2010/07/24

20100724 Pujada al Puigsacalm

Dissabte 24 de Juliol , primer dia de vacances i nova sortida programada amb la colla de la feina. Hem quedat al parking de la serradora per anar a fer el Puigsacalm. Vaig amb la furgo d'en Jaume "Llarg"  Sortim puntuals  i després d'una lleugera "volteta extra" fins donar amb la sortida dels tunels de Bracons arribem a la Vall d'en Bas on iniciarem la sortida , tot deixant els cotxes al parking del restaurant Cal Turó de Sant Privat d'en Bas, i on després hi dinarem .En Joan Vila sembla que ho té tot lligat!
Comencem pel camí en bon estat però al cap de pocs metres ja entrem a l'espessa vegetació de la Garrotxa amb uns camins preciosos ( i xafogosos!) plens de molsa i falgueres que ens menaran fins sota l'indret del salt de Sallent.

Iniciem l'ascensió per les escales cap el salt i després d'una parada per guardar els bastons , on en Joan ens fa una demostració de com fer una escampall de bastons damunt una lliscosa llosa en un plis plas !
La bronca matrimonial i la conya per la situació fa que amb celeritat tots anem disimuladament fent via i desaparexient rapidament cap amunt.
Arribem a dalt de tot i damunt les lloses que hi ha just abans del salt fem un petit esmorçar , tot comentant les anècdotes de la jornada .


Reiniciem la marxa just quan quatre gotes que cauen ens disparen totes les alarmes .Al final no és res ,  Falsa alarma! .
Passem a l'altra banda al mirador del salt per contemplar des d'un altre angle l'espectacularitat del penyasegat.
Aqui comencem un tram de camí que va pujant molt suaument , fins arribar a una fita on la ruta que duc al GPS no coincideix amb la que porta en Joan en paper..
Al final ens decidim fer la meva . El traspàs de responsabilitats sobre la ruta coincideix amb un tram dur i de forta pujada per dins el bosc . Els metres es guanyen rapidament al mateix temps que surten alguns dubtes sobre el mon del GPS ...que hi farem !.
Finalment arribem al trencall on es veu ja la creu i arribem al Puigsacalm. Hi trobem un matrimoni gran que estan escrivint al llibre de visites. Ens fem fotos i establim conversa. Ell és d'Olot i en les seves paraules es nota la passió per la terra al explicar-nos cada detall del paisatge tot aprofitant el moment en que la boira s'obre de cop i ens deixa quedar bocabadats.

Continuem carenejant cap avall anant fins el Puig dels Llops on tinc previst fer el catxé Pail sacalm. Fem les fotos de rigor ajudats per un bon home que acabarà fent de fotograf-provador de tots els tipus de màquines que portem al damunt.

En Jaume Duocastella vol veure més de prop en que consisteix això del geocatxing "Pail sacalm". En Gerard també s'hi apunta. Baixem el nostre particular "esglaó Hillary garrotxí" i anem de dret cap el catxé. Abans ens trobem un curiós pessebre dins una carbassa!.

Un cop baix trobem el catxé que inclús fa que el Gerard timidament intercanvii un objecte ...ja hem guanyat un nou adepte ...crec jo!

Tirem cap avall en una ruta preciosa tot per dins el túpid bosc amb alguns trams més lents per la dificultat del terreny.
Arribem a la Mare de Deu de les Olletes on reagrupem i fem un petit mos. Al anar a tocar la campana hi veiem una balisa d'orientació , hi deu haver una cursa ! Un altre tema que tinc pendent !

Reiniciem la baixada fins arribar al Restaurant , on ens tenen parada la taula en un entorn digne d'un conte de follets i fades.
Tot i la previsió del cambrer de pluja cap a les quatre , mengem allà mateix i acabem amb una bona sensació tot i que l'arròs de la paella que ens mengem està a punt de fotre enlaire la màgia del moment , amenitzat per una abella que traba una peculiar amistat amb en Jaume tot i les recomenacions de la Graci de mètodes antiabelles.

track wikiloc                              Fotos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada