2012/11/18

20121118 BTT Caçadors de bolets

Una mica rovellat després de gairebé un mes sense tocar la bici i a més a més va ser amb pluja , vaig al Rosa on hi han els "carreteirus" que no saben cap on mullar-se més si tirar cap a nord o a sud...Sembla que el temps pinta bastos a totes bandes !.

Quan amb el "muntainbikeros" es comenta quina ruta fer, jo que soc una mica tossut els proposo d'acabar la feina que varem començar l'altre dia amb en Manolo. Dit i fet. A Fonollosa hi falta gent !.

Comencem a pedalar l'Isi , en Manel , el Casanovas i l'Adam que avui ha canviat la bici de rodes primes per una de rodes gruixudes...i altes , molt altes. Cullins com les gasten aquestes 29"...!

Tirem cap a la Fortesa i anem a buscar el sender de l'Espona , encara que en Manel i en Casanoves decideixen fer via pel cami.

El terra està un xic relliscant i sembla que no els fot gaire gràcia la baixada.

 Un cop l'hem passat tot fent petar la xerrada , al trencall del Seguers ens retrobem i comencem a pujar cap al Castell de Boixadors tot plegats.

Els ritmes són ben diferents :  L'Adam puja que ni bufa. Avui li toca dia de relax. En Manel i en Josep van una mica tocats de la sortida d'ahir. No hi ha pressa , anar fent!. De fet a l'esplanada sota el castell reagrupem per encarar junts el bell sender que baixa pel mig del bosc.

L'estampa és encara de tardor . Una tardor que enguany anem allargant sense fred i amb dies gairebé primaverals, tot esperant els dies més hivernals a que estem acostumats en aquestes contrades. De fet quan passem pel costat de can Cardona , una verdor inusual fa destacar el lloc i li dona un caire especial.

Despres d'un bon troset de pujada ens arribem al cami asfaltat que ens durà fins a Castelltallat on seguim les marques de GR , tot baixant per un tramet inicial una mica brut , encara que essent relatius menys que fa uns anys !. Aquests GR's són per anar a peu...

Quan som dalt la carena , al costat de la senyera , aprofitem per fer alguna foto . Avui el telèfon de l'Isi treu fum . La seva darrera aventura , el jersei català el porta de corcó. Aquesta gent del textil no para...!.

Després de la breu aturada , quan comencem a baixar , sento un cop sec al darrera .

Al moment veig que la roda està totalment desinflada i ja toca la llanta al terra.

Paro a canviar la cambra. Mentre vaig fent feina la gent comença a buscar pel voltant , primer en conya es diu que sembla que hi podriem trobar bolets, però en Josep es deixa de teories i passa a la pràctica tot trobant un rovelló.

Acabo de canviar la cambra i aprofito per posar aire al davant. L'Isi encabeix com pot el rovelló dins la meva motxilla. Ens el fotarem per esmorzar !.

Reemprenem la ruta però per poca estona doncs ara és la roda del davant la que fa figa.
De nou  ens aturem breument . No canvio cambra , sols manxo una mica a veure si puc arribar fins a l'esmorzar. Abans he aprofitat per inflar la del davant i potser ha quedat la vàlvula enganxada.

Quan continuem veiem a l'Adam que s'endinsa dins el bosc i gairebé sense baixar de la bici comença a trobar bolets. Això es una bogeria. A tocar del cami , algun inclús al bell mig !.

Rovellons , algunes llanega i finalment uns pocs fredolics. Ara les feinades es giren per on posar-los. Primer el buff de l'Isi serveix , però al cap d'una estoneta aquest es queda petit i cal agafar-ne un altre per proseguir amb la collita.

Caldrà fer un pensament doncs ja es tardet i la gana apreta. A veure si a partir d'ara caldrà decidir si anar a collir bolets o a pedalar amb bicicleta.

 Finalment decidim acabar d'arribar-nos a Camps, l'Isi amb un buff a la mà i l'Adam amb un altre , per després agafar la pista asfaltada fins a Fonollosa.

Quan hi arribem a pocs minuts de les onze , anem al local social on l'any passat varem presenciar els assajos dels Pastorets mentre esmorzavem.

Avui els fadrins molt amables ens tornen a obrir les portes del local i es presten a fer-nos l'esmorzar i fins i tot els bolets.

Els donem el parell de Buffs i ens preparen una sucosa plata de bolets que anem deleitant . Que aprofiti !.

La seva voluntat i bon fer supleixen les carències de material i inclús van a casa seva a buscar algún ingredient. És d'agraïr aquestes atencions que tenen amb nosaltres.

Quan sortim del local ja és tard , un quart d'una i jo decideixo fer via tot tornant per asfalt fins el Pallarés i d'allà agafar la ruta asfaltada fins a l'indret del moliner de Boixadors.

Tot i dur una cambra de recanvi que m'ha deixat en Casanoves faig un parell d'aturades per posar aire , amb això puc fer una vintena de minuts fins que la roda torni a fer figa.

El proper dia muntaré una cistelleta al davant com a les bicis dels nostres avis. Que n'eren d'espavilats , i no pas com ara nosaltres amb tanta mariconada de carboni , titani i tant mirar el pes !! Cal ser pràctics , que cullins!

Fotos Picasa


2012/10/27

20121021 BTT Cargol treu banya...!

Després de tota una nit de pluja , sort que ahir la Nocturna del Bikecalaf estava aplaçada , era d'esperar que poca gent al Rosa. De fet ni tan sols hi entro ja que quan soc al davant rebo una escridassada d'en Manolo que té el cotxe aparcat a l'altra costat de plaça.

Acaba de montar la bici i comencem a rodar . Acostumats a segons quines hores , potser som massa puntuals , però avui no fot pinta de que vingui ningú més. Ara mateix no plou però no fa pinta que duri gaire...

Tirem cap a la Fortesa , on ens fot un petac d'aigua. Jo ja duia la jaqueta i no he d'aturar-me però en Manolo si que ho ha de fer.

Segur que seguint la tònica d'enguany, tant serà posar-se-la com parar la pluja. Que hi farem !.

Tot i la quantitat d'aigua caiguda , el terreny no està enfangat. No recordo ben bé com anava , però sobre les llunes i l'adherència del fang , en Joan "Virreta" tenia tota una teoria al respecte. I que li funcionava bastant be !.Sigui com sigui la terra estava assedegada i de moment encara va absorbint la pluja.

Pujem cap al castell que avui amb la boira té un caire fantasmagòric. L'avantatge d'aquests dies amb poca gent és que la pressa de decisions és ràpida , així podem buscar nous camins ...i fer alguna que altra enrredada. Si no es prova un cami no se sap mai si té sortida o no.

Passem per costat del forn de calç del Moliner que ha estat una mica arreglat i ara es més visible i enfilem la pista cap a cal Camps.

De fet quan decidim anar a esmorzar a Fonollosa , amb l'alè al clatell d'uns caçadors que ens venen amb els seus 4x4 pel darrera , la comencem a liar i acabem al mig d'un tros acabat de llaurar a tocar d'un barraca de pedra seca.

Carai quina mandra ara girar !. Que cony pel costat anar donat la volta.

De fet el mapa del gps em marca un vell cami. Més endavant veiem la sortida del cami . Aqui tenia raó el gps però el pagés ha fet de les seves.

Abans he dit que el fang no s'enganxa, però si ens fotem a terra remoguda...!

Tornem a enganxar un tramet de cami ...que de cop s'acaba al mig d'un altre tros. Quan li comento a en Manolo que avui he canviat la vella bateria del gps que ja em feia figa a les sortides llargues , em pregunta si sols les bateries ...o també els mapes. Cony de conyon !

Fem una mica de camp a través pel mig del bosc . Com cantava en Serrat "Caminante no hay camino..." i de cop veiem una barraca de pedra i un cami al seu costat. Hem donat tota una volta per tornar al punt de partida . Total 40 minuts i 2 quilòmetres recorreguts. Bé !.

Ara no cal girar les bicis , ja les tenim encarades. Pugem cap a can Serragallarda on ens surten un parell de gossos a rebre. Per sort venen en so de pau i són festosos. Potser un xic massa ja que ens costa de desempallegar-nos d'ells.

Baixem pel cami fins a cal Damià. La nostra intenció es anar a la font amagada de Russimort i pujar cap a Sant Pere , però de nou el cami que anava de la casa fins el molí ha desaparegut. Una llastima aqui hi havia un recorregut preciós tot ressegint les rieres que sovint feiem amb els nens. Les obres de l'eix han transformat l'entorn però algun canvi no es degut a l'eix propiament.

Quan arribem a la font decideixo fer una mica de manteniment al meu geoamagatall davant la mirada estupefacta d'en Manolo que deu creure que n'hi ha més a fora que a dins. Tornant al tema de Serrat "Cada loco con su tema...".

La pujada avui no es pot fer damunt la bici , almenys els primers metres fins el trencall. D'aqui en amunt tot i la por que tenia , es pot anar pujant força bé. Be millor si t'entra el plat petit , no Manolo ?.

Així finalment arribem al restaurant la Pala de Sant Pere. Són tres quarts d'onze i tot i que no duem gaires quilòmetres , la gana ja la tenim feta.

Tot i ser sols dos i sembla que anem per feina. El soroll de batre els ous de la truita ens donen una idea que no farem pas via rapid. Això va per estona.  Els plats que ens porta al cap d'un estona i que no són per  nosaltres sino pels del costat , ens ho confirmen. Paciència i pa torrat.

Quan ens porten el plat , anem per feina i gairebé em mig ennuego amb els collins de budell del fuet ! Ospes quin mal moment...

En Manolo continua amb les seves prediccions , pluja en 10 minuts. Dit i fet ! Sortim i comencen a caure cuatre gotes. Ja hi som , però la cosa no progresa. Travessem la via del tren i enfilem la pujada per anar a buscar el cami de les Coromines. Aquest espectacular tram de bosc no va cremar , però just al costat la negror es total , aqui les flames van fer estralls. El foc s'hi va quedar amb ganes . Una llàstima.

Al trencall de les Coromines passem per la trialera que mena a la Portella. Em trec la jaqueta que està ennegrida de rascar amb alguna branca calcinada. La trialera que abans tenia alguna reminiscència amb els paratges desertics , també ha quedat cremada , encara que aqui les flames van passar ràpid i es veu encara verd.

Passem pel bell mig de Prats i anem abuscar el cami de cal Codina de la Quadra , tot coincidint amb la ruta de la Batalla dels Prats de Rei de 1711  serveix per treure el tema d'actualitat de l'independència. Aqui es va donar un punt vital i que algú ha batejat com l'Stalingrad català.

Tot fent via ens arribem al sender del Molí de la Roda on aprofitarem per fer una mica de manteniment i neteja de la cadena. Millor que no m'equivoqui i em foti un glop al bidó que he aprofitat per omplir d'aigua d'un toll per netejar a fons la cadena.

Pujem per la trialera cap a l'Apliclor. El seu estat es perfectament ciclable. Potser massa i tot. Ha perdut una mica la gràcia amb aquells passos técnics i plens de pedres que t'obligaven a filar prim.

Un cop a Sant Martí s'ens obren dues opcions , els plans on més d'una vegada ens hem quedat enganxats en el fang després de tot un matí sense pastar o pujar per la banda de Ferrera.

Som "cobards" i triem aquesta opció , deixem la lluita del fang per un altre dia. Anem relativament nets i pulits ...!

Fotos Picasa         Track wikiloc




2012/10/14

20121014 BTT Volta a Sant Serni i Ivorra

Davant la improvisació de les sortides de diumenge avui l'Isi ens trenca el rotllo i ens diu si volem anar a Sant Serni , pujar a l'Aguda , després tornar per Ivorra tot passant per l'avenc. Tot planejat. Ospes tu !.

La cosa té truc: aquesta és la ruta que va fer diumenge passat.

Vaja que el tema de fer bondat pel genoll s'ho va agafar una mica "sui generis"...

Després de compartir sortida amb els de carretera que ens diuen que faran una volteta i també s'arribaran a Sant Serni , enfilem via cap a Calonge tot esperant que als fondos no hi faci molt fred , doncs fa pinta de començar a canviar el temps primaveral i la fondalada d'Enfesta no és pas una zona tropical ...

Per sort un cop passat el núcli d'Enfesta iniciem la pujada i el fred queda al marge. La forta pujada que arriba fins la carena ens fa oblidar el tema de la roba d'abric.


Baixem fins l'Hostal del Vent on en Manolo i jo triem l'opció directa , cosa que ens obliga a fotre el peu a terra i acabar de coronar "a pata". Tot i així guanyem uns metres a la resta de la grupeta.

Anem pujant i de cop sentim un crit al nostre davant : "Manolo !". Cony un maillot del Bikecalaf , ara si que estem despistats!.

Són en Miki i en Xavi Busquet que van direcció Pinós. Fem petar la xerrada i de pas reagrupem al trencall. Un cop hi som tots , proseguim , ells seguint pujant i per nosaltres un tramet de baixada cap a Claret.

Passem Claret de llarg i baixem de pet per la carretereta fins agafar la darrera pujada que ens durà a Sant Serni , on és hora d'esmorzar. La gana ja la tenim feta.

Anem a saludar al senglar , tot comentant la denuncia que hi ha sobre aquesta bestiola , millor dit sobre els de la casa per tindre'l tancat.

A veure si ho resumim : fotre-li un tret està perfectament legalitzat però no pas tindre'l aqui , ben alimentat des que era xic i li varen matar la mare. Coses inexplicables !.


Quan entem a can Gou ens hi trobem ja una taula amb varis dels incondicionals calafins del lloc .

Pel que sembla la setmana passada l'Isi també hi va coincidir.

Al cap d'una estona arriben els nostres colegues de les rodes fines. De moment els hem guanyat...

Comencem a demanar per esmorzar. L'Isi diu que la setmana passada va prendre un parell d'arengades i després va tindre molta sed. Avui , la solució pressa : tres arengades !  No si tenim una manera de fer que...! Això és el que s'en diu combatre el foc amb foc...!

Al final l'aturada , una hora i mitja , inclús el carreteirus que han arribat després ens guanyen la partida. Ara sols queda buscar la ruta cap a l'Aguda.

A veure si avui trobem el cami i o ens liem com la darrera vegada que varem baixar per aqui !. Tenim la sort que l'Isi ja ho va fer la setmana passada...o no.

Avui de moment anem fent via ,tots plegats: ciclistes , arengades , el mono a les espatlles de l'Isi , ... Finalment ens arribem al Santuari de l'Aguda des d'on tenim una esplendida vista dels plans de la Segarra. Fem una breu incursió turística que no podem completar al trobar l'accés a la campana tancat. Sort en tenim...i els veins també !.

Llavors anem a l'ermita de Sant Salvador del Coll , altre temps antic escenari de sorollosos concerts punkies.

Havia de fotre pànic aqui dins tocant "música" !. I parlant de soroll , de cop en sentim un de fortissim i  ens surt un helicopter al nostre davant a molt baixa alçada que sembla va a Torà a aterrar.

Una mica d'indecisió sobre per on baixar, doncs el vell cami sembla que es troba en molt mal estat , i al final decidim agafar l'opció asfaltada. És tard i vol ploure !.

Passem Torà de llarg i iniciem el cami que va cap a Ivorra , passant per costat de l'avenc d'enconills , on amb l'Isi diem de montar una sortida conjunta amb la gent de caminar i els muntanyeros. Cal fer una mica de preparació per la baixada , doncs als primers metres ens cal material (cordes i arnesos) per l'ocasió. Fa una quizena d'anys varem fer una baixada i m'agradaria repetir , tot aprofitant per portar els xics de casa a fer una activitat que segur els agradarà.

Continuem pel corriol de pujada, que es va fent amb més o menys facilitat. De fet estic força content de la tracció que dona aquest pneumàtic schwalbe "nou" del darrera. Ah i si em dura els quilòmetres que li duren al Gerard , perfecte !.

Quan arribem al trencall d'Ivorra l'Isi ens planteja les dues opcions , continuar pujant pel poble allargant una mica la ruta , o trencar a esquerra i anar directament cap a la Malland.

Agafem aquesta opció de manera que arribem rapidament a Castellfollit . Ara toca anar cap a Anfesta i començar la pujada cap a Calonge , on ens anem encigalant amb en Manolo , cosa que fa que acabem pujant pel dret , o al menys intentat-ho. Segur que una mica més fresquets i amb el premi del pernil com anys abans es feia a la festa del Club Ciclista Calonge de Segarra , pujariem un trosset més , però avui , tot i que som un parell de tossuts , i un per l'altre no tirem enrrera , al final acabem de fer un bon tros de pujada a peu fins anar a espetegar al davant de l'Església de Santa Fe i baixar al cementiri on ja han arribat la resta.

Ara sols ens queda el ja clàssic retorn de Calonge per les Quadres fins a Calaf .







Fotos Picasa                 Track wikiloc

2012/10/06

20121006 BTT Serrallonga...nos vamos a comer , un arroz con bacalao !

A les 6 del matí carreguem les bicis i comencem el viatge pel nostre "estimat" eix , que avui serà l'escenari d'una particular marxa , la Marxa Cicloturista de l'Eix , una edició única i irrepetible que ens convida a inaugurar el nou eix transversal.

Fa uns anys quan els periodistes varen preguntar al conseller si no seria millor un eix de doble sentit tipus autovia , els varen dir que no era una via de transports com a tal sinó d'intercanvi cultural. I serviria perquè els de Girona es fotessin uns gustosos cargols de la Terra Ferma i els de Lleida degustessin les exquisites gambes de Palamós. I ara resulta que s'ha quedat curt. Intercanvi cultural , ... sense paraules ...!.

A les vistes del tramet que fem , o molt han de canviar les coses en un parell d'hores o aquestes inauguracions són tant precaries com innecesaries. No li acabo de veure el sentit a aquests events , tots  uniformats per bolets amb un maillot "gratuït" de la concesionaria anant per una carretera plena d'entrabancs.  De totes maneres , cal ser democràtic i com sempre per gustos...!

Després de passar a recollir l'Uri a Manresa , fer cua rera un comboi especial que va sembrant l'eix de conos tombats i recollir en Miki a la benzinera abans de Vic , finalment ens arribem a Vilanova de Sau , on començarem a pedalar.

La colleta d'avui serem nou: en Gerard, l'alma mater d'aquest sortida , en Jordi Selva, Jaume , Ignacio , Manolo , Ribi , Uri , Miki i jo .

Fa una mica de boira que enterenyina el moment de la sortida.

Els primers quilòmetres són per asfalt cosa que ja provoca els primers comentaris sobre la ruta i el tipus de bici que calia agafar, però al cap de poc la cosa ja canvia i iniciem la baixada per un bonic cami ple de saltirons que poc a poc anirà prenent fesomia de sender típic de les Guilleries i de les anhelades i recordades 100 qms camins de les Guilleries que ens preparaven la gent de Ça-calm xpress.

Al cap d'una estona punxada d'en Manolo. No podem dir que no tinguem pràctica en el tema , però trigar 25 minuts en arreglar una roda és per tornar enrrera. Proves de manxes , càmbres obstruïdes , no sé ben bé quina és l'excusa però el temps va passant. Més de quaranta minuts per fer 4 quilòmetres i mig no és per tirar coets. A aquest ritme els 103 quilòmetres que tenen la ruta se'ns poden fer ... eterns !.

Al final arreglem la roda i continuem pel sender que ens dona just al davant del bell pont de Malafogassa, tot un referent de les Guilleries.

Travessem el pont i comencem a enfilar la pujada , inicialment amb força empenta però després veiem que el millor és anar fent: seguidet i bona lletra !.

La boira ha donat pas a un cel radiant , encara que les espectaculars vistes de les cingleres de Tavertet i Collsacabra ens indiquen que sota hi ha núvols que tornarem a trobar quan baixem.

Després d'un breu reagrupament a l'anomenada plaça del Bisbe , fem una mica de volta tot passant per la font del rector i arribar-nos a Sant Andreu de Bancells , des d'on comencem l'espectacular i pedregosa baixada amb unes vistes de les cingleres emergint del banc de núvols que assaborim mentre ens deixem desllisar aprofitant el moment.

No durarà gaire l'alegria , tornarem a pujar per dures rampes tot passant pel mas Serrallonga, gairebé devorat per la vegetació.
Just al final de la baixada aprofitem la punxada de l'Uri per fer l'esmorçar , doncs ja portem uns 25 quilometrets i encara ens queda la pujada al Santuari de la Mare de Deu del Coll ,. Això és massa lluny i a més ara ja la gana apreta.

Malauradament veiem com la decisió de dur els entrepans ara ha estat l'encertada , encara que mig en broma mig en serio ja comencem a parlar del tema del sopar i dels llums , que també duem !.


Un cop reparada la roda i omplerts els diposits , continuem la pujada en moltes ocasions força exigent .

De nou gràcies a aquest mon del geocaching podem fer una breu aturada al cami per descobrir una talaia amagada amb unes vistes del pantà de Susqueda que de bon segur ens haguessin passat desapercebudes totalment.

Estem molt a prop del coll i el escasos 3 quilòmetres que hi manquen , tot i sortir lleugerament del track els fem amb relativa rapidesa.

Ara ja hem fet la segona gran punxa del nostre particular via Crucis. Gairebé és la una . Fem una breu aturadeta al Santuari , allargada un xic al comprovar que jo duc la roda del darrera punxada.

Ara seguim les marques del GR en direcció a Osor , recomprovant com en la majoria dels casos aquestes rutes estan plantejades per anar a peu doncs en bici i sovint són discutibles els termes ciclable i 100%.

A mitja trialera començo a notar una mullena a l'alçada de la meva ronyonada. És del tub del camelbak que s'ha descollat el racor i comença a sortir l'Aquarius a raig fet. Carai el que faltava , recupero força part del preuat líquid amb el bidó i som-hi de nou !. Això si , espero no trobar moltes mosques ...!.

Als trams d'asfalt cal anar amb compte doncs ens embalem més del necesari i quan ens passem les marques ens costa una bona pujada girar i tornar a la ruta.

Finalment arribem a Osor , on se'ns planteja el dilema , dinem aqui o tirem fins a Sant Hilari.

Fem trucada a l'Hostal Torras de Sant Hilari on ens dieun que si arribem abans de les 4 tenen la cuina oberta. Dit i fet , no perdem més temps !.

Paradoxa dels enrravesats camins de les Guilleries, per anar a Sant Hilari cal prendre la carretera direcció Amer!.

Sols fem una mica d'asfalt i trenquem a dreta començant llavors la pujada a priori més llarga i sostinguda de la ruta. Per sort el terreny no té res a veure amb el d'abans , ara és terra compactada que no dona problemes de tracció , però comença a fer estralls forts dins el grupet que es va trencant a la mínima ocasió. Ara ruqueries ... les justes.

En Jordi quan corona ens diu que de tant en tant la roda del darrera de la seva bicicleta se li traba i que durant la pujada han hagut de parar-se varies vegades a reparar.

Per sort quan som al coll de la Casa Nova , una trucada a la gent de Hostal Torras per avisar ens dona ales: "No si ja sou a 10 minuts d'aqui !". Quan els diem que vagin preparant macarrons per deu , ens diuen que no ens posem nerviosos, que ja demanarem quan arribem.

Els deu minuts , ... són de muntanya: flexibles i s'allarguen , tot i la constant ajuda de la llei de la gravetat , però a dos quarts entrem a la capital i amb gana per menjar-nos un toro amb banyes!.

Per sort la tria inicial dels macarrons comunitaris acaba transformant-se un seguit de gustoses opcions que ens fan oblidar els  durs moments passats fa una estona. Sembla ser que l'ombra de l'abandonament havia planejat sobre algun cap , que ara amb la panxa plena s'ho mira amb altres ulls. Ara estem a la meitat de la ruta però no queden les llargues pujades.

Omplim els bidons , tot i ser la Vila de les 100 fonts amb aigua embotellada i tornem a buscar el track intentant sense exit fugir del pas pel centre de la vila doncs s'hi celebra la Fira del Bolet.

Un cop retornem a la ruta , aquesta es va fent amb força fluidesa , tot passant alguns indrets força curioses.

Passem per les plantacions d'avets tots ben arrenglerats, de maduixes i passem per costat de les espectaculars cabanes als arbres de cal Vileta.

Jo particularment feia un grapat d'anys que no hi venia a la zona però sempre em sorpren i m'agrada. És una zona per gaudir-ne , per evadir-te , per respirar a fons , per olorar i impregnar-te de l'esència d'aquests boscos, de les Guilleries !. I encara no entenc com és que no hi venim més sovint ,trobant-se a una horeta de casa...!

Passem pel bell mig d'Espinelves , erigida a base d'anys com càpital d'aquesta industria de l'avet.

Després de travessar l'eix iniciem les pujades més brusques i sobtades del dia , de les de pit i c..., d'agafar-te fort al manillar fins i tot amb les dents.

Just al nostre davant a meitat d'una d'aquestes pujades ,sentim una remor a dreta del cami i de cop apareix un senglar que travessa el cami i continua el seu cami per entre les verdisses.

Moltes vegades hem comentat , quin ensurt trobar un "bitxo" d'aquests de cara en un sender emprenyat pels caçadors !.

A un quart de vuit arribem a Viladrau i aprofitem per fer un mos , tot assaltant literalment la pastisseria Font , i montar els llums. Estem al quilòmetre 75 de la ruta i ara amb la nit el promig de ben segur baixarà estrepitosament.

Vint minutets més tard arranquem de la plaça i després d'una certa indecisió alhora de prendre la ruta correcta ens endinsem de nou per corriols tot trobant força gent a peu que retornen cap a les cases. Alguns inclús envoltats d'un sospitòs fum i una flaire que frega la il.legalitat.

Tot i la negror i que de nit es gaudeix del paisatge d'una altra manera , tot el tram és un autèntic plaer. Segurament seria bona idea fer la ruta un altre dia en direcció contraria. Queda a l'aire la proposta.

Després de fer el sender paral.lel a la carretera anem una estoneta per asfalt, uns dos quilometres per tornar a enllaçar amb nous camins. Ara toca un tramet de conglomerat que ens recorda el tram de Sant Llorenç del Munt on hi tenim una altra assignatura pendent.

A l'indret de la Trona , passem a uns 60m d'una bestiesa de les meves , però no dic res , no sigui el cas que se'ns facin les "quinientes". Ja anem "palmadissims" i si ara els dic de buscar una carmanyola a les fosques em poden enviar a la m.... directament !.

Però quan hem fet dos quilòmetres més endavant en Jordi se li torna a trabar la roda del darrera. Ara la cosa ja és definitiva.

Ens estem una bona estona , més de 35 minuts intentant reparar el tema ,desmontant el nucli , però no val la pena fer invents del patufet, finalment en Jordi decideix quedar-se a l'urbanització de les Guilleries que hi ha uns metres davant nostre i després ja el vindrem a buscar. Baixem plegats fins una mena de rotonda que hi ha a l'urbanització , fem intercanvi de telefons, marquem la posició gps (per seguretst , això és inmens i sols ens cal després fer geocaching per retrobar-nos !.

En Uri s'ofereix a quedar-se amb en Jordi . Diuen les males llengües , que estava fet pols i que l'avaria en realitat ha estat un regal diví. De fet portem 87 quilòmetres i encara ens queda un bon tute i sembla ser que feia temps no tocava la bici , almenys d'aquesta manera. Al ritme que estem duent  d'una hora i mitja a dues. Encara tot un mon !.

Els deixem i comencem a rodar pel mig de les carrerons d'aquesta urbanitació.

Jo saludo a un vell amic, un gripau que veiem com va saltironant pel terra. Ep, no fotem . Lluny d'aqui !.

Veiem que el track ens marca a dreta però veiem un barranc que ens fot mala pinta , mirem d'anar un tramet més endavant a veure si podem enllaçar , però cada cop ens allunyem més del track. Reculem i llavors veiem una altra entrada de corriol. Com deia el meu avi , les coses s'han de buscar allà on son!.

Iniciem el corriol amb pujadet ciclable i de les d'anar fent que et deixa molt bon regust . Llàstima que ja duem un bon tute al damunt i ara psicològicament tothom està pensant més en acabar-ho que en gaudir-ho.

Al cap d'una estoneta el meu llum davanter m'avisa amb un canvi de color de verd a vermell tot indicant que la bateria en qualsevol moment s'acabarà. Mira que vaig treure el frontal al darrer moment de la motxilla tot pensant que amb el llum del manillar en tindria prou , a més a més les tres hores que hauria de durar semblava més que suficient. Avui totes les previsions per pesimistes que fossin s'estan acomplint. Tot i passar-me de previsor avui m'he quedat curt !.






Trucada d'en Jordi que ens diu que el duen fins a Sant Sadurni d'Osormort. Perfecte no caldrà fer geocaching a la perdedora urbanització.

Fem uns passos increibles, amb uns aragalls de tamany descomunal , si caus dins d'un d'ells ni amb cordes no en surts. Ospes de dia això ha de ser terrible !.

De cop el llum s'apaga sense avisar. Fi de trajecte. Vaig una estona seguint l'estela d'en Manolo fins que s'atura tot recordant que porta un frontal a la motxilla. Perfecte. Acostumat al llamp de llums dels xinesos que tots duem ,  aquest llum és de pixarrina , però ara em va de nassos. A més tal i com diuen : "a caballo regalado...".

De nou trucada d'en Jordi , ens diu que el seu salvador s'ha ofert a dur-los fins a Vilanova. Que podrits ara resulta que arribaran abans que nosaltres. Manda güev...!

Passem per costat de l'imponent mas de la Verneda de Sant Feliu. Tot i la bona pinta del lloc , passem ràpid , no sigui que els gossos que estan lladrant com bojos ens fotin un ensurt.

Arribem a la carretera de Vilanova. Les ganes d'arribar fa que ens passem de llarg la darrera variant per camins i ara ja decidim acabar la ruta per asfalt. És tard i vol ploure...!


Quan gairebé arribem al poble una furgoneta de cara ens fa una amistosa escridassada.És el cotxe del vei de les Guilleries que ha acompanyat en Jordi i l'Uri i torna a casa . Merci pel gest , no estem acostumats a que la gent es prengui totes aquestes molesties. Gràcies !.

Un cop arribem als cotxes , ens surten a rebre en Jordi i l'Uri que ens expliquen les seves aventures i la sort que han tingut amb el samarità que els ha portat fins aqui.

Això si gairebé tots coincidim que el més dur de la ruta , ha estat aquest cony de tonadeta que s'ens ha posat al cervell durant tot el dia...Ai Serrallonga !

Espai Natural Guilleries-Savassona     Fotos Picasa    Track wikiloc

2012/09/30

20120930 BTT La Selenika . Ara que fa vint anys....!

Vint anys ! .

I sembla que va ser ahir quan va arribar a les meves mans un full informatiu , que encara conservo , d'una doble prova de resistència, a peu i en BTT de 70 quilòmetres que es feia a mitjans de maig del 93 a Callus. Era la llavors anomenada Selene.

I vaig enrredar al Pep Caballol . Varem baixar plegats ell amb la seva sempieterna Scoot i jo amb la meva nova BTT , la Coventry Colorado, la negra.

Aquesta era tot un llamp respecte a l'anterior bici meva,la primera BTT de Calaf. Amb "innovacions" com els canvis ja sincronitzats.Tot un luxe ,de fet d'alta gama,  un complet grup XT. Aquella espectacular bici de tuberies sobredimendionades que va arribar per error a "cal Serafin",que en pau descansi , i que em va vendre per un mòdic preu va ser un canvi tecnològic brutal.

Això si varem tindre feinades per poder encabir aquell voluminós quadre superoversize al portabicis i varem tindre que improvisar un allargament de l'eix roscat de la tanca.

Ens va passar de tot . Varem anar junts durant tot el recorregut , tenint pajaron jo a la llarga pujada cap a la creu de Castelltallat, ell va tindre rampes abans de  Cardona on per sort hi havia un servei de massatges al control que varem aprofitar, cansament als braços i tot el cos , especialment a les lumbars al fer els múltiples passos pels rius plens de lloses de pedra quan retornavem a Callús , però al final les sensacions que varem tindre en aquella edició foren tant bones: Els reconstituients controls , el marcat per dins el bosc tant espectacular ,tot obrint traçada pel mig dels boscos de Castelltallat , malauradament cremats un any després , sols veient les marques als arbres , que aqui hi soc de nou , una mica més arrugat i vell però amb els mateixos nervis que llavors.

En Caballol en va fer unes quantes selenikes més fins que una sèrie d'edicions "light" i de més alt promig de velocitat el van fer desistir , ell o són dures o no val la pena. Olé tus hue...!

De fet va tornar a participar a l'edició del 20è aniversari , on encara va tindre la sort d'endur-se una bici que varen sortejar. Jo no tinc sort als sorteigs , vint-anys i ni un trist caramel. Que hi farem...!

El panorama ha canviat moltíssim. Dels 341 participants en aquella edició s'ha passat als 1350 d'enguany , i encara limitant-la i amb gent queixant-se de no poder entrar-hi.

Com gairebé cada any el dia abans he baixat a buscar el dorsal , de nou l'organització ha tingut el detall de retornar-nos el seu import. Diuen que sóm selèniks Vips i que ja hem fet l'esforç durant tots aquests anys. Un detall que és d'agraïr.

Certament hi ha hagut edicions que les he passat amb més pena que glòria, però la cita era ineludible. Si m'obliguessin segurament els diria que hi anessin ells!.

Saludo a en Pep Jurado , un dels alma mater de la prova , curiosament amb arrels calafines. Parlem del temps. Si plourà o no. Que carai,  si plou , pega!. Em diu que pel que fa al tema del fang ,si que pastarem !. Això si que em fot por , la  meva roda del davant amb fang té una facilitat en quedar totalment bloquejada i quedes enganxat com un mosca a la terenyina.

L'endemà tot just entro al poble ja veig a en Pujol , vell conegut dels brevets que ja baixa cap a la sortida. Jo aparco i amb tota la celeritat que puc, som-hi també. El saludo i com fa un parell d'anys compartim lloc a la graella. El seu nebot té intenció de quedar en el top 10 . No cal que intentem seguir la seva roda !.

Si avui no sortim a la foto , malament rai, estic a segona fila i just al meu davant tinc en Carles Checa a qui una munió d'autoritats no paren de saludar. Com ell veig un munt de bicis de 29" . Em resulta xocant aquestes rodes brutals que deixen les nostres habituals rodes de 26" ridicules. Si no fós perque la meva bici (una Super V del 99) és gairebé nova crec que me'n compraria una. Diuen que planejant per pistes són un tiro i per baixar donen més seguretat amb els obstacles...perfecte !

A les 8h ens donen la sortida amb la clàssica traca que ens deixa a tots immersos dins un núvol de fum que no et deixa veure res.

Jo començo al meu ritmet. No passo a ningú . Ningú ,ningú !.

Vaig proposar-me no fer cap bestiessa ni seguir cap roda que després em deixés ofegat i penso ser fidel als meus principis. Em passen ...l'ost..! Tot deu té pressa. Que carai . Anar fent . Com deien a Braveheart : Quietos , quietos !.

Els primers metres creuem Sant Benet fins agafar el caminet de la ruta de Sant Jaume paral.lel al riu . Llavors trenquem al pont i comencem a pujar.Jo duc el MP3 i ja vaig immers amb els meus "Dis-trets" de moment amb les versions més lentes d'un Knopfler que com jo anem fent sense estridències ,gairebé d'una manera mística. Sols alguna clàssica fa que la meva cadència s'acceleri. Anar fent !.

Al cap d'una bona estona sento una veu coneguda al meu darrera , és en Dani. L'altre dia al Port del Comte va trencar l'amortidor del darrera. Avui va amb una bici doble que li han deixat. Mala elecció , en Manolo li deixava la seva B-Pro i ell encaparrat amb les dobles !. Craso error.

Li dic que vagi tirant doncs la meva intenció és anar fent , avui he vingut a patir el mínim , no cal imposar ritmes que després em poden costar cars. Ja em conec. Encara que sovint m'autosorprenc ...

Em passa però el continuo veient al meu davant i no s'acaba de desenganxar , cosa que fa que tornem a contactar fins un pas trialero que està tot atapeït de gent i on es queda un xic enrrera.

Com en les darreres edicions el primer control s'allarga en quilometratge per evitar embussos , en aquesta ocasió està ubicat a Sant Llorenc Savall. Jo he decidit no aturar-me. Vaig carregat encara d'aigua i provisions i puc anar fent via. Vaig a una parada , ai perdó que això és de la formula 1...!

El recorregut considero que és un dels més bells , amb uns llargs senders per dins al bosc especialment després del segon control a l'indret d'Uixols anant cap a Castellcir. Són per tornar-hi un altre dia amb calma i poca gent a repetir.

Sols el meu amortidor del darrera em fa figa , s'ha quedat sense aire i vaig fent tope a totes les baixades.

Vaig jugant amb la palanqueta del bloqueig de l'amortidor però poca cosa hi pot fer.

Passat el quart control ,Monistrol de Calders miro el perfil i veig que queda la darrera pujada, una vella coneguda , fins el coll de la Mussarra. Inicio amb un parell de ciclistes amb qui faig petar la xerrada tot pujant. D'aquesta manera la pujada es fa molt més distreta. També parlem de la meva bici , que causa sensacions ..com a mínim la nostalgia. Un d'ells em diu que en va tindre dues. Collins , si jo una no me l'acabo !.

Un cop coronat el coll jo espero que la baixada sigui per una vella coneguda , la del coll de la  Musarra ,que ja varem fer a la primera selenika de Navarcles al 94 amb el Jordi Melich , però un cop comencem la baixada ens sorprenen amb una variant de sender tot ciclable que em deixa un bon regust fins retornar al cami.

Ara ja queda molt poc per entrar a Navarcles , darrers metres de pujadeta asfaltada , els temps han anat canviant la fesomia d'aquest indret , i ja enfilem l'entrada , amb el rellotge que em marca les 7:04 , una mica més generós que el meu temps de pulsometre , que hi farem serà cosa del xip. De fet aquest temps està dins de les previsions inicials , sort que no hi havia fang . I això que el dia abans feia una mala pinta !.

Neteja amb manguera de la bici , canviar-me i vaig a buscar el diploma i l'obsequi .

Quan em donen un diploma veig que a la foto surto petitonet a un racó i al darrera d'un altre ciclista . Ospes quina llàstima , no m'havia passat mai.

A mig dinar arriba en Dani que s'uneix al dinar. Em diu que a partir del primer control les ha passat crues pel tema de les rampes...Això d'anar canviant de bici !.

Saludo a en Pep Jurado , tot i l'atrafegat del moment em diu que em buscarà un foto on hi sigui jo sol. Merci pel detall , però al diploma de la meva vintena selenika , millor sortir jo de protagonista, no !.

Ara la Selenika d'enguany ja és història . Queden els bons records i ja podem anar pel 21, I no em refereixo a un joc de cartes!.

Fotos mychip sortida

Fotos mychip Km24

Selenika

Classificacions

Fotos Selenikas

Track wikiloc










2012/09/23

20120923 BTT Territori comanxe de Rubio

Sense saber ben bé si l'hora de sortida és la d'estiu o ja s'ha canviat em presento al Rosa a les vuit on trobo sols tota la colla dels de carretera.

Comento la jugada amb en Colell a qui fa mesos , molts mesos , que no veia. Em  fa cinc cèntims sobre els problemes de salut que ha tingut amb un atac de pedra que l'han fet passar crues de veritat. Ai Ramon , que tu ets home de carretera, la mountain bike no és la teva i les pedres sols veure-les de lluny....!

Quan gairebé ja tinc decidit anar a casa a canviar de bici i sabatilles per no anar sol com un mussol , es presenten l'Oriol i l'Isi amb les seves BTT.

Com sempre aquesta puntualitat a la que estem acostumats fa que a un quart de nou comencem a pedalar tenint decidit anar a esmorzar a Rubió.

Ves per on , al final serem una bona colleta, a més a més d'ells dos , també s'han presentat en Manolo, en Jaume i en Jordi Selva.

Anem cap a l'estació tot fent servir el pas soterrani , és la segona vegada avui després de que hagi anat de bon matí a comprovar si m'havien fotut enlaire el nostre geoamagatall.

Malauradament he pogut confirmar que si. Que hi farem , a algú li haurà fet gracia la caixeta de marres!

Passem per costat de la Masia de l'Indiano, travessem per sota la carretera d'Igualada , enfilem pels plans del Teodoro , i just quan comencem a olorar la darrera baixada cap a Copons trenquem a esquerra pel sender que ens porta a travessar la carretera.

Ara toca anar pujant per Sant Pere de Copons i començar a suar una mica la cansalada, però quan arribem a la pista dalt de tot , el Manolo fa la proposta del dia .

Ai , ai , ai que això s'emprenya !

I a la pregunta de quina de les dues opcions , la dura o la suau , l'Oriol , que fa molt temps que no anava amb bici i encara no coneix les matitzacions d'en Manolo diu que millor la dificil. Ai que no coneixes el concepte de ciclable del Manolo i menys als seus dominis.

Com en altres ocasions li comentem a l'Uri que no penjarem la ruta quan passem pel territori comanxe d'en Manolo doncs en bona part de l'any el bestiar està solt i penjar una ruta podria fer que els animals s'espantessin.

Trucada d'en Manolo a la seva dona per si té els cavalls solts i si es viable la ruta .

Permisos concedits. Comencem l'aventura. Travessem la tanca vigilant no enganxar-nos a l'espinós i traïdor filferro.

Passem per costat de les runes de la  Solana i just quan travessem la riera , en Manolo en veu baixa i un somriure als llavis ens diu que hi tornarem a passar d'aqui una estona.

Dit i fet fotem una volteta d'uns vint minuts que consisteixen en un bucle, d'uns 3 qms de platet petit i equilibri fins la meitat i de baixada després.

Agafem la part positiva de la volta, amb les seves vistes magnifiques , on podem veure ja alguns dels cavalls que estan pasturant: una negra euga prenyada amb un poltre, que van fent via.

Al final quan arribem a casa del Manolo arriben just al nostre darrera.

Això demostra que en aquest territori comanxe no podem fer l'indi doncs els cavalls ens deixarien en evidència.

Passem pel mas a saludar a la Sònia , la dona d'en Manolo i proseguim la ruta que amb uns vint minutets ja ens farà arribar al restaurant del castell de Rubio , que està ple de trialeros i més colles de beteteros.

Fem petar la xerrada amb en Lopez Rico que avui va vestit de romà doncs ha apostat per l'opció motoritzada de la trialera. Nosaltres ja tenim la gana feta però la gent del restaurant aparentment no tenen gaires ganes de pencar , de manera que quan portem 25 minuts decidim que sopar ja ho farem a casa i anem a buscar un altre restaurant.

Baixem per la carretera i anem al local social de Rubio. Ja són més hores de fer el vermut que no pas d'esmorzar , però no deixarem de fer aquest costum ara, no?

Ens prenen nota rapidament i podem fer l'esmorzar amb un temps estandar, llàstima de la perdua de temps esperant abans. Si no ens aixequem , encara hi forem ara.

Al sortir decidim que la millor opció i més ràpida és tornar per la pista anant cap a l'Hostal Vell , encara que fem algun tramet de dubtosa ciclabilitat. No discutirem sobre el tema !.

 Un cop i arribem fem el tramet d'asfalt fins el trencall passat el Dolmen dels tres Reis per anar a buscar els camins que sempre es fan més distrets i ens agraden més que l'aburrit asfalt.

Punxada d'en Manolo abans d'arribar a els Prats de rei que fan que perdem el contacte amb el trío format per l'Uri , Jordi i Jaume. Un cop reparada la punxada ens acabem d'arribar als horts de Prats i enfilem per la pujada del cementiri on ens truquen pel telèfon quan estem acabant de coronar. En Manolo em diu que vagi tirant i jo decideixo continuar fins casa on arribo just al minut de poder veure la sortida de la F1.

La propera setmana toca la cita ja clàssica de final de setembre , la Selènika. Enguany serà la meva 20ena participació. Un número ben rodó !


Fotos Picasa