20101127 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac

Quan l'Àngel Soler Angelet s'ens va oferir a fer-nos de cicerone i ens prepararia una sortida pels seus dominis , ens va semblar molt bona idea i una garantia d'exit , ja que una cosa es baixar els tracks i una altra molt diferent és anar amb un bon coneixedor d'uns paratges captivadors.

Quedem a les 8h al Parc de l'Agulla. Hem aconseguit ser una bona colla: Gerard, Joel , David, Manolo , Miki Viladrich , Ramon Ribalta, en Xavi , en José el Presi i el seu cunyat i en Jaume Mas. A la gent li tiba de tant en tant fer alguna excursioneta d'aquest tipus. Quan estem preparant les màquines arriba amb puntualitat britànica l'Àngel i ens fa cinc cèntims de la ruta que ens té preparada.
Amb un fred de nassos anem tirant vorejant el Parc per anar fins la pasarel.la dels Bombers i d'allà passem per davant del Santuari de la Salut , on uns metres més endavant agafem la primera trialera que ens durà fins la carretera del Pont de Vilomara.

Una petita aturada per repassar els cables de la bici d'en Manolo ( no es pot anar amb aquestes bicis tant noves , que sols donen problemes,...jeje, de fet avui gairebé s'estrenen dues bicis , aquesta i la d'en Gerard, sembla que no noten la crisi aquesta gent ! ) , i agafem l'únic tram d'asfalt fins arribar al Pont de Vilomara.

Comencem a enfilar una pujada que ens durarà gairebé fins l'hora d'esmorçar. El terreny és un vell conegut d'altres edicions de la Selenika i va bé per treure el fred començar a pujar una miqueta, tot pujant en direcció cap el Farell , passant per costat de la casa nova de Sant Jaume.
Al arribar al trencall de l'ermita de Santa Creu de Palau, aprofitem deixant les bicis a la petita presa que hi ha i anem a fer un catxé , el Tresor Profanat  i seguim pujant per les dures rampes que hi ha fins el trencall que mena cap el Farell on s'espera la resta de la colla.

Uns petits tramets de lleugera baixada (poca, però) i ens tornem a enfilar per passar per costat de Matarrodona.

Uns cinc quilòmetres més endavant de nou passem pel costat d'un altre tresor , l'Hospital de Sang però tot i marcar 113m anem tirant doncs és tard i encara no hem esmorçat i la gent no està per gaires osties.Abans era el pesat de les fotos , ara soc el pesat de les fotos i els tresors!.Hi ha més dies que llonganises!

 Poc després una pujada de les impossibles , de les de fer el repte de pujar sense posar el peu al terra: el famos nou cami de les 1500 alzines tallades (meravelles i misteris de la Diputació) , on algun tram de sauló fan que si la roda derrapa i has de posar peu a terra la feinada és per tornar a pujar i pedalar.

Dalt del tot ens creuem amb algún caminant i també amb altres ciclistes. La consigna ha estat molt clara: deixem pas i comportament cívic , no volem que la gent associi la paraula BTT amb comportaments poc civilitzats, al final tots som uns amants de la natura , per això som aquí en aquest indrets i sols ens diferència el mitjà de locomoció!  Amb lo fàcil que hauria de ser aquesta convivència pacífica!

Una vegada reagrupats iniciem la baixada pel sender per trams força ferèstecs que ens portarà fins la Font de la Pola , on seiem a esmorçar.
Jo per part meva ofereixo l'oportunitat de fer un nou catxé , el d'una escletxa que tenim just al davant a uns 60m  , anomenat Arqueobservatori doncs sembla ser tenia unes funcions relacionades amb l'estudi dels solsticis que dataria de l'edat de bronze. M'acompanyen una petita comitiva i una vegada trobat i fet el registre corresponent tornem cap a la font on decidim proseguir la ruta doncs es tard i tot plegat estem a meitat del recorregut.

Continuem pel sender donant el volt al turó de La Pola i tornem a arribar al punt de reagrupament anterior , on anem seguint per senders de gran bellesa dins el bosc o altres totalment descoberts amb típics passos de pedra , passant costat de l’Alzina bonica, que certament es mereix una foto de tota la colla!

La tornada ara ja és cap avall i anem seguint per bonics trams de sender per dins el bosc  que ens enllacen amb el tram  del Torrent del Sol de l’Infern (suposo que en altres èpoques aquests passos et poden donar algún problema al coincidir amb la riera , però els trobem força bé) fins que arribem al trencall de l’ermita de la Santa Creu de Palau. A partir d’aquí retornem pel cami d’anada fins el Pont de Vilomara , ara ja de baixada , però on la pressa per arribar a final ens obliga a mirar d’escurçar al màxim el recorregut i  fem el retorn per  la carretera fins Viladordis i d’aqui desfem el cami fins el Parc de l’Agulla, donant per finalitzada aquesta aventura .

Track Wikiloc                Fotos Picasa                    Fotos Picasa Joel &