2012/03/11

20120311 BRM 200 Qms P.C.Bonavista ...3,2,1. Comencem els brevets !

Amb un mes just d'anticipació respecte l'any passat avui toca el brevet de 200 de la Bonavista i així encetem aquest atapeït calendari de llarga distància que ja ens en varen presentar al dinar randonneur.

Alguna cosa deu estar passant en tot aquest "mundillo"doncs , normalment l'any després de la PBP hi havia una mena de relaxament i es feia poca cosa, un parell de brevets. Però enguany la cosa és diferent amb un calendari que fot tremolar per aquells que el puguin seguir.

Tenim un munt de clubs organitzadors de brevets , opcions de llarga distància com la BPB i un brevet 1000 seguint el camí de Sant Jaume "su generis" . Tot i que hi ha més coses que bicicleta...i sinó que els hi diguin als meus de casa!.

Una llista d'inscrits inicial de prop de 130 participants que a l'hora de la veritat s'amplia amb una bona colla de ciclistes afegits a darrera hora, dona idea de per on van els "tiros". Si el fet de tindre quatre brevets de 200 semblava que dividiria el nombre de participants, alguna cosa no concorda, segurament molts tindran el repte de fer-los tots .

Tornem als origens en el lloc de sortida des de la penya , però ara repetirem el recorregut de sortida de la ciutat que ja varem fer al brevet 600 de l'any passat  cap a l'avinguda bases de Manresa i sortir per la rotonda de la Petronor.

Enguany dels tres Ramones baixo sols jo . En Colell encara està mig fotut d'una passa que ha fet de les seves i en Ribi tenia compromisos, encara que sembla que vol anar a fer la BPB. La resta de calafins com el Pepe i en Pep tot i que em diuen que no estan com l'any passat , porten molts quilòmetres a les cames i el seu ritme serà lògicament més alt que el meu i s'escaparan. D'altres sembla que estan desapareguts "en combate...

Al arribar em trobo amb en Miquel Closa que ja està indicant les zones de parking. Després d'un temps ens repeteix com a presi del club , doncs fa poc que ha tornat a agafar les regnes de la Bonavista. Sort Miquel !.

Al anar a buscar els carnets , ens saludem amb uns quants coneguts de la penya , en Pere Martí , Manel Arrufat , Salvador , Joana Nuvau, ... encara que avui estan de paisà fent tasques organitzatives.

També em saludo amb en Francec Porta que també s'estrena en la presidència d'aquesta nova entitat que és  l'Associació Catalana de Randonnneurs. A part molta cara nova que no conec , doncs hi ha força gent que prova això dels brevets.

Pel meu gust aquests brevets de poca distància són els més perillosos , doncs la barreja amb esportistes d'altres disciplines com triatletes , fa que el ritme sigui més elevat i la cosa es pot dinamitar en qualsevol moment. Avui toca salvar els mobles i no fer ximpleries. El "meu" entrenament basat en no fer quilòmetres per no esgotar el cos (de fet poso el comptaquilòmetres a zero amb la xifra màgica de la PBP del passat agost , a la sortida mateix ) té varis problemes : mal de cames , coll , mans, cul ... Vaja millor dir on no et farà mal. No tot pot ser perfecte !.

Saludo a en Fernando Zendrera que em diu que s'ha adormit i fa tard. Jo vaig cap el lloc de la sortida a veure si em trobo amb més coneguts. Llavors m'escridassa en Ramon Rosanes , un vell conegut de la primera PBP , xerrem una estoneta , just fins que ens donen la sortida. Comencem a rodar amb molta calma darrera el cotxe de la Bonavista.

Al passar el pont de ferro veig en Alex Roca amb el seu peculiar pedaleig que va curiosament a les posicions capdavanteres. M'atanso a saludar-lo. Està ja espitós per l'organització dels dos brevets de la Pobla de Segur. A veure si a un o altre hi podem anar doncs ho tenim relativament a prop al sortir de Tàrrega.

Sortim de Manresa , em passa en Xavi Cortés que diu que té fred ( i ara ! ...hem sortit a -1ºC , i ara estarem rondant els zero , ni fred ni calor home!). Però pel plat i els pinyonets veig que les seves intencions són de fer passar el fred ràpid.

Enllaçem la carretera vella cap al Molí de Boixeda. El grup porta un ritme que encara es pot anar seguint ....pau i que duri! De fet una baixadeta del meu ritme a les rectes que hi han passat el Molí serveixen perque em passin un bededeu de gent. Ep aqui no val badar.

Ja no estic acostumat a anar dins pilots , i ara que ve un tramet de pujada cadascú ha d'agafar el seu propi ritme. Això fa que ens passem  i repassem fins que la cosa ens deixa al nostre lloc natural.

Al coronar Fonollosa la cosa s'estira per mi definitvament i el grupet davanter s'escapa irremeiablement . El ventet de ara no ajuda a que en solitari es pugui retornar al grupet que comença a semblar un rosari de gent que van despenjant-se i que es trenca definitivament a la rampa del Pallarès.

Baixo sol cap Aguilar i remontem cap a cal Baldiri on amb les desfetes fem un grupet per pujar cap a la Llavinera on de nou hi ha una trencadissa de por. Es que no es pot anar xino xano o què !. Cagún Newton i la seva gravetat !.

Quan passo pel trencall de can Trullàs em trobo en Manolo i el Gerard que van amb les BTT's . Trec el peu del pedal per aturar-me i llavors arriba l'Isi que em diu que atrapi al ciclista que va de vermell al grupet del davant que es diu Pere.
Amb totes aquestes dades , ben poques per resoldrel'enigma , comença una escena digna de pelicula , del tipus "siga a ese taxi!"
.
Al passar Calaf l'enxampo li faig la pregunta : Doctor Livingston .. perdó Pere ?. Fem unes presentacions ràpides i tant l'un com l'altre tornem a lo nostre , ve un tramet de pla i baixada i a la que perds pistonada la gent s'escapa que dona gust.

A la baixada veig un maillot familiar. Quan m'hi apropo veig que és el Fitó que va a fer un volt. El saludo i just al passar el pont , sols olorar una mica la pujada al grupet hi ha una frenada sobtada. Això és el que detesto d'anar en grup , aquests canvis de ritme i el perill de fotre't a terra.

Coronem Conill , ara es veu que algú ha engegat els ventiladors i el vent de cara comença a emprenyar de valent. Sort que fem un grupet i així passem els plans de Ferran més o menys comodament .

Finalment ens arribem a Portell on es troba el primer control, on hi ha la Joana , en Salvador i en Manel Arrufat que fan pinta de passar fred.

He arribat a la mateixa hora que l'any passat però havent sortit quasi un quart d'hora més tard. Segello i cap a Torà hi falta gent!.

Gairebé en solitari faig les rectes que hi han fins a Vilanova de l'Aguda , sols un grupet del Papiol amb qui m'arribo al trencall de Vilanova de l'Aguda . on comencem a pujar cap el segon control que es troba al parking del bar.  No recordava aquests rampots . Realment tenen mala folla !.Miro de distreure'm tot reseguint possibles trams de l'enduro . Cal fer una sortideta en BTT per aquestes contrades endureres!.

Arribo al control . L'any passat amb el Colell i en Ribi hi varem parar a esmorzar , però enguany la meva intenció és anar tirant damunt la bici i fer-ho al tram de Madrona. Quin tram més tranquil. Si el que vols és desconnectar aquest lloc és una opció. Sols un parell de cotxes en tot el tram , un opel negre i un llampant Aixam pickup. A la resta del recorregut sols el soroll dels pneumàtics sobre l'asfalt. Quina calma !.

El paisatge és el típic del Solsonès, però malauradament enguany tot molt secot. Convé que plogui a marxes forçades, encara que quan ho faci , el més segur és que ho fotarà tot enlaire !.

Prop del trencall de Madrona veig una vaca al mig de la carretera, s'aparta però el vedell que hi ha al seu costat comença a trotar. Afluixo per no provocar la seva esberada , però un ciclista que venia al meu darrera continua i fa que el vedell comenci a correr i fotre uns salts de maria santissima. Ai ai ai , que no seria la primera vegada que protagonitzem una caiguda d'una bestiola d'aquestes. No són carnivores , però...

