Tal i com ja es va fer fa uns anyets , en concret l'any 2005, el brevet de 300 de la Penya Bonavista serà amb sortida dissabte a les quatre de la tarda.
Això vol dir fer un centenar de quilòmetres de dia i a partir d'aqui una bona estona de provar , si o si , el tema de les llums i arribar a primera hora del matí a la capital del Bages.
Avui decideixo posar-me el maillot dels "republicans" randonneurs de California i que em vaig intercanviar al finalitzar la
PBP'2003.
Una salutació al cibernauta que desde
aquest allunyat indret i d'una forma asidua visita el meu blog .
L'amic Colell em va dir que tenia moltes ganes de fer aquest brevet nocturn però una cel.lebració familiar finalment li ha impedit.
Per tant toca de nou baixar cap a Manresa en solitari. Bé segurament l'haurem de repetir amb ell un altre dia i "d'estrankis"...
Als carrers que hi a abans d'arribar a la penya ja començo a trobar-me amb vells coneguts que escalfen motors, com en Miquel Romagosa , el ciclista més xerraire i trempat de Cubelles.
Menys gent que al
passat brevet de 200 encara que hi ha tots els clàssics i bojos de la llarga distància: l'alma mater del brevets
planencs , en Jordi Valls , l'Anselmo Mur d'Osca amb el seu maillot del Barça , en Lázaro de Ripollet amb "novia" nova , en Josep Maria Pujol amb qui coincidim cada any a la
Selènika , el Nasi de la Bonavista que encara té la seva mitja taronja , la Joana en procés de recuperació , en Fernando "
the footbiker" Zendrera l'home dels patinets , en Francesc Porta el degà dels randonneurs i un dels impulsors d'aquesta bogeria , en Josep Caserres de Vic , encara que amb maillot de la Bonavista i tota la grupeta gairebé al complet de la Bonavista : en Fons, l'holandes volador ,en Josep Maria Gonzalez "retro-Peugeot" , en Petri l'arquer de Santpedor , els dos Manels: Arrufat el "webmaster" de la
penya i en Calderó el bomber d'Aguilar, en Jordi Sunyer , el meu angel de la guarda dels
400 del 2010 i en Pere Martí "il capo de la grupetta". Dels de la bici qui no té un nap té una col... o les dues coses alhora!
En Fons em comenta que engunay el tema dels triatlons el té una mica descuidat doncs acaba de ser pare. La meva enhorabona!. Però ara això d'entrenar ...ja s'ha acabat ! I a més per partida doble: bessonada !.
El presi ens diu que anem molt bé de temps , fa la foto de la sortida i sortim puntuals com un rellotge suís . El fet de que la majoria dels d'avui ja siguin del "mundillo" dels brevets fa que anem per feina. Com diuen : "Sin prisas , pero sin pausas".
Pels carrers de Manresa el grupet es trenca pels semàfors , la qual cosa que fa que quan arribem a l'indret del Pere III ja veiem unitats que estan a mitja pujada cap el Xup.
El recorregut va per la carretera vella de Maians. Aquesta vella coneguda tant odiada per mi als inicis d'anar en bicicleta i que un bon dia va passar a ser un plaer i de les preferides . Coses sobre gustos !
El ritme és d'anar fent sense estrebades i d'aquesta manera coronem amb en Francisco Santiago de Barberà , en Jordi Valls , en Josep Maria Pujol , en Miquel Romagosa i una mini colleta per començar a baixar cap a Òdena.
Algunes unitats paren abans de travessar Igualada i la resta encarem junts cap a Santa Margarida , però quan la pujada comença a fer acte de presència vaig reculant posicions per quedarme sols.
Al final de la Censada torno a tindre companyia, un xicot de Navarcles que em comenta que comença a provar el tema dels brevets .
Tot i portar uns potents llums dels de bateria com els que duem a la BTT, em pregunta per la dinamo.
