Tot i ja tindre el de la setmana passada , per mi era com una mena de deute amb l'Àlex i tot a la gent que han estat treballant en poder donar a coneixer a les terres lleidetanes això del món randonneur..
A les cinc del matí carrego la bici. Ahir vaig fer una mica de manteniment més escrupulòs , mirant de treure el sorollet als pedals. A veure si ho aconseguim.
Aparco just al costat d'en Porta que ja porta el frontal al cap i està llest per començar a pedalar. Vaig fins a les inscripcions a recollir el carnet que m'entrega l'Àlex , tot dient-me que a Artesa podem anar al forn que hi ha al trencall cap a Ponts...un lloc conegut per ajudar-me a refer d'un com l'amic Petri diu "Pajaron complex" de campionat !, allà l'any 2002 en una de les sortides històriques i tradicionals nostres , Calaf-Tuixent-La Seu-Tremp-Artesa-Calaf , els anomenats pel Colell 330Qms de Muntanya.
De la grupeta de Manresa han vingut els dos Manels , Calderó i Arrufat , i el toranès agregat en Jordi Vilaseca de la P.C.Cervera , que s'apunta tant a fer de control com a feines logístiques a la passada Paris-Brest-Paris..
Saludo als dos colegues d'Osca , en Carlos Gella i l'Anselmo , amb qui vaig compartir un bon tram del passat brevet i ja sols tenim temsp d'anar a fer la foto de rigor. Li deixo la meva màquina a una vella glòria del pilot ciclista , un punt de referència en el ciclisme català , en Jaume Vilamajó , avui no podrà vindre , la botiga obliga, "business are business". Per cert al BRM200 es va veure allò de que: "quien tuvo, retuvo...!" Aquests veterans encara poden fotre "firmes" a molts de joves...!.
Acabada de fer la foto comencem el nostre peregrinar cap a Agramunt , on començarà a despuntar el dia.
Comento com va anar la jugada amb en Josep Caserres de Vic. Si es va mullar fort l'altre dia i ens en fotem de gent que va amb bicis de 7 o 8 mil euros i com ben diu ell "amb una merdeta de xubasquero dels cumbaia..." Amb lo poc que pesen els fotuts parafangs ! Jo de fet els porto que les feinades serien treure'ls ...i això que són de "quita i pon" !.
A les rampes aquest home menut li fot tralla a l'asunto , però a les baixades i plans abans d'Agramunt una bona colla de "pesos pesados" fan servir la llei de la gravetat al seu favor per prendre-li les primeres posicions.
Un cop segellat , em retrobo amb un vell conegut , en Jaume Asensio , de Tàrrega . Amb ell varem coincidir al 99 a la meva primera PBP i la seva segona incursió en aquesta prova. Reiniciem la marxa junts tot fent petar la xerrada i fent més distreta aquesta ruta. Amb ell va un nouvingut en aquest món dels brevets , en Josep Morros , un veterà afeccionat a les motos d'enduro, a les motos velles , a la mountain bike , ja tenim un punt ...o més en comú. Em comenta les seves vivències a una ruta seguint les passes del Paris Dakar , quan anava a Dakar...això de posar noms de ciutats a proves esportives i després no anar-hi !
Abans del trencall de Folquer enxampem a un ciclista d'Agramunt que puja unn xic estrevat , però finalment s'ens queda enrrera. Anar fent cadascú al seu ritme.
Amb ells corono el coll de Comiols , just en el moment en que passa una furgona que trenca cap a Sant Salvador i reb l'escridassada , d'en Josep . Són una colla de trialeros coneguts d'ell.
Iniciem la baixada cap a Tremp amb en Jaume , amb l'imponent vista de tota la vall amb les muntanyes nevades de rerafons. D'un cel despejat veiem com poca a poc algun nuvolot al fons va enterenyinant la bella estampa del Pallars Jussà..
Una aturada per fer un parell de fotos i veig que ja han arribat la tripleta dels Manels i en Jordi Vilaseca , no obstant a la sortida de la iutat torno a quedar sols doncs tots ells s'aturen.
Ls bonica carretera plena de revolts ha estat substituïda per la nova tota plena de ponts , túnels i rectes, que fan de manera menys distreta però més ràpida arribar a La Pobla de Segur , on tenim el nostre segon control , que farem al bar on ja hi ha alguns ciclistes esmorzant a fora.
Decidim fotre'ns uns entrepanets que baixen de meravella a les taules que hi ha fora , tot esperant que el solet no s'amagui , però inclús els comentaris d'algun ciclista local fan que pensem que la negror va baixant de la muntanya. Esmorzar ràpidament i ...cap avall que fa baixada!
Ara tenim la sempre agradable visita d'en Josep Bochaca , el "presi" de la FCC , a veure i viure en primera persona com va això del brevet.
Amb ell comentem el tema de la BPB . Jo continuo dient que , encara que sols sigui a nivell psicològic trobo a faltar el fet de que no s'arribi a Perpignan com va passar a la primera edició !. A vegades sóc més papista que el Papa !.
La colleta dels Manels que han arribat uns minuts al nostre darrera , ja estan preparant-se per tornar a pedalar. Li dic a en Jaume , que vinga millor anar plegats i és una bona colleta. El nostre company fins ara, en Josep Morros que no estava apuntat , continuarà cap a Gerri de la Sal . Sort i bon viatge!.
Marxem gairebé plegats amb la mini colleta dels Manels i enfilem el cami de retorn a Tremp , a un ritmet suau a les pujades i d'anar fent als plans. Ritmet brevetero, de fer quilòmetres. El mestre Pere Martí ha fet escola...!
El pas per la càpital del Pallars Jussà ens dona algun ensurt al creuar alguns vianants el carrer per allà on no toca , algun cediu el pas , ...vaja quan abans passem d'aqui , de la "civilització urbana", millor . Fugim de la terra baixa ...!.
Passem l'espectacular pas del congost de Terradets i iniciem la pujada cap el segon i darrer coll del dia , Fontllonga.
Quan estem fent la foto de rigor al coll amb en Jaume , ens atrapen un parell de ciclistes, amb qui acabarem de fer els repetxons abans de baixar cap a la presa de Camarasa , on deixo la seva companyia per fer una de les meves ruqueries just quan m'estaven preguntant per tota la catxarreria elèctrica que porto al damunt.
Com sempre passa , si hi ha dos camins possibles , sempre em complico la vida , no sé si és que soc recargolat de mena , però m'estic una estoneta més llarga del compte buscant , cosa que fa que quan encara estigui buscant vegi la colleta dels Manels passant per damunt de la presa. Ara em tocarà remontar !.
Finalment trobo la caixeta de marres, agafo una geocoin , que intentarem apropar al seu destí , faig les fotos de rigor i reinicio la marxa a recuperar el temps perdut , que és tard i vol ploure !.
Per sort quan arribo a Camarasa veig que s'han aturat a omplir bidons la colleta dels Manels , en Jordi Vilaseca i en Jordi Paris , el ciclista d'Agramunt que s'ha agregat a la colleta.
Comencem a pedalar en direcció cap a Balaguer , agafant la variant no prevista al rutòmetre , ho sento Àlex però tots els de la colleta coincidim en que és molt millor opció aquesta que la marcada al rutòmetre , no sols menys pestosa i amb menys trànsit , sinó també més bonica , amb el pas per les poblacions de Sant Llorenç de Montgai , (on podem dir que "aqui si hay playa !") i Gerb , ambdues d'una gran riquesa geològica.
Arribem a Balaguer, si voleim firar-nos malamnet rai , estant acabant de plegar trastos els firants. De nou algún idiota , ara en forma de Honda Accord verd , que fa que sense tindre cap mena de culpa li donem una cordial salutació a la seva mare. Segur que si enlloc de ser unes fràgils bicicletes anessim amb un M1 Abrams no haguessis sortit tant ràpid,oi borinot !
El pas vorejant el segre s'ens fa més dur del compte doncs comencem a sentir oloretes de dinar , i és que a aquesta hora ja la gana apreta.
Pujem fins a enxampar les llargues rectes cap a Alfarràs on tenim el nostre proper control i on hem decidit aprofitar per dinar.
Aquesta opció de dinar sembla en principi una petita loteria doncs molts dels locals estan tancats, i on sempre anavem a segellar els seus antics propietaris ens varen dir que es jubilaven i ho deixaven correr.
Al final entre l'opinió d'uns ciclistes que no ens recomanen per res del mon el lloc d'on surten i l'opció de fer uns plats combinats al local que ha canviat de propietaris , triem aquesta darrera.
Al seu interior tornem a coincidir amb els ciclistes que esmorzaven a la Pobla. Alguns són nous en això dels brevets , però crec que no seran els darrers, estan força interessats en aquesta manera diferent de viure la bicicleta.
Quan estem mig entaulats arriben els dos colegues d'Osca ,en Carlos i l'Anselmo que va empastifat de crema solar tota la cara. Aquestes primeres soleiades ens hem de cuidar !.
