20110925 Selenika 2011 : 18+1 , tiralínies i ... rampes!

Ja hi tornem , finals de setembre i toca la clàssica de cada any : la selene o selenika.. I van 18 (a Navarcles) + 1 (a Callús) i aquest any ja m'havia avançat en Pep Lluis Jurado , un dels "alma mater" de la prova , que aniria fins ben a prop dels meus dominis, inclús em va demanar alguna informació sobre algun dels meus tracks per fer el recorregut. No ha estat el recorregut que em parlava inicialment , doncs sembla que no el varen deixar passar gaire dels cent..., però deu n'hi do!

Dissabte baixo amb la canalla a buscar el dorsal com de costum i diumenge després de deixar el cotxe una mica més apartadet que de costum , enguany tancaven a 1300 participants , i fer una de les meves bestieses , tiro cap al pont al cami de Sant Benet , on ja trobo tot una bona cua sota la pancarta.

Esperem fins que donin la sortida amb la ja tradicional traca que fa que els primers metres s'olori fortament a polvora ...no si ja anem cremadets sols començar de bon matí !.
Cami asfaltat estret , o millor massa gent per aquesta amplada , frenades , gent que passa com bojos , ...tot allò que cada vegada em fot més por d'aquestes proves.
Finalment passem per les instal.lacions de Sant Benet per enganxar el cami engravillat que va cap a Sant Fruitós . Aqui la pujada ja fa una primera tria , fent la selecció , que poc a poc ens anirà deixant cadascú al seu lloc natural.
Una vegada hem pujat , tocar baixar i entrem d'esquitllada a Sant Fruitós per agafar el GR , que va força planer per costat dels rierols , amb algún pas que ens fot mullar els peus.
Seguim cap els Casals , Torres de Bages  i passem la C-55 de Solsona-Manresa , en contradirecció amb el beneplàcit dels mossos. Aqui una mica de cua al tindre que passar per un corriolet a costat de la valla. Algun nervios que no pot esperar com fem tots i que es creu que això és el mundial . Quietos....!
Ara ja comença a tocar pujar , enfilem cap a les Torres de Fals on hi ha el primer control. Vaig ple i no paro , continuo fins  travessar la carretera del Molí de Boixeda i seguim pujant per buscar la carena de can Xamal ,.en una zona força trillada a les proves de l'Anbaso. Després de coronar i quan ja s'entreveu Fonollosa començo a sentir els primers avisos a les cames. Això avisa i és qüestió de parar breument a veure si tot es posa al seu lloc. Tibo d'un Decontractyl  que em va donar el Colell. Ai , ai , ai ...que la procesó és molt llarga i el ciri molt curt!

Reprenc la ruta , passem per costat de la finca amb plaques solars que hi ha sobre el circuit de motocross de Fonollosa, descobrint noves variants no tant asfaltiques i  que va bé coneixer , i tornem-hi , ara anem a buscar la carena de la serra de la Vall per anar cap al castell d'Aguilar. Al fons veiem el castell de Boixadors , majestuós en aquest dia clar i soleiat. Encara és veu lluny i de moment no ens serveix de consol pensar que hi hem d'anar a parar.Massa lluny encara !

Passem la carretera del Pallarès pel trencall de can Riera i pujem cap a cal Camps tot buscant alguns camins més ferestecs que la pista. Ara be un tramet més conegut per mi , agafem la pista cap a cal Moliner de Boixadors , i anem pujant per la part del darrera del castell , on la sequera fa que la pujada es converteixi en un calvari de gent pujant a peu . Perdo tracció al darrera , aquest Larsen 1.9 es queda un xic estret , i he de fer uns metres a peu fins tornar a poder-m'hi enfilar , encara que sols sigui per pundonor. Les cames estan a punt a punt de petar, hem d'anar molt amb compte amb les apretades doncs tot sembla que vagi a trabar-se en qualsevol moment. Toca apretar amb tacte...

Finalment  encarem el darrer corriol on hi ha en Palomino i en Joan de la Penya de Navarcles que estan animant (o fotent-se un fart de riure ...!) els nostres darrers metres fins els peus del castell on hi ha un altre control. Jo prenc un plàtan i continuo la ruta cap a Prades , em conec una mica més el terreny i sé que la cosa té poca broma , la pujada cap a la carena és de les que piquen i em tornen a donar un parell d'avisos. Torno a tibar del cartronet de Decontractyls , aquest producte que varem coneixer al 99 de la mà d'en Pere Marti a la meva primera incursió a la PBP , i no és un producte dopant pels més mal pensats ! Normalment sempre duc a sobre un parell de pastilles d'aquestes i un parell de Fortasec pel mal de ventre...sobren les paraules !

Passem Prades i anem cap al punt més alt de la ruta , Goberna , on aprofito per aturarme al peu del vertex per contemplar el paisatge...i descongestionar una mica aquestes cames que estan tibants , tibants !

 Agafem el cami cap a Castelltallat , ara toca un tram de baixada i pla que cal aprofitar. Als trams de baixada cap a Camps m'ho passo teta disfrutant com feia molt de temps no ho feia. Tinc les referències d'ara farà un any quan hi varem passar i les sensacions sobre la bici sobre totalment diferents. Dia i nit. D'anar de banda a banda i sense control a baixar per allà on vols com si dibuixessis amb tiralínies amb seguretat i precissió. Gràcies Santa Magura!
Al començar a baixar atrapo a una veterana de la prova ,  la Sandra Palomino , que enguany havia fet l'escrit de presentació de la prova , anem una estona plegats.
Arribem a Camps on hi ha el tercer control , omplo d'aigua el bidó , menjo mig plàtan i continuo pedalant. , de nou fortes baixades on continuo sorprenen-me del tacte de la forquilla.
Ara arribem a cal Serra a Canet de Fals , on a l'ombra de la casa aprofito per posar una mica d'oli a la cadena , que ja començava a grinyolar. D'aqui cap a l'ermita de Sant Joan , un lloc conegut , coses del geocaching, i comencem a baixar cap a Callús on hi ha el darrer control.

Arribo a Callus , aqui va començar aquesta historia gairebé d'amor amb la Selene, allà el 93 , abans de que el foc ens deixés sense els boscos de Castelltallat, per on hi varem correr.

Al control omplo d'aigua novament , i inicio el darrer tram. Sols queden una vintena de quilòmetres , ja li tenim el peu al coll , encara que la cosa es pot fer llarga de pebrots .
En un corriol de baixada torno a enxampar a la Sandra , em diu que passi , li dic que vaig mig enrrampat i que no tinc pressa per arribar tard ! Tal dit tal fet , la Sandra em presenta la darrera pujada , cap a la Serra i allà torna l'agonia, he de reduïr la velocitat a uns límits baixissims per no quedar amb les cames enrrampades i així veig com la Sandra s'escapa. Bé el podium de femines se m'escapa..que hi farem !
Al cap d'una estona també m'enxampa la Carol dels Bisonte Team , i es repeteix la mateixa historia , veig com poc a poc s'escapa. Al final gairebé cent corredors quedaran entre ella i jo i una vintena de minuts. Aqui una parada significa un fotimer de gent que et passi.  He de parar un parell de cops amb les cames enrrampades. Ja m'he acabat tot el cartronet de pastilles , 5, això ja no té remei. Paciència i pa torrat!  I el que és més frustant és que ja es comença a veure Navarcles al fons...tant a prop ...i  tant lluny!
Passem per sota del pont , en un pas que ja comença ser clàssic, enfilem pel pont vell i pujem pels carrers cap al poliesportiu on hi ha la meta. Quin patiment!. Ja està , m'ho he passat molt bé , excepte aquestes rampes , però el recorregut ha estat dels de repetir.. un altre dia !
Ara rentar la bici , dutxarme i anar a dinar que ja ens ho tenim merescut.

Video youtube

Fotos Pep Lluís (Generals)

Classificació

Track

20110918 BTT Calaf_Les Oluges_Sant Ramon_Calaf

Avui dia de bicicletes a Calaf , doncs hi ha la Copa Massi de BTT , però al Rosa per pedalar sols som tres , en Pep , el Pepe i jo. Ells han quedat amb en Ribi i el Fitó que anaven per carretera al restaurant de les Oluges així doncs tenim clar on hem d'anar però no gaire per on i arribar a l'hora. Al final decidim tirar cap a la banda de Ferrera per despres enfilar per Conill.

Avui estreno forquilla al davant , ni Lefftys ni Foxs ,al final  una Magura. Ja em perdonaran els entesos però d'aquesta marca sols coneixia aquells mítics frens hidraulics de color groc de finals dels 80's.
Tant en Francesc Sala com l'Angel Soler que en té una em diuen que és una bona opció. A mi que no llegueixo revistes de MTB , per prescripció mèdica , m'és igual una marca que una altra. La qüestió és que funcioni. Ja veurem com va la cosa !

Comencem a pujar pel carrer Sant Jaume per anar a buscar el cami del cementiri . Mentre anem pedalant ens passa algun dels corredors que va escalfant tot entrenant el circuit. Nosaltres ni mu ...no sigui cas que es piquin amb nosaltres !
Al arribar a Ferrera veiem que el tramet de baixada cap a Sant Martí no s'hi veuen cintes , vaja un corriol que semblava dels divertits ...i el treuen. No gaire bona crítica pel traçat , diuen que és el més pestós de tot el campionat . I mira que hi ha terreny per allunyar-se de les pestoses pistes...!

Tot baixant de Ferrera ja puc començar a comprovar com això de la forquilla sembla un altre mon, poder anar cap allà on tu vols és una sensació que feia temps que no tenia...Ja m'ho va dir l'Angelet  , divendres quan vaig anar a buscar la bici a Manresa: ara has posat una forquilla al davant !

Aviat agafem les pistes que ens han de dur a la Sala , travessem la carretera de Conill i repetim un tramet de la setmana passada però avui a l'indret de cal Millars trenquem a esquerra per anar cap a Santa Fe de Segarra tot passant per Farran.

Quan ja és l'hora i apreta la gana decidim que baixem per la carretera de Montfalcó murallat per fer els darrers quilòmetres d'asfalt fins arribar a les Oluges.

Al fons de la recta veiem un parell de ciclistes. Resulten ser en Ribi i en Fitó . Per un parell de minuts no arribem plegats . Això és sincronització i el demes punyetes!.

Avui deu ser dia de clàsiques doncs a part de les tres bmw's amb sidecar que hi ha al parking , quan estem esmorzant passen els de la concentració de clàssics de Cervera . Cada loco...

En Ribi a qui no havia vist des de el retorn de la PBP i que m'havia dit que segurament no tornaria a la PBP ja em comenta sobre que s'ha de fer per anar a la LEL , ...això de la llarga distància enganxa!.

L'esmorzar a part d'algun plat que porten sense haver demanat , al final el Pepe el que vol es esmorzar i no discuteix , té la durada en la línia habitual gairebé una horeta i cinc minuts. Bien!.

Sortim plegats, els de carretera per acabar de donar el volt i nosaltres amb l'intenció inicial d'anar cap a Castellnou de Segarra  i després cap a Sant Ramon. La liem als carrers de Les Oluges el que ens obliga a pujar, fins a buscar el cami que hi mena directament . Collins quin poble més planer aquest de les Oluges!

Arribem a Sant Ramon , la tornem a liar per anar a buscar el cami cap el Guspi i després el Portell i al final decidim anar de cara a la feina , tirant pel dret fins a Farran.

Ara desfem un tramet del cami d'anada per trencar cap als plans de Conill pels ventiladors cap a Cal Sèneca , la Guardia Pilosa i baixem a Sant Martí.

Davant la possibilitat de trobar-nos amb els de la Massi anem pels plans de Sant Martí per anar a espetegar al cami del rentador  (ull amb els gripaus!) , passar cap a l'estació i jo encara puc anar a buscar el diari tot esquivant algunes valles doncs els corredors encara estan donant voltes.


Track Wikiloc                  Fotos Picasa

20110911_BTT Calaf-Ivorra-Torà-Calonge de Segarra-Calaf

Sembla que la gent va gastar tots els cupons la nit del divendres al dissabte i avui al Rosa dels betteros sols hi han els incombustibles Isi i Manolo. Sort en tenim que ha acabat la temporada de carretera i tenim en Pep i el Pepe que han decidit passar-se a les rodes de tacos. Així doncs som cinc.
Al final decidim que anirem a veure l'avenc d'Ivorra que fa un temps em volien mostrar i que millor que avui. Ja fa un bon grapat d'anys (+o- 20...) i varem baixar una colleta amb cordes , però uns anys més tard m'hi vaig voler arribar i no m'en vaig sortir. Amb el gps ara ho tindrem més fàcil això de tornar a un lloc !.

Tirem cap a Mirambell agafant el ja clàssic corriol, amb acabament a dretes impossible , que t'obliga a fer maniobra i llavors fem el tramet passat i repassat tantes vegades quan preparavem la ruta de l'Altiplà. Amb aquesta sequera espero que no trobem granotes ni gripaus!.

Una vegada passat el nucli de Mirambell , baixem ràpid fins el torrent per tornar de nou a pujar. La sequera fa que la pujada ja normalment dura , sigui amb la pedra solta algunes estones més un exercici d'equilibri i control de tracció que una altra cosa.

Una vegada som dalt , tenim una curiosa vista dels molins mig amagats per la boira abans no proseguim la nostra ruta cap a Can Xip Xap , on com sempre ens ve a rebre el gos de la casa. No ens diu res , però amb el seu morro xato no et venen gaires ganes de tindre-hi tractes.

Tirem cap a la Sala , travessem la carretera per enfilar cap els plans de Conill. Les obres de l'eix ens fan variar la ruta i hem de seguir per la variant que s'ha preparat , pujar fins el pont que creu per damunt l'eix i que ens porta a enfilar les pistes cap a cal Millars.

Seguim per les rectes polsoses fins que agafem el trencall que baixa cap a Ivorra , on ens esmunyim pels seus carrerons fins la Torre on també podem veure la cisterna que malauradament està tancada amb clau. Aprofito aquest fet per  donar a coneixer la meva opinió a l'Isi sobre les obres de restauració del castell de Calaf. No coincidim en els criteris. Soc una mica provocador de mena, que hi farem ! Sobre gustos...!

Sortim del poble i després d'algunes breus indecisions i tindre que recular al haver canviat els camins , doncs hi ha terra remoguda , ens arribem a l'entrada de la bauma. Be la trobem o gairebé ella ens troba a nosaltres. Si ens descuidem ens hi fotem a dins. Com per passar per aqui de nit !
De fet el cami està tot senyalitzat com a GR i de tant en tant també s'hi troben alguns rètols indicadors.
Continuem sender avall fins el cami ...i llavors recordo que no li he fet cap foto, doncs he estat mirant des d'on es pot lligar les cordes per baixar i m'he despistat. Dubto un moment i decideixo recular . "Ja ens trobarem a l'esmorzar"  , els dic , dono mitja volta i corriol amunt. Llavors veig que també em segueixen en Manolo i l'Isi . Si la meva intenció és fer una foto , deu ser l'equip fotogràfic al complet : Un dispara , l'altra aguanta el trípode i el darrer diu allò de "mireu el pajaritu". Quan més grans més animals !. Fem la foto i tornem avall on ens esperen els dos "pepes" que no estan del tot familiaritzats amb les nostres excentricitats.

Ara ja ve un bon tramet pla fins a Torà on anirem a fer un mos al bar que hi ha al ja finalment arreglat passeig just al davant del Gòtic.

Fem un esmorzar curt , una hora i cinc minuts...com per tindre pressa! Llavors quan anem a arrancar l'Isi amb fa una mica de dentetes tot deixant-me la seva novedosa màquina : la treck doble de carboni. Jo li deixo la meva Cannondale Super V del 99 , no serà menys no?. Tant del club de la Cannondale i ara es passa a la competència ... encara que a la nocturna va vindre amb la Jekill...! Nostalgia ?

El primer que em sobte és la potència dels frens. Mosseguen salvatges, de manera potser una mica brusca pel meu gust, l'altra diferència és la lleugeresa sobretot de la part del darrera. Al davant no hi ha color ,va per allà on tu vols, a part de l'amplada del manillar molt més ample que el que porto, cosa que ja vaig veure al provar la Cannondale del Manolo. Ara si que estic del tot convençut que la meva Fatty mereix ser jubilada. Veig que dels cinc que avui estem aqui tres van amb Fox i l'altre opció és la Lefty , encara que en Sala no me la vol vendre . A més tinc intenció de montar una dinamo al davant com a la de carretera i amb aquest tipus de forquilla la cosa tècnicament es pot complicar.Un tema a revisar ja , doncs estic perdent tota la confiança, tot i montar pneumàtics gairebé de descens i això d'anar descontrol.lat a les baixades ...no pot ser !

Enfilem pels corriols que pujen pel calvari , jo més lleuger que un ocellet (gràcies Isi) i proseguim pel cami més ample i bo , on retorno la joia al seu amo , fins arribar a coronar a cal Sec.

Ara toca una mica de baixada amb algun repetxó que ens porta a Enfesta , havent alguns trams dignes d'una Baja , hi ha una polseguera tremenda . Faig una breu parada per engreixar  cadena al passar la carretera de la Molsosa doncs ja començava a fer sorollets !.

Ara el sol pica de valent i decidim pujar pel tram més tècnic però també a l'ombra i quan tornem al cami ample , de nou una polseguerada de nassos.  Deu n'hi do de com està aquest cami !.

A Calonge fem una paradeta i ens arrafaixem al mur del cementiri aprofitant l'ombra. Quines poques ganes que tenim a aquestes hores!

Arribem a Calaf , prou d'hora com per anar a fer una coca cola abans de les sardanes, i inclús veiem passar una colla mudats però molt sospitosos amb unes maletes...com de gansters!.

No tenim pas tard per anar cap a casa , amb aquesta caloreta s'hi està prou be aqui a l'ombra i la coca cola fresqueta!.

De fet les sardanes les deixarem per un altre moment ...una qüestió de calçat, no?


Fotos Picasa                     Track wikiloc

20110910 BTT Nocturna Solsona a Calaf

Una trucada a mig matí per part del Joel i una altra a migdia per part de l'Isi són l'inici "super planificat" d'una nocturna per avui de Solsona a Calaf. El plan és anar a sopar a Solsona , després engegar motors i tornar en bicicleta.

Amb el precedent de la raquetada nocturna, i el fet de poder anar a sopar amb tota la familia al Cobert de Solsona ,  la pizza del divendres nit és sagrada! , no dubto de que la cosa pugui sortir de nassos i per tant a migdia poso a carregar les bateries dels llums.

Passa pel meu cap l'idea de montar la Ruta de l'Aigua XXL i em sembla molt bona idea per aprofitar l'ocasió per treure un track actualitzat del tram Calaf-Solsona , doncs la darrera vegada que el vaig fer va ser fa molts anys. Si mal no recordo a la ruta de l'Aigua des de Calaf que varem fer amb en Jordi Melich per allà el 98....Molta pluja per entre mig, si senyor !

Hem quedat a les nou. Millor dit , i per no tindre problemes amb el concepte de la puntualitat entre nou i dos quarts de deu , al davant de casa del Jaume.

Estem acabant de carregar la bici i els xics al cotxe quan arriba l'Isi que em comenta que va cap al punt de trobada. Jo li dic que acabo de lligar la bici i passo per casa seva a buscar la Fina , doncs va amb la "pota tiesa".
Quan arribo a casa del Jaume els trobo atatxonant les bicis a la furgoneta del Manolo. Les que no hi caben les posem al meu portabicis i arranquem. A Solsona hi falta gent !.

El sopar , gairebé tot a base de pizzes , excepte algun entrecot , que collins les barretes energètiques per una altra hora, comença tard i per tant ...comencem a pedalar a quarts de quinze !. Bé per ser precisos a la una de la matinada, després d'un parell de talls del trànsit per fer la foto de rigor de la sortida.

Al final som nou els que estem pedalant : l'Isi , en José el presi , en Jaume Mas , Manel , Gerard , Joel  , en Manolo , el Jesus de cal Ribera d'Anfesta i jo. Per haver estat un improvisat "pim-pam-pum" deu-n'hi do !

Comencem a pedalar pels carrers de Solsona per anar a buscar el cami dels rius cap a Freixinet. Fa temps que no plou i amb els llums es veu una polseguerada de pebrots que fa que per estones no vegis ni papa. A més porto des de març sense tocar la bicicleta de muntanya i tinc tot el tema de la tècnica "off road" una mica rovellat.

Al cap d'una estona comencem a passar els rierols. No fot fred. Sort en tenim doncs al tercer pas és ineludible fotre els peus a l'aigua i tots acabem xops com polls.

De cop ens hem d'aturar . Punxada. El nou de la colla , en Jesus ha punxat. Com a la quadrilla del MOPU cadascú fot la seva : en Jesus desmonta la roda , el presi s'eixuga els mitjons, en Jaume els centrifuga , en Joel ajuda a canviar la cambra (ai quin "peligru") , l'Isi dona instruccions sobre el manxar ideal i la resta anem veient l'espectacle.

Quan ja tenen la cambra canviada i comença la part de la funció corresponent a manxar. M'estalviaré els detalls sobre els comentaris que evidentment es comencen a generar sobre tamanys de manxes , cadència de manxada , etc. Quan més vells més porcs ens tornem !

Llavors problema: surt més aire que no pas entra . Solució: la proposada pel presi de anar a buscar una manxa més gran que entri molt mé aire del que surt no progressa i es decideix canviar la cambra per una altra que no tingui forat. Sembla que és una bona idea. Final de la lliço: "Com nou tius grans com uns sant Paus canvien en un plis-plas ( o dos) la cambra d'una roda punxada a les tantes de la nit mentre s'eixugen els mitjons molls."

Proseguim el camí amb  un parell de nous pasos per la riera , no calia tanta bugada per tornar a mullar-se els peus, fins finalment arribar a la pista asfaltada de Su a el pantà de Sant Ponç. Quan portem una estoneta i iniciem la pujadeta que ens mena a Freixinet ens fotem dins un banc de boira que fa que l'arribada al poble sigui d'allò més tètrica.

Ens aturem a reagrupar a peu de l'olivera que hi ha al mig del poble. Comentem l'existència d'un restaurant-hotel de luxe prop d'aqui.  Quan fa una estoneta que hi som en Isi ens diu en veu baixa: "hi ha un paio que ens està espiant des d'un balcó".
Llavors ens dirigim a l'home i amb un to afable tot preguntant : "que us hem despertat?" A lo que l'homenet ens diu: "No si et sembla he sortit a veure la teva cara . I tu ja ets pots treure les ulleres de sol. Cal Villaró del Bosc ha canviat d'amos. Bona nit" . Gira cua i es fot cap dins a casa emprenyat com una mona. Una autèntica lliçó de bones maneres i d'educació a l'estil de Freixinet.  No és que siguem gent silenciosa però tampoc hi estem acostumats a aquestes maneres.

Llavors arriben la resta de la colleta , que per cert és una mica més sorollosa , els avisem ràpidament i decidim proseguir amb la ruta , no sigui cas que ens aviin els gossos , ens truquin els antiavalots o ves  a saber quina cullonada !.

Passem per davant del trencall de Villaró del Bosc , un restaurant regentat , en altres temps segons les oportunes matitzacions del paio del poble , per un pilot d'aviació amb una espectacular piscina i spa al seu costat i a on estan força acostumats a l'arribada de gent en helicopter a menjar l'especialitat de la casa , l'entrecot de Paris, però si hi vas amb canalla petita i demanes una trona.... et miren amb mala cara. Vaja semblava més un picadero d'hostesses de vol que no pas una altra cosa.

Al poc cal trencar a dreta per anar a buscar un cami que ens durà a Su , on arribem la meitat per un cami i l'altra meitat per l'altra banda. Coses de la nit !." La noche nos confunde...".

Agafem la pista cap a Pinós. Un tramet més d'asfalt. Potser una asignatura pendent , el trobar una alternativa "off road" ja que cada vegada ens foten més dificil això d'anar pels terrossos.

Al trencall d'Ardevol parem per reagrupar. La boira és pixanera , pixanera però una mica abans de coronar s'esclareix donant-nos dalt de tot una bella imatge amb tot un mar de boira que ens envolta el turó de Pinos.

L'Isi s'ens estira al terra davant la creu per posar-se a mirar el cel. Aquest home cada vegada esta més romantic!.

Comencem a baixar per l'asfalt cap avall i a mitja baixada , de manera sobtada ens endinsem a la boira que gairebé es pot tallar a ganivet. Sort que l'asfalt està marcat doncs quan no hi ha la ratlla pintada tenim feinades per veure alguna cosa.

Travessem la carretera de Vallmanya i comencem la pujada , a veure quan tornem a treure el cap de la boira un altre cop doncs estem xops com polls.

Amb un parell de sortides d'animalots pel damunt dels nostres caps , sortim de nou del banc de boira i arribem a la part més planera del cami que ens ha de dur fins el trencall de Prades.

Ara toca la pujada sobtada cap el corregó , amb molta pedra solta que dificulta força el tema de la tracció. No sé si aquest tram que ens conduexi cap al Castell de Boixadors serà part del traçat d'enguany de la Selenika , però comenten la jugada . Enguany hi ha alguns que estan interessats en baixar a provar aquesta prova i si passa per tant a prop ...millor !.

Fem un reagrupament a l'esplanada davant el castell . Es veu una curiosa imatge amb el perfil del castell , la lluna gairebé plena , el banc de boira baixa als plans amb alguns núclis de llum de fons. Si fos per l'Isi encara hi seriem ara...aquest romanticisme gairebé ens preocupa. Aquest home està massa tibetà darrerament!.

Quan comencem a tirar cap avall , ens quedem els darrers doncs el Manolo s'ha quedat a les fosques. Fem alguna comprovació doncs no hi hagut avís previ però al final han estat les bateries. El pack s'ha esgotat de cop. Decidim baixar plegats il.luminant-li el cami.

Ens esperen abans d'arribar als plans del camp d'aviació i llavors al ensumar la baixada , ens comencem a engrescar amb l'Isi fins que en Manolo ens fot un crit : "Ei que voy sin luz !".

Les bateries deuen estar al límit doncs passada la Fortesa també s'acaba la llum de l'Isi. Sort que estem a punt d'arribar o feinades tindriem !.

Arribem als carrers de Calaf , són tres quarts de sis del matí i cadascú cap a casa seva . Llàstima d'arribar "tant d'hora" d'aqui una estona encara podriem trobar el Rosa obert i despistariem a més d'un sobre si anem o en venim ...!

Track wikiloc                            Fotos Picasa