20120304 BTT Calaf-Sant Serni-La Torre de Vallferosa-Cellers

Diumenge al Rosa parlem una estoneta amb els carreteirus, Pep i Pepe , que em pregunten si aniré diumenge que ve al brevet 200 de la Bonavista . Quines preguntes. O és clar que si ! La meva tècnica d'entrenament és diferent a la seva , jo no vull arribar cremat i cansat de quilòmetres.Així arribo ben fresc. Per això no l'agafo. De fet encara hi ha al comptaquilòmetres la xifra amb la que varem acabar a la PBP. Haurem de treure-li la pols !.

Avui al sortir al carrer ja tenim la ruta decidida. Cosa extranya , per cert !. L'Isi ens diu que cap a la Torre de Vallferosa , encara que ell es quedarà a Claret doncs té un dinar familiar. A veure si hi arribem , i no hem de fer les fotos de la torre al bar de Sant Serni ...oi Joel !

Som una bona colleta , amb l' Isi , Manolo , Jaume , Gerard , Ignacio i un servidor que després de la conya feta per la proposta de l'Isi comencem a posar la directa cap a Calonge , mentre els carreteirus Pep i Pepe també comencen a pedalar.

Avui ha refrescat una mica i no fa el bo que feia fa un parell de dies. Tot i això som un parell els que ens hem atrevit amb els culottes curts. De moment la cosa està justeta , justeta !. I més baixant cap a Enfesta que sempre baixa el termòmetre, però just passat el poble ja tenim lloc on agafar temperatura doncs la cosa s'enfila de valent i sentim els primers renecs i comença a sobrar tot !.

O comença a ploure aviat o això semblaran sortides saharianes . Hi ha llocs on sense exagerar la roda s'enfonsa fins la llanta i et dificulta força el poder pedalar.  Hi varem passar la setmana passada pel mateix lloc cami de l'Hostal del Vent i no recordem que hi hagués tanta pols. Comentem si les batudes de caça amb el pas de forces vehicles ha pogut remoure tant el camí però en ocasions és terrible.

Al arribar a la drecera de la pujada de l'Hostal del Vent , sols el Manolo repeteix i s'hi encara. L'Isi i jo decidim que l'altre dia ja varem fer massa provant i avui no cal fer bestiesses. Xino xano anar fent !.

Al trencall cap a Pinós , on fem un petit reagrupament , ens creuem amb un 4x4 de caçadors amb remolquet atapeït de gossos "contentissims" de sortir de casa i al seu darrera ja sentim la petadora d'un quad . Sort que afluixa abans d'arribar al nostre indret, doncs la polseguera podia ser d'escàndol . I això que és un quad dels "tranquis"!.

De fet ara tot baixant les nostres bicis ja aixequen una bona polseguera , cosa que comprovo quan m'aturo breument a fer una foto a cal Petja , doncs al tornar a reagrupar ho faig ben emblanquinat.

Arribem a Claret , altres temps lloc habitual d'esmorzars i d'algun sopar de castanyada-bicicletera a Can Solé Xic, però avui amb el seu funcionament amb reserva s'ens ha tornat prohibitiu per la nostra manera de fer.

Fem volteta turística pels seus carrerons , que avui estan ciclables, doncs el traïdor verdet està ben sec i la rodes arrapen.

Després d'aquest breu incursió tornem a la ruta , ara baixant un tramet d'asfalt.

Deixem l'asfalt i pujem un tramet fins encarar els darrers plans i baixades que ens porten a Sant Serni , on sols arribar anem a mirar la fauna engabiada: el senglar , els galls dindis , colomins , ... Aqui tot ho tanquen , inclús el propi Sant Serni està enrreixat. Sense escrúpols !.

Sembla que no ens ve d'aqui d'anar a esmorzar tot mirant les bestioles. Potser no ens l'hem guanyat encara !

Trobem una colleta de Calaf que ja estan fent el cafè (això té un truc senzill: en cotxe s'hi arriba més ràpid!) i comencem aquest moment que allarguem fins gairebé l'hora i mitja. A aquest pas algun dia ens haurem de quedar al mateix Rosa a esmorzar si volem arribar d'hora a casa.

Al sortir i contra la voluntat de l'Isi que voldria buscar camins que hi van directament (la riera no sembla  cap obstacle per aquest home i menys en temps de sequera !) baixem donant una mica de volta per anar a enllaçar amb el GR.

Ara ja en terreny conegut ens arribem al pas de la riera sota la torre i enfilem els darrers metres del GR empenyent les bicis fins arribar-nos a l'esplanada de la Torre.