S'acosta a mi l'Anselmo i hem diu si he perdut alguna cosa. Cony , que jo sapiga. Em mostra un carnet de ruta que s'ha trobat a cinc quilòmetres de la Pobla. Ospes és d'un ciclista d'Igualada del Punto Blanco. Carai quin problemon pot tindre !.
Llavors entren de nou uns ciclistes que havien dinat aqui i no s'en fa a l'idea de que hagi pogut recuperar el seu carnet !. Quan el ciclista d'Igualada demana el segell , l'amo li diu que no en té ,que l'antic propietari si , però ell no el fa servir. Llavors surt un home que ens diu si ens val el segell d'un paleta. O i tant que si ! L'home es brinda a anar a casa seva que a la vora a buscar el segell i ens ofereix l'oportunitat de segellar allà mateix , i no tindre que fer uns metres fins la benzinera. Ara cada metre de més , sobretot si no és en la mateixa direcció , sobra ! Merci pel gest, es sempre un plaer trobar gent amb aquesta bona fe.
Acabem de menjar i sortim d'Alfarràs , pujem la suau pujadeta fins el canvi de provincia que coincideix amb l'aqueducte i iniciem les llargues rectes que van cap a Almecelles i que combinen l'asfalt atrotinat d'Aragó amb el nou asfalt al retornar a Catalunya . Estos Catalanes... !
Veiem a la banda de Monzón unes cortines negres que ens fan mal efecte , ai , ai , ai que hi tornarem !
Passem Almacelles , seguint les indicacions del lleidetà d'adopció Jordi Vilaseca i comencem a posar al nostre punt de mira Alcarràs, a on tenim el proper control lloc on aprofitem per fer un petit i breu pica pica.
Amb una breu i ràpida aturada de les meves a la cuneta del polígon industrial just en el moment en que comença a caure un bon ruixat , iniciem el retorn , ara amb el vent de cua que ens empeny i ens ajuda a posar velocitat a la nostra cadència.
Passem Lleida per enfilar els pujadorets del cami dels frares que ara ja comença a picar la costa amunt i quan estem a aquestes alçades fa que el grupet s'esmicoli rapidament.
Abans d'arribar a Juneda s'ens fot a ploure amb virulència , tots aprofitem per parar a la benzinera abandonada que hi ha per posar-nos els impermeables , a excepció dels dos colegues d'Osca , que o bé per estar més a prop de Bilbao que nosaltres o perquè l'Anselmo vol veure el Barça , continuen com si no passes res !.
De fet tot i que semblava que s'havia d'acabar el mon , el temps just de fotre'ns un plàtan , un parell de glops i ... s'acaba la pluja. Amb la visió de la negror que s'acosta, decidim anar tirant sense treure'ns els impermeables. Més val prevenir ...!
Arribem a les Borges Blanques , vé fins a l'hora de timbrar no ho sabem doncs tant la gent de la benzinera com la del restaurant no saben si és Juneda o Les Borges ...ai collins , quina manca d'identitat ! El segell no enganya , quan veiem el nom ens donem per satisfets .
Falta poc per que comenci el partit i el transit cada vegada és menor , fins a l'hora del partit , on el món es paralitza i la carretera i els carrers dels poblets que passem semblen el resultat d'un holocaust nuclear.
A Arbeca , quedem sorpresos , després dels primers carrerons sense ni una ànima , de cop: Hi ha vida ! Una sèrie de rumanesos estan a la plaça del poble al.liens al futbol.
La carretera fins a Belianes està en obres i admet un parell d'opcions, passar per la dreta per la vella o bé la que li proposava el gat vell d'en Pere Martí a en Calderó , sense marcar però amb la capa nova d'asfalt que ens permet rodar amb molta més agilitat. Triem aquesta ...com tothom no?
Avui amb els deures fets de casa m'arribo a la creu de terme de Belianes , i faig una de les meves obsessions . Ja ho deia el meu avi , "les coses s'han de buscar allà on són"...i no pas a la creu de terme de Maldà com l'altre dia !.
Els darrers rajos de sol ens diuen adeu a Sant Martí de Maldà i amb ells les darreres forces d'en Jordi d'Agramunt , el nostre particular rookie dels brevets , que de ben segur troba llarguissims aquests darrers quilòmetres , aquest 5% final de la ruta , la torna , que lligat a la poca llum li acaba passant factura. Paciència i pa torrat !.
Al final reculo en cotxe fins a Belianes i el trobo al damunt de l'armari elèctric de quan amb les presses he signat a la fotuda caixeta.
Sort que era fosc , un lloc tranquil i feien futbol !
Recorregut Resultats Fotos Picasa Brevets de Lleida BRM400 Bonavista BPB
