2013/12/15

20131213 Experiencia Ternua ...un sueño !

Lo prometido es deuda. Tal y como le comenté a Ricardo Idiakez, el director de comunicación de Ternua intentaré con esta crónica agradecer el inolvidable fin de semana que pudimos disfrutar con Anna , mi mujer , como premio al concurso que monto la marca y que es la primera experiencia Ternua.

Todo empieza en el bar , ¿donde sinó empiezan la mayoria de las historias ?,  del rocódromo Ingravita mientras estamos esperando a que nuestros hijos finalicen su sesión como cada sábado.

Hojeando la revista Desnivel me fijo en el anuncio de un concurso de la casa Ternua:  "Gana una chaqueta y un fin de semana con Alberto Iñurrategi". Foto al canto y en casa respondo a la pregunta de cual es el animal asociado con la marca. ¿Facil no ?...

La cosa queda mas o menos en el olvido . El tema de los juegos de azar y concursos siempre me ha sido esquivo...y esta no iba a ser una excepción.

Hasta que el miercoles 20 de noviembre recibo una sorprendente llamada : "Hola Ramón , te llamo de Ternua .... ". Era Ricardo el director de comunicación de la marca .

 La primera idea es que es una broma pero a los pocos segundos no consigo desenmascarar al gracioso y veo que en todo caso parece una broma muy bien hecha. Efectivamente la suerte existe.

Al cabo de unos minutos llamada de Matxalen para pedirme una foto para que sea publicada en los medios y empieza para nosostros la cuenta atrás a este anhelado fin de semana.

Y asi hasta el viernes en que Xavi Abella , el responsable de Ternua de la zona nos viene a buscar a Calaf. Todo un lujo. La experiencia para mi empieza aqui mismo con el hecho de no conducir e ir con taxista ...eso si una espesa niebla parece querer fastidiar la historia.

El fenómeno meteorológico tan propio de nuestra tierra , no es algo nuevo para Xavi , viviendo en Lleida , donde es también frecuente y sin ir mas lejos llevaban toda la semana sin siquiera poder ver el sol.

Cuando llegamos a Vielha vamos directamente al hotel Pirene que será donde dormiremos y desayunaremos. Dejamos las bolsas en la habitación y bajamos a Montgarri Coffeeshop con Kim y Lola en la tienda y Ana en la barra que nos empieza a involucrarnos en parte de la filosofia Ternua : la del Pintxopote.

Saludamos a la gente de Ternua , Ricardo y Elena que nos "avisa" que sera la que nos lleve a las redes sociales.

Tambien coincidimos con los que inmortalizaran este fin de semana : el fotógrafo Juanjo Otazu y el cámara Ian Baquerin. Con ellos intercambiamos timidamente algún aspecto técnico , aunque mi ligera equipación no tiene nada que ver con sus mochilas repletas de gadgets. El steadicam que lleva Ian es una auténtica declaración de dínámicas intenciones .¡Esto promete !.

Viendo que el bus de los periodistas lleva retraso y nuestro cicerone Xavi tiene una larga lista de tareas por realizar , decidimos dar un respiro e ir a dar una vuelta por las calles (heladas) de Vielha , y esa excusa encontrar una par de nuestras locuras que ademas nos permitan conocer un poco más donde estamos, vamos hasta el Conselh Generau d'Aran y Sant Miqueu de Vielha .

Poco más podemos hacer pues estan a punto de llegar el resto de los convocados al evento y hemos quedado en encontrarnos de nuevo en Montgarri Coffeeshop para ir a cenar.

Cuando volvemos hay mas gente , entre ellas el propio Alberto Iñurrategi con el que intercambiamos unas primeras impresiones sobre toda esta movida. Su lema para el fin de semana es claro : prohibido aburrirse. De momento la cosa parece asegurada. Solo esperamos que el tiempo nos ayude y no de al traste con todo estos preparativos.

Unos minutos más y nos dan la esperada noticia : ¡ los periodistas ya han llegado! . Kim nos guia por las calles de Vielha hasta el restaurante Eth Corner donde tenemos una sala preparada.

Tras las presentaciones ya podemos ver que con hambre no nos vamos a quedar. ¡ Carai como se cuidan por aqui arriba !.

Acabada la cena , tenemos la presentación corporativa de la marca Ternua por parte de Ricardo y la esperada presentación de la chaqueta Jannu , el producto galardonado y sus especiales características de la mano de Sergio Morales de Polartec con especial hincapie en uno de los tejidos que lo componen , el nuevo Polartec alpha.

Tras ello reparto de los premios. Un par de estas prendas que tan buena pinta tienen , va a parar a nuestras manos como ganadores del concurso y a cada uno de los afortunados periodistas para mañana realizar un test "in situ" con la raquetada a Montgarri. Ahora que ya tenemos la teoría , vamos a por la práctica.¡ Ya estamos nerviosos por testear...!

La vuelta al hotel la realizamos paseando y de esta manera podemos ir charlando amigablemente y dando cara a los diferentes medios a los que pertenecen  entre ellos Javier Gonzalez de la revista Oxigeno , Jorge Millaruelo de Outdooractual , Juan Manuel del Diario Vasco ,Juanma Molinero de Noticias de Guipuzcoa, Jordi Tió del Periodico , Fernando J.Perez del Correo , Eva Martos de Desnivel , ... con los que podemos intercambiar algunas impresiones "of the record".

La consigna antes de ir a dormir es mañana a las 8:30 desayunar en el hotel para después subir hasta el Pla de Beret donde esta la base operativa de Montgarri Outdoor.

Ya el sábado , tras el desayuno , y el chivatazo de Xavi que no carguemos mucho las pilas , llega el bús. Nos montamos y como colegiales vamos ansiosos por vivir esta experiencia . Sin embargo pintan bastos. A medida que ganamos altura la niebla se va cerrando más y más hasta que llegamos al Pla de Beret que se encuentra inmerso en una espesa niebla.

Las oportunas indicaciones que Lola nos va realizando durante el trayecto acaban por hacer sonreir al personal ante la imposibilidad de ver nada. De momento debemos poner bastante imaginación. ¡Paciencia !.

Al hablar de esta ruta ,ademas de la Marcha Beret en la que habia participado , me viene en mente unas mini vacaciones allà por el 94 en que realizamos esta ruta viniendo de Arties, aunque fue en verano y con las BTT's, con la gente del recién renacido club ciclista Calonge de Segarra.

Como han cambiado las cosas. Una de las anécdotas más curiosas de esas vacaciones fue cuando en una de las rutas cerca de Arties en los pasos aéreos de los túneles de las viejas instalaciones de aguas , uno de los nuestros sin previo aviso se sacó de la mochila un telefóno móvil , artilugio que en esa época era rarísimo de ver , y llamó a su mujer que estaba de compras en Vielha para decirle donde estabamos. Aunque la coletilla de "en media hora " estamos alli abajo ...ni de lejos , ni con móvil ni sin el !  La tecnologia es una ayuda para nuestras aventuras pero milagros: los justitos.

Bella estampa la de los 50 caninos con sus casetas al lado de la oficina y empezamos a dar motivo de envidia en el grupo puesto que al final solo nosotros realizaremos el camino de vuelta en trineo. El resto de la expedición lo realizaran en motos de nieve.

Nos calzamos las raquetas , hacemos la foto de grupo e iniciamos el suave recorrido paralelo al Noguera Pallaresa.

Cuando casi no llevamos ni un centenar de metros susto con el perro de un caminante con el que nos cruzamos.

Incluso yendo atado y sin motivo aparente , se abalanza sobre Ricardo con malas intenciones para su muñeca y el recubrimiento de Pertex Quantum de la manga de su chaqueta. Al final por suerte todo queda en la anécdota del día .

De repente el cielo se abre y nos brinda una soleada mañana que nos permite recorrer y admirar el camino hasta Montgarri. La niebla que hace unos minutos nos amenazaba con un triste dia y empañaba la jornada ha sido cambiada por un radiante sol que engrandece el bellísimo paisaje , digno de una buena sesión fotográfica, tal y como vemos a los chicos de las cámaras Juanjo e Ian disfrutando mientras estan trabajando.

Un par de "pinchazos" en forma de soltarse una reacia raqueta izquierda de Anna pero proseguimos nuestro caminar hasta el puente donde al Noguera se le une su afluente , Arriu de Parros. Y es pasado este punto donde los chicos de la intendencia nos tienen preparado un tentempie con bocadillitos , frutos secos y bebida. Vamos que la excusa del hambre y la sed no la vamos a poder utlizar para esta ocasión ....

Mientras estamos charlando Alberto se extraña de que debamos recorrer unos 25 quilómetros para ir al rocódromo más cercano: Ingravita . Sin duda esto es algo impensable en su tierra , cuna de la escalada deportiva y con una afición mas arraigada con rocódromos en cada municipio.

Aún podemos sorprender más a Alberto explicando como nos sirve el geocaching para dar aliciente a los niños de ir al monte. Eva la redactora de Escalar de Desnivel toma nota y parece interesada en el tema que también desconocia. ¡ No hay problema , en breve ya tendremos ocasión de mostrar con un ejemplo en que consiste !.

Proseguimos nuestra paseo , ahora realizamos un tramo de recorte con bajada por nieve polvo que permite a Kim demostrar a Xavi Abella que va de "paquete" por estar lesionado , que el concepto de moto de nieve se puede ampliar al más puro off road motorizado.Y no será que son ligeritas las motos....!

Tras el receso y al poco de proseguir , ya vemos la silueta inconfundible del campanario de Montgarri al fondo y nos preparamos para el último tramo.

Aprovechamos para realizar la foto de grupo con este bella estampa tras nosotros y nos acercamos al refugi que esta a nuestra disposición.

La chaqueta ha cumplido su misión y tambien nos ha mostrado que abriga con el frio inicial pero con actividad y buen tiempo como al final no hemos quedado empapados en sudor como con otras prendas ocurre. Este invierno que promete nieve ya tendremos ocasión de probar condiciones algo más duras...

Los 60 metros que marca la pantalla de nuestro gps son un aliciente y una dificil renuncia por lo cual decidimos probar la busqueda a la cual se nos une picada por la curiosidad Eva que fotografia y documenta todo el proceso.

Tras unos minutos de buscar donde no toca , pues la pista:  " bajo piedras" , ahora en invierno y con un gruesa capa de nieve , quizas no sea óptima, finalmente descubrimos la preciada cajita. Ya lo decia mi abuelo, las cosas hay que buscarlas en su sitio ...
Fuente: Revista Desnivel

Aqui dejamos una moneda que llevabamos encima para la ocasión. No sabemos si vamos a contribuir mucho en ayudar a cumplir la misión que su propietario le ha asignado: ir hasta Vancouver. De todas maneras: ¡ Buena suerte !.

Volvemos al refugi , donde Kim y sus chicos ya nos tienen preparada la mesa y con celeridad van trayendo gustosos platos :  Paté de montaña , olla aranesa , pimientos del Padrón , entrecot , magret... Por suerte la vuelta no será andando , que si no podria ser tremenda....!

Tras la comida , por parte de los periodistas se aprovecha la sobremesa para realizar la anhelada entrevista a Alberto.

Podemos ser testigos de primera mano de la rueda de prensa.  Me impresiona la naturalidad y ese quitar hierro a ciertos aspectos de su trayectoria con un fino sentido del humor.

Estamos en un mundo en el que por desgracia demasiado a menudo es mejor saberse vender que valer y esta actitud humilde y sencilla choca , ennoblece y dice mucho a favor de Alberto.

Su estrecha relación con Ternua ,sus proyectos futuros ,  la reciente e increible hazaña de Ueli Steck con su escalada "express" al Annapurna , la masificación de ciertas montañas , el espiritu de la verdadera cordada con un guiño a sus últimos compañeros de cordada Juan Vallejo y Mikel Zabalza son temas que se van desgranando de una manera íntima y relajada.

Dan ganas de continuar escuchando pero por desgracia tenemos unos horarios y nos avisan que debemos empezar a prepararnos para la vuelta al Pla de Beret pues el dia va menguando. En nuestro caso y con envidia sana nos montamos en los trineos para iniciar la vuelta antes que los periodistas que volveran en moto saliendo unos minutos tras nosotros y ya nos cazaran.
Fuente: Ternua

Que decir de esta extraordinaria experiencia. El trineo tirado por estos increibles animales bajo la voz Hugo , el musher y con el mismísimo Alberto realizando las funciones de musher-copiloto. ¡ Un lujazo !.

Quedan en nuestra memoria imagenes como la arrancada tremenda del trineo, los nervios de los perros , las curvas enlazadas por el interior del bosque , la voz de mando de Hugo , el trotar de los perros en los llanos , el precioso cielo teñido de rojizos tonos tras la puesta de sol , la luna asomando a nuestras espaldas. La sensación ciertamente es díficil de explicar. ¡ Sin palabras !.


Finalmente llegamos a Pla de Beret donde nos esperan el resto de la expedición. En pocos minutos empieza a oscurecer y a notarse el fresquillo.

Esta bajada de temperaturas hacen que nos subamos al autobús rapidamente para volver al hotel .

Vamos charlando animadamente con la dicharachera Dora , Eva y con Elena mientras Juan Manuel nos cuenta su experiencia con osos en la travesia con trineos.


Cuando llegamos  al hotel , el tiempo justo para cambiarnos y empezamos a vivir la experiencia "pintxo-pote" que iniciamos en Montgarri Coffeeshop , donde aún con el pincho en la garganta , y a la voz de: "Venga venga" , pasamos a Vielhitos  , sin tiempo a perder , y mucho menos a aceptar el reto de advinar el número de tapones de corcho de la gigantesca columna de vidrio pasamos a una nueva taberna, ahora es eth Basteret , carai con la técnica del pintxo-pote ...y acabamos en Urtau donde con la esposa de Alberto , hablamos de los niños y las diferencias en el carácter aún siendo hermanos. Coincidimos en el planteamiento de que cadas uno tiene su carácter y no hay que forzar las situaciones. Me gusta la frase que leo : "Si quiere un campeón en la familia, entrenese...mientras tanto, deje que su hijo juegue feliz !

Lástima que no podamos seguir la charla. Nos comentan que ya es la hora. La sala esta preparada y debemos ir a la conferencia.

 Admirando las bellas fotos que nos va pasando y escuchando las crónicas , actualizada respecto a la que realizó el pasado marzo en Barrabes BCN con su reciente "fracaso" en el Paiju Peak podemos impregnarnos de ese espiritu.

Tras la charla nos reparten un bonito poster de una fotografia realizada por el propio alpinista. La ocasión la pintan calva para pedirle un autografo.

El domingo Juan Manuel Sotillos nos obsequia con un magnífico calendario con unas bellisimas fotografias de su aventura con velero por la Antartida ademas de un ejemplar de 40 planes que prometemos no va a quedar en un rincón y utilizaremos. Las rutas hacen muy buena pinta y tenemos la excusa perfecta.

Ahora tenemos la opción de realizar una matinal de esqui con un forfait en Baqueira pero decidimos declinar la posibilidad que amablemente nos ofrecen y tras el desayuno y ver como el resto de la expedición se deciden por repetir experiencia de raquetas en un caso y esqui alpino por otro, nosotros realizamos una matinal de "novios" , sin niños , visitando el museo y callejeando tranquilamente por sus calles.

Tras comer en la terraza de Mandronius que nos permite disfrutar de un soleado dia casi primaveral volvemos a nuestro centro de operaciones , donde nos podemos despedir de todo el equipo que nos ha permitido disfrutar de este fin de semana mágico.

Nuestro esforzado cicerone Xavi nos lleva de regreso a nuestro Calaf , ¡ y volvemos a la niebla !. Ha sido una experiencia al completo que nos sera imposible olvidar. Gracias y  ... non gogoa , han zangoa !.

 Track wikiloc raquetas        Track wikiloc trineo      Fotos Picasa         Video Ternua Jannu Weekend

Outdoor actual     BTT Ian    Video Oxigeno TV    Desnivel     Blog Diario Vasco   Diario Vasco

Blog El Correo (Basabide)     Blog de Moli


2013/12/01

20131201 BTT La Ruta del Quixot de l'Alta Anoia


Finalment després de quinze dies , recuperem la ruta del Quixot . Avui les pluges ens han obert una parentesi...però s'han deixat la porta oberta....amb un matí força fred per anar empaitant "ventiladors" per aquests mons de déu !.

Em presento una mica abans de dos quarts de nou al Rosa per veure com pinta la cosa , doncs no hi hagut reunió a mitja setmana i aquest matí el seu "alma mater" en Manolo "Michelin" anava directament a Prats.

De moment al Rosa sols en Gerard , que em sembla que és el paio que posa els carrers de Calaf abans de que els altres ens llevem .

Avui el "jefe" de la ruta , el Manolo amb molt bon criteri ha endarrerit la sortida a les 9 a veure si amb aquesta mitja horeta les temperatures pugen una mica.

De totes maneres els que en portem de més petits com el Presi i jo anirem amb el cotxe fins la Guardia i allà enxamparem el "peloton"...

Quan torno a casa ja me'ls trobo guarnits de "basiclistes" i nerviosos com una mala cosa, sobretot el Gerard. Per ell és la primera sortida amb el Club i després del refredat del cap de setmana passat que no el va deixar anar a veure el "Marc" dels Miquelets a la Manresana porta tots els dies fotent-me la tabarra....!

He carregat el tandem dalt la baca, i la bici del Sergi i la meva al darrera a la bola. Just quan arribem a l'aparcament de la Guardia , veiem que ja estan arribant els primers.

La colleta avui hi tenim una bona representació del Club amb en Gerard, Casanoves , l'Ignacio , en Manel , en Jordi i en Jaume Mas , acompanyat d'un refredat de cavall que ja dura massa! .

En Xavi Busquet ha deixat les feines de cap de "files" dels primers quilòmetres per passar a ser motxiller del seu fill Guillem, que finalment ha coronat abans que el pare. Xavi , anem arreglats amb aquesta canalla si els deixes la mà t'agafen el braç !.


També ha ha representació femenina amb la Bàrbara i la Gemma a qui el fred tampoc ha tirat enrrera.

En Manolo obre el cotxe que havia deixat per l'ocasió al parking i treu una mica de fato per començar a esmorzar mentres nosaltres anem manegant el tandem.

Tot i que també porto uns mini entrepanets , els nens no tenen gana . Home , si és que encara no ens l'hem guanyat !.

El Sergi es comença a queixar de fred a les mans. Carai , aquesta pel.lícula ja l'havia vist abans! Amb els finets té fred i amb els gruixuts no té tacte  pels frens. Carai quina complicació !. Al final trobem una solució de compromís i esperem que no faci molt vent !.

El Gerard no es queixa ,el neguit el fa tremolar ...i no pas de fred. De moment sols vol pujar a la bici i pedalar. Clar que si el que tiba del carro que és ton pare , no pedala també , malament rai  , no Gerard !.

El Presi porta tota la comitiva sobre rodes : Ell , la Emma , el Patri i la Mar van pedalant , mentre que la més benjamina , la Xènia va ben calentoneta dins el remolc. Avui esperem que no faci el fred del diumenge passat !.

Un cop acabat l'esmorzar i preparades les maquinaries , enfilem pel bell mig d'aquest bonic i arranjat poble , això si amb la porta obert a de bat a bat. Quin "viruju" que fa !.

Anem cap els plans que esdevenen fortes pujades per les rodes més petites com les de la Mar , que amb l'ajut de l'avi , van superant poc a poc.

Segurament pels xics deu ser un fet impressionant quan ens atansem a les gegantines estructures dels molins.


La petitesa dels menuts xoca amb les gegantines mides dels molins de vent que inclús al més grans encara ens sobten encara , tot i els anys de convivència que portem amb ells.

Iniciem ara una lleugera baixada que ens porta a la creu de terme que hi ha a peu de Segur i amb petites aturades reagrupadores anem fent via cap a les velles mines a cel obert on ja podem agafar un sempre reconfortant tram asfaltat que faci més lleuger el pedalar.

No estem a una zona propicia per planers passejos amb bici i agradables temperatures ...nosaltres ens ho hem complicat una mica i a més hem muntat aquestes pedalades a finals d'any i amb els rigors del nostre peculiar clima "tropical".

Aqui amb cinta americana lligo el mòbil al tandem amb la cançó preferida dels meus xics sonant que els fa el pedalar més distret. Qui deia que "les bicicletes són sols per l'estiu...!. Això ni a Verano azul !.

Baixem cap a Sant Martí que travessem per anar a buscar el pas per sota la carretera. Aqui la benjamina del grup ens fot un bon susto , quan després de passar amb un impecable estil el mini slalom del pont , el seu manillar toca la paret i perd el control sortint disparada cap el terra. Sort que tot acaba en un susto . Endavant les atxes !

Enfilem cap a Sant Valentí per afrontar la rampa dura del dia. M'aturo a la part baixa per empenyer el Sergi fins el primer replà . Al tornar a baixar ja veig nerviós al Gerard que em reclama que corri. El seu caracter competitu em reclama que pugi ràpid a la bici abans no arribi la resta del pilot. Aquesta canalla ...molt competitius , sobretot quan van enganxats a la bici del pare!.

Al segon tram repetim la història ajudo a empenyer al Sergi fins el planet on pot pujar sol i torno a buscar la bici i en Gerard. Un parell de sortides d'aquestes i acabaré fort com un mulo !. I espera't...!

Veiem com tota la patrulla del Presi puja el tram més complicat . Al final arriba amb la nena sentada al seient , la bici penjada al carret i esbufegsant.

El Gerard , molt cavallerós li cedeix a la Mar la plaça del darrera del tandem que tenim lliure.

El mateix Manolo no pot deixar de fer de mecànic ni el cap de setmana i claus en mà s'encarrega de posar el seient a les mides i proseguim la ruta.

Ara gairebé necessito els permisos de transports especials , això fot terror . Sort que anem de punta que si anessim travessers !. Bé fent cas al Manolo encara ho podiem allargar una mcia més montant el meu tandem al seu tandem ...!

Quan els dos xics pedalen , la cosa va a tota marxa . Es nota que la cosa va tibant , i la llarga locomotora va devorant el cami amb voracitat , però de tant en tant sento que la cosa es frena tot seguit d'unes rialles . Ja han tornat a deixar de pedalar i estan rient !. Qui parell de trastos !.

Nou reagrupament al trencall de cal Codina i  iniciem el darrer tram ja gairebé tot en baixada cap a Prats on amb una foto de grup donem per finalitzada aquesta curta però divertida experiència amb el planter del club que amb el bon temps hem de repetir.

Aquests són el futur del club ...i el nostre relleu ciclístic !.

La propera pedalada amb encant ja serà compartida entre ciclistes i caminants : la Marató el dia 15 , com sempre amb una bona causa. Jo enguany per causes de força major hauré de fer campana. Que hi farem !


Fotos Picasa       Bicicletes Blaumut

2013/11/24

20131124 BTT & GC Descobrim la Ruta de la Batalla dels Prats de Rei

Finalment ja la tenim aqui ,la pedalada amb encant "Descobrim la ruta de la Batalla dels Prats" . Amb la incertesa en el temps dels darrers dies que ens han donat un matí gèlid. Un fred al que no ens hem sabut adaptar. Sols fa quatre dies encara anavem amb maniga curta. Ahir al matí mentre revisava els 21 amagatalls ...ni fred ,  ni calor : 0ºC durant tot el matí , i en algun moment el -1ºC va sortir a treure el nas... buf !

Arribo a les 8 al local i ja trobo tot una munió de geocatxers que comencen a fer els preparatius. El fred no els ha tirat enrrera. A veure si tot va bé !.

De moment ja no comencem gaire bé doncs per un petit malentès d'ahir encara no tenim la clau del local.

Resulta que ahir per acabar de "completar" i omplir el cap de setmana vaig anar amb els Escoltes de Calaf a mostrar el que és un divertit multi nocturn ,el R.I.P. de Solsona i varem acabar ...a les "quinientes"!. No ,si no tenim feina ...ens la busquem !

Cares conegudes d'altres events com els tres Correcamins , agraeixo l'esforç doncs ja em vareu dir que la bici no és el vostre fort , es barregen amb alguns dels que sols coneixia el seu nick al llegir els logs , com en Fontanet a qui li dec el plaer del nostre primer FTF , ben lluny d'aqui , a l'Estació de Cellers , en ses11 qui ja fa un temps ens va mostrar terres cerverines i amb molt d'humor el seu port de mar , en Romaní , amb qui encara tinc pendent un històric de la zona Terrorífic catxé. Em promet que el revisarà doncs li cal un repàs.

En Roqmit Team , prop dels seus dominis tinc un pendent que em va encuriosir fa un temps i que ha de propiciar una excursioneta per terres gironines. De terres gironines també tenim na Becdalena que ens vé de Celrà. Del Bages en Maycal55 qui ens ha mostrat episodis de la nostra història que no cal oblidar ,del Solsonès en Coelebs , avui sol , sense l'altra mitja taronja , l'Arian. També de terres gironines , de Banyoles ens venen Sasolina amb qui finalment hem pogut solventar el tema logístic de les bicis de la mateixa manera que ho hem fet amb Soniettte que ve d'Hostalric i amb en Jordikela de Tous. Els Cargola que ens tenen un bon repte plantejat. Un parell dels habituals de les sortides on poder barrejar BTT i geocaching : Biker2C i Hopehope . També l'inseparable duo d'en Cacheitor i Tipi100 que amb la seva conya amenitzaran aquest matí fred i congelant !. De Berga en Pallanga, que curiosament no logueja i sols en té un centenar de logejats quan en realitat n'ha fet un miler. Una parella d'Igualada en Jordi i la Montse em diuen que ells no saben de que va això dels tresors, però els veiem força interesats !.

Crec que és bo promoure aquestes trobades que et permetin no tant sols posar cara als renoms de cadascú sinó també canviar impressions d'aquest apassionant mon del geocaching. Tot un "mundillo" freaky que ens permet coneixer llocs impossibles de trobar si no fos per la inestimable ajut d'aquest petit aparell que és el gps.

De fet no ho podem explicar a segons qui aquestes batalletes , doncs no t'acaben d'entendre com uns paios alts com uns sant paus anem buscant carmanyoles amagades per aquests mons de Déu !.

Quan finalment arriba la clau del local , a la gent els costa d'entrar a les càlides oficines, suposo que no es volen mal acostumar a les bondats de la calefacció...!

Fem la breu presentació de la ruta i de la sèrie que teòricament estrenem ara.

Dic teòricament , doncs de fet aquesta matinada ja hi ha un tronat pels FTF's que l'ha fet , en Rodamongava amb les primeres llums del dia l'acaba de completar...bé a excepció d'un d'ells , la bestia negra !. Esperem que el trackable fet expresament per l'ocasió continui a la caixeta final. I si no sort i quilòmetres !.

La majoria dels assistents són geocatxers que venen a fer una sèrie d'amagatalls en bicicleta, no pas ciclistes que coneixeran el món del geocaching. Això dona molt a dir sobre l'esperit de l'aventura doncs per alguns dels participants és la primera vegada que agafen una BTT . Oi Jordikela !. Com diuen els francesos : Courage !.

Amb una mitja hora de retard ,donem el tret de sortida a la comitiva sobre rodes, una quarentena de bicis , amb algun remolc de canalla , com el del Presi que porta tota la patrulla sobre rodes, i un parell d'equips que tot i anar motoritzats que no es volien perdre l'ocasió : Superguerrers , l'esperit aventurer de la bici el caviaran pel no menys aventurer de passar amb un turisme per algún pas complicat per les darreres plujes i Doserr , els propietaris d'un bonica i divertida sèrie a l'Obaga de Coaner , a qui el fred es veu que no hauria d'espantar , recentment arribats d'un tomb per terres moscovites !.

No són 300 , però l'esperit combatiu el tenen tot. Com deien a la pel.licula ""Solo los recios...solo los fuertes "...

La consigna ha estat clara anem fent en grupet i mirar de passar un matí de germanor , no anem a fer curses la volta que els tenim preparada té poc més de 20 quilòmetres i aproximadament a meitat de la ruta hi haurà un lleuger avituallament que els permetra carregar piles per afrontar la part final.

Al davant hi aniran les dues llebres per evitar que la cosa s'estiri massa , en Gerard i en Manolo , cap d'ells és nou en això de buscar tresors , el primer per ser en Piardo i el segon , com diu ell per ser "mano de obra barata" en alguna recerca multitudinaria a qui he enrredat en les meves sortides. Avui tot i anar sense les coordenades dels geoamagatalls , per saber quan estaran a a prop d'un d'ells sols els caldrà escoltar els crits dels participants que els venen al darrera : ara 150 metres, ara 100 , ara 50 ... ara 10 ...calent , calent !

Al final i tancant el grupet , en Ribi d'en Ribibiketeam, en Casanoves lopep1993, l'Ignacio i en Manel "Starching" Malet.

Ara tenen un quilòmetret de pla tot passant pel bell mig dels horts de Prats i just creuar la riera una pujadeta que els servirà per treure el fred tot anant a buscar el primer dels geoamagatalls que es trobarà al trencall d'aquest enllaç radial amb la ruta propiament dita.

Ara ja tenen un bon tramet de baixada en direcció a ca l'Estrada , un dels punts estratègics de la Batalla , on trobaran el segon de la ruta.

La baixada continua fins arribar al cami de la Font de Moriscó on la suau pujada per un ciclista fa que les darreres unitats menys avesades a l'esforç com la Julia de Starching comencin a patir de valent.

Per sort al tercer , el més petit de la sèrie , m'hi atanso . Les presses de la nit dels caçadors de FTFs han fet que hagi caigut al terra . La seva extremada petitor fa que inclús a mi em costi recuperar-lo tot i saber com és i on pot haver caigut. Finalment surt. El reubiquem al seu lloc original. Vinga a per un altre !.

Toca continuar cap el pont de les Coromines. Ara una lleugera pujada asfaltada fins arribar al trencall que ja en baixada els permeti seguir en direcció a Solanelles.

Pels participants que venen de lluny , un parentesis per pujar a trobar el tresor que tinc a dalt de Puig de Mager i acabar d'omplir aquesta matinal de cerca i pedals.

Retornar a la ruta , amb alguna pinzellada de broma de la ma del geoamagatall número 7 i ja podem començar a olorar la pujada que ens ha de dur a un altre indret , el núcli de Solanelles, on hi trobaran el vuitè amagatall. Això si abans de començar a pujar de veritat podem fer una altra paradeta per veure les enigmàtiques cares de Solanelles , on l'amic Malfieten hi té una altra carmanyola.

Ja de baixada i fent veure que vas a buscar cargols poden seguir la cacera , pel tram més dificil per un turisme , com el de Els SuperGuerrers oi nois !.

Ara abans d'arribar a Cal Codina de la Quadra , toquen tres geoamagatalls típics i tòpics en camuflatge , el 10 , 11 i 12 que apropen els participants al mas de cal Codina , un altre dels centres neuralgics de la batalla , en aquest cas de la banda borbònica.

Quan hi hem arribat , ens hem trobat que el lloc on tenia previst fer-hi el control estava agafat per una colla de caçadors que començaven a montar els trastos per fer una graellada de carn. Deuen ser uns caçadors sobre segur ...les plates de carn de la cooperativa de Guissona els delaten. A l'hora del jalo el millor és assegurar !.

A nosaltres no ens cal gaire cosa , sols un raconet on poder abrigar-nos una mica del fred . Cap problema ens posarem a la segona porxada. El lloc és el suficientment gran per encabir-hi a tots !.

Tot esperant que arribi la comitiva , vaig a fer un parell de trucades. Primer provo de trucar a en Marc Clotet , de la colla dels Miquelets de Catalunya.
Quan varem quedar per fer l'event  , li vaig dir que a quarts d'onze era posible que arribessin els primers. Vaig pecar de massa optimista. Hem sortit mitja hora tard i tota la comitiva va més lenta , doncs algun geoamagatall s'ha resistit més del compte . A més a més , son una colla de geocatxers anant en bicicleta, no pas una colla de ciclistes fent geocaching. Diuen que el fred fa les coses petites ...excepte el temps d'espera que s'allarga inexorablement !

La trucada a en Marc , resulta infructuosa . No m'agafa el telefon . No el deu dur a sobre al anar ja guarnit d'època. Que hi farem d'aqui una estona mirarem de veure'ns en persona.

També truco a la Rosa de cal Sala. Ella és l'encarregada de la clau del local annexe on s'hi farà la projecció de l'audiovisual sobre la batalla. Em diu que ja fa una estona que els Miquelets estan preparats amb la tenda. Agraeixo la seva paciència però pateixo pel fred que fot.

Arriben els ciclistes. Sortim del cotxe i treiem la beguda i fruita per que puguin refer-se .

Aqui s'ens ajunten el propi voluntari revisor de la sèrie, en geoDeep , encara que fent servir l'altra "alter ego" geocatxer , d'en DeepButi. Amb una precisió gairebé milimètrica ha entroncat amb la comitiva, quan passaven per l'indret de la carretera de Prats. Tenen pressa doncs van sense pedals. Comentem amb un somriure la previsió dels caçadors de FTF's . Em va donar l'oportunitat de publicar a una hora més intempestiva com a les 3 de la matinada però jo vaig declinar l'oferiment , tot dient que no creia que vingués ningú de nit...crasso error per part meva , no vaig pensar en la voracitat nocturna dels membres del Mussols Team !.

Merci DeepButi per atansar-vos a la festa , personalment ja li havia comentat que em feia gràcia poder parlar-hi en persona, després d'uns curiosos FTF's en uns geomagatalls meus i algunes històrietes de soldadets de plom . Als dos darrers Mega's , a punt va estar amb l' activitat "coneix el teu revisor" , però amb la canalla això ha estat impossible!. Això si us convidem a un altre dia amb més calma ...i millor temps ! seguir fent la sèrie i completar-la.

Canviem impressions amb els participants. Alguns equips aprofiten l'ocasió per cel.lebracions, , és el cas d'en Becdalena que just en aquest geoamagatall fa el seu número 1000. Enhorabona i felicitats per aquest número tant rodó !. Altres aprofiten l'aturada per fer un relleu a les primeres posicions i permetre la cacera en solitari ... Alguns participants com la part femenina d'en Correcamins ens diu que a les baixades es deixa estar de punyetes . De fet la ruta tot i que estem a l'altiplà , no té res a veure amb les planeres vies verdes. I a més a més aquest matí gèlid. Nois sou d'admirar per la vostra passió.

Una mica fumats pels preparatius dels nostres eventuals veins , anem reposant forces per continuar cap el proper tot prenent direcció a l'ermita de Sant Ermengol . Les vistes del Pirineu ahir eren espectaculars ,amb una bella estampa de l'altiplà calafí amb un fons totalment blanc del Cadí.

Un cop trobin aquest , els queda baixar fins el trencall de la Clau , travessar la carretera d'Igualada per anar a ca l'Albereda on començaran la llarga pujada que als menys acostumats se'ls farà llarga.

Per sort que tindran un parell d'ocasions per aturar-se abans d'arribar als Cups de can Sala , ja a tocar a la mateixa Torre.

Quan arribo , els Miquelets estan fent passar el fred tot fent una exhibició a un privilegiat grup de caminants que poden gaudir de l'espectacle de franc !. S'ha d'aprofitar l'ocasió ...

També s'hi troben una colleta de geocatxers que no s'han volgut perdre l'ocasió, la bicicleta no era possible però han fet l'esforç de vindre a la trobada a peu de la Torre : els quatre components dels Saya1975 en Martí , la Gisela, l'Eli i en Ricard , del Plà de l'Urgell en AiMTeam , que han estat els més espabilats i han fet el darrer FTF que quedava el 20 , en Lluís també de Manresa ,en Mossèn50 de Navàs,de l' Alt Camp l'equip Santi i Miriam a qui vaig coneixer en aquesta passada d'event que va ser el Mega 2013 , ...

De cop el só del corn ens alerta de la presència de l'enemic, ... , no són els ciclistes que ja estan als Cups de can Sala. Darreres pedalades i ja poden arribar aqui a l'esplanada davant la Torre on els Miquelets els donaran unes nocions de com les gastava l'exercit català...!


Un cop finalitzada la sorollosa actuació ,( sort que la polvora es va escalfar una mica ! ) la Rosa de can Sala ens passa el magnífic audiovisual d'uns 17 minuts que ens ajuden a coneixer una mica més aquesta part de la història tant propera .

Al finalitzar acabem fent el CITO. Per sort i és d'agraïr , la zona està força neta i l'activitat es fa molt rapidament i no recollim gaire escombraries. Tots els CITOS haurien de ser així!.


La gent poc a poc ha anat marxant , és tard i fa fred. Decideixo acabar de mirar si trobo a la colleta de les bicis del consorci , m'atanso a la zona del mistery. Faig fotos al logbook però no hi veig la seva signatura.

Quan torno als peus de la Torre veig que ja hi són , llavors fent de notari , sense donar pistes els acompanyo per acabar la feina . La seva maratoniana jornada de cacera encara no ha acabat , després de dinar encara faran el multi que hi ha al mig del poble ...quina bogeria això del geocaching !

Perdoneu si he omés algú en aquesta crònica. Amb el cor engrescat encara pel fet que tot ha anat força bé , la gent sembla que s'han divertit i no hem pres mal , m'atreveixo a dir que amb temps i una canya prometo que tornarem a muntar un altre "pollastre" d'aquestes característiques...això si al bon temps !.

Fotos Picasa                 Track wikiloc               Bikecalaf.cat        Alta Anoia        Bicicletes


2013/11/03

20131103 BTT Previ la Ferèstega de Castellfollit

Toca coneixer de prop quines sorpreses ens té preparades l'amic Ribi amb la "seva" pedalada: Castellfollit ferèstec. Amb aquest nom ... , és tota una declaració de "bones" 'intencions !.

Avui sols tres Ramons : en Ribi , en Gerard , si em permets , et canvio el nom sols per la tossuderia que gastes , i jo mateix.

Amb una puntualitat britànica iniciem a les 8h la nostra marxa . Som els que som i no vindrà ningú més.

Això promet , d'hora a casa !.

La meva "teoria" de que per anar amb bicicleta cal anar descansat es veu "reforçada" amb la de que si el teu punt dèbil és l'equilibri i la tècnica , allò que la carretera et va rovellant fins a arribar a uns límits que sembla mentira , el millor serà fer un teràpia de xoc.

Aquesta teràpia ja la vaig començar el diumenge passat amb en Manolo que em va fotre pels seus dominis , pel territori comanxe de la Serra de Rubio ,...,  tot pla i baixada !.

I avui seguint les traces d'aquest parell de tronats cavallers dels senders , en Ramon I de Castellfollit "el ferèstec" i el seu escuder Gerard.

Tot sigui per una bona causa!. Que Sant Eustaqui s'apidi de mi i em perdoni els pecats !.

Anem directament a Mirambell per començar a enganxar uns corriols coneguts per mi, però en sentit contrari , els de la recent edició de la Punktrail , aquesta bona iniciativa de la festa menor de Calaf que va cami de convertir-se en tot un referent d'aquesta bogeria del correr a peu.

Per mi un regust amarg per un asignatura suspesa....que hi farem!.

Baixem pel corriol que travessa la carretera de Pujalt , passem pel "tub" i anem a parar a la forta pujada de ciment que mena a les Escures.

Cal que fem un tramet de bona pista i llavors ja deixem el cami per començar a fer corriols per sota de cal Nillo.

Al trencall que mena a l'ermita de Sant Pere de Magrà aprofitem per "treure" pes i proseguim el nostre primer bucle.

Deixem el cami que va a cal Carrasquet per iniciar un vell sender ple de notes de color que enralenteixen encara més el meu pedalar .

L'entorn guanyat a cop de desbroçador és d'una bellesa que ens alguns moments et dona l'impressió de no estar a tocar a Castellfollit , et pot transportar , tot i la durissima sequera que actualment estant patint els nostres boscos a les imatges dels boscos de les mateixes Guilleries. Costa inclús de creure pels que som de la zona.


Anem donant tota la volta per novament tornar a passar per la cruïlla de l'ermita , però ara seguim recte per anar direcció a cal Millars.

Baixem fins l'entrada del sender , ara ben marcat , el Presi ha fet de les seves.

Tot i anar tancant grup , constantment tinc el dilema de pararme a fer fotos per o anar baixant.

Un bell recorregut que et dispara les sensacions i et talla la respiració.

Així ens arribem de nou a la pista , anem a la Font nova i despres d'una breu excursió per veure , amb resultat negatiu , si està net un tramet , finalment ens deixem rendir i encarem cap el bar de Castellfollit doncs es tard i convé omplir diposits.

Al arribar a Castellfollit , anem al bar la Torre.

Anant amb el fill de l'amo la cosa estava cantada , no Ribi!.

Al deixar la bici en veim unes de carretera i una d'elles inconfusible i familiar, una alta specialized Roubaix...la d'en Fons , l'holandès volador".

Entro a cal Pau i me'ls trobo ja fotent l'esmorzar: en Fons , en Josep Maria i en Pere Martí. Es foten a riure quan entro carregat de trastos amb la motxilla , la bossa de la càmera. N'hi ha que no canviarem mai !.

Comentem la recent Madrid.Gijon , la volta VCR que ja han fet els altres randonneurs calafins i el calendari dels brevets per enguany , any també de Barcelona -Perpignan-Barcelona ,la BPB .


Quan vaig a sortir per anar a esmorzar , una colla de veterans motards estan ensalivant tot contemplant el sempre espectacular Ferrari del Codina.

Tot i que la meva passió per les rodes sempre ha estat més off road , i no he estat mai un fan d'aquest tipus de cotxes ...i menys aqui per servir d'aparador , el cert és que les vegades que l'he sentit xiular ,  s'ha de reconeixer que sols sentir el bram del seu motor ja et ve trempera !.

En Ribi ja ens té l'esmorzar preparat. No cal que li digui el que vull. Una truita.

En Gerard avui té que ser d'hora a casa , doncs ha de fer una fideuà i fem amb una certa celeritat tot el procés.

Bé 45 minuts no es pas per tirar coets , però ...tot és relatiu!

Tornem a arrancar, ara ens dirigim a la Malland , sota la mirada de la torre d'en Balet i amb una bona temperatura .

Ara ataquem el nostre següent bucle , que ens ha de portar de nou a  la font nova tot fent un dels senders més espectaculars i divertits.

Ara toca fer un tramet de cami per anar a buscar el darrer bucle , amb unes zones on millor no mirar a esquerra , grans forats en aquesta zona tan rica en formacions carstiques que li donen un caire especial.

Molt bona iniciativa la de desbrossar aquests indrets. Si anem fent sortides i podem mantenir la traçada neta, són uns corriols que no s'haurien de deixar perdre.

Resulta tot un plaer pedalar per aquests bells indrets i més ara que la tardor ens dona aquesta bonica gama cromàtica que no et deixen fer res mes que gaudir-ne.

Arribem al trencall de la carretera. Faig una bona proposta la pujada fins a les antenes . Fa una pila d'anys que no la faig , des de la negra. Un altre dia serà...

Amb la BTT fàcil ...amb la de carretera, un Mortirolo de l'Alta Anoia/Segarra!

Ara reculem fins a Castellfollit i enganxem el cami cap a cal Marques.

Amb la bona caloreta i amb la polseguera que hi ha als camins això sembla més una prova dels Monegros que no pas la Ferestega . Fins i tot veiem una polseguera al fons. Collins la colla dels gossos que venen de dret pel mig del tros a rebre'ns amb males maneres.

Sort que tenim encara un parell de ...pulmons i els fotem un parell de crits que desconcerten al més pintat dels gossos. Donem un motiu xutxo ...au si em vols alegrar el dia ! Maleits gossos , que collins els hi hem fet que ens tinguin aquesta tirria especial a les bicicletes ?

Iniciem la pujada cap a Calonge tot passant pel sender del bosc un cop creuada la riera. Millor , per l'altra banda trobariem sol i pols.

Prop de Calaf , m'aturo a fer una foto a la placa del "pages de la barretina" a les Quadres , i de cop ens surt del darrera del mur , la Pilar , la dona del Toni Illa .

Comentem la recent nocturna del terror , que encara va ser més terrorífica sense frontal ... i la propera proposta amb els escoltes de fer un geocaching nocturn . A Solsona , del colega Pollastrot.

El seu nom R.I.P. ja ho deixa tot clar ... o no?

D'aquesta manera ens arribem d'hora a Calaf. Au Gerard, que ja podràs fer la fideuà ...amb calma !.

I recorda sempre que una bona fideuà ha d'acabar amb les puntes dels fideus cap amunt...!

I la setmana vinent: Castellfollit ferèstec. Ara de debó !

Fotos Picasa       Track wikiloc