Curiosament no està oberta , tot i que ens semblava que era el primer diumenge de mes era el dia de visites.

Nosaltres fem la visita de rigor al geocaching que hi ha a la zona , posat per un dels pioners en aquesta bogeria i que ens constava estava trencat. La nostra nostalgia fa que li fem una petita reparació d'emergència , a base de cinta americàna a fi de que pugui continuar la seva existència.

Fem visita a les runes , tot descobrint petits detalls com els escrits que hi ha a les parets que ens alegren una estona. Entre aquests i els que va deixant anar en Manolo ja podem començar a escriure el llibre de dites!.

Ara toca emprendre el cami de tornada doncs ja són quarts d'una i el que ho té més bé és l'Isi que ha quedat a Claret , a la resta ens queda encara un bon "tute" , d'aquesta manera pujem fins la carretera per fer per asfalt el retorn fins Torà.

Parem a la Font de Porta per carregar bidons i ens arribem a Torà , on donat que es tardet s'ens acut de pujar per la banda de Cellers per així arribar més ràpid a Enfesta. L'Isi ens abandona per tirar cap a Claret i nosaltres pujem més o menys directes.  Bé donem una mica de volta al passar per costat del Monestir , però s'ho val la pena .

Un cop arribem a la carena , la baixada ens serveix per retrobar-nos amb la nostra amiga la polseguera que ens acompanyarà fins Enfesta.

Quan comencem a pujar , el Manolo tira pel corriol i el seguim l'Ignacio, que anava amb el plat gran (collins quines piles!) i jo , mentre que la resta puja pel cami.

Ens reagrupem a l'indret del cementiri. Mal lloc , però  just quan arribem a Calonge s'ens gira un vent de mil parell de dimonis que ens obliguen a parapetar-nos al seu mur , abans de fer el tramet final de Calonge fins Calaf.


Track wikiloc                                   Fotos Picasa

20120226 BTT A buscar el Dolmen de Casacremada

Poca gent al Rosa. Es veu que el Carnestoltes ha fet de les seves i al Rosa sols hi ha els "carreteirus" Pep i Pep , que avui estan una mica mandrosos i no els ve d'aqui de començar a pedalar i per part dels "mountainbikerus" l'Isi, Manolo , Manel i jo.

Com gairebé sempre sense ruta definida , faig un parell de propostes que tenia en ment: anar cap a  Torà a la torre de Vallferosa o acabar la feina començada fa uns dies i anar a buscar el Dolmen de Casacremada.

Guanya aquesta darrera opció això si avui anirem primer cap a Pinós tot passant per Enfesta, no sigui que s'ens foti tard de nou !.

I parlant de Dolmens , en Manel em comenta la presència d'un de nou (bé la paraula "nou" no sé si és la més correcta en aquest cas i menys parlant de monuments megalítics...) el de cal Marquet prop de la Grevalosa , entre Castellar i Castellfollit del Boix. Un altre dia serà, és una zona a visitar i després podem anar a gronxar-nos a les Baumes de Palaci !.

Tirem cap a Calonge on li mostrem al Manolo una vella pujada de les impossibles , a veure si s'anima, la del pernil a l'antiga festa del soci del club Calonge. Ara tenim tard i ho deixem per un altre dia, però és un bon lloc per provar aquests reptes.

A Enfesta en Manel em fa adonar de la nova "campana" que hi ha al casalot. Ara una mitja lluna no deixa dubtes de l'origen dels nous amos.
Ha començat la re-reconquesta...en fa tota la pinta ! Despertaferro !

En Manel diu que no es troba gaire fi , abans d'ahir no va dormir gaire i avui la pujada se li fot costa amunt , mai millor dit. Anem fent , no tenim tard.

Quan passem per costat del mas enrrunat sentim una bafarada , Un porc mort que gairebé surt del contenidor. Si no el retiren aviat això serà una "porcada"...

Baixem fins l'Hostal del vent i comencem la llarga pujada final fins arribar-nos al Santuari de Pinós on farem l'esmorzar i de pas en resguardarem d'aquest cony de vent que sempre bufa . No podia ser a un altre lloc més idoni la rosa dels vents ,no ...!

Caçadors, endureros, "tot terrenerus" , caminants i ciclistes compartim també taula, en el sentit literal de la paraula,  doncs avui la distribució de les taules fa que en algún moment sigui dificil distinguir a quina colla pertanyem. Segurament no ens diriem ni mu en altres ocasions o en una ciutat però és aquesta màgia del cap de setmana i d'estar al camp .

Després del moment mític del cafè ... i algú gotes , reemprenem la ruta , ara toca una bona baixada per asfalt i ens cal abrigar-nos una mica. Estavem molt calentets a l'Hostal!.

Al cap d'uns cinc quilòmetres arribem al dolmen. Tantes vegades que hi haviem passat pel davant i cap de nosaltres s'hi havia fixat.

Coses del geocaching que et fa veure les coses amb una altra òptica !.

Ens fem les fotos de rigor i llavors s'obren varies opcions de tornada: directament cap a Pinos , anar cap a Ardèvol i tornar per Torà o fer una mica d'aventura i anar a buscar un cami que enllaci amb el cami de l'altre dia. La colleta d'avui és breu però aventurera i decidim provar sort , tot prenent el cami que surt de costat del dolmen mateix.

La ruta va passant per bells entorns molt típics solsonins , encara que castigats pels focs amb una bona part del cami coincidint amb la ruta de la sal de pinos a cardona . Al poc veiem la senyalització d'un altre dolmen,de fet estem al mig d'una ruta dels dolmens , que un altre dia amb més calma caldrà investigar.


Tot passant unes tanques de bestiar i coincidir amb varies parades del senglar , finalment ens arribem al cami ja conegut de Matamargó a Pinós.

Tot veient l'ampli horitzó al nostre davant des d'aquesta magnífica talaia , de nou torna a sortir l'esperit aventurer , tot veient un trinxat cami que baixa als nostres peus i que ens pot atansar a Vallmanya, la resposta és unànime:  Som-hi !

Vigilem amb les tanques pel bestiar, no sigui cas que fem un sobtat espectacle del Cirque du Soleil sobre rodes i anem trobant cami fins que arribem a la pista avui asfaltada que arriba a Vallmanya , tot passant per alguns trams on l'Isi rememora el pas històric del Rallye Catalunya Costa Brava i ens explica la polèmica curva de la retallada del recordat i malograt Henri Toivonen. Quins temps !

Passat Vallmanya iniciem la pujada llargueta que al agafar amb calma i al fer un reagrupament , mentres esperem inflo la roda del darrera amb tant mala pata que degollo la vàlvula i em veig obligat a canviar la cambra. Que hi farem darrerament és la tònica general.

Ara toca planejar lleugerament fins afrontar el coll de Trilla , que es troba completament gelat. No val a badar. Em despisto un moment i em foto pel mig del cami i .. peu a terra!.Ospes quin vidre!. Per sort al Manel li passa el mateix. I jo que pensava que era un problema de les bicis velles com la meva ...sense control de tracció !.

Ara toca baixar una mica i acabar de rematar amb la darrera pujadeta al Castell de Boixadors on ens tornem a retrobar amb la colleta de caminants amb qui haviem esmorzat plegats a Pinós i que van cap a Sant Pere tot seguint el GR.

Baixem cap el Segues , fem la darrera apretadeta amb el Manolo abans d'arribar als plans de ls Fortesa i ara ja  toca el tram final del Tourmalet com diu el Manel , el pas per cal Ribalta i som-hi baixada fins Calaf .
I no són quarts de quinze. Ja era hora !

 Track wikiloc                                Fotos picasa

20120219 BTT Territori apatxe Ribibike ...tot ciclable !

Després de les darreres noticies d'en Ribibike que el teniem perdut pels boscos de Castellfollit amb un xerrac obrint cami ,el fet de que diumenge s'ens presenti al Rosa fa que la ruta quedi a les seves mans i a més a més amb ell fent-nos de mestre de cerimonies , farà que no ens perdem...o menys que si anessim sols !

Som una bona colleta ,en Ribi , Manolo, Isi , Manel , l'Ignacio i jo , tot i que ahir es va sortir per la festa d'obertura del Outdoor Center Catalunya a els Prats de rei. Una excel.lent ocasió per pedalejar i fer-se alguna foto al costat d'en Miguel Indurain.

Fan una mica de conya amb l'estat de la meva bici : tota lluenta , amb pedals nous i amortidor del darrera nou , el Fox Vanilla ha dit prou despres de gairebé tretze anys...és que aquests amortidors no duren gens. I a més sense garantia !

Tirem cap a Ferrera , trobant els camins força glaçats. Quan això es deglaci pot ser una veritable trampa .

Encarem pels plans de Conill on anirem a buscar els primers senders prop de cal Nillo , que ens foten pel mig del bosc amb algun punt on encara a falta de traçada fa que el propi Ribi dubti en alguna ocasió.

Sort en tenim d'en Manolo que ens aconsella sobre els pasos i ens dona el grau de ciclabilitat de la ruta , encara que per ell gairebé tot es ciclable.

Deu n'hi do de la feinada feta , un bon plegat d'hores gastades a desbroçar i fer pas , però que ara una vegada obert sols és qüestió d'anar mantenint.

Inclús s'hi troben alguns detalls com troncs fent de baranes per millorar el pas . Excel.lent aquesta iniciativa que és d'agraïr per descobrir noves rutes. I sense ajudes de cap estament ...!

Després d'una punxada a la meva roda del davant , reemprenem la ruta que ens dura passant per costat de cal Mardenàs en un bonic corriol fins el peu del tossal de la bala on hi ha una bona ocasió per aquells que busquin el repte en les pujades dificils.

Ara menys de mig quilòmetre pel ramal vell de la carretera i ens arribem a Castellfollit , on avui no cal discutir a quin dels dos bars anirem a esmorçar . Oi Ribi !

Fent-nos de cambrer i abusant una mica de l'amfitrió ens fotem un bon àpat , no ens ve d'una estona i fem una paradeta de les llargues:  una hora i quart , on al final torna a sortir un company de sobretaula de les darreres sortides: l'anis del mono. I no pas per tocar nadales !. Ai , ai , ai ...

Al sortir anem a buscar un vell conegut , el corriol que va fins als peus de la Malland i que teniem força oblidat doncs fa una bona pila d'anys que no hi passavem. Al sortir al cami , per no perdre el costum tornem a pujar agafant el cami que ens aproparia al castell , però que llavors triem de baixada per anar a espetegar a la Font .

Tornem a prendre uns metres del cami per novament agafar un bonic però tècnic sender que ens porta fins el cami de cal Morera. Ara anem agafant senders per arribar-nos al cami a l'indret davant l'ermita de Magrà on reemprenem el retorn , que fins dalt als plans de Conill on en Ribi ens acompanya per retornar a Castellfollit on ha quedat amb la familia.

La resta tornem per la ruta d'anada fins que per no pujar a Ferrera decidim passar cap a Sant Martí amb l'esperança de no trobar fang, cosa que malauradament no és possible ens els darrers quilòmetres (i gairebé sols metres) abans d'arribar a Calaf. Fanguem d'allò més i deixem les bicis fetes un cromo malgrat haver anat tot el dia força nets i polits.

Que hi farem , ja hauria de saber que no puc anar molt de temps amb la bici neta !

Track wikiloc                       Fotos Picasa

20120205 BTT Pels terrenys del Manolo. Territori comanxe ...nevat!

Després del email-proposta rebut a mitja setmana :
En Manolo, proposa per aquest diumenge (si el fret Siberià) ho permet, una sortida a fer un Geocaching especial al " territorio comanche de Rubió "
 Sortida com cada diumenge del Rosa a les 8:00

Normes básiques:
 1.- Si la ruta te algún problema, la culpa és del Manolo
2.- Si ens perdem en algún lloc, la culpa és del Ramón Catalan
3.- Jo no tinc mai cap culpa

Amb aquestes referències ,i de bones a primeres , no és d'extranyar que hi hagi poca gent al Rosa.


A part de l'organitzador de l'event , en Manolo som: l'Isi , en Ribi ,  , en Miki Viladrich , que a darrera hora s'ha apuntat a aquesta historia , i en Joel que ahir va anar a caminada fins Castellfollit i ens avisa que ha de tornar d'hora. 

Anem cap a Solanelles on ja comencem a veure com serà la ruta d'avui: els llocs on la neu ha estat trepitjada queda convertit en una perillosa pista de patinatge que et pot fotre a terra en un clucar d'ulls. No val a badar !.

En Ribi , l'home del xerrac , ens comenta que ja té la ruta propera a Castellfollit desbrossada i que el tram és de gran bellesa. Cal montar una sortida ja i provar-la !.

Passem pels horts d'els Prats de rei i enfilem la pujada cap a can Bartomeu. Sols és el camí d'aproximació al territori comanxe i ja estem suant la "gota gorda". Ai , ai ,ai !!!.

Quan som al trencall de la carretera de les Maioles i veient que la cosa va tard, el nostre guia (espiritual) ens diu que millor anem directament per la carretera fins l'Hostal Vell doncs si baixem pel camí arribarem a mises dites.

Així doncs carretera ...i manta !


D'aquesta manera , ens arribem al trencall , moment que aprofiten en Ribi i en Joel per girar cua i tornar cap a Calaf.  Ara que venia el bó !


La mateixa entrada al camí ja és una pista de patinatge i ens torna a posar en tensió.  Passats uns metres , caiguda de l'Isi que trenca la maneta del canvi. Ja se sap , aquestes bicis noves : tot plasticot !

Anem agafant algunes congestes fins arribar al trencall que va a espetegar a la valla . Ara si que comença l'hora de la veritat. "El camino sin retorno" com ens diu en Manolo, tot donant-li emoció al tema.

Passem les bicis per damunt la valla i nosaltres passem pels filats , vigilant no quedar-nos enganxat. 


Ara comencem a seguir al "jefe" que als seus dominis es fot a correr com un boig. Per sort amb la traçada sobre la neu serà dificil que s'ens escapi.


Primer planegem però de cop comencem a baixar . Tot i que fem tramets de la sortida d'ara fa justet un any , el fet de trobar el terreny nevat li dona un caire totalment diferent. En ocasions sort en tenim de la neu que ho tapa una mica tot doncs fot pinta que hi ha força aragall i pedra. 

Així ens arribem a una esplanada on el mateix Manolo dubta de per on baixar. Ai , ai , ai . Finalment trobem el cami (?) pel mig del bosc que amb penes i treballs , tot baixant margeres ens porta fins un entorn conegut , la Font de Buimira. 

Prenem el cami que va pujant suaument fins que de cop s'encabrita amb mala llet. No és d'extranyar que estigui fort. Amb aquestes zones d'entrenament ho has d'estar per pebrots!.


Anem pujant i guanyem alçada amb poc temps.  Ara ens comenta que avui l'esmorzar el fem a casa seva. Aquest és el geocaching especial. Una bona troballa !.


Comencem a veure la seva casa al fons. Ens ve a rebre la Laika , la seva gossa que es fot a correr com boja al veure l'amo. 

Quan arribem a l'era de la casa , la Sonia ens dona la benvinguda. La sorpresa consisteix en un bon tiberi que ens té preparat, , l'excusa és el seu 39è aniversari del Manolo.  Com ben diuen els sants tenen vuitada i a més a més qualsevol excusa és perfecte per aquest tipus de celebracions!.

A la vora del foc a terra , anem fent desapareixer el formatge , la llonganissa , botifarra , coca i tot un bé de deu de menjar que ens tenia a punt.  


Per no desmereixer , també fem els honors amb els vins i fins i tot l'anis del mono , que serveix per ambientar una mica l'esmorzar...quan més grans ...!

Fa una mica de mandra tornar a pedalar , però el rellotge ens mostra que anem tard. Hem de tornar cap a casa. 


Primer anem a veure els cavalls i llavors comencem a baixar pel cami , vigilant els famosos i lliscants tubs negres , no ens facin interessar per la geologia d'una manera massa propera !.


Primer en Manolo s'escapa sol ,al deixar la gossa a la casa , però la Laika finalment s'en surt amb la seva i ens acompanya durant el cami de retorn , tot i que no estem segurs de que la roda del davant de la seva bici aguantarà , doncs la Laika no para de mossegar-la.


Els senders tant de pujada com de baixada es fan força bé , tot trepitjant la neu verge , encara que de cop comencem a trobar unes ensangonades petjades de senglar. Sols ens faltaria trobar una d'aquestes bestioles ferides , de cara i amb neu !.

El Manolo ens mostra a l'altra banda del barranc i a baix les runes de la Font Solana . I diu que hi hem de passar. Ospes quina volteta que ens falta!


Jo continuo esbarallant-me amb els meus pedals , doncs les sabatilles tenen poca sortida i queden massa sovint les cales plenes de glaç que fa impossible enganxar la cala. 

Es tard ...i vol ploure ( o millor nevar) . Ara ens toca baixar fins el pas de la riera , començar a pujar cap a les runes , seguir la pujada cap a la Font de la Solana, que per acabar de rematar , en Manolo em fa memòria que l'any passat anavem pujant damunt la bici tota l'estona. O ens fem grans o avui és diferent !.


Finalment arribem a la tanca i agafem de nou el cami . Ara torna tocar la part més perillosa. Als trams aixafats pels cotxes i glaçats tenim varis ensurts que ens fan comprovar la duresa del terra. L'Isi torna a trencar més peces. Més val que tornem a casa o es quedarà sense bici !.

Abans d'arribar a la carretera ens comença a nevar amb uns grossos flocs de neu , que n'avancen a cobrir-ho tot. 


Sort que dura poca estona , encara que l'alegria que es viu al grupet fa que sembli que ens  haguem fumat el contingut de la boseta que trobem al mig del camí !. I ja en van dos trobats!. 

En Manolo ens acompanya fins el trencall de la carretera on novament li agraïm el detall que ha tingut , i sols li podem desitjar que continui fent semblants obres ... amb aquests manobres !. Nosaltres degut a que és tard agafem la carretera per arribar el més aviat possible a Calaf.

                                Fotos