Per aquest brevet l'hora de sortida és la mateixa , les 20h , però enlloc de sortir el dissabte enguany sortim divendres. Aquest és el punt que menys m'agrada de la sortida , el meu punt feble: el dormir. Prefereixo sortir de bon matí , com a mínim hem dormit una mica i la son et ve una mica més tard.
Quan estic a l'indret de Sant Ramon me n'adono que m'he deixat el MP3 a casa , si , ja sé que estan prohibits , però per la darrera brevet 600 em va servir força per distreure la son. Estic a punt de donar la volta , però al final decideixo seguir.
Aparco el cotxe al parking que m'ha recomenat l'organitzador i al sortir vaig de pet a un bar que hi ha enfront per poder veure el final de la trepidant etapa del Tour amb la pujada a Alpe d'Huez , tot prenent un refrescant Seven up!
Al no veure als manresans al lloc de sortida decideixo fer una volta llampec per la ciutat: foto de rigor i turista al davant del Guggenheim , ja en tenim una altra amb la meva dona de fa uns anys ...però em sembla que passar per Bilbao i no fer-la seria un pecat. No soc l'únic , hi ha una bona colla de badocs com jo que fan el mateix!
Després m'atanso a la Basílica de Nuestra Senyora de Begoña per veure si trobo un geocaching. No faig cacera. Mala sort , és tard cal tornar al parking i guarnir-me de romà!
Al baixar veig un ciclista amb parafangs i llums . Amb aquesta pinta i aqui sols pot ser una altre torrat de la llarga distància. M'acosto i li pregunto si va a la brevet . Gairebé ni és molesta en saludarme. Que et follin gilipua ! No costa gens de ser una mica amable home!.
Arribo al lloc de sortida per treure el carnet i ja hi ha gent però no veig els de manresa, m'en vaig al parking a canviar-me , no he de perdre més temps.O encara farem tard!.
Un cop al parking coincideixo amb un matrimoni de Donostia que ja estan preparats. Ens saludem , intercanviem una mica d'informació i em diuen que van tirant. Jo m'acabo de pulinyar , menjo una mica i som-hi també!
A les vuit comencem a rodar , al final som 25 ciclistes que iniciem la nostra ruta per anar a passar el pont i enfilar cap a Begoña, abans ja l'he fet aquest tramet i així sé el que em toca. Veus com el geocaching serveix per alguna cosa ...!
Un cop hem passat la població quedem nou participants al capdevant que anem més o menys junts, encapçalats per en José Luís fins a l'indret d'Amurrio on en Fons i el Josep Maria tiren per la variant i la resta van pel mig del poble. Jo dubto ( tinc el "corason partio" però en Rafael Bárbara , un vell conegut del 2007, em diu que totes dues opcions van al mateix lloc. Tiro cap on hi han els meus colegues de club i arrossego a un altre ciclista , encara que si els locals han triat l'altra opció malament rai !.
Quan coronem ja es fosc i ens abriguem per començar a baixar. Jo no em poso les perneres i baixo una mica test. Perdo la roda dels meus colegues , he parat massa estona dalt i a més a més no m'he abrigat bé.
Al arribar a Pancorbo entro cap al núcli mentre el ciclista que em precedeix segueix per la carretera nacional.
Els carrers d'aquest poblet estan en obres i hi ha llocs que sembla més la Roubaix que un brevet. Arribo a un bareto que hi ha a la plaça i ja veig les bicis del meus colegues. Demano un cacaolat calent i timbrem , bé demanem un tiquet doncs no en tenen i proseguim la ruta , no sense abans haver estat xerrant amb la colla del bar que , una mica carregadets de "super" , ens expliquen les seves experiències ciclÍstiques tot i que no acaben de veure-li el sentit a la nostra ruta . La veritat jo tampoc veig el sentit a omplir els diposits fins dalt i ve prou que ho fan ells , no!. Com diu en Serrat : "Cada loco con su tema...".
Mentre estem parats passen un parell de colletes. Primer passa el matrimoni que haviem sortit junts i ens hem abrigat al coll d'Orduña i una estoneta després un grup més nombrós, crec que són els de la zona centre amb en Benayas del C.C.Yepes al capdevant. Jo que havia arribat força bé començo a agafar fred , sort del Josep Maria que s'ha recuperat i torna a estar en peu. Pleguem trastos i continuem cap a Burgos o agafarem el que no tenim !
Burgos és...més llarg que un dia sense pa. De fet en Josep Maria que ja havia fet el Camino de Santiago m'explica les histories dels peregrins que agafen el bus per passar de cap a cap per anar a buscar el lloc on dormir.
Passem Burgos i quan ja ha clarejat ens aturem a Melgar de Fernamental , carai amb el nom, on trobem l'unic cafe obert que hem vist fins aquest moment. En Josep Maria li demana a l'amo com és que tots els locals estan tancats. Es veu que això de matinar aqui poc ! Ens fotem un mig esmorçar a base de bolleria , cafés amb llet i colacao ...ai si ens arriba a veure el Colell !
Al sortir a uns quatre quilometrets veig al gps un geocaching que duc a sobre , i m'aturo a fer-lo.
Uns quilometrets més endavant passat Fromista en torno a avançar fer una altre geocaching de la mateixa sèrie que ens mostra una enclusa del canal de Castella , tot una obra d'enginyeria del SXVIII .
Haurem de parar de fer aquestes aturadetes o acabaré cansat com un burro amb tant engegar i parar.
Quan estem fotent-nos el geladet passa l'únic ciclista que de moment hem trobat en tota la ruta. En Josep Maria l'escridassa i fa conya tot animant-lo. No si afició a la bicicleta n'hi haurà però no sé quan sortiran a pedalar els ciclistes!. Al poc arriba en José Miguel Amor , el nostre organitzador amb la seva dona que està seguint la ruta en moto. Potser millor opció que la nostra ? . Li preguntem per alguns detalls de la ruta . Aqui comencem a veure que ens cal un diccionari Bilbaino-Català , doncs tot ho arregla amb "esto , ..., nada un par de repechones y ya esta" . L'altra frase del dia és "Y después ir navegando ...". Això promet la veritat!. Aquest home és un altre boig de les llargues distàncies i ens passariem hores parlant d'aquestes bestiesses. Quan li preguntem pel jalo ens recomana que si anem a dinar a Roa de Duero , el lloc del nostre proper control , busquem el restaurant "El Chuleta". Curiosament el nom no ve del tall de carn sinó de l' actitud del seu amo. Això farem !.
Un cop passem per l'edifici regulador de la denominació d'origen de Ribera del Duero , veiem rètols del Chuleta. Al mig dels carrers del poble , quan m'atanso a un cobert on he vist un home entrar per preguntar-li pel restaurant , em criden per l'esquena. És la guardia civil . Li dic on volem anar i em diu : "Espere que doy la vuelta y sigame". Collins arribem cuostodiats fins davant del restaurant , on el guardia surt del cotxe i em saluda tot encaixant-me la mà efusivament...carai quis honors de rebuda!
Un cop tot en ordre , som-hi , ara el cami és força de baixada i pla cap a Valladolid, el nostre proper control.
Quina incongruència més gran aqui fent servir un bon pressupost per arranjar carrils bici sense ciclistes i a altres llocs molts ciclistes jugant-se el físic en carreteres estretes sense carril bici ni protecció...com diuen sempre plou sobre mullat !.
Davant les dues possibilitats d'arribar a Valladolid triem la de l'esquerra passant per costat de Tudela de Duero , però que ens anirà força be per passar Valladolid. Un paio amb una motoreta ens indica l'altre camí , però ja hem fet un bon tros de gairebé l'únic repetxo que hi ha per aquesta banda...massa tard!.
Valladolid la passem força bé encara que el track que duc i algún rebot del senyal gps ens obliga a fer algún volt. Parem a segellar en una terraseta i aprofitar per fer un trago i també amb l'intenció d'un pizza (ja hi tornem amb les obsessions...) , però la cosa acaba en uns entrepanets , seven up i gelats.
Quan proseguim veiem les magnifiques instal.lacions d'oci que Renault disposa pels seus treballadors sota unes pinedes espectaculars i que ens vindria molt de gust fer servir...un altre dia serà !
Quan arribem a aquesta població , a tres quarts de deu , en Josep Maria en veure el parc de bombers proposa anar-hi a timbrar . Dit i fet i de pas ens ofereixen el poder passar allà la nit.. Oli en un llum i veient el fred que fotia aquesta nit passada a Burgos qualsevol diu que no.
Son quart d'onze del vespre quan una vegada dutxat em foto dins el sac per mirar de dormir aprofitant aquesta excel.lent troballa . Llavors truquen els de telepizza que el xicot de la moto s'ha fotut una garrotada i s'ha trencat una cama i té la moto feta merda i si podem passar a buscar les pizzes. En Josep Maria els diu que ara estem ja canviats , mig dormint i ho deixem estar. Les obsessions són això obsessions...avui en forma de pizza inaccesible!
Dormo molt bé , i quan a les dues decidim reemprendre la ruta estic totalment fresc i descansat.
La veritat agraïm molt aquesta desinteressada ajuda que ens han donat els bombers , una de les notres més positives experiències de la sortida. De tant en tant aquestes mostres ens enriqueixen i ens fan molt més humans. Gràcies per tot bombers !
La carretera es troba molt ben asfaltada, tot i que no hi ha gaire (gens !) de trànsit. Millor !.
Quan portem uns quants quilòmetres en Josep Maria torna a tindre una passió de son i diu que al proper poble pararà a fer una becaina en un banc. Ja ho diu en Fons: "nos falta una hora más de dormir". Decidim parar tots junts a un poblet , Vallelado , a la plaça de l'ajuntament. Bonic campanar , si senyor !. En Fons es fot dins el seu sac i es queda al banc de la plaça , jo li dic al Josep Maria de fer l'asalt al caixer que hi ha i això fem. Tal i com diu l'anunci ens tornem Bankeros , per part d'en Fons ...i Cajeros per part d'en Josep Maria i meva. Trenquem el son breument , una horeta i som-hi.
Fem conya amb la necessitat de desdoblament d'aquesta carretera , però la veritat no sé si és ben bé broma doncs hi ha forces quilòmetres que al costat de la carretera es veu una arrancada brutal de pins i ja veurem si no hem donat en el clau.
Quines rectes fins a Cantalejo!. O millor dit quina recta, això és recte com un canó d'escopeta!. A Cantalejo esmorcem lleugerament (unes magdalenes i un cafè amb llet) a l'únic bar que trobem obert , del nostre tipus: toros i olé!. A la tele donen les noticies de la mort de Amy Winehouse , una altra llegenda , una crònica d'una mort anunciada des feia temps! Ja esmorçarem una mica més consistent més endavant quan el pais recuperi una mica el moviment...
Abans d'arribar a Sepúlveda baixem el port que hi ha enfront. , quan més baixem més haurem de pujar , això que veiem al nostre davant a l'altra banda del riu és el nostre destí.
Passem el pont i vinga amunt que fa pujada. El poble és de gran bellesa , de fet està considerat un autèntic monument tot el conjunt. Em venen ganes de donar un volt a fer fotos , però ...un altre dia serà !
Esmorcem al bar que hi ha a la plaça que els pocs minuts és punt de trobada d'una bona colla dels breveteros. Tants quilòmetres i al final gairebé el 50% dels seus participants ens trobem aqui.
Parlo amb en Angel Ruiz de redciclista, l'autor del track que duc , i el primer que em diu és disculpar-se pels errors que hi ha . Cap problema amb 1000 quilòmetres on no hi ha un nap hi ha una col.
Em menjo un entrepà de bacon que està de mort . Al bar s'ha girat de cop la feina i hi ha una activitat frenètica .
Al nostre costat s'asseu un brevetero , que ens diu que és del poble on anirem a segellar Sala de los Infantes . Em diu que quan vegi un dinosauri a aquesta població al davant mateix viu ell. Quan li pregunto pel seu nom , tenim una altra de les anècdotes del brevet , el tiu em diu que li digui com jo vulgui. Li demano per almenys referir-me a ell d'alguna manera. No hi ha manera . Cony però el teu nom és ? Tu mismo ? Els seus colegues li diuen , Quique dale el nombre...No en teiem l'aigua clara. Sembla un autèntic "diálogo para besugos".Osties aquest mon està ple de grillats i jo que em creia un tipus raro , raro , no arribo a la sola de les sabates d'algunes "llumbreres".Com deia el meu avi sempre hi ha un pitjor!. El Josep Maria encara ara riu i ho cataloga com la situació més inversemblant del dia.
Sortim seguint el track carrers a munt fins que veiem que ens obligaria a baixar per un carreró amb escales...mitja volta i anem a buscar la carretera, deixem el treking per una altra hora!.
Baixem fins passar el riu i ens tornem a enfilar. Al nostre davant uns barrancs espectaculars amb una colla de voltors que van sobrevolant. I de cop mentre faig fotos veiem passar els quatre únics ciclistes de la ruta , i fan mala cara ...amb aquests ocellots al seu damunt, la cosa pinta en bastos, nois!
Quan passem el poble d' Urueñas on hem parat amb l'intenció d'omplir bidons i sols aconseguim que jo posi a refrescar els peus a la font decorativa tot veient que la font no raja , ens enxampen la colleta del matrimoni de Donostia ,el de Bilbao i un altre ciclista vasc que va amb juntament amb ells.
Baixem un divertit port fins començar a olorar els plans que ens duran a Peñafiel , per acabar de completar el primer bucle d'aquest brevet.
Ens aturem breument a un poble anomenat Rábano a omplir bidons i refrescar-nos i desestimem els consells d'anar a veure les instal.lacions del camping que ens fan la gent d'allà. En Josep Maria els diu que un altre dia i sense bicicleta!.
Finalment arribem al control C7 que es a Peñafiel . Són dos quarts de dues i m'agradaria veure el començament de la F1 . Perfecte !.
Amb ell hi ha tota la colla de la zona centre , que abans han arribat darrera nostre a Sepúlveda i veiem que fan servir una pràctica discutible en quant a legalitat , doncs veiem que no paren ni a segellar. Quan han marxat tots els ciclistes, veiem una dona que porta a la mà tot un plegot voluminós de carnets de ruta i entra al bar per sortir rapidament mentre una cotxe en marxa l'espera. Entra dins el cotxe i ...dale canya torete!. Vaja , ver para creer!. Encara riem ara de la situació. Fer brevets randonneurs amb secretaria...tot un luxe !.
Son dos quarts de quatre i reemprenem la marxa tot passant pel pont sobre el Duero i enfilem cap a Aranda de Duero , quan estem passant pels seus carrers veiem a la colleta dels de Donostia que surten un parell d'encreuaments al nostre davant. Els cacem i comencem a fer via junts pels carrerons d'Aranda. Jo duc a la pantalla el track i tot i anar al davant giro a esquerra i veig que ningú em segueix. Cony , mitja volta on van aquests. Volteta turísitica pels carrerons , per tornar a sortir al següent encreuament on jo havia arribat abans. No si fem aquestes animalades farem una bona torna per aquests 1000 !.
Quan estem fora veiem a lo lluny els nostres colegues vascos que arriben per la mateixa carretera que nosaltres. Han donat volta .Hem fet be en parar i consultar a Sant Michelin!.Com deia un antic profe , no copieu al del costat que s'equivoca !.
Comencem a enfilar la pujada i al gairebé coronar el veig que encara està al davant . Vaig darrera seu i el caço abans de coronar. Em comenta que a Bilbao està plovent a bots i barrals, segons li ha dit son germà. Li dic que no es preocupi , tampoc hi arribarem avui.
Iniciem la baixada cap a Santa Domingo de Silos, impressionant el pas de la Yecla , realment et talla la respiració i t'imposa les vistes del lloc.
Espero els meus colegues al trencall de Santo Domingo i iniciem un tramet preciós per un congost que ens dona una idea de lo complicat i dificil que debia ser en altres èpoques arribar a aquesta població.
Després una bona baixada i així ens arribem a Salas de los Infantes uns minutets abans de les nou del vespre , amb la qual cosa aprofitem per anar a buscar un lloc on sopar. El dinosauri no el veiem però si que veiem un restaurant d'on surten la colleta dels de Donostia .Ens diuen que tenen hotel reservat a Burgos on dormiran. En Josep Maria demana per pizzes i ja que li diuen que s'han acabat , anem enfront mateix a un local , el Pelayo , on podrem menjar força bé. Quan entrem molt timidament pregunto per una pizza sabent que estic a punt de cometre un pecat. Efectivament no n'hi ha però a canvi els pernils i la cecina que hi ha penjats conviden a apostar per la gastronomia local . Com diu l'Isi Selva : "allà on vagis fes el que la gent del pais faci" i això inclou el menjar! Com ha de ser !.
Fem una bon avituallament i després de tapar-nos per la nit iniciem el cami de Burgos a dos quart d'onze del vespre sabent que la nit aqui és molt fresqueta a aquestes contrades i no es pas broma.
Hem de buscar un lloc on dormir , l'opció dels bombers ha sortit molt bé però tampoc és questió d'abusar i la dels caixers a la capital és una mala opció , segur que hi ha moviment durant tota la nit, anem cap als poblets que hi ha a la sortida a veure si tenim més sort.
Quan arribem a Vivar del Cid anem pels carrerons a buscar sort, fins que ens trobem un home que ens diu que millor anar al poblet proper , que allà on som no hi ha res. Dit i fet tornem a la ruta i ens arribem a Sotopalacios, on veiem un caixer de Caja de Burgos..som-hi! Som Cajeros !.
Llavors quan estem instal.lats comencen les anècdotes de la nit. El sensor de presència si el tapem amb un mitjó no deixa que el llum s'apagui. Si el deixem tal qual qualsevol moviment nostre fa que s'encenguin els llums. Al cap d'una estoneta un cotxe aparca al davant i ens il.lumina una bona estona fins que decideix marxar. No trigarà gaire estona en sonar uns cops , estan trucant a la porta , un paio una mica xuleta ...i no era l'amo del restaurant de Roa , ens diu que la seva xicota ha de treure diners i que com es que no anem a un hotel. Li diem que s'ens ha fet tard. El paio ens diu que aquestes coses s'han de preveure . Gràcies nano , tot previst com treure diners a les tantes de la nit per part teva ,no? La tècnica del Josep Maria és baixar el cap , tot esperant que passi la pedregada i deixar que la cosa passi el més breu possible , no estem per gaires osties. Encara que coneixent el seu caracter i recordant l'incident sortint de Maçanet de Cabrenys a la Barcelona-Perpignan'2008 amb un conductor que ens va avançar perillosament a fregar la pell i després encara va parar a la cuneta a buscar gresca, estic segur que li fotaria una garrotada que li giraria el cap! Això pot acabar malament , malament. Com deien a la pel.licula Braveheart : Quietos !.
Ni a la seqüencia del camarote dels germans Marx!.
Tornem a dormir, amb intermitents enceses de llums cada vegada que un de nosaltres es mou una mica."Pa mear i no echar gota".
Al cap d'una estona més un altre xicot , aquest molt educadament s'en fa càrrec de la nostra situació i molt timidament ens demana per treure diners. De tant en tant et trobes amb gent comprensiva. Sols faria falta ! Som nosaltres els que estem en un lloc que no toca , però que hi farem. Com diuen al pais veí : C'est la vie mon ami!.
A un quart de sis decidim que ja en tenim prou i continuem la nostra ruta cap a Medina del Pomar on tenim el proper control.
Sols sortir del poblet i ja agafem una carretera secundaria , ep ! això si asfaltada com si fos el nostre estimat i ben dimensionat eix transversal (diuen que qui no es conforma és perquè no vol, no?) que ens portarà per Villaverde-Peñahorada i enfilem cap al coll de la Mazorra.
Als pocs quilòmetres d'iniciar aquest tram perdem l'holandes que va pujant més fort que nosaltres dos. De tant en tant ja fa aquestes apretades i esperem que el retrobarem més amunt.
Va clarejant el dia i anem fent via per una carretera arranjada de nou sense un puto cotxe que passi. No em vull fotre pesat , però: Más de lo mismo!.
Després de Valdenoceda entrem en el bellisim congost de los Hocinos i al final creuem el riu Ebre , per al cap d'un quilòmetres arribar al poble de Incinillas que gairebé no toquem doncs just a l'entrada a ma dreta surt una carretereta estreta, estreta , de les que si trobés un cotxe has de parar que va cap a Medina del Pomar.
Preguntem per un lloc i ens indiquen un bar de tapes, el Pereda on ens fotem les botes ! Truita de patates amb cranc i entrepanets de pernil amb un bon raig d'oli d'oliva ...! Aqui al nord es menja de nassos , no és un tòpic no , això del jalo ho cuiden si senyor !.
Ni rastre d'en Fons. Quan el truca en Josep Maria li diu que ja està fent el port de Los Tornos. Li comento el tema de la porta del caixer d'ahir al vespre al Josep Maria però em diu que no li doni més voltes, que potser el que vol és guanyar una mica de temps per poder descansar abans d'agafar la seva furgoneta per tornar a Manresa doncs és ell el que condueix.
Timbrem i enfilem cap el puerto de los Tornos , que durant una bona de quilòmetres es fan per una carretera ample i sense problemes.
Parem a una benzinera a mig cami on fem un repostatge i canvi d'olis . Li pregunto al cambrer si ens mullarem i em diu que no.
Just quan anem a agafar les bicis , comença a ploure. Genial ! I aqui no tenim en Tomas Molina...!
Els de Donostia ens havien dit que si està moll anessim amb molt de compte amb aquest port doncs és molt lliscant i vist com està el temps decideixo baixar amb els cinc sentits (o més...!) en estat d'alarma.
Les vistes són brutals , encara que hi ha unes boires i uns nuvolots baixos que li donen un caire èpic que no m'acaba d'agradar per els nostres darrers cent quilòmetres , la veritat millor un cel una mica tapat però sense pluja.
Ens despista una mica el tema del control de Karrantza , no sabem si cal segellar a qualsevol lloc i li demanem consell a una dona que ens diu que baixem pel carreró que tenim enfront (brutal baixada !) i que passat el pont trobarem una benzinera i que més endavant tenim la pujada de la Escrita , que ens la pinta com "durilla". Fotem conya amb en Josep Maria que si la Escrita és dura , la No escrita com cony ha de ser !
Arribem a la benzinera , a la una del migdia i omplim diposits. El noi de la benzinera ens diu que ens queda molt poc per dalt ...! Ja veurem al final qui tenia raó si ell o la dona d'abans ...!
Quan estem dins els carrers , el Josep Maria em fot un susto de Maria Santissima, al agafar en una baixadeta en ple centre urbà les vies del tramvia tot i obrir-se per passar perpendicular pel seu damunt i fotre's una galeta de les que foten els pels de punta. Al final tot queda en un susto , cops que passaran a blaus més endavant , una mica de sang als dits de la mà , alguna rascada a la roba i segur que el que no ho és també i un cop de cap que per sort el Giro s'encarrega d'esmorteïr. Quin perill aquests elements pels ciclistes!. No em cansaré mai de dir que bicicleta sense casc pot ser una molt mala elecció.
Avui dia de Sant Jaume tots els locals que hi ha per la zona es troben tancats i barrats. Ni una trista coca cola ens podrem fotre. Ja es tindre mala llet per un dia que sortim de casa!.
Deixem els nostres carnets a la bustia , truquem al Fons ,que resulta que ha donat una volta extra i encara no ha arribat , (a partir d'ara canviarà el seeu renom de l'Holandès volador pel de l'Holandès errant...! ), a fora veiem a la "secretaria" dels de Madrid que ens pregunta on hem timbrat (sense comentaris !) , em despedeixo del Josep Maria, vaig al parking a canviar-me i després d'una visita breu a la Basílica de Nuestra Senyora de Begoña (deixem-ho correr aquest geocaching no vol saber res de mi) , cap a Calaf hi falta gent ! A base de Red Bull's , un descobriment que la veritat faig avui , inicio el llarg retorn amb el troset de pizza en ment que finalment puc mig materilitzar a l'àrea de servei de l'autopista. Que seria de la vida sense aquestes obsessions ...!
Fotos Picasa scbilbaina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada