Divendres al vespre la vaig anar a buscar i just vaig tindre temps ahir a la tarde per montar el comptaquilòmetres mentres el meu fill Gerard m'ajuda tot treient paperets.
Deixo de banda una Super-V del 99 , la meva quarta BTT , que m'ha donat bons moments i també un robust comptaquilòmetres Cateye ATC que m'acompaya des que vaig tindre la meva segona mountain bike, "la negra" allà el 1993...no serà que no cuido les coses i els trec profit al màxim !
No m'ha donat temps ni a provar com està de mides. Sols un parell d'apunts a la secció de pesos i mesures.
El que més m'ha cridat l'atenció , inclús més que les dimensions de les rodes. El pes.
Amb els mateixos pedals muntats , passo dels 15,380 a i 12,350 , tres quilets menys. A les pujades això s'ha de notar , no ? Oi Isaac ?.
Ara el problema el puc tindre a passar per segons quins llocs. doncs l'amplada del manillar ha crescut 12cm més. Les feinades que vaig tindre divendres per entrar per la porta.No sé com anirà això per les trialeres amb passos estrets entre els arbres...? Sento dir aquestes paraules , però ahir quan li vaig dir a la meva dona que ara era 12cm més llarga que abans , se li varen il.luminar els ulls... Però si una cosa és massa llarga ...caldrà escapçar-la. I punt !
Sols d'anar de casa fins el Rosa , ja veig que no arribo bé als pedals. Quan m'atanso a la plaça , ja veig en Manolo que està al mig del carrer tot observant l'escena. No si emparrat aqui dalt i amb un manillar més ample que el de la V això és diferent. Em diu "Macho no te conocia"...collins ni jo mateix em conec !
Trec el paquet d'allens i em disposo a baixar el seient o acabaré que semblaré el mateix gegant del Pi !.
Al moment surt el Pepe i el Pep que es disposen a rodar amb les de carretera. El Pepe que em diu que aprofita per mirar-se-la bé ara que està tant blanqueta. Que cabr...! Però té raó , tanta blancor, on vas a parar. I aquests punys de color blanc , qui collins els ha dissenyat ?. Segur que no hi ha ciclistes "grunges" perdó marranos com jo. Inclús el meu fill de 5 anys quan ahir "m'ajudava" em va dir : "és molt blanca , papa ! Quedarà marró quan vagis pel fang !" i que ho diguis Gerard!.
Al agafar la bici he notat un joc al deixar caure la bici. Sembla que té joc algun lloc. Som cinc paios remenant i no podem veure d'on ve. Apretem tots els cargols que hi ha a la zona del triangle del darrera però no hi ha manera.
Al provar la Lefty , tant l'Isi com en Manolo em diuen que millor posar una mica més d'aire. I mira que avui mateix acabo de treure la manxa dels amortidors de la meva motxilla.
Anem cap a casa i li fotem una mica d'aire i de pas recuperem la manxa.
Ara no serà una qüestió de pes !.
Li fotem aire tant al davant com al darrera i veiem que el tema del joc del darrera també s'arregla . Sense comentaris.
En Manolo em pregunta si vull provar la Lefty. Oi tant ! Però amb moderació que avui vaig amb la "L". Anem cap a Solanelles.
L'Isi que se'ns endarrereix lleugerament. Sembla ser que ara s'ha modernitzat i també duu un aplicatiu al mòbil dels que es guarden la ruta...no si a aquest pas tots acabarem amb més electrònica al damunt que cames per pedalar fort !.
Al pas pel polígon ja puc fer-me una idea de la bondat de la forquilla tot veient com el tacte torna a ser "de moto".
Al moment, trucada al telèfon de l'Isi. Ens diu que ha de girar cua , el seu pare està fotut.
Per sort més tard ens dirà que per sort tot haurà quedat en un ensurt. Sols ens podem fer grans a la força !.
Passem pel bell mig de Solanelles i a la baixada , en Manolo em cedeix el pas per veure en directe el canvi tecnològic com va. Oli en un llum , les 29 polsades i la lefty es mengen amb una voracitat increible les roques i els aragalls. Hauria d'haver fet aquest pas abans. Em queda per veure a les fortes pujades si amb aquesta major inercia del major diametre es veu penalitzada la conducció.
Proseguim cap els Prats de rei . Als plans si que demostra la millor de les seves virtuts , s'estira com una de carretera demostrant el perquè a la Titan Desert la gent va amb aquest collins de rodes grosses.
Enfilem cap a cal Bartomeu , amb alguna acceleradeta per part d'un per l'altre que fa que la cosa perilli. Ai , ai , ai que això s'envala !.
Al fer la trialera de can Bartomeu , peu a terra , encara no hi estic avessat a la bestia i prefereixo assegurar no sigui cas que li fem una signatura el primer dia ! . De totes maneres veig que la feina de retornar a arrancar es fa de manera més exitosa que amb la 26. De moment doncs no puc dir que el tema de les inercies m'influexi. El que si trobo diferent és el canvi, dels tres plats he passat a dos i les relacions de marxes no tenen gaire cosa en comú.
Fem una mica de bucle al no trobar de bones a primeres l'entrada al corriol. Es veu que el pages ha llaurat un tramet del camí i això ens obliga a passar camp a traves del llaurat. No si anant amb aquest home ja hi estem acostumats a anar pels terrossos...!
Tram trialer en pujada que feia molts anys que no feia amb alguna nota de color a base de boix grèvol on m'ho passo com un enano. La diferència de pes aqui si que dona els seus fruits i em dona una idea de la capacitat d'aquest tractoret. Els obstacles és qüestió de fer un acte de fer i esperar que entre les 29 polsades i la bondat de la Lefty el obstacle acabi essent devorat. Per un home de poca fe com jo , aquest pas és el més dur ...Ja anirem agafant confiança ! Amb aquesta capacitat tractora em venen a la ment les mateixes sensacions que la primera vegada que vaig provar una moto de 4T acostumat al nervi de les 2T...
A la baixada per l'espectacular tub de vegetació m'ho torno a passar pipa tot i que hi ha alguna pedra amb verdet que et fot algun susto.
Enfilem cap a l'Hostal Vell per travessar la carretera de les Maioles.
Des d'aqui comencem el cami més aviat en baixada cap els plans de Rubio.
Al arribar a l'indret , creuem el filat de la finca dels seu sogre i al moment ens ve a rebre la Laika.
En pocs instants ja veiem a la Sònia, a qui el Manolo saluda amb un: "Este color es el que a mi me gusta, Sònia !". Manolo , ara que li has trobat el punt a les suspensions ...millor no canviar sols per un tema de colors, no ?. Amb lo que et va costar a tu i als d'en Tomas Belles trobar l'amortidor correcte. No fotem !.
Per respecte als animals que durant bona part de l'any pasten solts per la finca , li dic que modificaré el track (*) en aquest punt doncs passem per una propietat privada i a més hi ha cavalls que es poden asustar i provocar una esverada.
Anem cap a les runes de la Solana , on encara podem veure algun punt curiós com la "turca" ...tot un luxe de l'època.
A la font de Buimira fem una breu parada . La zona està preciosa amb aquests tocs cromàtics de tardor.
Li comento que ara seria el moment de fer una sortida cap a la Garrotxa o a les Guilleries, encara que tenim el calendari atapeït. El tema de les pedalades amb encant que enguany ens hem decidit a organitzar amb el Bikecalaf no ens deixen gaire marge.
Arribem als plans de Rubio . Anem al local on encara podem veure el final de la F1. Arribem a l'hora dels senyors . Són quarts de dotze. Tot i anar sols dos , fem el temps estandard. Uns 50 minutets. A la sortida anem a veure el parking de "la Ruta del Oeste" . Com sempre espectaculars motos aparcades .
Li comento si anem per les rieres cap a Copons.
Em diu que no coneix aquest tram. Cony mostrar un tram prop de Rubio a un de la zona...això no es pot fer cada dia !. Para lo demas ...Mastercard !.
Ja que no es ben d'hora , decidim fer un tramet per l'asfalt doncs tampoc es qüestió de perdre gaire temps, i millor que posem fil a l'agulla !.
Els passos per les rieres estan ben secs. Tot i això encara conserven una part de la seva bellesa , que la sequera no ha esmorteït .
Tot i això la variant ha estat genial.I en Manolo em comenta que la seva descoberta ha estat del tot positiva.
Així ens arribem a Copons i comencem a creuar els seus carrerons. Pujem per les rampes cap a l'esglesia , tot veient com hi ha a gent que ni que passes una apisonadora, no es mourien ni un milimetre., Que carai , ja s'apartaran els altres !
Decidim acabar de provar la capacitat escaladora de la novetat tot enfilant pel cami ral de Calaf. Tot dret i amunt !. Feia una pila d'anys que no hi pujava. Ja no recordava aquestes parets.
Avui , tot i ser finals d'octubre fot una calor tremenda. Tinc tota la part baixa de l'esquena bullint de tocar-li el sol. Siguem positius: sort que això no ho estem pujant al mig de l'agost a la una del migdia !. Qui no es conforma és perquè no vol ...!
Guanyem alçada rapidament , amb un cel ben despejat que ens permet tindre unes bones vistes.
Anem fent petar la xerrada però amb un bon ritmet de creuer enfilem els plans de la Clau i en un moment ens arribem a la zona on varem estar la setmana passada.
Ara ja tenim l'ermita de Sant Ermengol al nostre davant. En pocs metres podrem veure la silueta inconfusible de Calaf al peu del turó de Sant Sebastià , que ens està esperant.
Així a tres quarts de dues ens arribem finalment a Calaf. Encara estarem a temps de verue el començament de la repetició de la F1 !.
Travessem les vies pel pas soterrani de la Renfe i d'aquesta manera donem per acabada aquesta sortida amb bones sensacions tot i la mica de lio amb pesos i mesures.
Fotos Picasa
