2016/06/12

20160610 Barcelona-San Sebastian Powerade : soc 300 ...Augh !!!n

Ja ha passat un any i tornem a ser a la "POWERADE" , la prova que un dia l'amic Malet , el "Presi" , em va dir que era feta per mi...si de moment , a la mida justa ... per no acabar-la ! . Que hi farem !.


Abans de començar ja hem tingut els primers contratemps per acabar de posar els nervis a 100. Aquest matí quan agafo el mòbil , després de passar tota la nit endollat , va i me'l trobo al 1%.

Provo un parell de carregadors i un altre cable  No dona senyal . Merda!... i resulta que aquest m'ha de servir per distreure'm amb la música i per les trucades ! . Ja estic patint per no disposar de música per la llarga nit , i guanyar la partida a la son, la meva bestia negra de l'edició de l'any passat... i dels meus brevets !.

Solució salomònica:  anem una mica més d'hora amb l'Anna i passarem primer pel servei tècnic de la Maquinista a veure si plorant un amica puc aconseguir que em facin una reparació d'urgència . Quan una cosa es pot torçar...acabarà torçant-se. Murphy dixit !.

A la botiga em diuen que em caldrà esperar uns vint minuts. Bé vist la cua que hi havia fa uns mesos en aquest mateix indret encara ho podrem solucionar amb poca cosa. L'optimisme que no falli!. Finalment puc sortir de la botiga amb el mòbil mig carregat i amb un parell de dependents que al.lucinen davant la meva insistència en tindre el mòbil en condicions pel fet de tindre que fer més de 700 quilòmetres amb la bicicleta. És el que passa quan et pregunten que fas ... o el que vols fer !.



Sembla que aquest problema ja ha passat de llarg. Buff !.  Ara toca agafar el cotxe , desfer el camí efectuat , tot travessant Barcelona i anar cap a l'Hospitalet on des d'uns minuts ja haurien començant a fer-se les verificacions administratives.

Mentres vaig conduint l'Anna em va informant., doncs el mòbil és un autèntic bullider !. No entenc res !. Missatges del Gerard Regí , que ens desitja sort i diu que no pot correr. Ha passat mala nit i desde dimarts que está fet una coca. El Miki tampoc correrà. En Josep Tugues i en Quimo de Torà  el mateix. Parlen de reestructurar alguns equips. Carai això sembla la "maldición" de la pirámide . Que cony ha passat aquesta nit , teniem un total de 15 participants i ara mateix ja tenim 4 baixes . Això se'n va a la merda...en un plis plas !.

Arribem al poliesportiu de l'Hospitalet. Tot fa patxoca amb banderoles i banners que li donen una caracter de "això va en sèrio". Anem cap a la cua de les inscripcions. Va lenta . Anem fent els diferents passos ben indicats per l'organització:  les autoritzacions , les llicències , l'entrega del dispositiu de cronometratge, del sistema de seguiment gps , el Tracemyway  , ... i com no un embotit Duran que fot molt bona pinta. Que carai cadascú que miri el que més gracia li fa !.

Em fan la foto amb el #hastag del 770 kms ...espero fer-ne un bon grapat , amb els 709 del track em conformo !.

Ara toca la part menys aplaudida per mi d'aquesta edició. Anar a buscar l'aigua i el powerade que ens entreguen al Carrefour del Prat. A quatre quilòmetres d'aqui !. Que hi farem aprofitarem per anar a dinar. Fins les 16h no hem de fer res més i així podem anar a relaxar el cos i la ment. Enguany no vull tornar a anar amb el coet al cul i arribar tard al briefing.

Recollim els packs de les begudes , 16 ampolles de 2 litres d'aigua i 12 powerades de mig litre. No sé per quin motiu els solos i els duos tenim menys beguda. Serà que ja som més masoques de mena ?.

Em ve de cara menjar un al McDonalds que hi ha al costat. Dit i fet . Fem un dinar "romàntic" amb l'Anna , avui sense els nens . Els tiets i la iaia el ha tocat fer-se'n càrrec. Merci !.

Amb temps prudencial decidim tornar a la sortida . Anem al briefing . No pot quedar cap tema al tinter !.

Al arribar ens trobem amb la resta dels calafins. Comentem el tema. Han fet un "cortar y pegar" dels 2 equips de 3 , 1 de 4 , 1 de 2 i els 2 solos hem passat a 2 de 4 , 1 de 2 i un solo. Carai amb aquesta passa . Si ens descuidem ens esguerra tota la Powerade !.

Comença el briefing . Paraules del capo en Juan Porcar , aquell periodista que ens va fer disfrutar de les històries dakarianes ...quan el Dakar , era el Dakar.  Consell tècnics per part d'en Manu Tajada , consells no vinguts de una visió darrera la taula sino de provar "in situ" el recorregut. No deixar lloc a la improvitsació. Molta feina darrera . Això està a punt de començar :


Al sortir i veient la carpa i els cotxes de Shimano vaig a veure si em podrien vendre unes pastilles de fre. El Masafred em va dir que les duia un xic gastades. Sembla un dialeg "para besugos" . No sé si no m'entenen o soc un bitxo raro. Tant costa de dir no tenim recanvis. Encara que no veig tant recargolat mirar de comprar unes pastilles de fre XT . Digue'm raro !.

Falta poc menys d'una hora per començar i l'Anna prefereix marxar abans de que jo comenci. Em canvio , ens despedim i me'n vaig cap a la zona de la sortida on està previst fer la foto de grup de rigor.
Coneixo en Jordi Pereiro , aquest monstre que l'any passat va guanyar. Em diu que vaig massa carregat. Doncs avui no duc la meva càmera ... per no caure en la temptació. He canviat la meva LX-5 per una esportiva tipus goPro. No ho trobo gens còmode , el seu pes em desequilibra el cap. Això quan porti un grapat d'hores ha de ser incòmode de collons !.

En Pereira em demana per l'altre solo que estava previst vingues , en Gerard, Regi . Li comento la jugada . Una llàstima estava a tope de motivació !.

Fem la foto de grup. A veure si hi ha més sort : a la de l'any passat ni m'hi veig !.

Vaig a donar un tomb per no agafar la musculatura en calent. Cadascú fa la seva , rodillos , voltes amunt i avall , massatges , ... o simplement comentar la jugada. Ja es respira aquells minuts on el nervi va per dins !.

A la graella de sortida ens retrobem tots els del Bikecalaf : en Eloi amb la seva 29 , està superprim . Si fa com l'any passat, la foto a Anoeta pot ser terrorífica ; en Ramon Ribalta "Ribi" , diumenge té bodes d'or dels seus pares però li han deixat les primeres etapes ; en JR Muntaner que té ganes de donar-ho tot en aquesta etapa com l'any passat doncs diumenge va a la Marató Anbaso d'Aguilar , cullins i després diran que els homes no poden fer dues coses alhora !.    

Darrers minuts i les conyes es van transformant en serietat. Això està a punt de començar. Megafonia. Darrer minut. Ens desitjem tota la sort del mon . El somni darrera el que hem estat treballant en major o menor mesura està a punt de començar . Sentim el final del compte enrrera i sortim !.

Fem els primers metres amb relativa calma. Ara pots perdre molt . El del meu davant veig que va un corredor amb un enorme mòbil muntat en un suport de tres eixos i gravant . És en Claudi Chaves del Mundo deportivo i ho està retransmitint en streaming . Darrers metres neutralitzats per la polivia local de l'Hospitalet que enguany ens han escortat menys metres que l'any passat que varem fer una llarga passejada neutralitzada.

Sortim ja als camins . Pols , molta pols . Agafar roda però sense capficar-se. Miro d'agafar el meu ritme. No vull arribar a les primeres rampes i trobar-me buit i com l'any passat. Aquesta és una serp molt llarga !.

En Ribi em diu que li agafi la roda . Li dic que vagi tirant que jo soc de llarg recorregut!.

Al cap de poc començo a rodar amb ganes i el torno a atrapar .Ara agafem un bon ritmet tots dos plegats. Recordo aquest mateix tram l'any passat amb en Quimo . Anem bé li dic.

Fem plegats els passos de les rieres. No ens enganxem amb la graveta tant com l'any passat. Anem a un bon ritmet. Ni molt ràpid ni molt lent. No cal cremar-ho tot a les primeres pedalades.

Passem l'emblemàtic pont del diable de Martorell. D'aqui poc aquest rodar ràpid s'acabarà . Ja cal que apurem els darrers trams de plat gran i tota la traca muntada !.

En Ribi em comenta que varen fer un tramet per carretera però en sentit contrari . Arribem al lloc on l'any passat vaig perdre l'estela d'en Quimo , al agafar la carretera cap a Olesa. Aqui l'any passat va començar a ser necessari encendre els llums. Enguany una bona decisió sortir abans. Per mi una gran millora . I no ho dic sols pel fet de que la "noche me confunde...". Sortir del Palau Sant Jordi amb la forta baixada d'asfalt i despres el llarg tram neutralitzat considero que no li aporta res a la prova. Ho sento Colau , però algú ho havia de dir !.

Amb un lleuger perdua de track just al polígon ens arribem als carrers d'Olesa. Recordo la Nocturna de fa uns anys , a finals dels 90's amb rutòmetre quan varem fer uns quants equips calafins i ens varem perdre i anavem donant voltes a Vinya Nova. No hi havia manera d'acabar aquella prova !.

Passem Olesa juntament amb una altre solo que no acaba de portar el tema del track prou be i el veiem dubtant excessivament en alguna cruïlla.

Un tram d'asfalt que al passar pel trencall de la urbanització s'enfila de manera inexorable. Arriba el moment de la veritat. Jo li dic a en Ribi que a partir d'ara la cosa comença a pujar de manera salvatge. A la pantalla el gps podem veure les voltes i revoltes del track . Quina por!.

Com canvia la cosa si no saps on vas com l'any passat o enguany que ja tinc la referència de l'edició anterior , encara que la foscor del 2015 està encara alegrement substituïda per un cel ben despejat. Bones vistes a mesura que ens anem enlairant. Perdo la roda del Ribi al mateix temps que els meus bessons comencen  a donar simptomes de que en qualsevol moment es poden trabar . Es moment d'anar fent , jugant amb el coneixement que tenim cadascu de la nostra maquinaria.

Passem per Collbató , la gent t'engresca ... i algun et menteix amb bones intenció . "vinga que ja queda poc !. I uns c...llns ... que ja ens ho coneixem !.

Enguany el fer aquest tram de dia li dona un plus i em permet veure unes magnifiques vistes que l'any passat em varen passar per alt . Torno a recordar en alguns llocs antigues histories com la nocturna d'Esparreguera de finals dels 90's i el bucle infinit a l'indret de "Vinya Nova".El cap es va distret ...com si no volgués preocupar-se pel que queda...

Abans del darrer tram de pujada a can Maçana , un crit per darrera meu, són un parell de solos. A la sortida ha estat gravant i emitint en streaming . Jo vaig fent la goma amb ells doncs al tindre que tibar de bessons la cosa comença a perillar. Control , paciència i anar fent !.

Abans de la barrera de can Maçana un ciclista que està força pitjor. Està amb doloroses rampes. Sé del que es tracta ...i quin ciclista no ho sap !.


Fem el tramet d'asfalt i els meus dos colegues es passen la cruïlla de llarg. Els foto un crit que reculin.
Al cap de poc els sento al meu darrera amb fortes frenades. Em conec el tram de les sortides en BTT a Montserrat i penso que no cal ser tant agressiu en la conducció. Tal i com deia el meu avi: "la processó és molt llarga ... i el ciri molt curt !".
Anem enganxant alguns ciclistes que van perdent ritme. Fins el creuament amb la carretera de Salelles sembla que baixa però algun tramet et dona sorpreses que et poden deixar clavat com una xinxeta.
Arribem a la carretera on un grapat d'afeccionats ens donen `nims. Aqui mateix recordo que l'any passat vaig recuperar la bateria del MP3 . Que diferent enguany tot plegat . Decididament ha estat un  bon encert avançar l'hora de la sortida. El massís de Montserrat s'ho val . S'ha de viure de dia , ja ens vagarà de fer nit més endavant.

Enfilo el tram de pujada amb ganes ... i sense son !. Tram d'asfalt amb algún cotxe que novament ens anima i arribem a la zona dels plans. Ara tocarà un tramet de baixada . M'equivoco i trio un trencall abans del que toca. A recular i tornem-hi !. D'aqui poc el sol començara a fer figa. Aniria be que arribés a la pista on la velocitat no baixarà tant drasticament amb la falta de lluminària.

Començo a veure llums tant per davant com alguna pel darrera. No estem sols !. El colega de les rampes de can Maçana m'enxampa però a les rampes torno a sentir que es queixa i recula de nou. "Keep calm". Porto una bona velocitat de creuer si tenim en compte que em caldria eliminar aquestes rampes que en qualsevol moment em poden fastiguejar. Necessito fisiocrem o algun similar que tinc a les caixes de l'assistència . Mentalment vaig fent la llista de temes pendents que em cal al punt d'hidratació de Calaf.

Enguany no m'aturo a les antenes a fer fotos nocturnes. De fet he deixat la càmera a casa . O pedalem o correm !. Centrem-nos Ramon,  cony !.

Tram de baixada. Es comença a notar la frescor. Passo el trencall del refugi de Mas d'en Tronc, el trencall de Sant Martí i enfilo la tants cops maleïda pujada dels "Enanitos" . Siguem positius, som a prop de casa i jugo amb avantatge , tot i que fa mesos (12 ?) que no hi passo. Al baixar la trialera de cal Bartomeu m'enlluernen els llums de cara del 4X4 que està il.luminant l'entrada del corriol. Les bones intencions a vegades no són les millors decisions , de totes maneres gràcies.

Aprofito per fer trucada a l'Albert per dir-li on soc i que em preparin material ara que tinc la llista fresca. Quan arranco em torna a atrapar el colega de les rampes. Parlem una mica . Em diu que sols fa dos anys que va amb bici . Caram no s'hi fot per poc !. Em diu que sobretot fa descens. Això es nota i en un plis plas em treu força avantatge. Vaig molt encarcarat. Amb els brevets són molts quilòmetres d'asfalt que et rovellen el sentit de l'equilibri. Em cal més "dirty track"... Aquest cap de setmana en tinc una bona oportunitat de nassos d'equlibrar la balança a la meva manera ...digitalment ...o zero ...o un. Tot o res !.



Entro als Prats de rei i vaig de pet directament a buscar la pujada de cementiri. Em trobo amb el colega de cara. Li dic : "Soc de Calaf... em conec tots els raconets !". Anem pujant plegats. A les rampes més dures es tira enrrera . El vaig guiant sobre el que va quedant. Vinga uns metres i ja a dalt del tot. Ja som als plans de Solanelles. Ara sols queda la rampa de  passat el pont del tren i ja som a la Campa. Això ja fa olor de casa. Toca assaborir l'arribada que la penya ens ha preparat. Enguany força més d'hora i amb molt mes bones sensacions.

Per un calafí arribar a aquest punt pot ser un dels moment més màgics que pot viure . No em cal la màquina de fotos. Al meu record tindre sempre aquesta rebuda. Gràcies Presi per ser l'iniciador de tota aquesta bogeria col.lectiva de la Powerade. Això fa poble i és una sensació meravellosa. Moltes gràcies de  tot cor!.

Em diuen que he entrat en posició 69 .

 Nois gràcies pel missatge subliminal però no estic per numerets , ha estat una coincidència ...!   us ho juro ...no tinc "malos pensamientos"...

Menjo una mica i omplo els bidons i el camelbak. Fins i tot el nostre speaker en Eloi Fonoll intenta fer-me una entrevista. Soc home de poques paraules ... que hi farem !. El temps passa ràpid però l'aturada serà relatiament breu i al cap de 12 minuts torno a estar en peu de guerra.  Ara em toca el tram fins a Balaguer , la meva bestia negra de l'any passat. Aquest tram és l'únic que he fet . En dues ocasions a la primera vaig acabar amb la patilla del canvi trencada i trucant a la familia que canviessin el punt de recollida de Balaguer per Agramunt. La segona fa prop d'un mes quan em varen vindre a buscar a Ponts . "Trigaré unes 4 hores " els dic.Tot control.lat . Crasso error . Quan surto de Calaf surto amb les piles carregades , i no m'estic referint sols al canvi del paquet de bateries per la llum. Ara tinc la pedalada . M'he fotut un Red Bull , aquest brevatge de gust a medicina a veure si em serveix per fer pam i pipa a la maleïda son.


Abans d'arribar a Sant Martí m'atrapa una corredora de l'equip de les fèmines. El seu ritme no té res a veure amb el meu  No cal tindre manies. Matemàtica pura i dura: 709 entre 4 és diferent a 709 entre 1 , no es tracta de ser masclista ... "las Damas primero !".

Enfilem la sortida del poble i veiem com al nostre davant no sols la pista asafaltada comença a guanyar alçada , segurament és la rampa més llarga i dura del tram sino també com al fons comença a llampegar. Merda i jo no he agafat el goretex !. Merda i més merda !
Corono a l'indret de la Guardia i inicio el planejar cap a Pujalt on hi trobo gent que esperen el pas dels ciclistes. A Calaf no m'he enrrecordat de buidar i treure'm les restes dels gels. Aprofito el pas per Farran per fer-ho. Enguany no sé si pel brevatge del toro vermell o per l'espit que duc de moment estic ben despert. Pau i que duri !.

Travesso Sant Ramon , ara el terreny es força favorable, quilòmetres de plans de la segarra en tota la seva expressió. Recordo el pas a l'edició anterior. Aqui ja no sabia ni com em deia. M'adormia. Vaig aturar-me a descansar i clucar els ulls per un moment. Va ser poca estona però al moment en Colell ja em va fotre un truc . A direcció de cursa em "veien" massa estona aturat i li varen ordenar que es poses en contacte amb mi. Sap greu però és una de les coses que m'han agradat d'aquesta cursa. La seguretat per damunt de tot. Són les regles del joc. Aquesta gent sap del que es parla. Qui milor que ells , els pioners en les curses pel desert a casa nostra. Els nostres fars que varen encendre les primeres guspires d'un present plagat d'exits esportius. Tot això no és fruit de la casualitat!. Gràcies Juan Porcar i tot l'equip que tens al darrera per tot plegat!

Pujant a Florejacs m'atrapen una colleta de ciclistes. M'animen per ser un solo. Al sortir del poble erro el cami i veig com se m'escapen. Llàstima anar sol és una opció però a la negra nit sempre és una mala opció.

Esti gairebé arribant a Agramunt , la capital del torró i el cel canvia bruscament i comença a deixar anar amb força tota la pluja . 

Quina passada prop de la Waikiki , amb les seves festes i plenes de jovent . I jo aqui fora moll com un poll. I sense goretex Ole els de Bilbao , bé de les afores, tenim aquesta extranya manera de fer-nos el valent !.

El meu pas per la capital del torró ha estat "un gerro d'aigua freda" i mai millor dit. Vaig xop com un poll la pluja no em deixa veure una merda al meu davant però si la cosa es pot torcer ...tranquil que ho farà!. De sobte el pilot del llum canvia el seu color verd pel vermell. Ospes això no pot ser . M'han canviat la bateria a Calaf . I duren cinc hores i mitja. Malament. A més a més fent cas a la meva previsió amb unes quatre en tenia prou per arribar a la capital de la Noguera. Això pinta en bastos.

Pam de cop la llum s'atura. l'aigua ha degut creuar la bateria i ara estic en mans de la fosca nit , xop i amb un frontal que comença també a fer de les seves. M'aturo a un paller. Aquesta no és la solució miro d'arreglar el tema però no cal ser enginyer electrònic per veure que electricitat i aigua són mals companys. Esperem que el frontal em serveixi per anar seguint.

He parlat de la llei de Murphy ... doncs heus aqui en la seva màxima expressió. Ara el maleït frontal comença a fer pamapallugues , s'encen s'apaga , es posa intermitent. La mare que ho va parir tot !. Maleït tram Calaf-Balaguer això no pot ser possible!. Falten 7 minuts per les quatre de la matinada. Trec el telèfon i envio un WhatsApp a la meva assistència. El missatge és breu : Vaig fatal. Pluja , xop, sense llum davant i el frontal k falla".
No sé si això és el millor missatge per una assistència però ho havia de dir. Soc home de paraula...

No veig ningú que vingui. Amb el frontal a plena potència podria anar fent però això és mal de sant vito . Ara s'apaga ara s'encen , intermitent. No veig res.
De cop m'enxampen una mini colleta de ciclistes. Intento seguir la seva roda però al cap de poc els torno a perdre. En el moment en que perdo la seva roda la foscor fa que els metres caiguin entre ells i jo i em perdo en l'abisme de la nit

Arribem a un corriol i me'ls trobo de cara . No entenc res. Em diuen que no hi ha cap pont per creuar el canal. S'ha variat el traçat respecte l'any passat . Recordo que arribavem al canal tiravem per la seva banda dreta fins a trobar un pontet , el creavem i tornavem per la banda esquerra.

Miro al lloc on el track em marca el punt de continuació . Carai ara si que l'hem feta grossa. Per l'altra costat del canal veig baixar una bicicleta. Li foto un crit . Em respon que tiri amunt fins a trobar el pont. Són un parell de quilòmetres . Abans d'arribar al punt del pontet hem trobo amb un altre ciclista de cara que també va perdut. És un altre solo. Li comento la jugada . La seva llum sembla un regal dels deus. Creuem el ditxós pontet i baixem per l'altra banda. Ens passen un parell de ciclistes. No són solos i el seu ritme és molt més alt que el nostre . Deixem que marxin, però a la cruïlla s'equivoquen . Els fotem un crit. A vegades val més no correr tant i assegurar una mica nois !

Ens tornen a passar. Ara ens deixen enrrera de manera inexorable. Els solos , a excepció de l'amic Pereira ..., hem d'anar a un altre ritme. Qui el va parir a l'amic Jordi!.

Anem fent via, ara recordo que ve un tram de plans on podem augmentar la mitja novament. Arribem a Balaguer. Jo li faig una mica de cicerone i el guio cap a control. Són gairebé dos quarts de sis. Quina passada si em descuido entrem fora de control al més senzill !. Per fi veig a les meves assistències, l'Albert i en Ramon Colell Jr. 

Nois no sabeu com m'alegro de veure'us . Fa un parell d'hores pensava que la cosa s'acabava allà mateix tot. Ara necessito descansar . Els dic que mitja hora i tornem-hi !. Vaig al pavelló i m'estiro als matalassos del rocòdrom. Els meus fills aqui s'ho passarien teta. .. i jo ara mateix també !. A les 6 em sona el despertador. Mandronejo una mica i llavors els de l'organització em diuen que deixen el local tancat però que no passa res que la port s'obre amb el pany de seguretat. Caram no caldrà . Millor serà treure'ns la son de les orelles. Surto del poliesportiu i em canvio els mitjons que porto xops. Em poso crema pel cul . Des que vaig descobrir aquesta marca Elite , poques vegades he tingut problemes allà on l'esquena perd el seu nom. Em donen un rotllo de pernil dolç que endrapo amb celeritat.

Gairebé a tres quarts de set arranco de nou. Al meu davant arranca una autocaravana. Som els darrers de la prova. Em diuen que fa una estona ha arrancat el seu corredor que el podré atrapar en breu.

Pels carrers de Balaguer veig que realment tinc la panxa feta una merda. El Red Bull anirà fantastic per la son però el meu estòmac està trinxat. Caram quin mal moment.

Enfilo pel carrer paral.lel al riu que tantes vegades he fet als brevets. Pujo en direcció a la carretera d'Alfarràs. Tot i el mal moment que acabo de passar enfilo la pujada amb força renovada. El cos humà és increible com deia aquell anunci d' Aquarius. Arribo a la rotonda i començo a veure al meu davant els tobogans que crec que formaran part del paisatge fins el proper punt d'hidratació.

Veig un ciclista al meu davant. Primer dubto si és algun dels treballadors que es veuen per la zona però despres veig que es tracta del colega amb qui ahir vaig arribar a control. Fotem conya amb el tema de les assistències. Jo tinc un parell de xicotots i ell un parell de mosses. Que mal repartit està el mon !. Albert , Ramon , és broma sou collonuts !


 Anem fent via. Aquest tram té gairebé 120 quilòmetres i segons en Gerard Regí que el va fer fa un parell de setmanes , és un continu puja i baixa amb constants tobogans. Anem fent en duo que així es farà més passable la cosa.

El terreny ens va donant pinzellades de que anem apropant-nos al desert però al mateix temps trobem grans extensions de regadiu amb les inconfusibles estructures per regar. Quan portem un parell d'horetes entre Alguaire i Almacelles errem el cami i entrem a una granja. Aprofitem l'error , en per apretar les cales . Jo aprofito per enviar algun missatge als meus , que han passat la nit del lloro. Certament aquesta nit no ha estat tot lo productiva que esperava. I curiosament la son no ha estat el problema !. Malparit de Murphy ! Ja et podies fotre la teva llai allà on et capiga , bandarra !

Anem fent passar l'estona tot xerrant sobre les nostres deries. El geocaching també hi surt. Aquest no podia faltar , ens ha ajudat a coneixer llocs i curiositats que sense l'ajut d'aquest dispostiu electrònic que és el gps mai hauriem descobert.

El bon temps per pedalar ens acompanya doncs gairebé tot el matí el cel està mig encapotat i no surt el sol amb força fins els voltants de migdia quan comença a picar fort . Quan estem arribant a Alcolea de Cinca veiem una bici amb dorsal. Es tracta de la Raquel Rios (dorsal 428) que fa equip de cuatre. No li funciona el gps i l'organització li ha recomanat que ens esperés i s'agregues a nosaltres. Tal dit tal fet. Sortim del poble. Quan ens pregunta a quina hora pensem arribar , jo li responc amb total seguretat que arribarem entre 1 horeta i mitja abans del tancament de control. No serà així em diu.

Caram em torno a mirar el meu rellotge totalment entelat. Merda anem palmats!. Comencem a pujar la mitja apretant per mirar d'arribar al control a temps. En Joseja es queda a les pujades. Jo recordo perfectament el moment de l'any passat a Balaguer arribant tard a control i no el vull tornar a viure. Tibo fort per tal d'intentar arribar a l'hora ... o amb el mínim de retard possible. Mentres hi ha llum hi ha esperança diu el llibre ...no ? Finalment veiem un rètol esperançador , som a la carretera i el rètol marca 4 quilòmetres per arribar a Sarinyena. Això ja ho tenim. Caram trencall a dreta !. Merda que això es complica. De cop el cami es perd i davant meu sols veig una forta baixada mig perduda. Crit de la Raquel : "Per aqui no pot ser , Ramon !".  Doncs el meu gps diu que si , li replico. Al final el gps té la raó . Baixada tècnica  i complicada , no vull saber els que baixaven per aqui de nit com ho feien , i de cop pujada dura i sobtada. Ja ni ho intento damunt la bici. Foto peu a terra i amunt que fa pujada !. Caram hem salvat la torrentera a lo bruto : baixar i pujar pel dret. A dalt de tot tornem a agafar una carretera i amb baixada. Ara ja veiem les primeres cases de Sarinyena al davant. Entro a control amb els crits d'ànim de l'Albert i del Ramon que m'estan esperant.

Passo pel control i els dic que just al darrera meu en venen dos més. Em dieun que ok que ja ho tenen control.lat. Agafo un vas de Coca Cola i m'assec a descansar.

En Rossend Touriñan ve a fer petar la xerrada , em diu que enguany he arribat més lluny. Li dic si ara tinc bones sensacions. El cos ha arribat a aquell punt màgic que es capaç del que sigui. Poc dura l'alegria. Al cap d'uns moments l'altre company del control em diu que quan pugui li doni el tracker. Però que dius ?  No fotis !. Has arribat tard a control són les 13h18 . Hem trucat a direcció i ens havien dit que us donessim 5 minuts de marge. Ho sento !. Caram !. La Powerade s'ha acabat . Una llàstima pensava que enguany si que podia ser. Que hi farem . Encaixada esportiva de mans amb en Rossend. Amb ell hem establert una bonica complicitat i quedem per l'any vinent. Per tossuderia que no quedi 1. Si ja penso en la propera, vol dir que no m'he buidat el suficient. Sap greu...!

Ara toca anar al restaurant Monegros on podrem fer els honors i omplir el diposit amb una cosa més tradicional que les barretes i el puto red bull !.

Seguirem la prova pel mòbil doncs la resta dels colegues de Calaf segueixen en ruta ... i van cami de fer història !.






Powerade non stop series bcn-ss 



2015/08/16

20150816 Paris-Brest-Paris : ... une promenade à vélo !



Són les set del matí , tot just fa sis hores varem arribar de passar un inoblidable segona jornada de turisme a la capital de les llums , on varem poder rematar el dia tot veient l'espectacle que suposa la il.luminació nocturna de la Torre Eiffel . Obro la finestra de l'habitació que dona al parking com ho havia fet unes sis hores abans i ... els meus ulls no poden donar credit al que veuen . O millor al que ja no veuen !. La Thule està buida. M'han pres la bici del portabicis que porto al sostre del cotxe. Siguem positius , l'altre portabicis , el del darrera on hi ha les altres tres bicis està intacte amb les bicis al seu damunt.

El pany no ha estat suficient per que hagin tret la bici tot forçant la mordassa. Un grapat de quilòmetres fets junts , una sèrie de gadgets pel mon randonneur inclús alguns que tot just estrenava per l'ocasió . Tot a prendre pel sac !.

La visita a la gendarmeria d'Elancourt a tocar de l'Espace Saint Quentin ha servit per omplir una sèrie de papers i requisits que sens dubte sols seran un pur tràmit per engruixir les estàdistiques. La meva estimada Cannondale CAAD 7 R2000 s'ha esvaït . Adeu allà on siguis i bona sort !.

Al qui me l'ha pres , no li desitjo mal però espero que amb els calés aconseguits per vendre-la us pugueu comprar unes bones viandes i que per molts anys ho tingueu al ventre ...!

A les 9h tinc l'hora de passar les verificacions administratives i tècniques. No em queda gaire temps. Decideixo agafar la bici de passeig de la meva dona i de moment posar-hi unes enlluernadores llums dels "xinos" que porto pels xics i un llum que duian de recanvi a piles pel darrera.

Més endavant amb més temps ja connectaré la meva vella SON que portava abans a la Cannondale i que enguany després d'una visita reparadora al taller dels holandesos ha passat a la bici de l'Anna amb la futura intenció de tindre la seva bici preparada per fer alguna via verda amb els xics. Per sort duc dins una bossa de plàstic tota la vella instal.lació que m'han fet llum durant els brevets d'enguany : Una Edelux II pel davant i la SON rear  , evidentment pel darrera. Si pel darrera. A mi si que m'han donat pel darrera...!

Em dirigueixo cap el Velòdrom , el nou centre neuràlgic de la prova. Després de varis anys anant al ja llegendari Estadi del Droits Humans enguany hem canviat l'emplaçament cap a aquest nou espai , construit fa ben poc just on abans havia l'entrada del camping que em va acollir a les dues primeres edicions , l'any 1999 amb en Josep Caballol i el 2003 amb en Ramon Colell i en Marcel.lí Bassols.El 2007 ja varem anar d'hotel precisament al mateix de Trappes on avui m'han birlat la bici i el 2011 al de Plaisir.

Una bona cua em fa veure que la gent s'està saltant les hores assignades per l'organització per fer les verificacions. Rebo la trucada d'en Ramon Colell.

Finalment està a punt de començar la seva quarta PBP. No les tenia totes i a més a més tenia el problema del viatge fins aqui doncs jo marxava una setmana abans.

Han arribat després d'un nocturna escapada amb tots els membres de la "grupetta"de la Bonavista. Es troben ja a l'interior acabant de recollir els maillots i la resta de la paperassa.

Intent fallid d'agafar un parell de bidons , sols m'en toca un m'avisa el xicot encarregat del bidons, carai al veure'n de grans i de petits ...n'he agafat un de cada!.
Passo a la cua on et posen una enganxina a la bici i et miren que les llums cumpleixin amb la seva funció. Avui els llums leds han facilitat aquesta feina i tota la mandanga d'haver de dur una caixeta amb bombetes de recanvi ha quedat en un divertida anecdota del passat.

Entro al Velodrom, com sempre trobo espectaculars les fortes rampes de les peraltades corbes. S'han de tindre molt ben posats per passar-hi , tot i que alguns colegues com en Jose Carlos Cruz més avessats a aquest tipus de ciclisme no ho vegin tant dificil. Suposo que una bona trajectoria de pistard són acreditacions suficients !.

Recullo el meu dossier complet amb el carnet , la puça electrònica , dorsals, tota la paperassa !.

Llavors em trobo amb els colegues de Manresa. Els comento com ha anat el tema del robatori. En Pere em diu que ja hi estan familiaritzats , de fet amb en Manel Arrufat ens uneix unes situacions similars quan li varen prendre la bici abans de començar la LEL fara cosa d'uns anys. Que hi farem !.

No tinc gaire temps més a perdre . Em cal tunejar la bici i mirar de que la pugui posar el màxim a la meva mida. Anem a Coignières a un centre Decathlon i comencem l'operació de canvi d'imatge , o com transformar la bici de passeig en ...quelcom una mica més randonneur.

Primer els pneumàtics, cal canviar els pneumàtics mixtes de fora pista per uns d'asfalt i més estrets ,dubto entre uns btwin i uns un xic més amplets , uns Vittoria 26x1.50 , però les lletres en blanc llampant amb la paraula "Randonneur" em captiven....Aquests són els meus !.

El tema ciclo el tenim "resolt" encara que la mida de 26" amb un curt desarrollo de 7 velocitats amb un 14-34 al darrera i un 48-38-28 al davant no podre dur una bona velocitat punta ... Tocará fer (ciclo)turisme per la Bretagne...!

No trobo pedals Time i em decideixo per uns econòmics Look que montaré a les meves velles sabates. Les meves llampants sabatilles taronjes cantarien massa amb aquest lock "retro". Siguem una mica discrets. Com m'ha dit l'amic Pere Simó , que malauradament finalment no ha pogut vindre , llàstima de no estar de suficient humor com per disfressar-me i fer-ho una mica més friki tot plegat .

I finalment el punt més xungo , la diferència de talla. Busco una tija del sillin el més llarga possible. Al Decathlon sols aconsegueixo una de 330m que no acaben de fer estirar els meus genolls. Carai això serà complicat!.
Més tard a la botiga del centre de St.Quentin trobaré una tija de 350mm que combinaré amb una tija de menys diametre que posaré a l'interior per fer tope i donar una mica de rigidessa evitant que es doblegui. Diuen que la mida no importa però aqui uns milimetres són vitals ...!

Remato la feina amb un Selle Italia a la punta que té la forma el més semblant al meu vell i acostumat Flite Trans Am. Esperem que no em doni per allà on no sona !.

Amb l'ajut dels nens i transformat la desgràcia del robatori en un motiu per fer mecànica popular els animo a que m'ajudin i així s'ho passin una mica més distrets tot aprenent una mica de "mecànica".



Tinc en ment la corredora Sophie Matter que a la darrera edició va pàrticipar amb una bicicleta de passeig. La seva categoria però està molt per sobre de la meva . Recordem que ella va fer unes 59h27 el 2003 i jo en aquella edició em vaig quedar en uns discrets 76h38. Si ella l'any passat va trigar gairebé 88h amb la seva bici de passeig, jo amb la de la meva dona ho tinc realment cru. La bici no és ni de lluny de la meva talla, les rodes de 26 i uns curts desarrollos ...
Sophie Matter a la PBP 2011

Però deixem de fer de planyideres i com deia l'amic Uró "Pit i cullons" i si la bici no dona la talla ...l'haurem de donar nosaltres !.

Anirem plegats com un paraigues però com diria el mediàtic Victor Sanjuan  "pels meus cull... que arribaré a Brest ... i tornaré !".

Ara amb més calma a l'hotel acabaré de tot muntant el cablejat de la dinamo i la llum del darrera.

Per això ha de servir una carrera d'enginyeria per acabar fotent quatre brides mal posades i un precari encintat amb cinta cel.lo que em deixen els catxondos de la Penya. Com ens hem de veure !.

Canvi en el plantejament. Al no dur el carregador ewerk ni la més recent adquisició la Busch Muller que ja duia carregador de mòbils integrat , m'emporto un bon arsenal de "bateries biberó" per anar carregant el mòbil.

El meu gps Garmin el deixo a l'hotel. No el podria carregar i a més a més tinc problemes amb el connector USB que està rovellat. Carai amb aquests de Garmin però que la gent sols surt amb el solet. I quan plou no surt o que ?.

Faig un parell de taladres al plàstic del suport de la bossa Ortlieb per poder passar unes brides que em permetin fixar la bossa al manillar i poder-la treure amb una certa facilitat.

El meu kit "fast randonneur" finalitzarà amb la bossa del darrera . Per sort aquesta bici ja porta un bon portamantes de sèrie. Novament llàstima de la nova Thule , l'havia comprat després de la Fletxa però no l'havia muntat fins uns dies abans de vindre aqui. Ni temps a estrenar-la !. Fills de ...!.

Avui dinar , de cumple amb la family a un lloc on a ells els agradarà , deixant a part el sempietern recurs del McDonalds , preparo l'equipament i faig una migdiadeta fins a l'hora de la sortida.

Arribo al Velòdrom just un parell de minuts abans de les 18h quan donen la sortida al primer dels grups de 90h . Hi deuen estar en Pep Martí  i en Pepe Castillo, els altres dos calafins que s'estrenen en aquesta prova. Jo vaig una mica amb el coet al cul , molta cua a l'entrar . Estic entremig de dorsals més alts que el meu i a les 18h15 he de sortir. Quins nervis !. Per sort arribo a la graella de la K . Salutacions a alguns dels meus colegues amb qui comparteixo minut de sortida, en Anselmo Mur , en Carlos Gella , en Josep Cabanas i en Marc Suñe. Ens desitjem tota la sort del mon.

Pujem fins el davant de l'arc , per megafonia estan caldejant l'ambient , uns minuts breus però intensos i finalment amb força soroll i ambient festiu comença la PBP'2015...Per mi comença una bona passejada !


CONTINUARÀ

2015/05/03

20150502 BRM400 La Fuliola. Seguim pedalant !

Sense gaire temps per refer-nos som de nou a la sortida d'un altre brevet. Avui a la Fuliola , toca el BRM400 que ens ha de portar per les llunyanes terres del Matarranya.

A la sortida i sense temps per haver provat la bici , me n'adono que no només porto els cables de la dinamo desconnectats , sinó que duc la roda girada. Ahir al descarregar la bici del cotxe del Colell la vaig deixar de qualsevol manera. Aturada per girar la roda no sigui cas que a més a més la dugui fluixa i la liem "parda". Per sort l'amic Pere Simon com a bon samarità s'atura per fer-me llum i ajudar-me a reincorporar-me al pilot.

Reemprenem la ruta i ens tornem a enganxar a la cua del pilot que anem de pet per camins rurals cap a Vilanova de Bellpuig.

Avui tota la grupeta de la Bonavista , amb en Pere Martí al capdavant , que porta la "ràpida". La pata negra. Em costa no veure la ja clàssica imatge d'en Pere amb la Treck amb la sempieterna bossa Alpina vermella a un costat.

Ahir estaven fent les funcions de control del seu brevet i avui toca pedalar per mirar de tindre les homologacions tant bon punt donin el tret de sortida a les inscripcions de la PBP.

Passem les Borges Blanques i comencem a pujar cap a Castelldans tot veient com el sol ja treu el nas de manera tímida , però demostrant que avui els hi fotarà de valent.

Aquest tram fins a la Granadella , amb en Colell el coneixem com "les punxes". Si mal no recordo són 7 les punxes que hi trobem. Algunes se'ns han arribat a fer llargues de debó en alguna ocasió, sobretot en un clàssic de la penya , el brevet 600 tot retornant de Flix cap a la càpital bagenca.

Abans d'Albagès em retrobo amb en Pedro Gomez , amb qui vaig compartir quilòmetres al BRM200 de la Fuliola.

El seu germà Rafa ens deixa a tots un xic desorientats. Sense rastrals i amb vambes de muntanya. Ole , ole tu ! .

Per cert la seva una clàssica ...encara que segons em comenten a la Pedals de clip li varen dir que per la propera edició haurà de tornar als cables per fora...com abans !.Massa modernitat !.

La darrera rampa abans d'arribar a la Granadella amb els molins que ja veiem enormes ens serveixen per confirmar que ja hem a arribat al control. Ja teniem una mica de gana ...

Aprofitem l'aturada per fer una mossegada i treure'm roba. Avui fotarà calor. A l'hora que som i ja comença a pintar maneres!.

Ens incorporem a la ruta i comencem a baixar en direcció a Flix. Tot i no ser el meu terreny , m'ho passo pipa baixant.

En aquest sentit sols recordo haver-hi baixat un cop fa molts anys en motiu dels Radis de Catalunya de la Bonavista.

Al entrar a Flix engrandim el grupet amb en Santy Leon , en Josep Maria Pujol i en Pere Arenes.

Amb ells anem fent via per encarar la pujada de la Faterella. Carai quina pujada !.

Com Quixots amb els gegantins molins reptant-nos des de dalt del turó anem fent amb més pena que gloria. Sembla que ens arrosseguem. Quina calorada que està caient. A mitja pujada ens retrobem amb la colleta de la Bonavista que han aprofitat unes ombres per fer una aturadeta reparadora.

Quan arribem a dalt de tot passem a la Terra Alta, ja m'ho semblava , ja ... carai quina pujada! Lleugerada baixada i encarem amb la imatge de la Faterella al fons. Amb un dels dos germans , en Rafa , el dels rastrals entrem a la població i anem a parar al bar de la piscina que està obert.

Ens retrobem amb les primeres unitats de la Bonavista en Sunyer i en Fons que ja estan fent el trago.

Segellem i aprofitem l'ombreta per fer una mossegada i refrescar-nos que ja ens toca.

Mentres estem fent el trago comencem a sentir soroll. Un seguit de carruatges estan baixant de la part alta del poble i es dirigueixen cap una ermita. Podrem disfrutar d'un espectacles gratuit , la Romeria de Sant Francisco.

Reemprenem la marxa tot acabant de pujar cap a la rotonda de l'entrada al poble on ens retrobem amb el segon dels germasns . Ara toca una mica de pla i baixada amb les excel.lents vistes de tot el parc eòlic al nostre davant.

Des de la part del darrera del grupet puc començar a veure , una curiosa imatge . De cop cadascú comença a fer el seu propi ritual . Un que treu el peu i fa estiraments, l'altre que gira el cos , l'altre que estira els braços. Cadascú té la seva manera i les seves manies per mirar de fer més suaus els quilòmetres que poc a poc van carregant els nostres cossos.

Passem la població de Gandesa , Bot i ens enfilem cap a Horta de Sant Joan , on arribem amb una calorada de mil dimonis.

Ens aturem a la plaça del poble i després de refrescar-nos a la font entrem a la botigueta que hi ha al racó.

És d'aquelles botiguetes entranyables , on hi trobes gairebé de tot, això si amb una frescor excessiva que fins i tot ens podria donar problemes al tornar a pedalar. Maleïts aires condicionats !.

Amb tota la colla de la Penya retornem a la nostra feina: pedalar cap a Valderobres. Deixem la Terra Alta amb belles estampes com ara la Muntanya de Santa Barbara , però molt especialment colpidora la visió espectacular de les Roques de Benet. Al cap de poc entrem al Matarranya. Quina terra de contrastos !.

 Arribem a Vallderobres a l'hora de dinar. Carai quina flaire que puc sentir. Amb la grupeta de la Bonavista creuem el pont de ferro i travessem tota la població fins anar a la benzinera.

Segellem i omplim bidons. Ells tenen intenció de menjar més endavant. Jo estic dubtós. si algú fa parada de plat fondo m'hi apunto.

No hi ha sort . En Pere Simon em diu que ell menja el que du a sobre. Jo també faig el mateix amb uns entrepanets que porto al damunt. Sortim una mica més tard seguint l'estela de la grupeta , però si la cosa no s'enfila de manera exagerada ens serà molt dificil d'atrapar-los.

La ruta va seguint el curs del riu i es de bon fer amb una bona amplada.

A l'indret de La Fresneda trencall a dreta. Carai aquest és dels perdedors. Si ens descuidem ens el passem de llarg.

Carai aqui enganxem una carretereta que sembla treta dels anys 60. Ara si que puc dir allò de "Teruel tambien existe..." Terreny trencat plagat de recargolades oliveres centenaries amb aquells colors típics del Matarranya que anirem seguint.

Creuem una vella coneguda d'aquell inoblidable BRM400 del Pla de fa tres anys , la carretera de Calaceite , on vaig estar una bona estona sommiant amb el famós pernil de Terol ...

Continuem en direcció a Maella. El grupet ha crescut doncs ens han enxampat en Josep Maria Pujol , en Pere Arenas i en Santy Leon. Amb ells anirem planejant fins a Maella on tenim ubicat el següent control.

Anem a segellar a la benzinera de la sortida...sembla que tenim una obsessió per repostar !

Allà ens retrobem amb la colleta de la Penya que està menjant.

La forta olor de gasoil degut a que hi ha un petit vessament fa impossible menjar a fora. Entrem a dins al bar . Jo li demano al responsable de la caixa si em pot deixar endollar uns minuts el telèfon mentres estic menjant. Em diu que no és l'amo (?)  i que no ho pot fer. Carai quin paio !. El ewerk em funciona correctamentr però el connector que duc està una mica rovellat i fa mal contacte no acabant de carregar el mòbil ni el gps.

Som a meitat de recorregut aproximadament. Aqui faig una bona aturadeta abans de proseguir la ruta.
Els de la Bonavista retornen a la ruta uns minuts abans que jo que al final surto sol, encara que serà per poca estona doncs al cap d'una estona ens reagrupem amb en Josep Maria Pujol, en Pere Arenas i en Santy Leon.
El recorregut és una mica trencacames amb continus repetxons però ara mateix el cos sembla en aquell estat de gràcia que aguanta el que sigui... i que duri !.

Amb un bon promig ens arribem a dalt del Turó que hi en front del pantà de Mequinenza. Carai quina vista !. Un dels punts curiosos de la ruta d'avui . Impressionant !. Quina baixada que ens espera !. Una disfrutada fins arribar al pont .

Queden pocs metres i arribem a Mequinenza. Ens aturem a l'Hotel . Aqui varem fer parada i fonda amb en Jordi Valls i en Jose Carlos "Biela" Cruz al BRM600 del 2012. La xafogor d'avui ha fet estralls i el bar està literalment pres per les tropes ciclistes del brevet. Coincidim els de la Penya, la colleta que arribem , en Francesc Porta i al cap d'una estona també arriba en Pere Simon. Això sembla el camarot dels germans Marx !.

Poc a poc van desfilant tots i jo que sempre m'entretinc més del compte al final quedo sol. Carai sols queden un parell de bicis a part de la meva.

Li pregunto a en Francesc Porta . Em diu que l'altra bici és d'un xicot d'Igualada que té problemes intestinals i que es retira aqui. Jo faig el gest d'esperar-lo però em diu que ell va fent sol. Bé doncs jo també ho hauré de fer en solitari. Som-hi !. Tiro cap a la Granja d'Escarp. Al mig del pont hi ha una parella de ciclistes que van fent fotos. o potser busquen el tresor... que encara no he trobat !.

Abans d'arribar al trencall de la Granja em passen els dos ciclistes . Carai quin ritmet que porten , es nota que van més frescos que jo !.

Trenco pel cami rural que mena cap a Fraga i de nou em trobo amb els dos ciclistes aturats i que tornen a fer fotos . Els disparo la pregunta a discreció : que busqueu alguna cosa?. Em diuen que no . Amb aquesta pregunta un geocatxer hauria de donar un senyal de complicitat. Llàstima , fotien tota la pinta de geocatxers, però a vegades les aparences , enganyen !.

Jo si que soc geocatxer , i tot i que enguany he decidit que o es pedala o es busquen tresors, avui és un dia especial. Resulta que avui es cel.lebren els 15 anys d'aquesta bogeria que s'anomena geocaching i tothom que avui o demà en trobi un rebra una medalla virtual. Som-hi a l'entrada a Fraga en sé d'un que fa poc es va quedar proper. Al parking de la macro discoteca Florida 135. Diuen que la ocasión la pintan calva "  


Dit i fet ! . La cosa és ràpida a aquestes hores l'esplanada es gairebé buida . Potser a una altra hora això seria un bullider de gent però ara està gairebé desert. Localitzo el lloc i bastant ràpidament trobo l'amagatall. Bingo ! anem per tornar a la ruta. Gairebé ha estat un drive-in !.

Des d'aquest punt travessar Fraga en direcció a Zaidin és ràpid, sols un parell de creuaments i ja soc a la sortida de la població.

El sol ja està baix i d'aqui a poca estona la cosa serà qüestió de llum.

Toca fer un tramet dels lletjos, amb trànsit que passa a força velocitat i algun gamarús que surt ara a donar l'espectacle. La mare que els va parir si tingués un radar em forraria amb aquesta colla de mamats inconscients i prepotents!.

Arribo al primer trencall de Zaidin. Recordo que el poble quedava lluny de la rotonda de dalt i decideixo seguir fins els següent trencall doncs em cal passar pel bell mig del poble per segellar el carnet.

Carai amb el poble està enfilat dalt del turó .  Deurien tindre por dels aigüats ... o de les crescudes del Cinca !.

Vaig cap el carrer central i veig amb sorpresa meva la bici d'en Porta al davant del bar . Carai per on ha passat aquest home !. Segello , faig un trago i menjo un plàtan per continuar la ruta de manera decent. Veig en Jordi Sunyer que comença a pedalar. Li pregunto per la resta de la grupeta on estan. Em diu que a un bareto més avall fent una mica de sopar , però que ell gairebé es mareja de calorada que hi fotia i ha decidit sortir a prendre la fresca i continuar pedalant a ritme baix.

Jo decidexo enfilar les llargues rectes fins a Tamarite on tenim el proper control. Ara ja es ben fosc i d'aqui poc començaran a vindre les pors de la nit.

El ritmet que port al començament es comença a anar en orri i poc a poc vaig acabant fent un pedalar lent i desfondat. Ja hi som . Merda de son !.

Arribo a Tamarite. Aqui la gent de la Fuliola han posat un control "secret" que en principi no hi era doncs es podia fer un "too tieso" i llimar alguns quilòmetres. Al capdemunt del repetxo veig el cotxe i les dues voluntaries que esperen la nostra arribada.Merci per la vostra ajuda i paciència!.

Quan estic fent petar la xerrada arriba en Francesc Porta. Amb ell prosegueixo la ruta . Ara toca la carretera fins Alfarràs . Llàstima no fer-ho de dia . Fa un parell d'anys hi varem vindre amb la family a veue de prop les curioses formacions rocoses que hi ha . Un espectacle !. Ah i abans haviem anat a fer una pizza per treure el mal gust d'aquell memorable BRM600 del 2011 que ens varem fotre una pizza a cop de pito!.

Travessem el canal d'Aragó i així passem de nou a Catalunya. Ara lleugera baixada i arribem a Alfarràs. En Porta vol sopar alguna cosa consistent i diu d'entrar a algun lloc. Malament rai , a aquesta hora ja gairebé tot està xapat. Sols queda obert el Kebab "La Paloma" de la cantonada de la rotonda. Entrem a demanar però no els queda gairebé res. Amb el que tenen li fan una mica de "tente-en-pie" .
Sortim a fora a estirar les cames i llavors arriba la grupeta de las Bonavista . Carai quina trinxadissa . Anem arrosegant-nos per terra com una colla de cucs ! Carai amb la caloreta avui ha fet de les seves!.

Reemprenem la ruta direcció Balaguer on decidim fer un reparador cafetonet que ens posi les piles per afrontar els darrers 30 i pico quilòmetres que ens queden. Al bar de costat de la benzinera ens animen. Ja gairebé som uns incondicionals d'aquest lloc on hi hem anat a parat en incomptables ocasions. Resulta xocant que els ciclistes ens aturem a les benzineres , però a segons quines hores és l'unic oasis de vida que podem trobar .

Un cop refets una mica tornem a lo nostre el pedalar , ara fins a Agramunt. Passem per la variant de La Sentiu de Sió. Poc a poc el grupet es trenca a les pujades. Finalment arribem a Agramunt en solitari amb en Porta que em diu de provar sort a segellar a un altre lloc i no pas al Blanc i Negre que ens obligaria a fer una mica de volteta turística. Bingo el bar que hi ha just al davant de la rotonda de la carretera d'Almenara està obert. Quan hi entrem , una veu amiga ens pregunta com anem. és en Jordi Paris, un vell conegut dels brevets. Ens varem coneixer al BRM300 de La Pobla del 2012. Segellem , faig el trago i continuem la nostra ruta.

Ara sols ens queda el suau collet d'Almenara , que a la que ens donem compte ja hi som dalt i baixada cap a .La Fuliola.

El canvi d'asfalt per un de força trencat al baixar no ens impedeix seguir donant fort als pedals i arribar a la Fuliola i així concloure la sèrie de brevets organitzada per l'Ateneu popular de la Fuliola d'enguany. Bons recorreguts, exigents , però amb uns paratges que a mi personalment m'han deixat bocabadat.

Nois , copiant la frase d'un molt conegut programa de la tele us he de dir que "gent de la Fuliola , sou molt bona gent !".

Fotos Picasa                        Resultats     Homologacions