Abans de començar ja hem tingut els primers contratemps per acabar de posar els nervis a 100. Aquest matí quan agafo el mòbil , després de passar tota la nit endollat , va i me'l trobo al 1%.
Provo un parell de carregadors i un altre cable No dona senyal . Merda!... i resulta que aquest m'ha de servir per distreure'm amb la música i per les trucades ! . Ja estic patint per no disposar de música per la llarga nit , i guanyar la partida a la son, la meva bestia negra de l'edició de l'any passat... i dels meus brevets !.
Solució salomònica: anem una mica més d'hora amb l'Anna i passarem primer pel servei tècnic de la Maquinista a veure si plorant una mica puc aconseguir que em facin una reparació d'urgència . Quan una cosa es pot torçar...acabarà torçant-se. Murphy dixit !.
A la botiga em diuen que em caldrà esperar uns vint minuts. Bé vist la cua que hi havia fa uns mesos en aquest mateix indret encara ho podrem solucionar amb poca cosa. L'optimisme que no falli!. Finalment puc sortir de la botiga amb el mòbil mig carregat i amb un parell de dependents que al.lucinen davant la meva insistència en tindre el mòbil en condicions pel fet de tindre que fer més de 700 quilòmetres amb la bicicleta. És el que passa quan et pregunten que fas ... o el que vols fer !.
Sembla que aquest problema ja ha passat de llarg. Buff !. Ara toca agafar el cotxe , desfer el camí efectuat , tot travessant Barcelona i anar cap a l'Hospitalet on des d'uns minuts ja haurien començant a fer-se les verificacions administratives.
Mentres vaig conduint l'Anna em va informant., doncs el mòbil és un autèntic bullider !. No entenc res !. Missatges del Gerard Regí , que ens desitja sort i diu que no pot correr. Ha passat mala nit i desde dimarts que está fet una coca. El Miki tampoc correrà. En Josep Tugues i en Quimo de Torà el mateix. Parlen de reestructurar alguns equips. Carai això sembla la "maldición" de la pirámide . Que cony ha passat aquesta nit , teniem un total de 15 participants i ara mateix ja tenim 4 baixes . Això se'n va a la merda...en un plis plas !.
Arribem al poliesportiu de l'Hospitalet. Tot fa patxoca amb banderoles i banners que li donen una caracter de "això va en sèrio". Anem cap a la cua de les inscripcions. Va lenta . Anem fent els diferents passos ben indicats per l'organització: les autoritzacions , les llicències , l'entrega del dispositiu de cronometratge, del sistema de seguiment gps , el Tracemyway , ... i com no un embotit Duran que fot molt bona pinta. Que carai cadascú que miri el que més gracia li fa !.
Em fan la foto amb el #hastag del 770 kms ...espero fer-ne un bon grapat , amb els 709 del track em conformo !.
Ara toca la part menys aplaudida per mi d'aquesta edició. Anar a buscar l'aigua i el powerade que ens entreguen al Carrefour del Prat. A quatre quilòmetres d'aqui !. Que hi farem aprofitarem per anar a dinar. Fins les 16h no hem de fer res més i així podem anar a relaxar el cos i la ment. Enguany no vull tornar a anar amb el coet al cul i arribar tard al briefing.
Recollim els packs de les begudes , 16 ampolles de 2 litres d'aigua i 12 powerades de mig litre. No sé per quin motiu els solos i els duos tenim menys beguda. Serà que ja som més masoques de mena ?.
Em ve de cara menjar un al McDonalds que hi ha al costat. Dit i fet . Fem un dinar "romàntic" amb l'Anna , avui sense els nens . Els tiets i la iaia els ha tocat fer-se'n càrrec. Merci !.
Amb temps prudencial decidim tornar a la sortida . Anem al briefing . No pot quedar cap tema al tinter !.
Al arribar ens trobem amb la resta dels calafins. Comentem el tema. Han fet un "cortar y pegar" dels 2 equips de 3 , 1 de 4 , 1 de 2 i els 2 solos hem passat a 2 de 4 , 1 de 2 i un solo. Carai amb aquesta passa . Si ens descuidem ens esguerra tota la Powerade !.
Comença el briefing . Paraules del capo en Juan Porcar , aquell periodista que ens va fer disfrutar de les històries dakarianes ...quan el Dakar , era el Dakar. Consell tècnics per part d'en Manu Tajada , consells no vinguts de una visió darrera la taula sino de provar "in situ" el recorregut. No deixar lloc a la improvitsació. Molta feina darrera . Això està a punt de començar :
Al sortir i veient la carpa i els cotxes de Shimano vaig a veure si em podrien vendre unes pastilles de fre. El Masafred em va dir que les duia un xic gastades. Sembla un dialeg "para besugos" . No sé si no m'entenen o soc un bitxo raro. Tant costa de dir no tenim recanvis. Encara que no veig tant recargolat mirar de comprar unes pastilles de fre XT . Digue'm raro !.
Falta poc menys d'una hora per començar i l'Anna prefereix marxar abans de que jo comenci. Em canvio , ens despedim i me'n vaig cap a la zona de la sortida on està previst fer la foto de grup de rigor.
Coneixo en Jordi Pereiro , aquest monstre que l'any passat va guanyar. Em diu que vaig massa carregat. Doncs avui no duc la meva càmera ... per no caure en la temptació. He canviat la meva LX-5 per una esportiva tipus goPro. No ho trobo gens còmode , el seu pes em desequilibra el cap. Això quan porti un grapat d'hores ha de ser incòmode de collons !.
En Pereira em demana per l'altre solo que estava previst vingues , en Gerard, Regi . Li comento la jugada . Una llàstima estava a tope de motivació !.
Fem la foto de grup. A veure si hi ha més sort : a la de l'any passat ni m'hi veig !.
Vaig a donar un tomb per no agafar la musculatura en calent. Cadascú fa la seva , rodillos , voltes amunt i avall , massatges , ... o simplement comentar la jugada. Ja es respira aquells minuts on el nervi va per dins !.
A la graella de sortida ens retrobem tots els del Bikecalaf : en Eloi amb la seva 29 , està superprim . Si fa com l'any passat, la foto a Anoeta pot ser terrorífica ; en Ramon Ribalta "Ribi" , diumenge té bodes d'or dels seus pares però li han deixat les primeres etapes ; en JR Muntaner que té ganes de donar-ho tot en aquesta etapa com l'any passat doncs diumenge va a la Marató Anbaso d'Aguilar , cullins i després diran que els homes no poden fer dues coses alhora !.
Darrers minuts i les conyes es van transformant en serietat. Això està a punt de començar. Megafonia. Darrer minut. Ens desitjem tota la sort del mon . El somni darrera el que hem estat treballant en major o menor mesura està a punt de començar . Sentim el final del compte enrrera i sortim !.
Fem els primers metres amb relativa calma. Ara pots perdre molt . El del meu davant veig que va un corredor amb un enorme mòbil muntat en un suport de tres eixos i gravant . És en Claudi Chaves del Mundo deportivo i ho està retransmitint en streaming . Darrers metres neutralitzats per la polivia local de l'Hospitalet que enguany ens han escortat menys metres que l'any passat que varem fer una llarga passejada neutralitzada.
Sortim ja als camins . Pols , molta pols . Agafar roda però sense capficar-se. Miro d'agafar el meu ritme. No vull arribar a les primeres rampes i trobar-me buit i com l'any passat. Aquesta és una serp molt llarga !.
En Ribi em diu que li agafi la roda . Li dic que vagi tirant que jo soc de llarg recorregut!.
Al cap de poc començo a rodar amb ganes i el torno a atrapar .Ara agafem un bon ritmet tots dos plegats. Recordo aquest mateix tram l'any passat amb en Quimo . Anem bé li dic.
Fem plegats els passos de les rieres. No ens enganxem amb la graveta tant com l'any passat. Anem a un bon ritmet. Ni molt ràpid ni molt lent. No cal cremar-ho tot a les primeres pedalades.
Passem l'emblemàtic pont del diable de Martorell. D'aqui poc aquest rodar ràpid s'acabarà . Ja cal que apurem els darrers trams de plat gran i tota la traca muntada !.
En Ribi em comenta que varen fer un tramet per carretera però en sentit contrari . Arribem al lloc on l'any passat vaig perdre l'estela d'en Quimo , al agafar la carretera cap a Olesa. Aqui l'any passat va començar a ser necessari encendre els llums. Enguany una bona decisió sortir abans. Per mi una gran millora . I no ho dic sols pel fet de que la "noche me confunde...". Sortir del Palau Sant Jordi amb la forta baixada d'asfalt i despres el llarg tram neutralitzat considero que no li aporta res a la prova. Ho sento Colau , però algú ho havia de dir !.
Amb un lleuger perdua de track just al polígon ens arribem als carrers d'Olesa. Recordo la Nocturna de fa uns anys , a finals dels 90's amb rutòmetre quan varem fer uns quants equips calafins i ens varem perdre i anavem donant voltes a Vinya Nova. No hi havia manera d'acabar aquella prova !.
Passem Olesa juntament amb una altre solo que no acaba de portar el tema del track prou be i el veiem dubtant excessivament en alguna cruïlla.
Un tram d'asfalt que al passar pel trencall de la urbanització s'enfila de manera inexorable. Arriba el moment de la veritat. Jo li dic a en Ribi que a partir d'ara la cosa comença a pujar de manera salvatge. A la pantalla el gps podem veure les voltes i revoltes del track . Quina por!.
Com canvia la cosa si no saps on vas com l'any passat o enguany que ja tinc la referència de l'edició anterior , encara que la foscor del 2015 està encara alegrement substituïda per un cel ben despejat. Bones vistes a mesura que ens anem enlairant. Perdo la roda del Ribi al mateix temps que els meus bessons comencen a donar simptomes de que en qualsevol moment es poden trabar . Es moment d'anar fent , jugant amb el coneixement que tenim cadascu de la nostra maquinaria.
Passem per Collbató , la gent t'engresca ... i algun et menteix amb bones intenció . "vinga que ja queda poc !. I uns c...llns ... que ja ens ho coneixem !.
Enguany el fer aquest tram de dia li dona un plus i em permet veure unes magnifiques vistes que l'any passat em varen passar per alt . Torno a recordar en alguns llocs antigues histories com la nocturna d'Esparreguera de finals dels 90's i el bucle infinit a l'indret de "Vinya Nova".El cap es va distret ...com si no volgués preocupar-se pel que queda...
Abans del darrer tram de pujada a can Maçana , un crit per darrera meu, són un parell de solos. A la sortida ha estat gravant i emitint en streaming . Jo vaig fent la goma amb ells doncs al tindre que tibar de bessons la cosa comença a perillar. Control , paciència i anar fent !.
Abans de la barrera de can Maçana un ciclista que està força pitjor. Està amb doloroses rampes. Sé del que es tracta ...i quin ciclista no ho sap !.
Fem el tramet d'asfalt i els meus dos colegues es passen la cruïlla de llarg. Els foto un crit que reculin.
Al cap de poc els sento al meu darrera amb fortes frenades. Em conec el tram de les sortides en BTT a Montserrat i penso que no cal ser tant agressiu en la conducció. Tal i com deia el meu avi: "la processó és molt llarga ... i el ciri molt curt !".
Anem enganxant alguns ciclistes que van perdent ritme. Fins el creuament amb la carretera de Salelles sembla que baixa però algun tramet et dona sorpreses que et poden deixar clavat com una xinxeta.
Arribem a la carretera on un grapat d'afeccionats ens donen `nims. Aqui mateix recordo que l'any passat vaig recuperar la bateria del MP3 . Que diferent enguany tot plegat . Decididament ha estat un bon encert avançar l'hora de la sortida. El massís de Montserrat s'ho val . S'ha de viure de dia , ja ens vagarà de fer nit més endavant.
Enfilo el tram de pujada amb ganes ... i sense son !. Tram d'asfalt amb algún cotxe que novament ens anima i arribem a la zona dels plans. Ara tocarà un tramet de baixada . M'equivoco i trio un trencall abans del que toca. A recular i tornem-hi !. D'aqui poc el sol començara a fer figa. Aniria be que arribés a la pista on la velocitat no baixarà tant drasticament amb la falta de lluminària.
Començo a veure llums tant per davant com alguna pel darrera. No estem sols !. El colega de les rampes de can Maçana m'enxampa però a les rampes torno a sentir que es queixa i recula de nou. "Keep calm". Porto una bona velocitat de creuer si tenim en compte que em caldria eliminar aquestes rampes que en qualsevol moment em poden fastiguejar. Necessito fisiocrem o algun similar que tinc a les caixes de l'assistència . Mentalment vaig fent la llista de temes pendents que em cal al punt d'hidratació de Calaf.
Enguany no m'aturo a les antenes a fer fotos nocturnes. De fet he deixat la càmera a casa . O pedalem o correm !. Centrem-nos Ramon, cony !.
Tram de baixada. Es comença a notar la frescor. Passo el trencall del refugi de Mas d'en Tronc, el trencall de Sant Martí i enfilo la tants cops maleïda pujada dels "Enanitos" . Siguem positius, som a prop de casa i jugo amb avantatge , tot i que fa mesos (12 ?) que no hi passo. Al baixar la trialera de cal Bartomeu m'enlluernen els llums de cara del 4X4 que està il.luminant l'entrada del corriol. Les bones intencions a vegades no són les millors decisions , de totes maneres gràcies.
Aprofito per fer trucada a l'Albert per dir-li on soc i que em preparin material ara que tinc la llista fresca. Quan arranco em torna a atrapar el colega de les rampes. Parlem una mica . Em diu que sols fa dos anys que va amb bici . Caram no s'hi fot per poc !. Em diu que sobretot fa descens. Això es nota i en un plis plas em treu força avantatge. Vaig molt encarcarat. Amb els brevets són molts quilòmetres d'asfalt que et rovellen el sentit de l'equilibri. Em cal més "dirty track"... Aquest cap de setmana en tinc una bona oportunitat de nassos d'equlibrar la balança a la meva manera ...digitalment ...o zero ...o un. Tot o res !.
Entro als Prats de rei i vaig de pet directament a buscar la pujada de cementiri. Em trobo amb el colega de cara. Li dic : "Soc de Calaf... em conec tots els raconets !". Anem pujant plegats. A les rampes més dures es tira enrrera . El vaig guiant sobre el que va quedant. Vinga uns metres i ja a dalt del tot. Ja som als plans de Solanelles. Ara sols queda la rampa de passat el pont del tren i ja som a la Campa. Això ja fa olor de casa. Toca assaborir l'arribada que la penya ens ha preparat. Enguany força més d'hora i amb molt mes bones sensacions.Per un calafí arribar a aquest punt pot ser un dels moment més màgics que pot viure . No em cal la màquina de fotos. Al meu record tindre sempre aquesta rebuda. Gràcies Presi per ser l'iniciador de tota aquesta bogeria col.lectiva de la Powerade. Això fa poble i és una sensació meravellosa. Moltes gràcies de tot cor!.
Em diuen que he entrat en posició 69 .
Nois gràcies pel missatge subliminal però no estic per numerets , ha estat una coincidència ...! us ho juro ...no tinc "malos pensamientos"...
Menjo una mica i omplo els bidons i el camelbak. Fins i tot el nostre speaker en Eloi Fonoll intenta fer-me una entrevista. Soc home de poques paraules ... que hi farem !. El temps passa ràpid però l'aturada serà relatiament breu i al cap de 12 minuts torno a estar en peu de guerra. Ara em toca el tram fins a Balaguer , la meva bestia negra de l'any passat. Aquest tram és l'únic que he fet . En dues ocasions a la primera vaig acabar amb la patilla del canvi trencada i trucant a la familia que canviessin el punt de recollida de Balaguer per Agramunt. La segona fa prop d'un mes quan em varen vindre a buscar a Ponts . "Trigaré unes 4 hores " els dic.Tot control.lat . Crasso error . Quan surto de Calaf surto amb les piles carregades , i no m'estic referint sols al canvi del paquet de bateries per la llum. Ara tinc la pedalada . M'he fotut un Red Bull , aquest brevatge de gust a medicina a veure si em serveix per fer pam i pipa a la maleïda son.
Abans d'arribar a Sant Martí m'atrapa una corredora de l'equip de les fèmines. El seu ritme no té res a veure amb el meu No cal tindre manies. Matemàtica pura i dura: 709 entre 4 és diferent a 709 entre 1 , no es tracta de ser masclista ... "las Damas primero !".
Enfilem la sortida del poble i veiem com al nostre davant no sols la pista asafaltada comença a guanyar alçada , segurament és la rampa més llarga i dura del tram sino també com al fons comença a llampegar. Merda i jo no he agafat el goretex !. Merda i més merda !
Corono a l'indret de la Guardia i inicio el planejar cap a Pujalt on hi trobo gent que esperen el pas dels ciclistes. A Calaf no m'he enrrecordat de buidar i treure'm les restes dels gels. Aprofito el pas per Farran per fer-ho. Enguany no sé si pel brevatge del toro vermell o per l'espit que duc de moment estic ben despert. Pau i que duri !.
Travesso Sant Ramon , ara el terreny es força favorable, quilòmetres de plans de la segarra en tota la seva expressió. Recordo el pas a l'edició anterior. Aqui ja no sabia ni com em deia. M'adormia. Vaig aturar-me a descansar i clucar els ulls per un moment. Va ser poca estona però al moment en Colell ja em va fotre un truc . A direcció de cursa em "veien" massa estona aturat i li varen ordenar que es poses en contacte amb mi. Sap greu però és una de les coses que m'han agradat d'aquesta cursa. La seguretat per damunt de tot. Són les regles del joc. Aquesta gent sap del que es parla. Qui milor que ells , els pioners en les curses pel desert a casa nostra. Els nostres fars que varen encendre les primeres guspires d'un present plagat d'exits esportius. Tot això no és fruit de la casualitat!. Gràcies Juan Porcar i tot l'equip que tens al darrera per tot plegat!
Pujant a Florejacs m'atrapen una colleta de ciclistes. M'animen per ser un solo. Al sortir del poble erro el cami i veig com se m'escapen. Llàstima anar sol és una opció però a la negra nit sempre és una mala opció.
Esti gairebé arribant a Agramunt , la capital del torró i el cel canvia bruscament i comença a deixar anar amb força tota la pluja .
Quina passada prop de la Waikiki , amb les seves festes i plenes de jovent . I jo aqui fora moll com un poll. I sense goretex Ole els de Bilbao , bé de les afores, tenim aquesta extranya manera de fer-nos el valent !.
El meu pas per la capital del torró ha estat "un gerro d'aigua freda" i mai millor dit. Vaig xop com un poll la pluja no em deixa veure una merda al meu davant però si la cosa es pot torcer ...tranquil que ho farà!. De sobte el pilot del llum canvia el seu color verd pel vermell. Ospes això no pot ser . M'han canviat la bateria a Calaf . I duren cinc hores i mitja. Malament. A més a més fent cas a la meva previsió amb unes quatre en tenia prou per arribar a la capital de la Noguera. Això pinta en bastos.
Pam de cop la llum s'atura. l'aigua ha degut creuar la bateria i ara estic en mans de la fosca nit , xop i amb un frontal que comença també a fer de les seves. M'aturo a un paller. Aquesta no és la solució miro d'arreglar el tema però no cal ser enginyer electrònic per veure que electricitat i aigua són mals companys. Esperem que el frontal em serveixi per anar seguint.
He parlat de la llei de Murphy ... doncs heus aqui en la seva màxima expressió. Ara el maleït frontal comença a fer pamapallugues , s'encen s'apaga , es posa intermitent. La mare que ho va parir tot !. Maleït tram Calaf-Balaguer això no pot ser possible!. Falten 7 minuts per les quatre de la matinada. Trec el telèfon i envio un WhatsApp a la meva assistència. El missatge és breu : Vaig fatal. Pluja , xop, sense llum davant i el frontal k falla".
No sé si això és el millor missatge per una assistència però ho havia de dir. Soc home de paraula...
No veig ningú que vingui. Amb el frontal a plena potència podria anar fent però això és mal de sant vito . Ara s'apaga ara s'encen , intermitent. No veig res.
De cop m'enxampen una mini colleta de ciclistes. Intento seguir la seva roda però al cap de poc els torno a perdre. En el moment en que perdo la seva roda la foscor fa que els metres caiguin entre ells i jo i em perdo en l'abisme de la nit
Arribem a un corriol i me'ls trobo de cara . No entenc res. Em diuen que no hi ha cap pont per creuar el canal. S'ha variat el traçat respecte l'any passat . Recordo que arribavem al canal tiravem per la seva banda dreta fins a trobar un pontet , el creavem i tornavem per la banda esquerra.
Miro al lloc on el track em marca el punt de continuació . Carai ara si que l'hem feta grossa. Per l'altra costat del canal veig baixar una bicicleta. Li foto un crit . Em respon que tiri amunt fins a trobar el pont. Són un parell de quilòmetres . Abans d'arribar al punt del pontet hem trobo amb un altre ciclista de cara que també va perdut. És un altre solo. Li comento la jugada . La seva llum sembla un regal dels deus. Creuem el ditxós pontet i baixem per l'altra banda. Ens passen un parell de ciclistes. No són solos i el seu ritme és molt més alt que el nostre . Deixem que marxin, però a la cruïlla s'equivoquen . Els fotem un crit. A vegades val més no correr tant i assegurar una mica nois !
Ens tornen a passar. Ara ens deixen enrrera de manera inexorable. Els solos , a excepció de l'amic Pereira ..., hem d'anar a un altre ritme. Qui el va parir a l'amic Jordi!.
Anem fent via, ara recordo que ve un tram de plans on podem augmentar la mitja novament. Arribem a Balaguer. Jo li faig una mica de cicerone i el guio cap a control. Són gairebé dos quarts de sis. Quina passada si em descuido entrem fora de control al més senzill !. Per fi veig a les meves assistències, l'Albert i en Ramon Colell Jr.
El meu pas per la capital del torró ha estat "un gerro d'aigua freda" i mai millor dit. Vaig xop com un poll la pluja no em deixa veure una merda al meu davant però si la cosa es pot torcer ...tranquil que ho farà!. De sobte el pilot del llum canvia el seu color verd pel vermell. Ospes això no pot ser . M'han canviat la bateria a Calaf . I duren cinc hores i mitja. Malament. A més a més fent cas a la meva previsió amb unes quatre en tenia prou per arribar a la capital de la Noguera. Això pinta en bastos.
Pam de cop la llum s'atura. l'aigua ha degut creuar la bateria i ara estic en mans de la fosca nit , xop i amb un frontal que comença també a fer de les seves. M'aturo a un paller. Aquesta no és la solució miro d'arreglar el tema però no cal ser enginyer electrònic per veure que electricitat i aigua són mals companys. Esperem que el frontal em serveixi per anar seguint.
He parlat de la llei de Murphy ... doncs heus aqui en la seva màxima expressió. Ara el maleït frontal comença a fer pamapallugues , s'encen s'apaga , es posa intermitent. La mare que ho va parir tot !. Maleït tram Calaf-Balaguer això no pot ser possible!. Falten 7 minuts per les quatre de la matinada. Trec el telèfon i envio un WhatsApp a la meva assistència. El missatge és breu : Vaig fatal. Pluja , xop, sense llum davant i el frontal k falla".
No sé si això és el millor missatge per una assistència però ho havia de dir. Soc home de paraula...
No veig ningú que vingui. Amb el frontal a plena potència podria anar fent però això és mal de sant vito . Ara s'apaga ara s'encen , intermitent. No veig res.
De cop m'enxampen una mini colleta de ciclistes. Intento seguir la seva roda però al cap de poc els torno a perdre. En el moment en que perdo la seva roda la foscor fa que els metres caiguin entre ells i jo i em perdo en l'abisme de la nit
Arribem a un corriol i me'ls trobo de cara . No entenc res. Em diuen que no hi ha cap pont per creuar el canal. S'ha variat el traçat respecte l'any passat . Recordo que arribavem al canal tiravem per la seva banda dreta fins a trobar un pontet , el creavem i tornavem per la banda esquerra.
Miro al lloc on el track em marca el punt de continuació . Carai ara si que l'hem feta grossa. Per l'altra costat del canal veig baixar una bicicleta. Li foto un crit . Em respon que tiri amunt fins a trobar el pont. Són un parell de quilòmetres . Abans d'arribar al punt del pontet hem trobo amb un altre ciclista de cara que també va perdut. És un altre solo. Li comento la jugada . La seva llum sembla un regal dels deus. Creuem el ditxós pontet i baixem per l'altra banda. Ens passen un parell de ciclistes. No són solos i el seu ritme és molt més alt que el nostre . Deixem que marxin, però a la cruïlla s'equivoquen . Els fotem un crit. A vegades val més no correr tant i assegurar una mica nois !
Ens tornen a passar. Ara ens deixen enrrera de manera inexorable. Els solos , a excepció de l'amic Pereira ..., hem d'anar a un altre ritme. Qui el va parir a l'amic Jordi!.
Anem fent via, ara recordo que ve un tram de plans on podem augmentar la mitja novament. Arribem a Balaguer. Jo li faig una mica de cicerone i el guio cap a control. Són gairebé dos quarts de sis. Quina passada si em descuido entrem fora de control al més senzill !. Per fi veig a les meves assistències, l'Albert i en Ramon Colell Jr.
Nois no sabeu com m'alegro de veure'us . Fa un parell d'hores pensava que la cosa s'acabava allà mateix tot. Ara necessito descansar . Els dic que mitja hora i tornem-hi !. Vaig al pavelló i m'estiro als matalassos del rocòdrom. Els meus fills aqui s'ho passarien teta. .. i jo ara mateix també !. A les 6 em sona el despertador. Mandronejo una mica i llavors els de l'organització em diuen que deixen el local tancat però que no passa res que la port s'obre amb el pany de seguretat. Caram no caldrà . Millor serà treure'ns la son de les orelles. Surto del poliesportiu i em canvio els mitjons que porto xops. Em poso crema pel cul . Des que vaig descobrir aquesta marca Elite , poques vegades he tingut problemes allà on l'esquena perd el seu nom. Em donen un rotllo de pernil dolç que endrapo amb celeritat.
Gairebé a tres quarts de set arranco de nou. Al meu davant arranca una autocaravana. Som els darrers de la prova. Em diuen que fa una estona ha arrancat el seu corredor que el podré atrapar en breu.
Pels carrers de Balaguer veig que realment tinc la panxa feta una merda. El Red Bull anirà fantastic per la son però el meu estòmac està trinxat. Caram quin mal moment.
Enfilo pel carrer paral.lel al riu que tantes vegades he fet als brevets. Pujo en direcció a la carretera d'Alfarràs. Tot i el mal moment que acabo de passar enfilo la pujada amb força renovada. El cos humà és increible com deia aquell anunci d' Aquarius. Arribo a la rotonda i començo a veure al meu davant els tobogans que crec que formaran part del paisatge fins el proper punt d'hidratació.
Veig un ciclista al meu davant. Primer dubto si és algun dels treballadors que es veuen per la zona però despres veig que es tracta del colega amb qui ahir vaig arribar a control. Fotem conya amb el tema de les assistències. Jo tinc un parell de xicotots i ell un parell de mosses. Que mal repartit està el mon !. Albert , Ramon , és broma sou collonuts !
Anem fent via. Aquest tram té gairebé 120 quilòmetres i segons en Gerard Regí que el va fer fa un parell de setmanes , és un continu puja i baixa amb constants tobogans. Anem fent en duo que així es farà més passable la cosa.
El terreny ens va donant pinzellades de que anem apropant-nos al desert però al mateix temps trobem grans extensions de regadiu amb les inconfusibles estructures per regar. Quan portem un parell d'horetes entre Alguaire i Almacelles errem el cami i entrem a una granja. Aprofitem l'error , en per apretar les cales . Jo aprofito per enviar algun missatge als meus , que han passat la nit del lloro. Certament aquesta nit no ha estat tot lo productiva que esperava. I curiosament la son no ha estat el problema !. Malparit de Murphy ! Ja et podies fotre la teva llai allà on et capiga , bandarra !
Anem fent passar l'estona tot xerrant sobre les nostres deries. El geocaching també hi surt. Aquest no podia faltar , ens ha ajudat a coneixer llocs i curiositats que sense l'ajut d'aquest dispostiu electrònic que és el gps mai hauriem descobert.
El bon temps per pedalar ens acompanya doncs gairebé tot el matí el cel està mig encapotat i no surt el sol amb força fins els voltants de migdia quan comença a picar fort . Quan estem arribant a Alcolea de Cinca veiem una bici amb dorsal. Es tracta de la Raquel Rios (dorsal 428) que fa equip de cuatre. No li funciona el gps i l'organització li ha recomanat que ens esperés i s'agregues a nosaltres. Tal dit tal fet. Sortim del poble. Quan ens pregunta a quina hora pensem arribar , jo li responc amb total seguretat que arribarem entre 1 horeta i mitja abans del tancament de control. No serà així em diu.
Caram em torno a mirar el meu rellotge totalment entelat. Merda anem palmats!. Comencem a pujar la mitja apretant per mirar d'arribar al control a temps. En Joseja es queda a les pujades. Jo recordo perfectament el moment de l'any passat a Balaguer arribant tard a control i no el vull tornar a viure. Tibo fort per tal d'intentar arribar a l'hora ... o amb el mínim de retard possible. Mentres hi ha llum hi ha esperança diu el llibre ...no ? Finalment veiem un rètol esperançador , som a la carretera i el rètol marca 4 quilòmetres per arribar a Sarinyena. Això ja ho tenim. Caram trencall a dreta !. Merda que això es complica. De cop el cami es perd i davant meu sols veig una forta baixada mig perduda. Crit de la Raquel : "Per aqui no pot ser , Ramon !". Doncs el meu gps diu que si , li replico. Al final el gps té la raó . Baixada tècnica i complicada , no vull saber els que baixaven per aqui de nit com ho feien , i de cop pujada dura i sobtada. Ja ni ho intento damunt la bici. Foto peu a terra i amunt que fa pujada !. Caram hem salvat la torrentera a lo bruto : baixar i pujar pel dret. A dalt de tot tornem a agafar una carretera i amb baixada. Ara ja veiem les primeres cases de Sarinyena al davant. Entro a control amb els crits d'ànim de l'Albert i del Ramon que m'estan esperant.
Passo pel control i els dic que just al darrera meu en venen dos més. Em dieun que ok que ja ho tenen control.lat. Agafo un vas de Coca Cola i m'assec a descansar.
En Rossend Touriñan ve a fer petar la xerrada , em diu que enguany he arribat més lluny. Li dic si ara tinc bones sensacions. El cos ha arribat a aquell punt màgic que es capaç del que sigui. Poc dura l'alegria. Al cap d'uns moments l'altre company del control em diu que quan pugui li doni el tracker. Però que dius ? No fotis !. Has arribat tard a control són les 13h18 . Hem trucat a direcció i ens havien dit que us donessim 5 minuts de marge. Ho sento !. Caram !. La Powerade s'ha acabat . Una llàstima pensava que enguany si que podia ser. Que hi farem . Encaixada esportiva de mans amb en Rossend. Amb ell hem establert una bonica complicitat i quedem per l'any vinent. Per tossuderia que no quedi 1. Si ja penso en la propera, vol dir que no m'he buidat el suficient. Sap greu...!
Ara toca anar al restaurant Monegros on podrem fer els honors i omplir el diposit amb una cosa més tradicional que les barretes i el puto red bull !.
Seguirem la prova pel mòbil doncs la resta dels colegues de Calaf segueixen en ruta ... i van cami de fer història !.
Powerade non stop series bcn-ss
Gairebé a tres quarts de set arranco de nou. Al meu davant arranca una autocaravana. Som els darrers de la prova. Em diuen que fa una estona ha arrancat el seu corredor que el podré atrapar en breu.
Pels carrers de Balaguer veig que realment tinc la panxa feta una merda. El Red Bull anirà fantastic per la son però el meu estòmac està trinxat. Caram quin mal moment.
Enfilo pel carrer paral.lel al riu que tantes vegades he fet als brevets. Pujo en direcció a la carretera d'Alfarràs. Tot i el mal moment que acabo de passar enfilo la pujada amb força renovada. El cos humà és increible com deia aquell anunci d' Aquarius. Arribo a la rotonda i començo a veure al meu davant els tobogans que crec que formaran part del paisatge fins el proper punt d'hidratació.Veig un ciclista al meu davant. Primer dubto si és algun dels treballadors que es veuen per la zona però despres veig que es tracta del colega amb qui ahir vaig arribar a control. Fotem conya amb el tema de les assistències. Jo tinc un parell de xicotots i ell un parell de mosses. Que mal repartit està el mon !. Albert , Ramon , és broma sou collonuts !
El terreny ens va donant pinzellades de que anem apropant-nos al desert però al mateix temps trobem grans extensions de regadiu amb les inconfusibles estructures per regar. Quan portem un parell d'horetes entre Alguaire i Almacelles errem el cami i entrem a una granja. Aprofitem l'error , en per apretar les cales . Jo aprofito per enviar algun missatge als meus , que han passat la nit del lloro. Certament aquesta nit no ha estat tot lo productiva que esperava. I curiosament la son no ha estat el problema !. Malparit de Murphy ! Ja et podies fotre la teva llai allà on et capiga , bandarra !
Anem fent passar l'estona tot xerrant sobre les nostres deries. El geocaching també hi surt. Aquest no podia faltar , ens ha ajudat a coneixer llocs i curiositats que sense l'ajut d'aquest dispostiu electrònic que és el gps mai hauriem descobert.
El bon temps per pedalar ens acompanya doncs gairebé tot el matí el cel està mig encapotat i no surt el sol amb força fins els voltants de migdia quan comença a picar fort . Quan estem arribant a Alcolea de Cinca veiem una bici amb dorsal. Es tracta de la Raquel Rios (dorsal 428) que fa equip de cuatre. No li funciona el gps i l'organització li ha recomanat que ens esperés i s'agregues a nosaltres. Tal dit tal fet. Sortim del poble. Quan ens pregunta a quina hora pensem arribar , jo li responc amb total seguretat que arribarem entre 1 horeta i mitja abans del tancament de control. No serà així em diu.
Passo pel control i els dic que just al darrera meu en venen dos més. Em dieun que ok que ja ho tenen control.lat. Agafo un vas de Coca Cola i m'assec a descansar.
En Rossend Touriñan ve a fer petar la xerrada , em diu que enguany he arribat més lluny. Li dic si ara tinc bones sensacions. El cos ha arribat a aquell punt màgic que es capaç del que sigui. Poc dura l'alegria. Al cap d'uns moments l'altre company del control em diu que quan pugui li doni el tracker. Però que dius ? No fotis !. Has arribat tard a control són les 13h18 . Hem trucat a direcció i ens havien dit que us donessim 5 minuts de marge. Ho sento !. Caram !. La Powerade s'ha acabat . Una llàstima pensava que enguany si que podia ser. Que hi farem . Encaixada esportiva de mans amb en Rossend. Amb ell hem establert una bonica complicitat i quedem per l'any vinent. Per tossuderia que no quedi 1. Si ja penso en la propera, vol dir que no m'he buidat el suficient. Sap greu...!
Ara toca anar al restaurant Monegros on podrem fer els honors i omplir el diposit amb una cosa més tradicional que les barretes i el puto red bull !.
Seguirem la prova pel mòbil doncs la resta dels colegues de Calaf segueixen en ruta ... i van cami de fer història !.
Powerade non stop series bcn-ss
