Com gairebé sempre sense ruta definida , faig un parell de propostes que tenia en ment: anar cap a Torà a la torre de Vallferosa o acabar la feina començada fa uns dies i anar a buscar el Dolmen de Casacremada.
I parlant de Dolmens , en Manel em comenta la presència d'un de nou (bé la paraula "nou" no sé si és la més correcta en aquest cas i menys parlant de monuments megalítics...) el de cal Marquet prop de la Grevalosa , entre Castellar i Castellfollit del Boix. Un altre dia serà, és una zona a visitar i després podem anar a gronxar-nos a les Baumes de Palaci !.
Tirem cap a Calonge on li mostrem al Manolo una vella pujada de les impossibles , a veure si s'anima, la del pernil a l'antiga festa del soci del club Calonge. Ara tenim tard i ho deixem per un altre dia, però és un bon lloc per provar aquests reptes.
A Enfesta en Manel em fa adonar de la nova "campana" que hi ha al casalot. Ara una mitja lluna no deixa dubtes de l'origen dels nous amos.
Ha començat la re-reconquesta...en fa tota la pinta ! Despertaferro !
En Manel diu que no es troba gaire fi , abans d'ahir no va dormir gaire i avui la pujada se li fot costa amunt , mai millor dit. Anem fent , no tenim tard.
Quan passem per costat del mas enrrunat sentim una bafarada , Un porc mort que gairebé surt del contenidor. Si no el retiren aviat això serà una "porcada"...
Baixem fins l'Hostal del vent i comencem la llarga pujada final fins arribar-nos al Santuari de Pinós on farem l'esmorzar i de pas en resguardarem d'aquest cony de vent que sempre bufa . No podia ser a un altre lloc més idoni la rosa dels vents ,no ...!
Caçadors, endureros, "tot terrenerus" , caminants i ciclistes compartim també taula, en el sentit literal de la paraula, doncs avui la distribució de les taules fa que en algún moment sigui dificil distinguir a quina colla pertanyem. Segurament no ens diriem ni mu en altres ocasions o en una ciutat però és aquesta màgia del cap de setmana i d'estar al camp .
Després del moment mític del cafè ... i algú gotes , reemprenem la ruta , ara toca una bona baixada per asfalt i ens cal abrigar-nos una mica. Estavem molt calentets a l'Hostal!.
Coses del geocaching que et fa veure les coses amb una altra òptica !.
Ens fem les fotos de rigor i llavors s'obren varies opcions de tornada: directament cap a Pinos , anar cap a Ardèvol i tornar per Torà o fer una mica d'aventura i anar a buscar un cami que enllaci amb el cami de l'altre dia. La colleta d'avui és breu però aventurera i decidim provar sort , tot prenent el cami que surt de costat del dolmen mateix.
La ruta va passant per bells entorns molt típics solsonins , encara que castigats pels focs amb una bona part del cami coincidint amb la ruta de la sal de pinos a cardona . Al poc veiem la senyalització d'un altre dolmen,de fet estem al mig d'una ruta dels dolmens , que un altre dia amb més calma caldrà investigar.
Tot passant unes tanques de bestiar i coincidir amb varies parades del senglar , finalment ens arribem al cami ja conegut de Matamargó a Pinós.
Tot veient l'ampli horitzó al nostre davant des d'aquesta magnífica talaia , de nou torna a sortir l'esperit aventurer , tot veient un trinxat cami que baixa als nostres peus i que ens pot atansar a Vallmanya, la resposta és unànime: Som-hi !
Vigilem amb les tanques pel bestiar, no sigui cas que fem un sobtat espectacle del Cirque du Soleil sobre rodes i anem trobant cami fins que arribem a la pista avui asfaltada que arriba a Vallmanya , tot passant per alguns trams on l'Isi rememora el pas històric del Rallye Catalunya Costa Brava i ens explica la polèmica curva de la retallada del recordat i malograt Henri Toivonen. Quins temps !
Passat Vallmanya iniciem la pujada llargueta que al agafar amb calma i al fer un reagrupament , mentres esperem inflo la roda del darrera amb tant mala pata que degollo la vàlvula i em veig obligat a canviar la cambra. Que hi farem darrerament és la tònica general.
Ara toca planejar lleugerament fins afrontar el coll de Trilla , que es troba completament gelat. No val a badar. Em despisto un moment i em foto pel mig del cami i .. peu a terra!.Ospes quin vidre!. Per sort al Manel li passa el mateix. I jo que pensava que era un problema de les bicis velles com la meva ...sense control de tracció !.
Ara toca baixar una mica i acabar de rematar amb la darrera pujadeta al Castell de Boixadors on ens tornem a retrobar amb la colleta de caminants amb qui haviem esmorzat plegats a Pinós i que van cap a Sant Pere tot seguint el GR.
Baixem cap el Segues , fem la darrera apretadeta amb el Manolo abans d'arribar als plans de ls Fortesa i ara ja toca el tram final del Tourmalet com diu el Manel , el pas per cal Ribalta i som-hi baixada fins Calaf .
I no són quarts de quinze. Ja era hora !
Track wikiloc Fotos picasa
