar un cami , el Manolo ens diu que baixarem per aquest cami que ens surt a mà dreta.... Baixarem ? En Gerard i jo fem com si no l'hem sentit , però tot apunta que per baixar s'ha de pujar abans , no?

Efectivament comencem a pujar per camins perduts amb rampes de bastant desnivell una bona estona fins arribar a un petit mirador des d'on podem veure al fons la casa d'on venim , al nostre davant les cases de la serra de Muntaner , i els passos vora la riera d'on venim a baix del tot , i on hi hem de tornar ja que ara toca baixar fins la riera per començar la pujada més brutal del dia , per costat d'un mas mig enrrunat fins una font de goteig que ja està propera al cami de Muntaner. Ja sols ens quedarà sortir de la finca vallada per arribar al cami.

Per l'hora que és , decidim anar per pista fins l'Hostal nou i a partir d'aqui : carretera i manta , doncs és festa major a Calaf i anem tard!
Conyes a part , avui de la mà del Manolo hem descobert una sèrie de camins que tot i la seva duresa estan plens d'encant.
Llàstima que en segons quines èpoques de l'any el fet que hi hagi bestiar solt no et deixi repetir l'aventura sense suposar un perill per la integritat de les pròpies besties si s'esberen amb la nostra presència.

Track wikiloc (tram 1)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada