20131124 BTT & GC Descobrim la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei

Finalment ja la tenim aqui ,la pedalada amb encant "Descobrim la ruta de la Batalla dels Prats" . Amb la incertesa en el temps dels darrers dies que ens han donat un matí gèlid. Un fred al que no ens hem sabut adaptar. Sols fa quatre dies encara anavem amb maniga curta. Ahir al matí mentre revisava els 21 amagatalls ...ni fred ,  ni calor : 0ºC durant tot el matí , i en algun moment el -1ºC va sortir a treure el nas... buf !

Arribo a les 8 al local i ja trobo tot una munió de geocatxers que comencen a fer els preparatius. El fred no els ha tirat enrrera. A veure si tot va bé !.

De moment ja no comencem gaire bé doncs per un petit malentès d'ahir encara no tenim la clau del local.

Resulta que ahir per acabar de "completar" i omplir el cap de setmana vaig anar amb els Escoltes de Calaf a mostrar el que és un divertit multi nocturn ,el R.I.P. de Solsona i varem acabar ...a les "quinientes"!. No ,si no tenim feina ...ens la busquem !

Cares conegudes d'altres events com els tres Correcamins , agraeixo l'esforç doncs ja em vareu dir que la bici no és el vostre fort , es barregen amb alguns dels que sols coneixia el seu nick al llegir els logs , com en Fontanet a qui li dec el plaer del nostre primer FTF , ben lluny d'aqui , a l'Estació de Cellers , en ses11 qui ja fa un temps ens va mostrar terres cerverines i amb molt d'humor el seu port de mar , en Romaní , amb qui encara tinc pendent un històric de la zona Terrorífic catxé. Em promet que el revisarà doncs li cal un repàs.

En Roqmit Team , prop dels seus dominis tinc un pendent que em va encuriosir fa un temps i que ha de propiciar una excursioneta per terres gironines. De terres gironines també tenim na Becdalena que ens vé de Celrà. Del Bages en Maycal55 qui ens ha mostrat episodis de la nostra història que no cal oblidar ,del Solsonès en Coelebs , avui sol , sense l'altra mitja taronja , l'Arian. També de terres gironines , de Banyoles ens venen Sasolina amb qui finalment hem pogut solventar el tema logístic de les bicis de la mateixa manera que ho hem fet amb Soniettte que ve d'Hostalric i amb en Jordikela de Tous. Els Cargola que ens tenen un bon repte plantejat. Un parell dels habituals de les sortides on poder barrejar BTT i geocaching : Biker2C i Hopehope . També l'inseparable duo d'en Cacheitor i Tipi100 que amb la seva conya amenitzaran aquest matí fred i congelant !. De Berga en Pallanga, que curiosament no logueja i sols en té un centenar de logejats quan en realitat n'ha fet un miler. Una parella d'Igualada en Jordi i la Montse em diuen que ells no saben de que va això dels tresors, però els veiem força interesats !.

Crec que és bo promoure aquestes trobades que et permetin no tant sols posar cara als renoms de cadascú sinó també canviar impressions d'aquest apassionant mon del geocaching. Tot un "mundillo" freaky que ens permet coneixer llocs impossibles de trobar si no fos per la inestimable ajut d'aquest petit aparell que és el gps.

De fet no ho podem explicar a segons qui aquestes batalletes , doncs no t'acaben d'entendre com uns paios alts com uns sant paus anem buscant carmanyoles amagades per aquests mons de Déu !.

Quan finalment arriba la clau del local , a la gent els costa d'entrar a les càlides oficines, suposo que no es volen mal acostumar a les bondats de la calefacció...!

Fem la breu presentació de la ruta i de la sèrie que teòricament estrenem ara.

Dic teòricament , doncs de fet aquesta matinada ja hi ha un tronat pels FTF's que l'ha fet , en Rodamongava amb les primeres llums del dia l'acaba de completar...bé a excepció d'un d'ells , la bestia negra !. Esperem que el trackable fet expresament per l'ocasió continui a la caixeta final. I si no sort i quilòmetres !.

La majoria dels assistents són geocatxers que venen a fer una sèrie d'amagatalls en bicicleta, no pas ciclistes que coneixeran el món del geocaching. Això dona molt a dir sobre l'esperit de l'aventura doncs per alguns dels participants és la primera vegada que agafen una BTT . Oi Jordikela !. Com diuen els francesos : Courage !.

Amb una mitja hora de retard ,donem el tret de sortida a la comitiva sobre rodes, una quarentena de bicis , amb algun remolc de canalla , com el del Presi que porta tota la patrulla sobre rodes, i un parell d'equips que tot i anar motoritzats que no es volien perdre l'ocasió : Superguerrers , l'esperit aventurer de la bici el caviaran pel no menys aventurer de passar amb un turisme per algún pas complicat per les darreres plujes i Doserr , els propietaris d'un bonica i divertida sèrie a l'Obaga de Coaner , a qui el fred es veu que no hauria d'espantar , recentment arribats d'un tomb per terres moscovites !.

No són 300 , però l'esperit combatiu el tenen tot. Com deien a la pel.licula ""Solo los recios...solo los fuertes "...

La consigna ha estat clara anem fent en grupet i mirar de passar un matí de germanor , no anem a fer curses la volta que els tenim preparada té poc més de 20 quilòmetres i aproximadament a meitat de la ruta hi haurà un lleuger avituallament que els permetra carregar piles per afrontar la part final.

Al davant hi aniran les dues llebres per evitar que la cosa s'estiri massa , en Gerard i en Manolo , cap d'ells és nou en això de buscar tresors , el primer per ser en Piardo i el segon , com diu ell per ser "mano de obra barata" en alguna recerca multitudinaria a qui he enrredat en les meves sortides. Avui tot i anar sense les coordenades dels geoamagatalls , per saber quan estaran a a prop d'un d'ells sols els caldrà escoltar els crits dels participants que els venen al darrera : ara 150 metres, ara 100 , ara 50 ... ara 10 ...calent , calent !

Al final i tancant el grupet , en Ribi d'en Ribibiketeam, en Casanoves lopep1993, l'Ignacio i en Manel "Starching" Malet.

Ara tenen un quilòmetret de pla tot passant pel bell mig dels horts de Prats i just creuar la riera una pujadeta que els servirà per treure el fred tot anant a buscar el primer dels geoamagatalls que es trobarà al trencall d'aquest enllaç radial amb la ruta propiament dita.

Ara ja tenen un bon tramet de baixada en direcció a ca l'Estrada , un dels punts estratègics de la Batalla , on trobaran el segon de la ruta.

La baixada continua fins arribar al cami de la Font de Moriscó on la suau pujada per un ciclista fa que les darreres unitats menys avesades a l'esforç com la Julia de Starching comencin a patir de valent.

Per sort al tercer , el més petit de la sèrie , m'hi atanso . Les presses de la nit dels caçadors de FTFs han fet que hagi caigut al terra . La seva extremada petitor fa que inclús a mi em costi recuperar-lo tot i saber com és i on pot haver caigut. Finalment surt. El reubiquem al seu lloc original. Vinga a per un altre !.

Toca continuar cap el pont de les Coromines. Ara una lleugera pujada asfaltada fins arribar al trencall que ja en baixada els permeti seguir en direcció a Solanelles.

Pels participants que venen de lluny , un parentesis per pujar a trobar el tresor que tinc a dalt de Puig de Mager i acabar d'omplir aquesta matinal de cerca i pedals.

Retornar a la ruta , amb alguna pinzellada de broma de la ma del geoamagatall número 7 i ja podem començar a olorar la pujada que ens ha de dur a un altre indret , el núcli de Solanelles, on hi trobaran el vuitè amagatall. Això si abans de començar a pujar de veritat podem fer una altra paradeta per veure les enigmàtiques cares de Solanelles , on l'amic Malfieten hi té una altra carmanyola.

Ja de baixada i fent veure que vas a buscar cargols poden seguir la cacera , pel tram més dificil per un turisme , com el de Els SuperGuerrers oi nois !.

Ara abans d'arribar a Cal Codina de la Quadra , toquen tres geoamagatalls típics i tòpics en camuflatge , el 10 , 11 i 12 que apropen els participants al mas de cal Codina , un altre dels centres neuralgics de la batalla , en aquest cas de la banda borbònica.

Quan hi hem arribat , ens hem trobat que el lloc on tenia previst fer-hi el control estava agafat per una colla de caçadors que començaven a montar els trastos per fer una graellada de carn. Deuen ser uns caçadors sobre segur ...les plates de carn de la cooperativa de Guissona els delaten. A l'hora del jalo el millor és assegurar !.

A nosaltres no ens cal gaire cosa , sols un raconet on poder abrigar-nos una mica del fred . Cap problema ens posarem a la segona porxada. El lloc és el suficientment gran per encabir-hi a tots !.

Tot esperant que arribi la comitiva , vaig a fer un parell de trucades. Primer provo de trucar a en Marc Clotet , de la colla dels Miquelets de Catalunya.
Quan varem quedar per fer l'event  , li vaig dir que a quarts d'onze era posible que arribessin els primers. Vaig pecar de massa optimista. Hem sortit mitja hora tard i tota la comitiva va més lenta , doncs algun geoamagatall s'ha resistit més del compte . A més a més , son una colla de geocatxers anant en bicicleta, no pas una colla de ciclistes fent geocaching. Diuen que el fred fa les coses petites ...excepte el temps d'espera que s'allarga inexorablement !

La trucada a en Marc , resulta infructuosa . No m'agafa el telefon . No el deu dur a sobre al anar ja guarnit d'època. Que hi farem d'aqui una estona mirarem de veure'ns en persona.

També truco a la Rosa de cal Sala. Ella és l'encarregada de la clau del local annexe on s'hi farà la projecció de l'audiovisual sobre la batalla. Em diu que ja fa una estona que els Miquelets estan preparats amb la tenda. Agraeixo la seva paciència però pateixo pel fred que fot.

Arriben els ciclistes. Sortim del cotxe i treiem la beguda i fruita per que puguin refer-se .

Aqui s'ens ajunten el propi voluntari revisor de la sèrie, en geoDeep , encara que fent servir l'altra "alter ego" geocatxer , d'en DeepButi. Amb una precisió gairebé milimètrica ha entroncat amb la comitiva, quan passaven per l'indret de la carretera de Prats. Tenen pressa doncs van sense pedals. Comentem amb un somriure la previsió dels caçadors de FTF's . Em va donar l'oportunitat de publicar a una hora més intempestiva com a les 3 de la matinada però jo vaig declinar l'oferiment , tot dient que no creia que vingués ningú de nit...crasso error per part meva , no vaig pensar en la voracitat nocturna dels membres del Mussols Team !.

Merci DeepButi per atansar-vos a la festa , personalment ja li havia comentat que em feia gràcia poder parlar-hi en persona, després d'uns curiosos FTF's en uns geomagatalls meus i algunes històrietes de soldadets de plom . Als dos darrers Mega's , a punt va estar amb l' activitat "coneix el teu revisor" , però amb la canalla això ha estat impossible!. Això si us convidem a un altre dia amb més calma ...i millor temps ! seguir fent la sèrie i completar-la.

Canviem impressions amb els participants. Alguns equips aprofiten l'ocasió per cel.lebracions, , és el cas d'en Becdalena que just en aquest geoamagatall fa el seu número 1000. Enhorabona i felicitats per aquest número tant rodó !. Altres aprofiten l'aturada per fer un relleu a les primeres posicions i permetre la cacera en solitari ... Alguns participants com la part femenina d'en Correcamins ens diu que a les baixades es deixa estar de punyetes . De fet la ruta tot i que estem a l'altiplà , no té res a veure amb les planeres vies verdes. I a més a més aquest matí gèlid. Nois sou d'admirar per la vostra passió.

Una mica fumats pels preparatius dels nostres eventuals veins , anem reposant forces per continuar cap el proper tot prenent direcció a l'ermita de Sant Ermengol . Les vistes del Pirineu ahir eren espectaculars ,amb una bella estampa de l'altiplà calafí amb un fons totalment blanc del Cadí.

Un cop trobin aquest , els queda baixar fins el trencall de la Clau , travessar la carretera d'Igualada per anar a ca l'Albereda on començaran la llarga pujada que als menys acostumats se'ls farà llarga.

Per sort que tindran un parell d'ocasions per aturar-se abans d'arribar als Cups de can Sala , ja a tocar a la mateixa Torre.

Quan arribo , els Miquelets estan fent passar el fred tot fent una exhibició a un privilegiat grup de caminants que poden gaudir de l'espectacle de franc !. S'ha d'aprofitar l'ocasió ...

També s'hi troben una colleta de geocatxers que no s'han volgut perdre l'ocasió, la bicicleta no era possible però han fet l'esforç de vindre a la trobada a peu de la Torre : els quatre components dels Saya1975 en Martí , la Gisela, l'Eli i en Ricard , del Plà de l'Urgell en AiMTeam , que han estat els més espabilats i han fet el darrer FTF que quedava el 20 , en Lluís també de Manresa ,en Mossèn50 de Navàs,de l' Alt Camp l'equip Santi i Miriam a qui vaig coneixer en aquesta passada d'event que va ser el Mega 2013 , ...

De cop el só del corn ens alerta de la presència de l'enemic, ... , no són els ciclistes que ja estan als Cups de can Sala. Darreres pedalades i ja poden arribar aqui a l'esplanada davant la Torre on els Miquelets els donaran unes nocions de com les gastava l'exercit català...!

Un cop finalitzada la sorollosa actuació ,( sort que la polvora es va escalfar una mica ! ) la Rosa de can Sala ens passa el magnífic audiovisual d'uns 17 minuts que ens ajuden a coneixer una mica més aquesta part de la història tant propera .

Al finalitzar acabem fent el CITO. Per sort i és d'agraïr , la zona està força neta i l'activitat es fa molt rapidament i no recollim gaire escombraries. Tots els CITOS haurien de ser així!.


La gent poc a poc ha anat marxant , és tard i fa fred. Decideixo acabar de mirar si trobo a la colleta de les bicis del consorci , m'atanso a la zona del mistery. Faig fotos al logbook però no hi veig la seva signatura.

Quan torno als peus de la Torre veig que ja hi són , llavors fent de notari , sense donar pistes els acompanyo per acabar la feina . La seva maratoniana jornada de cacera encara no ha acabat , després de dinar encara faran el multi que hi ha al mig del poble ...quina bogeria això del geocaching !

Perdoneu si he omés algú en aquesta crònica. Amb el cor engrescat encara pel fet que tot ha anat força bé , la gent sembla que s'han divertit i no hem pres mal , m'atreveixo a dir que amb temps i una canya prometo que tornarem a muntar un altre "pollastre" d'aquestes característiques...això si al bon temps !.

Fotos Picasa                 Track wikiloc               Bikecalaf.cat        Alta Anoia        Bicicletes

20131103 BTT Previ la Ferèstega de Castellfollit

Toca coneixer de prop quines sorpreses ens té preparades l'amic Ribi amb la "seva" pedalada: Castellfollit ferèstec. Amb aquest nom ... , és tota una declaració de "bones" 'intencions !.

Avui sols tres Ramons : en Ribi , en Gerard , si em permets , et canvio el nom sols per la tossuderia que gastes , i jo mateix.

Amb una puntualitat britànica iniciem a les 8h la nostra marxa . Som els que som i no vindrà ningú més.

Això promet , d'hora a casa !.

La meva "teoria" de que per anar amb bicicleta cal anar descansat es veu "reforçada" amb la de que si el teu punt dèbil és l'equilibri i la tècnica , allò que la carretera et va rovellant fins a arribar a uns límits que sembla mentira , el millor serà fer un teràpia de xoc.

Aquesta teràpia ja la vaig començar el diumenge passat amb en Manolo que em va fotre pels seus dominis , pel territori comanxe de la Serra de Rubio ,...,  tot pla i baixada !.

I avui seguint les traces d'aquest parell de tronats cavallers dels senders , en Ramon I de Castellfollit "el ferèstec" i el seu escuder Gerard.

Tot sigui per una bona causa!. Que Sant Eustaqui s'apidi de mi i em perdoni els pecats !.

Anem directament a Mirambell per començar a enganxar uns corriols coneguts per mi, però en sentit contrari , els de la recent edició de la Punktrail , aquesta bona iniciativa de la festa menor de Calaf que va cami de convertir-se en tot un referent d'aquesta bogeria del correr a peu.

Per mi un regust amarg per un asignatura suspesa....que hi farem!.

Baixem pel corriol que travessa la carretera de Pujalt , passem pel "tub" i anem a parar a la forta pujada de ciment que mena a les Escures.

Cal que fem un tramet de bona pista i llavors ja deixem el cami per començar a fer corriols per sota de cal Nillo.

Al trencall que mena a l'ermita de Sant Pere de Magrà aprofitem per "treure" pes i proseguim el nostre primer bucle.

Deixem el cami que va a cal Carrasquet per iniciar un vell sender ple de notes de color que enralenteixen encara més el meu pedalar .

L'entorn guanyat a cop de desbroçador és d'una bellesa que ens alguns moments et dona l'impressió de no estar a tocar a Castellfollit , et pot transportar , tot i la durissima sequera que actualment estant patint els nostres boscos a les imatges dels boscos de les mateixes Guilleries. Costa inclús de creure pels que som de la zona.

Anem donant tota la volta per novament tornar a passar per la cruïlla de l'ermita , però ara seguim recte per anar direcció a cal Millars.

Baixem fins l'entrada del sender , ara ben marcat , el Presi ha fet de les seves.

Tot i anar tancant grup , constantment tinc el dilema de pararme a fer fotos per o anar baixant.

Un bell recorregut que et dispara les sensacions i et talla la respiració.

Així ens arribem de nou a la pista , anem a la Font nova i despres d'una breu excursió per veure , amb resultat negatiu , si està net un tramet , finalment ens deixem rendir i encarem cap el bar de Castellfollit doncs es tard i convé omplir diposits.

Al arribar a Castellfollit , anem al bar la Torre.

Anant amb el fill de l'amo la cosa estava cantada , no Ribi!.

Al deixar la bici en veim unes de carretera i una d'elles inconfusible i familiar, una alta specialized Roubaix...la d'en Fons , l'holandès volador".

Entro a cal Pau i me'ls trobo ja fotent l'esmorzar: en Fons , en Josep Maria i en Pere Martí. Es foten a riure quan entro carregat de trastos amb la motxilla , la bossa de la càmera. N'hi ha que no canviarem mai !.

Comentem la recent Madrid.Gijon , la volta VCR que ja han fet els altres randonneurs calafins i el calendari dels brevets per enguany , any també de Barcelona -Perpignan-Barcelona ,la BPB .

Quan vaig a sortir per anar a esmorzar , una colla de veterans motards estan ensalivant tot contemplant el sempre espectacular Ferrari del Codina.

Tot i que la meva passió per les rodes sempre ha estat més off road , i no he estat mai un fan d'aquest tipus de cotxes ...i menys aqui per servir d'aparador , el cert és que les vegades que l'he sentit xiular ,  s'ha de reconeixer que sols sentir el bram del seu motor ja et ve trempera !.

En Ribi ja ens té l'esmorzar preparat. No cal que li digui el que vull. Una truita.

En Gerard avui té que ser d'hora a casa , doncs ha de fer una fideuà i fem amb una certa celeritat tot el procés.

Bé 45 minuts no es pas per tirar coets , però ...tot és relatiu!

Tornem a arrancar, ara ens dirigim a la Malland , sota la mirada de la torre d'en Balet i amb una bona temperatura .

Ara ataquem el nostre següent bucle , que ens ha de portar de nou a  la font nova tot fent un dels senders més espectaculars i divertits.

Ara toca fer un tramet de cami per anar a buscar el darrer bucle , amb unes zones on millor no mirar a esquerra , grans forats en aquesta zona tan rica en formacions carstiques que li donen un caire especial.

Molt bona iniciativa la de desbrossar aquests indrets. Si anem fent sortides i podem mantenir la traçada neta, són uns corriols que no s'haurien de deixar perdre.

Resulta tot un plaer pedalar per aquests bells indrets i més ara que la tardor ens dona aquesta bonica gama cromàtica que no et deixen fer res mes que gaudir-ne.

Arribem al trencall de la carretera. Faig una bona proposta la pujada fins a les antenes . Fa una pila d'anys que no la faig , des de la negra. Un altre dia serà...

Amb la BTT fàcil ...amb la de carretera, un Mortirolo de l'Alta Anoia/Segarra!

Ara reculem fins a Castellfollit i enganxem el cami cap a cal Marques.

Amb la bona caloreta i amb la polseguera que hi ha als camins això sembla més una prova dels Monegros que no pas la Ferestega . Fins i tot veiem una polseguera al fons. Collins la colla dels gossos que venen de dret pel mig del tros a rebre'ns amb males maneres.

Sort que tenim encara un parell de ...pulmons i els fotem un parell de crits que desconcerten al més pintat dels gossos. Donem un motiu xutxo ...au si em vols alegrar el dia ! Maleits gossos , que collins els hi hem fet que ens tinguin aquesta tirria especial a les bicicletes ?

Iniciem la pujada cap a Calonge tot passant pel sender del bosc un cop creuada la riera. Millor , per l'altra banda trobariem sol i pols.

Prop de Calaf , m'aturo a fer una foto a la placa del "pages de la barretina" a les Quadres , i de cop ens surt del darrera del mur , la Pilar , la dona del Toni Illa .

Comentem la recent nocturna del terror , que encara va ser més terrorífica sense frontal ... i la propera proposta amb els escoltes de fer un geocaching nocturn . A Solsona , del colega Pollastrot.

El seu nom R.I.P. ja ho deixa tot clar ... o no?

D'aquesta manera ens arribem d'hora a Calaf. Au Gerard, que ja podràs fer la fideuà ...amb calma !.

I recorda sempre que una bona fideuà ha d'acabar amb les puntes dels fideus cap amunt...!

I la setmana vinent: Castellfollit ferèstec. Ara de debó !

Fotos Picasa       Track wikiloc

20131027 BTT I'm Niner ! Una de pesos i mesures !

Poques hores després d'una exitosa edició de la Nocturna del Terror que arriba a la dècada , surto per estrenar la nova bici de muntanya. Finalment m'he passat al sector de les rodes grans. Ja soc niner !.

Divendres al vespre la vaig anar a buscar i just vaig tindre temps ahir a la tarde per montar el comptaquilòmetres mentres el meu fill Gerard m'ajuda tot treient paperets.

Deixo de banda una Super-V del 99 , la meva quarta BTT , que m'ha donat bons moments i també un robust comptaquilòmetres Cateye ATC que m'acompaya des que vaig tindre la meva segona mountain bike, "la negra" allà el 1993...no serà que no cuido les coses i els trec profit al màxim !

No m'ha donat temps ni a provar com està de mides. Sols un parell d'apunts a la secció de pesos i mesures.
El que més m'ha cridat l'atenció , inclús més que les dimensions de les rodes. El pes.

Amb els mateixos pedals muntats , passo dels 15,380 a  i 12,350 , tres quilets menys. A les pujades això s'ha de notar , no ? Oi Isaac ?.

Ara el problema el puc tindre a passar per segons quins llocs. doncs l'amplada del manillar ha crescut 12cm més. Les feinades que vaig tindre divendres per entrar per la porta.No sé com anirà això per les trialeres amb passos estrets entre els arbres...? Sento dir aquestes paraules , però ahir quan li vaig dir a la meva dona que ara era 12cm més llarga que abans , se li varen il.luminar els ulls... Però si una cosa és massa llarga ...caldrà escapçar-la. I punt !

Sols d'anar de casa fins el Rosa , ja veig que no arribo bé als pedals. Quan m'atanso a la plaça , ja veig en Manolo que està al mig del carrer tot observant l'escena. No si emparrat aqui dalt i amb un manillar més ample que el de la V això és diferent. Em diu  "Macho no te conocia"...collins ni jo mateix em conec !

Trec el paquet d'allens i em disposo a baixar el seient o acabaré que semblaré el mateix gegant del Pi !.

Al moment surt el Pepe i el Pep que es disposen a rodar amb les de carretera. El Pepe que em diu que aprofita per mirar-se-la bé ara que està tant blanqueta. Que cabr...! Però té raó , tanta blancor, on vas a parar. I aquests punys de color blanc , qui collins els ha dissenyat ?. Segur que no hi ha ciclistes "grunges" perdó marranos com jo. Inclús el meu fill de 5 anys quan ahir "m'ajudava" em va dir : "és molt blanca , papa ! Quedarà marró quan vagis pel fang !" i que ho diguis Gerard!.

Al agafar la bici he notat un joc al deixar caure la bici. Sembla que té joc algun lloc. Som cinc paios remenant i no podem veure d'on ve. Apretem tots els cargols que hi ha a la zona del triangle del darrera però no hi ha manera.

Al provar la Lefty , tant l'Isi com en Manolo em diuen que millor posar una mica més d'aire. I mira que avui mateix acabo de treure la manxa dels amortidors de la meva motxilla.

Anem cap a casa i li fotem una mica d'aire i de pas recuperem la manxa.

Ara no serà una qüestió de pes !.

Li fotem aire tant al davant com al darrera i veiem que el tema del joc del darrera també s'arregla . Sense comentaris.

En Manolo em pregunta si vull provar la Lefty. Oi tant ! Però amb moderació que avui vaig amb la "L". Anem cap a Solanelles.

L'Isi que se'ns endarrereix lleugerament. Sembla ser que ara s'ha modernitzat i també duu un aplicatiu al mòbil dels que es guarden la ruta...no si a aquest pas tots acabarem amb més electrònica al damunt que cames per pedalar fort !.

Al pas pel polígon ja puc fer-me una idea de la bondat de la forquilla tot veient com el tacte torna a ser "de moto".

Al moment, trucada al telèfon de l'Isi.  Ens diu que ha de girar cua , el seu pare està fotut.

Per sort més tard ens dirà que per sort tot haurà quedat en un ensurt. Sols ens podem fer grans a la força !.

Passem pel bell mig de Solanelles i a la baixada , en Manolo em cedeix el pas per veure en directe el canvi tecnològic com va. Oli en un llum , les 29 polsades i la lefty es mengen amb una voracitat increible les roques i els aragalls. Hauria d'haver fet aquest pas abans. Em queda per veure a les fortes pujades si amb aquesta major inercia del major diametre es veu penalitzada la conducció.

Proseguim cap els Prats de rei . Als plans si que demostra la millor de les seves virtuts , s'estira com una de carretera demostrant el perquè a la Titan Desert la gent va amb aquest collins de rodes grosses.

Enfilem cap a cal Bartomeu , amb alguna acceleradeta per part d'un per l'altre que fa que la cosa perilli. Ai , ai , ai que això s'envala !.

Al fer la trialera de can Bartomeu , peu a terra , encara no hi estic avessat a la bestia i prefereixo assegurar no sigui cas que li fem una signatura el primer dia ! . De totes maneres veig que la feina de retornar a arrancar es fa de manera més exitosa que amb la 26. De moment doncs no puc dir que el tema de les inercies m'influexi. El que si trobo diferent és el canvi, dels tres plats he passat a dos i les relacions de marxes no tenen gaire cosa en comú.

Fem una mica de bucle al no trobar de bones a primeres l'entrada al corriol. Es veu que el pages ha llaurat un tramet del camí  i això ens obliga a passar camp a traves del llaurat. No si anant amb aquest home ja hi estem acostumats a anar pels terrossos...!

Tram trialer en pujada que feia molts anys que no feia amb alguna nota de color a base de boix grèvol on m'ho passo com un enano. La diferència de pes aqui si que dona els seus fruits i em dona una idea de la capacitat d'aquest tractoret. Els obstacles és qüestió de fer un acte de fer i esperar que entre les 29 polsades i la bondat de la Lefty el obstacle acabi essent devorat. Per un home de poca fe com jo , aquest pas és el més dur ...Ja anirem agafant confiança ! Amb aquesta capacitat tractora em venen a la ment les mateixes sensacions que la primera vegada que vaig provar una moto de 4T acostumat al nervi de les 2T...

A la baixada per l'espectacular tub de vegetació m'ho torno a passar pipa tot i que hi ha alguna pedra amb verdet que et fot algun susto.

Enfilem cap a l'Hostal Vell per travessar la carretera de les Maioles.

Des d'aqui comencem el cami més aviat en baixada cap els plans de Rubio.

Al arribar a l'indret , creuem el filat de la finca dels seu sogre i al moment ens ve a rebre la Laika.

En pocs instants ja veiem a la Sònia, a qui el Manolo saluda amb un:  "Este color es el que a mi me gusta, Sònia !". Manolo , ara que li has trobat el punt a les suspensions ...millor no canviar sols per un tema de colors, no ?. Amb lo que et va costar a tu i als d'en Tomas Belles trobar l'amortidor correcte. No fotem !.

Per respecte als animals que durant bona part de l'any pasten solts per la finca , li dic que modificaré el track (*) en aquest punt doncs passem per una propietat privada i a més hi ha cavalls que es poden asustar i provocar una esverada.

Anem cap a les runes de la Solana , on encara podem veure algun punt curiós com la "turca" ...tot un luxe de l'època.

A la font de Buimira fem una breu parada . La zona està preciosa amb aquests tocs cromàtics de tardor.

Li comento que ara seria el moment de fer una sortida cap a la Garrotxa o a les Guilleries, encara que tenim el calendari atapeït. El tema de les pedalades amb encant que enguany ens hem decidit a organitzar amb el  Bikecalaf no ens deixen gaire marge.

Arribem als plans de Rubio . Anem al local on encara podem veure el final de la F1. Arribem a l'hora dels senyors . Són quarts de dotze. Tot i anar sols dos , fem el temps estandard. Uns 50 minutets. A la sortida anem a veure el parking de "la Ruta del Oeste" . Com sempre espectaculars motos aparcades .

Li comento si anem per les rieres cap a Copons.

Em diu que no coneix aquest tram. Cony mostrar un tram prop de Rubio a un de la zona...això no es pot fer cada dia !. Para lo demas ...Mastercard !.

Ja que no es ben d'hora , decidim fer un tramet per l'asfalt doncs tampoc es qüestió de perdre gaire temps, i millor que posem fil a l'agulla !.

Els passos per les rieres estan ben secs. Tot i això encara conserven una part de la seva bellesa , que la sequera no ha esmorteït .

Tot i això la variant ha estat genial.I en Manolo em comenta que la seva descoberta ha estat del tot positiva.

Així ens arribem a Copons i comencem a creuar els seus carrerons. Pujem per les rampes cap a l'esglesia , tot veient com hi ha a gent que ni que passes una apisonadora, no es mourien ni un milimetre., Que carai , ja s'apartaran els altres !

Decidim acabar de provar la capacitat escaladora de la novetat tot enfilant pel cami ral de Calaf. Tot dret i amunt !. Feia una pila d'anys que no hi pujava. Ja no recordava aquestes parets.

Avui , tot i ser finals d'octubre fot una calor tremenda. Tinc tota la part baixa de l'esquena bullint de tocar-li el sol. Siguem positius: sort que això no ho estem pujant al mig de l'agost a la una del migdia !. Qui no es conforma és perquè no vol ...!

Guanyem alçada rapidament , amb un cel ben despejat que ens permet tindre unes bones vistes.

Anem fent petar la xerrada però amb un bon ritmet de creuer enfilem els plans de la Clau i en un moment ens arribem a la zona on varem estar la setmana passada.

Ara ja tenim l'ermita de Sant Ermengol al nostre davant. En pocs metres podrem veure la silueta inconfusible de Calaf al peu del turó de Sant Sebastià , que ens està esperant.

Així a tres quarts de dues ens arribem finalment a Calaf. Encara estarem a temps de verue el començament de la repetició de la F1 !.

Travessem les vies pel pas soterrani de la Renfe i d'aquesta manera donem per acabada aquesta sortida amb bones sensacions tot i la mica de lio amb pesos i mesures.

Fotos Picasa       

20131026 10è Aniversari Nocturna del Terror

Encetem aquesta recent història de les Pedalades amb encant del bikecalaf amb la Nocturna , que enguany cel.lebra la seva desena edició. De fet si filem prim el Bikecalaf va neixer com una engrescada a aquella edició quan varem acabar a Sant Pere Sallavinera i allà es va iniciar els primers passos d'aquest club.

Després la colleta dels "terrorífics" varen amenitzar la prova tot donant unes escenes dignes del més terrorífic dels  tunels  del terror , superant-se any rera any ... i de franc ! (que això ja és un altre cantar...i més avui en dia !).

Enguany tres recorreguts : un recorregut a peu curt , pels més petits ...fins i tot algus carrets de canalla ! , un altre a peu de major distancia , uns 11qms i un sol recorregut en BTT. 

L'hora de la sortida s'ha endarrerit una mica pel tema del futbol , no pas un partit qualsevol , tot un Barça-Madrid . No cal dir que de futbol no hi entenc, però valia la pena esperar per tindre una bona colla , com així ha estat !.

A la plaça dels arbres , a partir de les 8 , recollida de les samarretes que hi havia gratuïtes pels 100 primers inscrits. I que al final han estat uns quants més !.

Després d'un briefing per part del Gerard que ens recorda les màximes de la nocturna: Passar-ho bé. Res de "curses". I si algú arriba a un trencall i no sap on anar , aturar-se fins que arribi el grupet del darrera.

Díficil la feina dels que obren , doncs sempre hi ha algú que vol correr més ....però segurament molt més díficil la dels "farolillos rojos" que sempre veuen com algú té problemes , avaries o entrabancs per seguir el ritme del grupet ...!

Amb una puntualitat gairebé britànica inicien el recorregut els de BTT que surten cap a la carretera d'Aleny i també els de la llarga  a peu, que pujen pel carrer Sant Jaume per anar directament a buscar l'entrada al túnel del terror , que enguany es troba ubicat a la trialera de Mirambell.

Deixant un espai prudencial per no enxampar les darreres unitats de caminants arranquem els de la curta que pujem tot seguint les petjades de la llarga . Al portal de Xuriguera encara ens trobem amb els més endarrerits dels mountain bikeros que encara estan pedalant per les Portelles.

Travessem la carretera i enfilem pel cami del cementiri amb les vistes de Sant Sebastià com a referent de cap on hem d'anar.

La cuca de llum amb la pujada es va estirant fins que arribem a la creu de Sant Sebastià on fem una aturadeta per reagrupar .

 Un premi als esforçats pares que amb els carros segueixen la caminada. Sort que la majoria són gent "off road"... doncs la baixada direcció cap a Ferrera és digne de les trialeres més dures dels ISDE !.

Ospes aquesta canalla com hi van . D'aqui n'han de sortir racings per collins ....!

Quan estem arribant a la pallisa del vidrer , just a les lloses del trencall , ens creuem conduits pel Manel , amb els de la llarga que venen de sortir del Túnel del terror...No fan pas cara d'espantats !!!.

Pujem cap al cami de retorn de Sant Sebastià i ja podem sentir uns terrorífics sorolls de motoserra que ens donen una idea del que ens espera i ens fot els pels de punta !.

Nou regrupament just a uns metres del començament de la joia de la corona d'aquesta nit.. El meu Gerard que aguanta tot i passar de la seva hora crítica en que li entra el son , es fa el valent amb un buff al cap i dient que els fotarà un susto ...ja canviaran les tornes d'aqui a poc !

Tancant el grupet ens arriba en Masafret , que decideix deixar la bici a peu de l'arbre. Diu que ja la plegarà al tornar. Home de fe !. Amb la de parelletes que venen per la zona a fer de les seves , serà com a les tomboles amb allò de: "Premio , una basicleta !"

Quan ja hi som tots , amb algun petita matització oi, "Esme" ! , proseguim la ruta , doncs ara sols ens falten uns pocs metres per trobar-nos el túnel.

A veure quina n'han preparat enguany aquesta colla de tronats !.

Quan coronem el cami i just a l'entrada de la trialera de Mirambell , ja veiem un escenari terrorífic. 

El llargarut porter ens pregunta si volem entrar , ens deixa entrar en petits grupets. 

Quan el porter es dirigeix a nosaltres , el valent del Gerard, que fa uns minuts estava disposat a menjar-se el mon s'arrapa a les cames de sa mare.. Vinga Gerard som-hi !. 

En un llarg recorregut d'uns tres-cents metres completament engalanats amb un bé de Deu de ciris (no sé si han assaltat la sacristia...!) que ens van balisant durant tota la terrorífica baixada , amb sorpreses que ens van fent ensurts on podem barrejar el riure amb la por ... dels pares a que els més petits s'acolloneixin de veritat. 

Una salutació a tots els esforçats personatges : el porter del tunel , l'home del motoserra , el cuiner boig , l'home llop , la bruixa , i la resta dels personatges que van fent sustos.. sempre adeqüant-se al nivell dels nens que hi ha !.

Enguany el pressupost per la decoració i els vestuaris d'altres edicions ha hagut de baixar en benefici de les samarretes que de manera gratuita s'han pogut entregar . 

Crec que ha valgut la pena i és de justicia aplaudir aquestes iniciatives que ajuden a donar un alè de vida , fer poble d'una manera saludable , tot combinant aquestes dues activitats tant saludables com són el riure i el caminar ...i en algun moment "tremolar" de por ! .

Quan acabem de fer el túnel , ens refem de l'ensurt i hi som tots , proseguim en direcció a Mirambell.

Al poc sentim de nou els xiulets i el soroll del xerrac, són els de la BTT que comencen a baixar.

Gairebé hem clavat els horaris i els tres recorreguts hem sincronitzat el pas. Millor així els permetrà plegar trastos d'hora.

Abans d'arribar a Mirambell girem fort per retornar pel cami ample que ens permet en uns minuts tornar a ser al punt d' inici del túnel del terror.  

Reagrupem lleugerament , i reemprenem el cami de tornada , doncs comença a refrescar i no és qüestió d'ara agafar fred i perdre la salut. 

Al cap de poc ja podem veure la silueta inconfusible del nostre volgut far de l'Alta Segarra , l'il.luminat campanar de Calaf  que ens ajuda a retornar al punt de sortida on ens hi presentem amb un total de 6´3 quilòmetres donant per finalitzada la nocturna d'enguany . Una més al sac ! .

La propera : la Castellfollit ferèstec , que amb els seus prop de 50 qms i els corriols pel mig del bosc que en Ribi ens ha preparat ,el vertader home del xerrac ,(aquest si que fot por de veritat... ) , ja no es apta per a tots els públics !  

Fotos Nocturna 2013

Bikecalaf

Track wikiloc

20131020 BTT Previ Ruta de la Batalla dels Prats de rei

Per començar a moure els fils de la prova de les pedalades amb encant per l'alta Anoia que toca encarregar-me decideixo sortir diumenge a provar qui temps de pedalada sortirà i quin track serà el resultant.

La idea com en la resta de les pedalades amb encant per l'Alta Anoia és sortir de l'oficina d'informació d'els Prats de rei.

Quan fa uns anys varem anar amb el Sergi al trail-gator a la caminada que monten la gent d'els Prats de rei , varem fer la ruta seguint els caminants , i era en sentit horari , tot anant primer cap a la Font de Moriscó per enllaçar a ca l'Estrada i així anar a espetegar a la Torre de la Manresana on es feia un recés i permetre que cadascú fes un mos.

Considerant la Torre de la Manresana com l'autèntic centre neuràlgic de la ruta , en el meu cas seria bo que allà hi acabessim.

Per tant potser la millor opció seria donar la volta en antihorari de manera que l'arribada a la Torre sigui a la part final de la sortida.

Surto de casa i gairebé per inercia m'arribo al Rosa on sols veig les bicis dels "carreteirus". Saludo al Paradell que està fora. Ja que no prenc cafè i vull anar de cara a la feina , decideixo no parar.  Així doncs passo de llarg i tiro cap a la Pineda per anar a els Prats de Rei per Solanelles de la manera més ràpida.

A la sortida de Calaf ja començo a veure com la boira poc a poc es va tancant i em deixa sense visibilitat.

Primer penso que repetirem les espectaculars vistes de la sortida de Canet , amb Calaf damunt un mar de boira , però aquesta vegada és més tancada i no és veu ni pa pa .

Malament rai !. Mal dia per anar a fer fotos i començar a prendre posicions...!

Quan soc a Solanelles fent fotos , rebo la trucada d'en Manolo: "¿ Donde estas , que te he visto pasar ?". Ai carai resulta que mentre jo passava per davant del Rosa i mirava qui hi havia dins , ell estava a l'altra banda de la plaça tot descarregant la bici i m'ha vist passar.

Total que li dic que estic baixant cap a Prats i les meves intencions....poc a poc i bona lletra .amb moltes estones de parar i fer fotos.

Si avui volia anar a fer quilometrada sense parar  ...malament rai !

Com deien a una famosa pel.lícula : "Elegiste un mal dia para dejar de pararte...!"

Quedem a Prats a l'Oficina de Turisme , al lloc on començarem la ruta , just davant la casa on la meva dona va creixer.

No em cal esperar ni un minut. Al moment ja arriba i podem començar a fer ruta.

Tirem pel costat de les escoles tot passant pels horts , un recorregut que sempre m'ha agradat i que em porta records de la meva infantesa quan baixavem a Prats a casa dels meus tiets.

Un cop passada la riera la ruta s'enfila fins el trencall que ve de la Manresana. Aqui ja podem agafar la ruta marcada que ens durà a ca l'Estrada.  La boira de moment no ajuda i el paisatge queda una mica apagat. D'aqui una estona fa pinta que el sol sortirà amb ganes , però ara mateix...miau !

Proseguim la ruta i quan passem el pont de les Coromines veiem que el marcatge ha sofert algun vandalisme i ens trobem que manca alguna senyalització.

Just al trencall que ens ha d'obligar a deixar l'asfalt , trobem a faltar el rètol . Serà un punt a tindre en compte de cara al dia de la pedalada, no sigui cas que algú se'ns despisti i l'haguem d'anar a pescar a la Llavinera.

La sequera ens està deixant uns camins polsosos , no tant com a la Selènika , però la meva bici que havia quedat desconeguda després de passar per les mans d'en Pesa , ja està ben empolsada i la abans blanca forquilla ara fot llàstima...no puc anar net , ni a la força !

Quan anem a pujar cap a Solanelles ens aturem a les enigmàtiques cares i fem una visita de cortesia al geoamagatall de l'amic Malfieten.

Veiem que a cop de Buldòzer li han canviat la fessomia a l'entorn. Quina moguda de pedres que ha fotut aqui el pagès , sense escrúpols !.

Continuem la ruta , ara amb pujadeta que tot comentant amb en Manolo la meva mania de publicar el blog els dijous , els meus motius tinc...i aquests són un de 8 i un de 5 anys ! Força diferents als de l'anècdota del "wuebes" que m'explica ell , sobre la fixació que tenien els nois d'una escola especial que tenien aquest dia predeterminat com a dia en que els duien de parranda!.

Quan gairebé som a les portes del nucli de Solanelles ens creuem amb l'altre Manolo que diu que va també a preparar la seva ruta , la del Quixot de l'Anoia, la tercera de les pedalades amb encant. Fem petar la xerrada breument i proseguim tot acabant de coronar.

Baixem a buscar el pas de la carretera d'Igualada i ens dirigim cap a cal Codina de la Quadra , un altre dels punts emblemàtics de la Batalla.

A més per a mi hi ha una càrrega sentimental doncs el meu pare just arribat de Castelló de la Plana havia fer de mosso a aquesta casa quan encara estava habitada. De fet jo de petit encara hi havia anat acompanyant el meu avi i el meu pare per alguna cosa del taller quan encara hi vivia el vell Codina.

Avui la casa està força malmesa i en vies d'anar a pitjor. Una llàstima !

Entrem sols a les quadres...on encara amb una mica de temps pot donar per fer alguna fotografia amb encant , però es tard i vol ploure.

Ja fa un parell d'anys vaig estar un matí fent la ruta amb intenció de començar a recabar informació per fer la sèrie de geocaching fent fotos i el lloc era molt més accesible. El pas de la natura és lent però implacable...!

Visitem l'enorme plaça que hi ha al davant de la casa , tot i la boira pixanera que ens entela una mica la nostra visió , el cert és que la seva planta és impressionant !

Proseguim la ruta desfent uns metres el cami , no sense abans veure una demostració de la capacitat de la "villablina" , la manxa que va obligar en Manolo a fer una aturadeta tècnica al poble de Villablino després d'una durissima etapa d'alta muntanya on va perdre bous i esquelles ( i la seva vella manxa !) a la seva recent ruta transcantabrica.

Un cop ha afegit aire , proseguim uns centenars de metres , per atur-nos a la curiosa caseta que hi ha al pla.

Li comento a en Manolo que precisament aqui tinc feta la darrera foto del fatídic dia en que em vaig esbarallar amb la granota assasina.

Els meus records a partir d'aquest punt són confosos...!

Al encarar els plans cap a l'ermita de Sant Ermengol , trobem alguns caçadors , entre ells un vell conegut , en Paquito Sujar , precisament un dels iniciadors de l'Agrupació Ciclista Calaf ,als inicis dels 80's. tota una promesa i exemple de lluitador. Llàstima que un accident precisament entrenant li va fer canviar la seva vida i també les seves passions per altres.

Ens arribem a la cruïlla de l'ermita de Sant Ermengol , on veiem de nou com la senyalització de la ruta ha sofert algun desgavell. El pal indicador de la ruta està mogut i tort.

Tot fent petar la xerrada ens despistem i ja som prop del trencall de la Clau quan ens adonem que anem fora de la ruta. Mitja volta . Hauré de treballar amb el compegps i eliminar algun bucle innnecesari del track !

Baixem a buscar el pas de la carretera d'Igualada . Al pas per una pallissa , en Manolo em diu que amb aquesta petita construcció n'hi ha prou per viure.

Aquest home fa seu allò del "less is more". Es incorregible , mare de deu quin paio més espartà !.

Creuem la carretera i ens apropem a ca l'Albereda, impressionant mas fortificat amb el seu pont llevadís.

Ens embadalim amb les gallines i els cavalls , aqui em dona tota una lliçó sobre noms i colors dels èquids.

Juga amb avantatge. Jo de cavalls ...més aviat poca cosa. Sols un de cartró i apedaçat quan era petit...!



I crec que ni tant sols era un cavall , li deiem la burra !

Anem pujant cap a la Torre. El cami està ben polsós. Duem les bicis com si haguessim fet un fotimer de quilòmetres i amb prous feines en portem una vintena !

Abans d'arribar a la Manresana li comento si coneix els cups de can Sala. Li mostro aquestes curioses construccions que en aquests moments de velocitat i rapidesa ens demostren que en altres temps el de mica en mica s'omple la pica era la manera.

Per això avui encara podem contemplar aquestes petites joies .

Ens acabem d'arribar a l'eplanada del davant de la Torre. Jo potser feia un any que no hi voltava i trobo una sèrie de novetats , com ara el curiós rètol de "prohibit buscar tresors"....ai , ai , ai !

Busquem el bonic sender que baixa cap a cal Segura i finalitzar la volta de la ruta per buscar un lloc on fer l'esmorzar.

Trobem un lloc desconegut per nosaltres , ca la Montse on podem reposar les nostres forces tot contemplant una bona selecció de fotos en blanc i negre que ens permeten parlar d'abans.... No podem fer-nos grans, ja comencem a xotxejar !

Per la tornada cap a Calaf , fem l'experiment del dia...i això que no hi havia alcohol a l'esmorzar!

Pujem per l'antic cami que baixava des de la depuradora , però que malauradamnet ha quedat perdut , quina llàstima , la de records de quan era un nen i anava amb bicicleta que tinc d'aquest tram.

Al final acabem pujant amb les bicis a coll fins a la carretera on fem un centenar de metres o no hi ha manera de tirar endavant , si no fos amb el motoserra.

Haurem d'avisar a l'home del xerrac : Ribi !!!.

Track.wikiloc           Museu virtual de la Guerra de successió      Pratsderei.cat      Un capítol dels Prats... 

PDF Folletó Ruta Batalla     1714