Finalment arribem a un trencall que dona a uns abeuradors on s'hi troba la resta de la familia vaqueril , per on s'esmunyeix (no se si aquest verb parlant de vaques queda aqui gaire bé...). Final feliç !.

Amb tot aquesta tranquil.litat m'arribo al coll de Clarà on em trobo amb en Josep Maria. Enguany no hi  Fons , l'Holandes volador. Xerrem una estona. De fet té propostes sucoses com el cami de Sant Jaume sense logisitca , per tant vol dir anar i després tornar en bicicleta. Ai , ai , ai ...

Just quan arriben un parell de grupets, jo continuo el meu cami cap el coll de Torregassa.

A les rectes de Sant Climent m'atrapa una grupeta que porten un ritmet més valent que el meu. El genoll dret , el de sèrie em comença a fer mal. Deixem-ho correr. Més endavant  m'atrapa un altre que van més a batzegades , les rampes que hi ha fins a la capella de l'Ascensió s'els posen malalment i acabo finalment baixant sol cap a Sanauja.

Em torno a trobar amb l'Aixam . Bé suposo que deu ser el mateix doncs és peculiar amb aquest colorido. Es veu que aquest és el seu habitat natural!

La carretera està força malmesa , les nevades es veu que han fet de les seves i de tant en tant es van trobant petites alegries que t'obliguen a no badar.

Just al entrar als carrers de Sanaüja m'enxampen una colleta i al sortir n'enxampem una altra que estaven fent un autovituallament amb la familly al trencall de Guissona. Una bona colleta per poder fer les rectes que em queden fins Castellfollit. Llàstima que el meu genoll comença a donar molesties i tinc que deixar correr la companyia.No cal forçar les coses. Pilot automàtic i ...navegando !.

M'esbatuso una bona estona amb una barreta energètica i la seva definició de "abrefàcil". Com collins ha de ser abrefàcil aquesta maleïda si gairebé m'he de treure la suïssa !.

Moltes vegades quan em foto una barreta m'en recordo de les divagacions que feiem amb en Marcel.lí . Realment de quin material han d'estar fetes. Duren la h..., els cau la pluja , suor,pols,  a vegades resten en el fons d'una butxaca oblidades ... i quan ens la fotem volem que ens tregui la gana i ens recuperi . Jo crec que algunes són de material plàstic i l'efecte placebo és el que realment funciona.

Que hi farem amb alguna cosa hem de passar l'estona.

Trencall d'Enfesta i pam ...la rampeta de cal Marques. Quin conyista devia ser aquest Marques. Si passesim per la finca tot seria pla , en canvi ens hem d'emparrar bruscament cap el cel per tornar a baixar .A aquestes alçades aquestes brometes ja són pesades!.

Al final de la pista hi ha el control 4 , amb en Jordi de la Fuente i novament en Salvador. Fem petar la xerrada i en Jordi em comenta les darreres novetats sobre temes d'il.luminació amb les noves dinamos Shimano que tant ell com en Fons han instal.lat, una vegada li petés la Schmidt  . Amb aquestes no he tingut mai cap problema , però ho haurem de revisar abans de montar una o altra a la BTT com tinc previst doncs sembla que la diferència de preu és considerable!.

Reemprenc la ruta , que llevat d'un parell de repetxons ja es força planera fins el pont de les dues aigües i llavors suau baixada fins arribar a valls de Torruella . Enguany no hi ha el control secret com l'any passat, però més endavant a l'indret de Joncadella em foten un crit. És el Pere Marti que està remarcant la ruta i ens fa passar per la via de servei. Un 10 per la senyalització que ens durà fins a la Penya sense cap mena de problemes , encara que es perdi una mica aquell esperit del randonneur i que a les rutes llargues o de fora d'aqui tornarem a trobar. Ens tenen una xic massa mimats . No ens podem mal acostumar!.

A l'arribada em foto una bona coca cola fresqueta i ens conviden a uns pastissets que baixen de nassos.
Després arriben els Garcia i en Lazaro amb qui fem petar la xerrada abans de tornar cap a casa.


Rutòmetre                 Brevet 300 Manresa       Resultats                   Track xba wikiloc              Fotos Picasa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada