2015/04/12

20150411BRM300 La Fuliola ...Puños fuera !

Torna a tocar anar a veure als companys de la Fuliola. Des de mitja setmana que tinc un costipat de nassos.Avui tocarà arrossegar-se una bona estona ...!

Sortim en direcció a Bellpuig i anem fent els quilòmetres tots en grup ...fins i tot massa junts.

En alguna ocasió tirem pel dret a algun trencall . Ens toca recular i donar mitja volta barrejant les posicions del grupet.

Ens comença a clarejar abans d'arribar a Verdú. Passem pel bell mig de la capital de la ceràmica negre . Ara toca un tramet de tranquil.les carreteres que anem fent amb tot el grupet de la Bonavista capitanejats pel seu "capo" en Pere Martí.

Algun tram feia forces anys que no hi passava. Tant a prop , ja se sap !.

Finalment arribem a la "vella" coneguda carretera de Vallfogona a Santa Coloma. Sembla que darrerament li tenim el dit posat a l'ull ...


Quan la carretera pica cap amunt el grup es trenca una mica i faig els darrers quilòmetres sol, ...jo i el meu costipat!

Baixada ràpida cap a Santa Coloma. Erro al no tirar recte cap el centre i faig una mica de volta per anar a buscar el trencall de la carretera cap a la Llacuna.Resultat, al trencall coincideixo de cara amb les primeres unitats de la Penya que "m'han pres la cartera". No n'aprendrem mai...!

Quan torna a picar cap amunt em torno a quedar sol. Bé en un primer instant en Fons "l'holandès volador" , que com cada any està fort com una mula, però se li peta el cable del desviador i es queda a esperar la resta de la grupeta.

El paisatge ens dona unes curioses imatges , quan de cop trobem uns bancs de boira baixa que ens tapen el sol que timidament vol sortir.

Just abans d'arribar al trencall dels quatre camins fem una colleta amb en Josep Caserres,l'Alex "Dexter"  de Tarragona, en Fernando Ferrer i un parell de ciclistes més amb qui vaig fent la curteta pujada cap a la Llacuna.

Travessem la Llacuna i continuem pujant. Mentres la cosa puja puc anar seguint la roda amb més o menys facilitat  però a la baixada em quedo enrrera. Sort que en aquest terreny l'Isaac m'ajuda ...

Arribo a la benzinera de Sant Marti Sarroca aqui toca segellar. És el primer control.

Trobo els ciclistes que acaben de segellar fent un mos a peu dret. Jo segello el meu carnet i també començo a menjar alguna cosa. Vaig pedalant tot tirant direcció Pontons. Em passen un parell de ciclistes. El meu ritme és d'anar fent. He posat el mode "turistic" al canvi...!

Passat Torrelles de Foix se m'ajunta en Fernando Ferrer, el ciclista amb qui abans hem coronat la Llacuna junts.

Tot i avisar-lo que el meu ritme serà molt lent anem fent milles i xerrameca amb varis nexes en comú com el geocaching , Castelló de la Plana , la bicicleta de llarga distància, ...

Ell és un nouvingut en el tema del randonneur però el seu curriculum comença a fer tremolar. Em fa preguntes sobre els gadgets que duc a la bici , especialment la dinamo. Evidentment per mi és la millor opció per fer quilometrades com les que fem i no tindre que anar pensant en carregar bateries ni res de tot això. Per un deixat com jo que arribo a casa i abandono la bici a un racó fins el proper brevet , aquesta és la millor opció. Amb les bateries sempre aniria amb l'ai al cor .


Al cap d'una estona tinc un moment de pànic per un brevetero. La perdua del carnet de ruta. No me n'adono i de cop al treure un plàtan de la butxaca em cau el carnet de ruta que duc a l'armilla a la carretera.

Sort que en Fernando ha vist de reull que em saltava alguna cosa groga de l'armilla.

Reculem i alli està! . Al mig de la carretera . Em venen en ment una parell d'ocasions com la d'en Miquel  Romagosa , el nostre particular capità i xerraire capità Haddock , amb qui per cert enguany encara no hem coincidit en cap brevet. Per sort tot queda en no res, carnet de nou a la butxaca.

Quan estem aturats recollint el carnet ens atrapen una bona colla de ciclistes , entre ells la colleta d'en Jordi Valls, . Aprofito els repetxons on en Jaume Asensio va més tou per anar a cua d'aquest grupet , amb ells si els puc seguir aniré bé.

Coronem el coll de la Torreta . Ara ve un bon tram de baixada en direcció a Santes Creus.
Veig pel mirallet retrovisor un cotxe dels mossos ens va seguint a una certa distància des de fa una bona estona. Carai ara no aniré a fer fotos. A veure si em paren per conducció temeraria... o per fer fotos inapropiades!.

Passat Santes Creus hauriem de girar a esquerra i pujar per Vilarodona però tota la colla gira cap a la dreta. En Vazquez Roa també veu que ens desviem del track i comença a preguntar.

Jo li pregunto a en Jordi i em diu: "Traquil que avui passarem per un lloc que t'agradarà ".

Ep!, em sembla que ja sé per on van els "tirus"...

Efectivament passem el Pont d'Armentera , fem la pujadeta que hi ha a la sortida del poble i al trencall del Mas del Plata trenquem a dreta cap a l'urbanització.

I al mig d'una plaça ens retrobem amb un dels idols de la meva infantesa : Mazinger Z. Repintat de fa poc té més bona pinta que ara fa 6 anys quan el varem descobrir amb la familia tot fent geocaching.

Realment és espectacular . El lloc s'ha convertit en un centre de peregrinació , un altar al "frikisme" de moteros , ciclistes , excursionistes , i curiosos en general que volen fer-se una foto davant aquesta monumental curiositat.

Gràcies Jordi , tot un detall el fer-nos passar per aqui !.

Fem una (o varies)  fotos de grup , aprofitant la bona voluntat d'un xicot que hi havia a la zona zero i reemprenem la ruta tot seguint per les estretes pistes rurals asfaltades cap a Cabra del Camp.

Al poc de pedalar , punxada d'en Pere Arenas . Ens reparteixen les tasques i una colla continua per anar cap el control de Barberà de la Conca i la resta ajuden a reparar la punxada. Caram gairebé passem de la modalitat randonneur a l'audax...!

La parada al control de Conca és ràpida peró jo m'entretinc anant al lavabo i quan surto ja han marxat tots.

Em toca fer uns quilòmetres de recuperació dels metres perduts. A l'indret de Montblanc amb les rampetes de l'autopista els puc caçar de nou.

Ara toca fer un petit tramet per la sempre concorreguda carretera de Reus , encara que al cap de pocs metres trenquem cap a la Riba.Torna la pau...!

La colleta amb la que vaig de cop fan un gir sobtat cap a l'esquerra i es foten dins el pavelló.

Carai aquesta la tenien ben amagada. Al restaurant ja ens tenen la taula mig parada : es nota que aquesta gent sap com perdre el mínim temps possible. Fem uns macarrons standard.

El meu colega de ruta fins ara , en Fernando em diu que ell farà un entrepà i continuarà , doncs si s'atura més estona es refredarà i després ho pagaria car. Jo m'apunto a entaularme bé. Vinga salut... i fins una altra , o fins Paris !.


Acabem el dinar i just quan anem per sortir comencen a passar els integrants de la grupetta de la Bonavista. Amb ells anirem fins la Riba. Just quan entrem al poble ens trobem al nostre amfitrió del brevet en Ferran Pane que ja surt de fitxar.

Segellem no sense fer una mica d'espectacle gratuït per als visitants del poble al veure entrar de cop una munió de ciclistes espitosos de buscar un segell i continuar pedalant.

I ara si que toca pedalar cara amunt. Tenim la pujada reina de la jornada, la pujada fins a Prades.

Comencem a pujar tots en grupet força nombrós però les rampes el van desgranant poc a poc.

Espectacular el recorregut és dels que et deixen un bon regust tot i la duresa de les rampes. I si parlem de rampes no cal dir que quan sento el crit de "Mortirolo, Mortirolo...!" no dubto en si convé posar tota l'artilleria que duc a sobre.

No caldrà però els pocs metres són capaços de tornar-te a la realitat quedant totalment trabat damunt la bici.

L'Anselmo m'atrapa. Enguany està fortot , hem coincidit en varis brevets i s'ha pres en serio . Sembla que està motivat i va seguint les passes del seu equip , el Barça. Imparable !.

Intercaviem opinions amb en Xavier Massó , la seva bici , una Genesis "Croix de fer" fa estona que li estic mirant els detalls. Li pregunto si es tracta d'un model de BTT tunejat o es tracta d'un bici de cicloturisme.

Efectivament és una eina preparada per fotre quilòmetres carregada. Duu uns frens de disc. Parlem sobre el tema , jo no acabo de comprendre el perquè es trigui tant a fer entrar aquesta opció al món de la bici de carretera. La de problemes que ens varem eliminar quan a la BTT hi varem passar . Temps al temps ,...però potser la bici de carretera s'ha de posar les piles. Bé des de mitjans dels 80's que totes les innovacions venen de la germana petita , la BTT . Sinó encara aniriem amb rastrals i les manetes de canvi al quadre !.

També faig petar la xerrada amb en Santi Leon. Està espitós per anar a Paris.Encara recordo la seva crònica sobre l'arros bullit.

Potser hi poso massa enfasi en la PBP i algú s'emportarà una decepció però és molt dificil reproduïr aqui l'ambient que es viu a França. Allà la bicicleta, la petita reina com ells l'anomenen és viu d'una manera diferent. Escenes com la de tota una familia sencera fent un petit avituallament al davant de casa seva i donant quelcom , ja sigui cafè , pastes o aigua als ciclistes sense demanar res a canvi sols pel fet de veure un somriure o una paraula d'agraïment et fan entendre que per a ells aquesta prova és una autèntica festa. Jo no he vist a cap prova feta a casa nostra aquesta entrega per part del públic.

Amb aquest petit grupet tot distreient-nos amb la xerrameca anirem pedalant fins a Prades.

Al arribar a la Vila vermella , ells esperen a la resta de la grupeta. Jo deideixo continuar tinc ganes de fer un trago però ara que tenim el cos en moviment crec que serà millor continuar fins a Ulldemolins on cal segellar i fer les dues coses al mateix temps. A més a més ara toca baixada.

Vaig fent via i en poc més de vint minuts em planto a Ulldemolins . M'aturo al camping . Al arribar l'Anselmo m'indica que m'arribi a la caseta del camping. El seu responsable s'interesa per la nostra particular lluita contra nosaltres mateixos i el comptaquilòmetres. Quan els expliques d'on vas i a on vas no acaben d'asimilar el tema dels quilòmetres i les distàncies, No m'extranya , a nosaltres molts cops també ens costa.

Al bar compartim taula amb en Fons i en Jordi Sunyer , una avançada de la grupetta de la Bonavista. Merci Jordi per la foto. Els meus nens ja poden veure al seu pare , sempre em pregunten al veure les fotos , I tu papa no hi anaves amb bici ?.

Al cap de poc arriba una altre integrant de la grupetta , en Manel Calderó que també es prepara un dels "mejunjes" per recuperar les forces perdudes.

En Pere Simon i l'Anselmo es reincorporen a la ruta. Jo encara estaré una estona, però millor no deixar refredar massa la maquinària...!


Truco a la meva dona . He començat a rebre missatges al mòbil que m'han deixat una bona estona ben distret. No tenia cobertura i no entenia que estava passant. Avui feien una sortida dels Escoltes i han tingut algun problema tant de cansament com una caiguda sense conseqüències però que ha fet modificar tots els plans fets i donant peu a algun malentés al fer el retorn a les cases.
Carai i jo perdut per aquestes muntanyes ... !.


Arriba en Ferran Pané, el "culpable" d'aquest brevet. Avui és el seu aniversari. 70 tacos. Carai ja voldria jo arribar a la seva edat amb aquesta classe i celebrant-ho així !.

Sortim junts em diu que no porta llum doncs creia que arribariem una mica abans.

Cap problema anirem junts Jo li ofereixo el meu frontal , però ell diu que si anem junts ja farà amb la meva llum.

Pujem les Crestes de la Llena. Ell amb dos... plats . Olé !

Ara toca una mica de plans fins Juneda. Passem pel bell mig del poble . Aqui la varem liar amb en Colell al brevet nocturn de l'any passat de la Penya.  

Ara toca acabar de fer alguna de les "punxes" com anomenem amb en Ramon aquest tramet , passar l'Albages i arribar a Castelldans.

M'aturo a inflar la meva roda del davant que perd una mica . Intento seguir a veure si ens podem estalviar el canviar la cambra. Sembla que és un petit poro. A veure si dura !.

Puc veure de lluny les obres de la presa que s'està fent a l'indret de Cervià. En Ferran em diu que l'any que ve em prepari que segurament en algun brevet hi tirarem. Des d'aqui foten tremolar les rampes que s'hi veuen. Carai qui avisa no és traïdor !.

A Castelldans trenquem a esquerra per la baixada que mena directament a Juneda. Atrapem a en Pere Simon que estava aturat començant a posar-se el material de nit. Tots tres passem la carretera sempre concorreguda de la N-240 i a la sortida trenquem cap a Torregrossa, de nou torna la calma.

Ens cal passar Mollerussa , la capital del Pla d'Urgell i encarar els darrers quilòmetres. Anem a buscar el control de Penelles i ja el sol es comença a amagar sota la línia de l'horitzó.

Abans d'arribar a Linyola ens atrapa l'Anselmo , cofoï amb el seu maillot del Barça.

Avui es juga partit i quan arribem al bar on cal segellar , està tot el poble mirant el futbol.

Ja queda menys ara ja ho tenim a tocar. Jo al sortir del bar he inflat la roda del davant per veure si arribo a la Fuliola sense canviar la cambra. Digueu-me mandrós ...!

Anar amb l'anfitrió i creador de la prova és una garantia de no errar en cap cruïlla i d'aquesta manera ens arribem als carrers de La Fuliola. Jo però toco la llanta en un pas elevat dins la població , just abans de travessar la carretera i finalment punxo definitivament. Carai , a menys de 300 metres !. Travesso la carretera i arribo al local , no sense abans fotre tota la lluminaria del meu frontal a la cara d'un pobre home que trobo al carrer i a qui pregunto per arribar al local. Disculpi bon home no era la meva intenció emprenyar.

Foto amb en Pere Simon i segello el carnet amb la bona companyia de la gent del control que ens mimen una mica al arribar una mica massegats.

Gràcies per les vostres atencions . Cada vegada dic el mateix admiro la vostra feina.

Per part meva , una altra al sac !. La propera setmana deixarem aparcada la bici de carretera i les proves de llarga distancia , tenim el Mega ,a Maria de Huerva prop de la capital aragonesa Ja pedalarem amb la canalla !.

Fotos Picasa           Ateneu La Fuliola (Brevets 2015)     Resultats   Homologacions







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada