Amb tot això s'ajunta l'excusa de que la passada nit fos lluna plena per poder fer la raquetada nocturna. Un altre clàssic que ja és gairebé inevitable a aquestes dates ! Tot un pack d'un tres per un pels temps de crisis que ens toca viure.
Per la jornada del matí al final sols s'apunten 4...gats : el gat vell Manel , el gat mesquer Manolo , en Gerard i jo. Miau , marramiau ! Potser si que les meves propostes són massa ... indecents!.
A més a més de ser pocs , afegim el fet de que cal que marxem amb dos cotxes doncs en Manel no té planejat vindre a la raquetada.
Ens arribem fins a cal Pubilló on deixem els cotxes amb un cert recel no sigui que els amos de la casa pensin que volem a fer ves a saber quina cosa . En aquests temps que corren sols el fet de rondar pels voltants d'una casa es pot convertir en tota una aventura ... i un perill !.
Posem en marxa els nostres gps i comencem a enfilar per la pista, encara que veiem un certa diferència entre la ruta descrita a engarrista , per cert una boníssima web sobre activitats de muntanya, que baixaria cap al barranc a buscar el GR i l'inici de la ferrada i per altra banda el track que duem que ens fa recular uns metres per la pista per on hem vingut . El gps ens marca que tenim el geocaching de la ferrata a menys de 90m . Segons la ruta descrita ja hi passarem al tornar. No ens posem nerviosos que ja tenim temps.
Tot discutint sobre si fem la ruta bé o no , en Manolo amb un somriure sarcàstic ens treu de dubtes. Està arrepenjat a una fita de fusta amb una plaqueta amb la inscripció "Ruta de Canalda". Ja podriem guardar el gps a la bossa !.
La veritat sigui dita , tota la ruta està molt ben marcada i durant tot el recorregut anem trobant aquests senyals. Inclús al principi trobem un tramet molt remogut , en teoria arreglat , per alguna màquina tipus Bobcat que l'ha deixat força fressada , inclús en excés pel meu gust. Sort que no ha plogut o això seria un parany de fangeig de por !.
Tot creuant el rierol per un petit pontet , arribem a una molt ben arreglada font de Pallerols , fruit de la tasca de conservació feta fa uns anys tal i com ens indica la placa que hi ha al costat.
Ara el cami va enfilant-se tot seguint durant trams la riera de Canalda. pel mig del bosc fins que sortim a un cami ample.
Tot aquest lloc ens caldrà mirar-lo amb més calma doncs forma part d'una futura proposta per enllaçar la Cambrils-Cambrils amb aquest entorn pintoresc de les roques de Canalda. Amb temps ...i una canya, a veure si podem fer alguna cosa xula !.
Desde un punt elevat del cami podem veure ja la volta que hem estat fent i ja veiem el nostres cotxes en front a l'altra banda del barranc. Iniciem aqui el bell tram a tocar de la característica i captivadora paret de Canalda. Embadalits per la bellesa del paisatge ens despistem lleugerament. Aqui si que calia mirar el gps. Cal que reculem uns metres fins el trencall des d'on podem arribar al començament de la ferrata.
Trobem la corda . No tenim gaires bones sensacions, Esperem que més amunt això canvii. Ens equipem. En Manel home de poques paraules sembla que li canvii el caracter quan està a la muntanya i no para de xerrar i explicar històries.
Comencem a pujar ...gairebé tots menys en Manel que continua remugant . Ara li toca el torn al casc. Després d'una bona estona de batallar i renegar , va i al final no se'l posa. Li cal una renovació ...al casc!.
La ferrada és una mica precaria . Agafar-se per la línia de vida és la única manera de poder passar cap a les coves per una lleixa que en algun punt sols s'insinua. A més a més sempre et queda el dubte de saber com estarà agafat aquest cable a l'altre banda.
Un a un anem passant fins arribar-nos a la primera de les coves amb unes espectaculars vistes de tota la façana sud del Port del Comte. No és d'extranyar que ja des de temps remots aquesta paret causes sensacions . Que grans tenien que sentir-se els que amb mitjans força precaris pujaven aqui dalt !. Quina extranya sensació de grandesa i petitor barrejades.
Tot fent els deures trobem la petita carmanyola amagada , un dels dos motius amagats d'aquesta ruta.
No serem els primers doncs la setmana passada l'amic Pallanga , que va vindre a la ruta de la Batalla , ja els va fer. Mala sort !. Decidim deixar-hi un trackable per motivar si cal una mica més al proper que vingui a pujar aqui dalt.
Ens decidim a explorar una mica aquest entorn tant ferestec. De fet sols veure les restes de les edificacions existents et ve al cap aquest costum de l'home de pujar amunt , ja sigui per defensar-se o pel sol motiu de pujar-hi.
Veiem una instal.lació preparada per fer-hi un rapel i baixar directament però no duem cordes , les hem deixat al cotxe. Caldrà tornar a baixar per la ferrada.
Seguim uns passos cap a les coves annexes, però aqui si que el "cable" de vida ...es mereix el nom de "filferro" de vida . En un cas un trist filferro rovellat agafat amb un vell buril i en l'altre cas tres filferros que tot i teoricament triplicar la seguretat ens foten els pels de punta. Ai mama por !.
En Manolo al.lucina. S'emparra pels diferents punts de les coves. que es mereixen una visita amb més temps. Seguint el seu gust per lo salvatge, aqui està "en su salsa" . La seva concepció de la casa ideal la té mig resolta aqui: les diferents coves permetrien fer-hi unes bones sales , amb unes bones vistes si senyor ! Però anar de la cuina al menjador pot ser tot una aventura!
Despres de xafardejar una mica decidim continuar la ruta i tot parlant de començar a esmorçar , baixem.
Reemprenem la ruta que va flanquejan la roca , amb alguna breu inspecció a les coves annexes com ara l'Espluga Melera , o a ca l'Andreu on tenim la visita sobtada d'un munt d'ocells que marxen de cop tal i com han vingut. Potser creien que pujariem als seus dominis!.
Finalment després de passar l'indret del Ditet ens arribem a la cova de ca la Rita , la darrera que es va deixar d'habitar. Avui amb un bon solet . La darrera vegada que hi vaig estar amb tota la familia ens varem tindre que aixoplugar a les seves edificacions doncs ens va fotre un bon xàfec. A ca la Rita varem compartir sostre amb una colleta de cabretes que avui hem vist abans quan sortiem de la cova dels moros.
Aprofitem per fer visita de cortesia al catxé que hi ha i proseguim breument la ruta fins a parar a esmorzar. O parem ara a esmorzar o no sé perquè l'hem dut a sobre !.
Ara ja amb les piles carregades per una bona estona proseguim la ruta que ens durà a una pista ample . Aqui passem per costat d'una casa que ha estat fortament remodelada , amb una bona remoguda i esplanada dels terrenys propers.
Al passar pel seu costat una bona colla de gent estan fent els preparatius pel dinar. Si agafem el fil de l'acudit de la implicació diferent que té una gallina amb l'entrepà de truita vers la del porc amb l'entrepà de pernil , aqui un pobre conill hi estarà fortament implicat en l'apat.
Just ens cal travessar la carretera i agafem el cami que surt a dreta.
Després d'un parell de ziga-zagues ens encarem tot reseguint les marques blanc i vermelles del gr.
No sé si pel fet d'olorar els flaires de la preparació de la manduca o per l'hora , resulta que ara el tema de conversa és el de la preparació culinaria de diferents plats.
Davant nostre tenim de nou tota la magnifica cornisa de la paret de Canalda que de nou ens enlluerna tot contrastant el blau del cel amb els seus característics tons ataronjats.
Certament el lloc té una mena de màgnetisme , tot i que la vida aqui no deuria ser gens fàcil.
A la nostra dreta anem veient diferents formacions que menen cap els territoris que passem quan fem la ruta de l'Aigua i també cap els pla de l'Hostal del Vent . Queda aqui oberta la porta a una posible excursió que ens enllaci el Port del Comte amb Solsona tot passant per aquests indrets i pel castell d'Isanta.. a veure si trobem alguna cosa.
Tot seguitn les traces del GR i sortint del bosc per anar a uns plans més descoberts anem a espetegar a la Casanova , on ens cal pujar a buscar la carretera fent un tram asfaltat fins al trencall que mena a Canalda.
Ara queda un petit tramet amb unes espectaculars vistes que ens porten al salt de la Perdiu , un idilic i singular punt d'extremada bellesa on l'aigua baixa encaixonada pel bell mig d'uns erosionats gorgs fins saltar per una cornisa fins el toll. No sé si aquest punt esta mancat d'aigua durant moltes de l'any però ha de ser un refrescant plaer descansar aqui sota el remull del salt després de fer una baixada al bon temps.
La zona està molt ben arreglada amb la Font de les Esplugues , el nom no enganya doncs la paret està plena de coves , i tot un seguit de rètols indicadors de les diferents espècies d'arbres i d'arbusts que ens anem trobant.
Nosaltres deixem la via principal que pujaria cap a cal Pubilló i seguim les marques de la ferrada que ens demostra desde el primer moment que els "camallargs" tenim una certa avantatge en aquesta ferrata. Carai quins passos més separats .
Al final en algun decideixo optar per passar-lo per alt doncs estirar-te a la dreta per despres fer-ho a l'esquerra no li veig la gràcia.
A part d'aquest tema els estreps són de gran qualitat i la pujada es fa força bé , ara bé pujar amb els xics de casa ho haurem de deixar per quan siguin més grandets....!
Abans de coronar fem el geocaching que hi ha , tot fotent-nos un fart de riure sobre la bogeria de posar en aquest lloc la caixeta de marres. Certament com deia l'Asterix " estan bojos aquests romans !."
Després de la troballa un darrer pas vertical i afrontem ja la part final de la ferrada que ja és força planera . Aixó i arribem just a tocar del parking on tenim els cotxes. Ni fet a mida !.
Agafem els cotxes i decidim anar a dinar al mirador de Codó , on novament hi ha una de les nostres bestiesses. Es tracta d'un dels veterans , doncs des de l'any 2005 que es troba aqui i sempre que veniem al coll de Jou ens quedava a la vegada molt a prop i lluny. Avui és el dia de tancar temes pendets !.
Donem el tomb per la increible zona de picnic amb unes 40 graelles . No sé si aquesta zona està tant freqüentada que mereixi aquests honors .
Contra pronòstic , dinem al mateix mirador aprofitant uns instants en que no fa gens de vent i toca un solet que ens permet fer el mos en un agradable parentesi gairebé primaveral , tot gaudint d'un privilegiat escenari.
Les vistes que tenim , encara que lleugerement enterenyinades per una suau calitja ens donen molts motiu de conversa , la serra de Busa , la de Guixers , la mola de Lord, ... un bé de déu d'indrets que conformen aquesta espectacular i captivadora comarca .
Acabem de dinar i abans de tornar al cotxe anem a buscar la ditxosa capseta que finalment resulta que es troba en un punt de fàcil accés ...si el trobes! Ja ho deia l'avi les coses s'han de buscar allà on són...!
Tot i els intents de fer recapacitar en Manel que es quedi i que ja truquem perquè el presi li puji unes raquetes , finalment en Manel torna cap a Calaf. Potser si l'haguessim apretat una mica més ...hagues caigut!
Ara bé la segona de les propostes : anar caminant fins al refugi de Bages que és on hem quedat amb la resta per fer la raquetada nocturna. Son gairebé les 4 da la tarda. Aparquem el cotxe a coll de Jou , ens posem les botes, carreguem les raquetes a l'esquena i cap el refugi hi falta gent !
La caminada es va fent força distreta . Tot el recorregut està ben net , a excepció del darrera tram després del mirador on la neu ja fa acte de presència. Això si continuem sense posar-nos les raquetes més per tossuderia que per una altra cosa . Així poc abans de les 6 ja arribem al refugi.
Quan entrem , el refugi està ple d'un munt de canalla que estan acabant de fer el berenar i reposen les forces després d'una jornada d'esquiar.
Teòricament a aquesta hora haurien de sortir de Calaf la resta de l'expedició però una foto del grupet que ens envien a dos quarts de set ens donen idea de que tot plegat anirà endarrerit. L'espera la fem a base de coca coles, cerveses i bosses de patates. Si no arriben aviat d'aqui es pot sortir ben tort!.
Per passar l'estona tibem de les revistes de ciclisme que hi ha i d'uns tríptics de la Pedals del Pedraforca. Una altra ruta , que també entra dins la llarga llista d'opcions a fer.
Finalment arriba la resta de la troupe, que són una bona colleta : el presi que ha enrredat a son pare , en Xavi Busquet, en Tito Casanoves , l'Ignacio i el seu fill , en Jordi Selva , en Jaume Roig i un vell conegut de les primeres sortides en BTT , en Joan Estany.
Cal que anem per feina o no ens donarà ni temps a fer res. I a quarts d'dotze hem d'estar al Cobert on tenim taula reservada.
Dit i fet son gairebé un quart de nou quan comencem a caminar fins més amunt de l'heliport on ens calcem les raquetes i comencem a enfilar pista a munt en direcció cap al Mirador de Querol.
Tot sentint de fons la megafonia del concurs de salts pujem directament. Així , sense escalfaments , que collins !. Fa força bo , la temperatura es força agradable , i el vent que sempre acostuma a bufar , avui es manté força calmat.
Pel que fa a la deesa Selena , sols un moment mentre ens posem les raquetes es decideix a sortir, gairebé el temps just a que li poguem fer una foto , després s'amaga sota uns nuvolots que la mantindran tapada durant tota la raquetada. Esperem tot el mes per ella per llavors fer-se l'estreta !.
Arribem dalt de tot . En altres ocasions tindriem una bona vista però avui inclús una lleugera boirina enterenyina la foto de grup. Que carai ! Tot i així aprofitem la bonansa tot fent uns carquinyolis i un cafetó que en Xavi duu a sobre. Si senyor n'hi ha que si que saben sortir de casa !.
Baixada fent una mica de volta per les pistes on podem veure la temperatura que marquen els canons: 5ºC. El xipi-xape dels darrers metres ens demostren que el termòmetre no va pas malament. Quina diferència amb l'any passat!
Arribem de nou al parking. Amb la furgo del Presi ens baixem al Gerard, Manolo i a mi fins coll de Jou on recuperem el meu cotxe , ens canviem i tirem cap a avall a Solsona.
Just a l'indret del camping ens comencen a caure les primeres gotes. Hem salvat el dia ben bé pels pèls. Demà serà un altre dia , i amb fang , si has d'anar amb bici , un infern , oi Uri ?. Ara sols ens queda fer una de les parts més interessants de la jornada : fotre una bona pizza al Cobert. Bon profit !.
Fotos Picasa Fotos (Gerard)