Li explico una mica la història d'aquest genial invent que et fa ser més autònom i no dependre de la bateria. Realment amb lo deixat que soc pel tema de la mecànica en tinc sort . Sempre aniria amb les bateries descarregades !.
La colla que a Igualada s'havien aturat em cacen abans d'arribar als quatre camins i de nou torno a veure com es van allunyant sense remei.
Potser una estrebadeta m'ajudaria a tornar a arribar al pilot , però em conec i també la carretera , abans de coronar a Esblada hi ha alguna rampota on hi pots perdre bous i esquelles.
Piano , piano...si arriva
lontano !
Finalment toca baixar cap a
Querol on no puc evitar recordar la primera vegada que hi vaig passar amb la bicicleta de muntanya i vaig descobrir de baixada les seves durissimes rampes (rondant el 20%...) , quan anavem inmersos en una sortida que ens varen montar els amics de la
UECANOIA consistent en un raid en btt per equips amb diferentes proves d'orientació .
Molts bons records d'aquella primera edició del 96 , fent equip amb els germans Selva , amb un Isi que ens estrenava uns "novedosos" i potentissims frens
V-brake que ens van donar un bon trencaclosques en una punxada al moment de tornar-los a muntar. Ai quins temps ...!.
Realment és una història que es va repetir un any més, i que vaig fer amb en Josep Melich i després no es va tornar a fer per problemes logístics suposo.
A meitat d'un tram d'orientació per roadbook , de cop uns llums de cara i ens fan neutralitzar la prova, acompanyant-nos tots junts fins el lloc de dormir en un improvisat bivac en un pati al mig d'aquest poble.
El motiu : una festa "rave" que es varen trobar i que els varen fotre el lloc previst inicialment de dormir a Sant Jaume de
Montagut !.
Ara mateix semblo un mica
Higgins recordant les batalletes a la selva de Birmania... que hi farem deuen ser coses de l'edat !
Vaig baixant fins arribar al Pont d'Armentera per anar a buscar les llargues rectes de Valls.
Al passar per l'indret em venen en ment un parell de curiositats: les
barraques de pedra seca i l'impresionant Mazinguer Z d'uns 12m d'altura que hi ha just en aquest indret.
Ambdues coses tenen de nexe comú que les vaig descobrir fent una de les meves
bestieses amb la familia i reviure un mite de la meva infantesa.
El vent no molesta i rapidament em coloco al bell mig de Valls .
M'aturo a on abans hi havia la discoteca Crysalis , per mirar de fer-ne
un però el gps em marca que ja m'he passat de llarg.
Deixem ho per un altre dia !.
A l'interior de Valls i veient que m'estic desviant , pregunto a una dona si vaig bé. He de rectificar lleugerament la ruta i anar a buscar el barri de Comarques .
De nou al sortir a la carretera torno a preguntar si ara vaig bé.
La resposta afirmativa del conductor arriba gairebé al mateix temps que veig en Petri treure el cap als fons del carrer al capdavant de la grupeta de la Bonavista. Pujar ho fan a poc a poc , però a la baixada ...volen !
Ara queden pocs quilòmetres fins a Picamoixons on es troba el primer control on hem de timbrar.
Al arribar al poble ells van de pet al local del poliesportiu on ens fotem una mica d'avituallament tot coincidint amb la resta dels companys que ja estan a punt de sortir de nou.
Trucada a la dona que em comenta que a Igualada ha fotut un xàfec de Maria Santíssima.
La cosa ha anat de ben poc per no mullar-nos!.
Amb la celeritat a que estan acostumats la gent de la grupetta reemprenem la marxa ara ja guarnits per l'ocasió amb les armilles reflectants i afrontar els darrers quilòmetres de dia.
Toca fer un tramet de la pestosa i plena de transit carretera fins a Montblanc , on entrem uns vint minutets més tard de poder contemplar un espectacular posta de sol a les seves muralles. Llàstima !.
Ara toca fer un tramet de la N-240 en direcció a Lleida amb en Petri que va guiant la colla tot ralentint el ritme a les pujades on el capità Pere baixa la velocitat fins agafar el trencall de Vimbodí.
Passem pel bell mig de la població per anar a buscar la tranquil.la carretera cap a Vallclara. La darrera vegada que hivaig passar , en cotxe aquesta setmana santa , encara vaig xafar neu . Avui ho tindrem més calentonet ...!
Trucada al mòbil d'en Pere. El seu número està al rutòmetre. Digue'm que és com un número d'assistència ràpida en carretera. Es tracta d'una colleta que va al davant nostre i per error han agafat una pista que no era i de cop s'ha acabat l'asfalt.
Al cap d'una estoneta som nosaltres els que ens arribem a
Vallclara, cal passar de llarg tot el poble i just al sortir trencar a dreta pel cami rutal asfaltat del Vilosell , per mi la novetat del dia.
De fet el cami puja lleugerament per arribar en poca estona al poble de el Vilosell , conegut del pas d'altres brevets .
Ara toca fer el coll de les crestes de la Llena però en direcció contraria. A veure com va aquest portet al revés !.
Passem per la Pobla de Cèrvoles, on ens aturem a reagrupar i per veure si volen fer una aturadeta , cosa que no passa , i ja afrontem definitivament la pujada cap a les crestes de la Llena.
Ara entenc perquè al baixar costat tant de fer-ho. La pujada es va fent amb força facilitat.
Vaig amb les piles dels llums del darrera gastades i aprofito l'aturada al coll per mirar d'intercanviar les d'un llum a altre per a veure si dona més llum.
Això fa que la grupetta s'escapi tot aprofitant la seva major velocitat a les baixades.
Aquesta colla pujant van a baixa velocitat però quan ensumen la baixada ...!.
Ens arribem a
La Granadella als voltant de dos quarts de dotze i anem de pet al primer bar que està ple de bicicletes i de una colla de jovent que ens comencen a fer preguntes sobre les nostres excentricitats.
A dins ens retrobem amb les diferents colletes que s'han anat formant , els de la P.C.
Barberà l'Asensio i en Santiago , els de Vic , en Agustí del
Sant Andreu , tots estan fent un bon sopar.
Nosaltres despres de segellar fem via a base de alguna cosa més suau. Amb la grupetta el lema és parades curtes i no entretindre's. Res a veure amb aquelles parades d'orinal i parenostre amb en Colell , en Marcel.lí i en Ribi.
Jo aprofito l'avinentesa per demanar al cambrer si té un parell de piles AAA. En rebusca unes sota la cafetera i me les dona , tot dient-me que les provi. Oli en un llum , això funciona !. I a més el paio me les regala tot dient que són velles !.
Merci mestre !.
Quan tornem a sortir la colleta de jovent ja és més gran i tenen un motiu de més per fer conya al veure una colla de no tant joves fent aquestes ximpleires. Cada loco ...!
Reemprenem la ruta , ara toca el tram fins a Les Borges Blanques, un vell conegut dels brevets de 600 quan veniem de Flix i també dels radi de Manresa-Gandesa-Manresa que varem fer fa uns
anys i que amb en Colell varem batejar com les set punxes.
Comencem a fer les pujades i baixades , que amb la nit es fan força més distretes. O al menys no veus el que et ve al damunt ...! Ojos que no ven...merderada que trepitges!
Jo pateixo per la son , però de moment m'està respectant. Pau i que duri !.
I això que per variar tampoc he agafat el mp3 , ni el frontal . Amb les mans al cap a fer el brevet !. Ramon , no n'aprendras mai...!
De nou trobo la diferència entre el meu ritme de pujada i el seu ritme de baixada. Si poguessim agafar el millor de cadascuna ...el mix seria collonut!
El pas pels petits nuclis de
El Soleràs i de
L'Albagès els fem en total silenci , no passa el mateix amb el de
Castelldans on de nou una colla de jovent que estan a l'entrada d'un local ens escridassa quan ens veu passar.
Una mica de relax aqui fa que uns s'aturin aqui , altres alli a omplir bidons. Jo continuo sabent que amb el seu ritme superior a la baixada m'atraparan d'aqui poc. No passa així la qual cosa fins i tot em sorpren , però quan estic a punt d'arribar als carrers de Les Borges ja veig els llums de la grupetta que s'acosten a tota velocitat.
Passem Les Borges tots plegats a les dues de la nit just tocades, amb una total pau i tranquil.litat . En Josep Maria em pregunta si tinc algun "tagamochi" com ell diu i jo li dic a en Josep Maria que just a sota de la pasarel.la que estem passant n'hi ha un i que a la rotonda de la sortida em quedaré a veure si trobo una de les meves
bestieses que no tinc feta.
Dit i fet , m'aturo a la rotonda de la sortida de la ciutat i vaig de pet cap una petita edificació on el gps m'indica. Al cap d'un estona passen una nova colla , entre ells els de Barberà que em reconeixen . No , no estic cag... com algun apunta. Estic buscant una caixeta diminuta, encara que la cosa ja fa pudor de socarrim , doncs tot i estar uns deu minuts buscant , la recerca no dona el seu fruits.
Al final decideixo tornar a agafar la bici i continuar la ruta. M'estic refredant i això no és bo !.
Al passar per damunt de la valla , em foto una patacada al genoll . Collins a sobre a veure si em lesiono buscant
geocachings !
Torno a pedalar per travessar Belianes agafant direcció Bellpuig. No és la ruta que normalment fem , doncs als brevets s'acostuma a tirar cap a Maldà.
A les tres de la matinada m'arribo a Vilanova de Bellpuig , on provo de revenjar el fiasco , però de nou el gps em marca una zona on no puc arribar-hi sense frontal. La cosa està xunga.
A més a més si em descuido em foto de cap amb el verdet humit de les pedres de la plaça. Toca retirada. Això del geocaching acabarà sent un esport de risc !.
Tornar a pedalar deu minuts i travesso els carrers de Bellpuig per anar a entroncar amb la vella N-II.
El trànsit per aquest voral és força baix a aquestes hores i així arribo a
Tàrrega amb el flaire característic de la fàbrica
Borges que et porta en ment alguna arribada de la Copa Lleida...mig mort i empajarat !
El control està previst a Fonolleres. Sobren els comentaris . Si els que no saben de que va això dels brevets s'assabenten que anem a la zona "
puticlubera" ja hi haurà conya !. La crisi és forta doncs les benzineres estan tancades , el club no m'atreveixo a anar a demanar un "segell" , no sigui cas que tinguem un problema amb l'idioma ...i decideixo fer servir les noves tecnologies , autofoto .
Un fins i tot pot trobar normal fer-se una foto amb una benzinera de fons i un tros de paper de color groc a la mà ...i a costat d'una cas de barrets a les tantes de la nit ...Les coses són relatives , ja ho deia l'
Einstein !
Si algú em veu !.
Per sort tenim Cervera a un pas i quan m'hi arribo està obert
Cal Bargues , on hi trobo en Josep Maria , en Manel Arrufat i en Jordi Sunyer que s'estan fotent un entrepà de botifarra. La resta de la grupetta han anat a l'Autogrill de l'altre costat d'Autovia a Fonolleres per menjar una mica.
Jo que soc un gelós també em demano el mateix.
Al cap de pocs minuts arriben en Pere i companyia que per no refredar la maquinària decideixen continuar la ruta.
Ens acabem el sopar-esmorzar (no sé ben bé com catalogar-ho) i aprofitant els darrers minuts de nit proseguim cap a Sant Ramon on ens comença a clarejar.
Ara sols queda fer un parell de repetxons:
El de Pujalt fins els plans de Conill , on arribem amb una curiosa vista de tota la serralada de Boixadors envoltada en una boirina que li dona un caire especial i el repetxó de Mirambell que ens ajuda a arribar al nostre conegut altiplà calafí.
Calaf: Vinguis per on vinguis arribada sempre pujant. Amunt els cors !.
La grupeta es troba a la sortida de Calaf al capdemunt de la pujada dels bombers on fan una mica de mecànica a la bici d'en Petri. El seu canvi de plats li donarà pel sac al tram final. Sort que ja gairebé hi som.
En Pere ens diu que millor anar per Monistrolet.
Fa forces anys que no hi passo amb la bici de carretera , si mal no recordo des del brevet 600 del 2005 amb l'avi Garcia i en Somontano amb una calorada terrorífica degut als incendis que teniem just al davant.
Per desgràcia les boirines que veiem als plans de Conill s'han convertit en una realitat i fem tot el darrer tram amb la seva presència que li dona un caire fantasmagòric a alguns passos.
Escridassada de tota aquesta grupetta de "pastors" al passar per costat de casa d'en Manel Calderó. Si no estsaven desperts..ara ja ho estan !.
Més endavant , quan passem paral.lels a l'eix a l'indret de Castellar podem observar més de prop i amb una altra perspectiva les terrorífiques arrugues que han sortit a l'asfalt i que foten anar els cotxes com baldufes. Sense comentaris !.
Personalment prefereixo baixar pel coll del Pallarès , doncs una vegada coronat vas baixant primer fins Fonollosa i després al Molí de Boixeda gairebé sense pedalar.
Gràcies
Isaac !
Aquesta opció de Monistrolet està plena de repetxons durs i curts que et foten fer petites estrebades que et van minant les forces. Si això hagués de durar molts quilòmetres acabariem ben baldats !.
Finalment ens arribem al Congost , on tenim la imatge de Manresa , avui un xic desvirtuada per la boira , el nostre objectiu final.
Per treure la pols de les bicis el darrer tramet fins el pont nou té l'asfalt en tal estat que sembla que tot s'hagi de trencar amb sols 400m. Quin gest de complicitat a les clàssiques :
Paris-Roubaix al Bages ! Que més volem.
Passem el pont just a les 8 del matí i encarem els semafors de la ciutat. Llei de Murphy : en vermell el primer.
Per sort després encara tenim una mica de sort i n'enllacem una bona renglera en verd.
Així amb aquella extranya sensació de que hauries de començar a pedalar just quan tu acabes ens arribem a la penya on trobem els incondicionals de la plana major que ens reben. Gràcies per viure la bici d'aquesta manera !.
Foto del grupet i cap a Calaf hi falta gent.
A veure si es desinflama aquest genoll tocat per la pràctica perillosa del "geocahing" ...novament sense comentaris , que tot se sap !.
Al arribar a Calaf em creuo amb un parell de ciclistes que fan la pujada dels bombers , un d'ells en Fernando.
El saludo. En certa manera li he fet el salt doncs havia previst anar més lent i rodar amb ell i que m'expliques la seva recent
Madrid-Barcelona en patinet, i així li havia dit a la meva dona perquè no patis.
Al final la cosa ha anat més ràpid del previst i per sort amb el bon rodar de la grupeta hem fet via.
Resultats P.C. Bonavista Brevets 2013 Fotos Picasa Track Wikiloc
Un cop coronem a la sortida de Calaf i ens disposem a iniciar la baixada cap a Castellfollit , el tandem del Presi-Ignacio fa mostra de les seves qualitats i amb l'ajut de l'Isaac , el de cal Newton , va ocupant les primeres posicions. Això ja canviarà a la tornada , segur !.
A més a més si l'amo del tandem és el Manolo de la Michelin , quedava clar qui havia de fer els canvis de cambra , no ?.
Bé pensant-ho bé pararem a fer el traguet que fins les set de la tarda no està previst que arribem No sigui cas que fem Pasqua abans de Rams.
Ja hi som tots. Ara cal fer els honors i cedir la flama a les autoritats que ja tenen la festa de recepció preparada a la plaça dels arbres .
