Encetem aquesta recent història de les Pedalades amb encant del bikecalaf amb la Nocturna , que enguany cel.lebra la seva desena edició. De fet si filem prim el
Bikecalaf va neixer com una engrescada a aquella edició quan varem acabar a Sant Pere Sallavinera i allà es va iniciar els primers passos d'aquest club.
Després la colleta dels "terrorífics" varen amenitzar la prova tot donant unes escenes dignes del més terrorífic dels tunels del terror , superant-se any rera any ... i de franc ! (que això ja és un altre cantar...i més avui en dia !).
Enguany tres recorreguts : un recorregut a peu curt , pels més petits ...fins i tot algus carrets de canalla ! , un altre a peu de major distancia , uns 11qms i un sol recorregut en BTT.
L'hora de la sortida s'ha endarrerit una mica pel tema del futbol , no pas un partit qualsevol , tot un Barça-Madrid . No cal dir que de futbol no hi entenc, però valia la pena esperar per tindre una bona colla , com així ha estat !.
A la plaça dels arbres , a partir de les 8 , recollida de les samarretes que hi havia gratuïtes pels 100 primers inscrits. I que al final han estat uns quants més !.
Després d'un
briefing per part del Gerard que ens recorda les màximes de la nocturna: Passar-ho bé. Res de "curses". I si algú arriba a un trencall i no sap on anar , aturar-se fins que arribi el grupet del darrera.
Díficil la feina dels que obren , doncs sempre hi ha algú que vol correr més ....però segurament molt més díficil la dels "farolillos rojos" que sempre veuen com algú té problemes , avaries o entrabancs per seguir el ritme del grupet ...!
Amb una puntualitat gairebé britànica inicien el recorregut els de BTT que surten cap a la carretera d'Aleny i també els de la llarga a peu, que pujen pel carrer Sant Jaume per anar directament a buscar l'entrada al túnel del terror , que enguany es troba ubicat a la trialera de Mirambell.
Deixant un espai prudencial per no enxampar les darreres unitats de caminants arranquem els de la curta que pujem tot seguint les petjades de la llarga . Al portal de Xuriguera encara ens trobem amb els més endarrerits dels mountain bikeros que encara estan pedalant per les Portelles.
Travessem la carretera i enfilem pel cami del cementiri amb les vistes de Sant Sebastià com a referent de cap on hem d'anar.
La cuca de llum amb la pujada es va estirant fins que arribem a la creu de Sant Sebastià on fem una aturadeta per reagrupar .
Un premi als esforçats pares que amb els carros segueixen la caminada. Sort que la majoria són gent "off road"... doncs la baixada direcció cap a Ferrera és digne de les trialeres més dures dels
ISDE !.
Ospes aquesta canalla com hi van . D'aqui n'han de sortir racings per collins ....!
Quan estem arribant a la pallisa del vidrer , just a les lloses del trencall , ens creuem conduits pel Manel , amb els de la llarga que venen de sortir del Túnel del terror...No fan pas cara d'espantats !!!.
Pujem cap al cami de retorn de Sant Sebastià i ja podem sentir uns terrorífics sorolls de motoserra que ens donen una idea del que ens espera i ens fot els pels de punta !.
Nou regrupament just a uns metres del començament de la joia de la corona d'aquesta nit.. El meu Gerard que aguanta tot i passar de la seva hora crítica en que li entra el son , es fa el valent amb un buff al cap i dient que els fotarà un susto ...ja canviaran les tornes d'aqui a poc !
Tancant el grupet ens arriba en Masafret , que decideix deixar la bici a peu de l'arbre. Diu que ja la plegarà al tornar. Home de fe !. Amb la de parelletes que venen per la zona a fer de les seves , serà com a les tomboles amb allò de: "Premio , una basicleta !"
Quan ja hi som tots , amb algun petita matització oi, "Esme" ! , proseguim la ruta , doncs ara sols ens falten uns pocs metres per trobar-nos el túnel.
A veure quina n'han preparat enguany aquesta colla de tronats !.
Quan coronem el cami i just a l'entrada de la trialera de Mirambell , ja veiem un escenari terrorífic.
El llargarut porter ens pregunta si volem entrar , ens deixa entrar en petits grupets.
Quan el porter es dirigeix a nosaltres , el valent del Gerard, que fa uns minuts estava disposat a menjar-se el mon s'arrapa a les cames de sa mare.. Vinga Gerard som-hi !.
En un llarg recorregut d'uns tres-cents metres completament engalanats amb un bé de Deu de ciris (no sé si han assaltat la sacristia...!) que ens van balisant durant tota la terrorífica baixada , amb sorpreses que ens van fent ensurts on podem barrejar el riure amb la por ... dels pares a que els més petits s'acolloneixin de veritat.
Una salutació a tots els esforçats personatges : el porter del tunel , l'home del motoserra , el cuiner boig , l'home llop , la bruixa , i la resta dels personatges que van fent sustos.. sempre adeqüant-se al nivell dels nens que hi ha !.
Enguany el pressupost per la decoració i els vestuaris d'altres edicions ha hagut de baixar en benefici de les samarretes que de manera gratuita s'han pogut entregar .
Crec que ha valgut la pena i és de justicia aplaudir aquestes iniciatives que ajuden a donar un alè de vida , fer poble d'una manera saludable , tot combinant aquestes dues activitats tant saludables com són el riure i el caminar ...i en algun moment "tremolar" de por ! .
Quan acabem de fer el túnel , ens refem de l'ensurt i hi som tots , proseguim en direcció a Mirambell.
Al poc sentim de nou els xiulets i el soroll del xerrac, són els de la BTT que comencen a baixar.
Gairebé hem clavat els horaris i els tres recorreguts hem sincronitzat el pas. Millor així els permetrà plegar trastos d'hora.
Abans d'arribar a Mirambell girem fort per retornar pel cami ample que ens permet en uns minuts tornar a ser al punt d' inici del túnel del terror.
Reagrupem lleugerament , i reemprenem el cami de tornada , doncs comença a refrescar i no és qüestió d'ara agafar fred i perdre la salut.
Al cap de poc ja podem veure la silueta inconfusible del nostre volgut far de l'Alta Segarra , l'il.luminat campanar de Calaf que ens ajuda a retornar al punt de sortida on ens hi presentem amb un total de 6´3 quilòmetres donant per finalitzada la nocturna d'enguany . Una més al sac ! .
La propera : la Castellfollit ferèstec , que amb els seus prop de 50 qms i els corriols pel mig del bosc que en Ribi ens ha preparat ,el vertader home del xerrac ,(aquest si que fot por de veritat... ) , ja no es apta per a tots els públics !
