20100612 Luchon - Baiona (Cent anys d'historia de ciclisme)

Enguany es cel.lebra el centenari de la primera etapa de muntanya del Tour de França . En aquella edició de 1910 la 10ena etapa va unir Luchon amb Baionne i va ser la primera vegada que es coronava el Tourmalet , i a on Octave Lapize va dir la famosa frase als organitzadors de "sou uns assasins" quan va coronar en primera posició el coll i després va guanyar l'etapa.
Aquesta era una de les dues proves que tenia al meu particular calendari juntament amb la BPB , però la recuperació de la fractura d'espatlla ho ha fet canviar tot.
Després de la visita al metge del 02/06 em diuen que puc provar de fer bicicleta i decideixo fer un truc a en Pere Martí si havia gestionat la meva inscripció com em va comentar a la BRM400. Al fer-me la pregunta de com estic , jo li faig la mateixa pregunta. Entre tots dos potser en fem un de sencer i es pot acabar, total són quatre ports ...!. Trucarà a l'organització a veure que hi podem fer.
Finalment dimecres em diu que ha trucat a l'organització i que ja estic apuntat. Quedem pel divendres i que passaran a buscar-me per Calaf.
Marxem cap a Luchon en Pere, Fons , Salvador i jo , en tres cotxes i amb una bona pluja pel cami que ens dona una pista de quin pot ser el temps que ens tocarà sofrir a l'endemà!
Arribem a Luchon , descarreguem les bicis i els equipatges als bungalows que tenim llogats i sense perdre el temps marxem cap a Baionne per deixar dos cotxes:, el meu i la furgo del Fons, mentre en Salvador ve amb el seu cotxe per retornar a Luchon i el Pere es queda a Luchon per treure els carnets de ruta i esperar l'arribada de la resta de la colla.
Quina pallisa i que llarg s'ens fa tot el viatge i quan arribem de nou a Luchon estem més cansats que si haguessim fet el recorregut amb bici!
Al arribar al camping ja hi ha la resta de la penya , en Manel Arrufat i en Josep Maria , que curiosament avui no ve amb la seva peugeot "old edition" sino amb la Scott C1 , quin pecat no fer l'èdició centenari amb una gairebé centenaria no? Em respon amb un somriure....el pes és el pes, als Pirineus no es pot jugar!
Estem cansats , portem un fotimer de quilòmetres i tenim el cul quadrat...sort de les enormes pizzes que en Pere ha comprat a Luchon , que baixen rapidament! Sopar i començar a dir animalades és ràpid ...amb en Josep Maria això és fàcil!

Anem a dormir , demà però tenim una hora més ja que l'hora de sortida passa de les 7 a les 8h degut a problemes amb el tancament del Tourmalet.
Sona el despertador i anem preparant tot el material que portarem al damunt. Agafem els cotxes i els deixem aparcats a Luchon. Anem fins al carrer principal que està ple de bicicletes que van marxant cap a la sortida del poble. A l'indret de l'ajuntament se m'acut de preguntar a un ciclista si han fitxat i em diu que si que és a l'altra punta del poble...ep cridem a la colla , mitja volta anem a fitxar!.
Arribem a la zona del Balneari i fitxem els nostres carnets de ruta i comencem a pedalar i ben ràpid a pujar, doncs just sortir de Luchon ja comencen les rampes del Peyresourde.
Vaig fent tot el coll tot sol i quan falten uns quatre quilòmetres xerro amb un ciclista que em pregunta molt interessat per la dinamo i el mundillo dels randonneurs. Això de la llarga distància enganxa!.

Fa un bon sol i sento comentaris del tipus : "no si fa bon temps , no ploura..." , que equivocats estan , aqui a la muntanya el temps s'espatlla en un moment!
Corono el coll , foto de rigor, arriben en Fons i en Josep Maria , els comento que vaig tirant i que m'atraparan . Al poc de baixar efectivament m'atrapa primer en Pere que baixa com una bala i així arribem a Arreau on comencem a pujar l'Aspin entremig d'un munt de furgonetes i cotxes d'assistència que fan perillosa la ruta ja que ens trobem amb els de la Pirenenque que estan baixant ! Clar que la gent va forta , no porta res al damunt i a sobre el cotxe d'assistència al darrera ...vaja com els pro !
Som uns 700 inscrits i nosaltres ham escollit la modalitat randonneur és a dir sense parada , en canvi la majoria (uns 500) va en la modalitat dos dies , i pararan a dormir prop d'Oloron.
Corono l'Aspin , avituallo i m'abrigo per baixar cap a St.Marie de Campan on comencem junts a pujar el Tourmalet , fins a Gripp anem junts però a partir d'aqui comencem cadascú a agafar el seu ritmet i el grup es trenca del tot. Prop de La Mongie , als pasos protegits hi ha una boira tancada que no et deixa veure un pam davant el nas! Fem el centenari de la prova però tampoc era qüestió de fer-la èpica!.
Comença el més dur amb els darrers quatre quilòmetres i sort d'en Manel que m'atrapa i em fa una mica més distreta la pujada i coronem junts fins al control on fem un mos i ens abriguem fort per baixar.

Després de la foto davant del Gegant de provença comencem a baixar , vaig una estona darrera en Pere , fins que marxa com un llamp. La carretera està en obres abans del Tour i hi ha algún pas sense valles ni malecó que et treuen la respiració...per no dir una altra cosa!
Passem Luz St.Sauveur i tirem cap a Argeles-Gazost on fem parada i fonda: en Pere ens ha demant uns spaghettis a la Bolognesa que ens carregaran les piles. Vet aqui el motiu de la seva baixada .

La veritat , la majoria de nosaltres no s'acaba el plat, però és que era tamany xxl.

Quan acabem sant tornem-hi i comencem la llarga pujada del Soulor , que es transforma en un plou i para de ploure fins els darrers quilòmetres que plou de valent. Sort de l'avituallament que és força complet amb uns entrepanets calents que amb el fred i boira que hi ha van perfectes per refer-nos un xic.

Un home gran amb bigoti i una xapel.la de dimensions considerables es mira la meva bici i em comenta que li agrada molt els parafangs . Xerrem una estona , és un veterà de la prova , em comenta que l'ha fet 18 vegades , dues PBP , deu n'hi do! Ens dona consells per la baixada a en Josep Maria i a mi i així comencem el breu descens fins el cirque de Litor , abans de pujar l'Aubisque.

Aqui la carretera està plena de graveta i cal extremar la prudència , no val a badar. Arribem als famosos tunels del cirque du Litor i la boira no deixa veure l'espectacularitat del barranc , una llastima !.
Començo a pujar , per aquesta banda el coll d'aubisque no té la mala llet de la banda de Laruns , especialment a la Gourette , i d'aquesta manera corono força be. En Fons i en Jospe Maria han tirat avall cap a Laruns . Quan estic a punt de marxar recordo que al damunt porto un geocatxé , miro el GPS a veure si és gaire lluny i em marca que sols són 200 metres: Vinga som-hi , no vindrà d'això ara!
Camino pel cim amb les sabatilles amb cales (no gaire adeqüat per cert ) i al final trobo el catxé i torno a la bici on ja hi han en Pere , Manel i Salvador que estaven preocupats per on era al veure la bicicleta sola. En Pere fa cops de cap , no se qui de tots dos està més torrat !.
Arriba l'home gran d'abans amb la xapel.la, el bigoti i una furgonetota vella . Porta diaris i ens els atatxona al pit per baixar més calents.
Baixem a ritme molt lent , doncs en Salvador té la roda feta un cromo i tal i com diu en Pere "li va de la cuina al menjador" i en Manel amb pluja i ulleres té problemes de visió!

Arribem a Laruns i d'un bar a la plaça ens surten en Fons i Josep Maria que han parat a fer un trago. Comentem si sopem allà i en Pere diu que ens arribem fins a Oloron al control , són 20 quilòmetres. Els vint quilòmetres es transformen en trenta i jo ja tenia la pizza a mig coll avall! Quin tram més dur , i això que tot era pla !
Arribem a Oloron , travessem i quan comencem a sortir del poble demanem pel poliesportiu. Cal recular uns metres , el veiem , hi ha força gent i cotxes , però al apropar-nos veiem que són gent mudada que està fent una festa , alguna cosa de basket...no va amb nosaltres! Fem una mica de conya i marxem .
Revisem els carnets de ruta i allà és on hi haurà el control a les 7 del matí pels que fan la ruta en dues jornades  i paren a dormir uns quilòmetres abans. A nosaltres no ens toca control aqui.
Comentem el tema del sopar : si reculem uns metres o anem tirant fins el proper poble. Finalment agafem aquesta opció que farà que ho trobem tot tancat i barrat o amb la cuina tancada. Finalment mengem a la plaça d'un poblet el que portem al damunt : barretes, fruita , etc. Per mi és el pitjor moment , doncs tenia entre cella i cella la pizza i menjar quelcom calent. M'en penedeixo de no haver agafat un parell d'entrepanets calents al Soulor!
Continuem per la zona de Bearn fins arribar al coll d'Osquich , que es fa molt be amb suaus pendents.
A punt de coronar un cotxe de l'organització ens avisa que ens queda un quilòmetre , que a més és pla . Així arribem al control on farem un mos. Hi gent dormint a costat del control.
Sols trobem a faltar una mica de beguda calenta , a aquesta hora seria molt ben vinguda!
Sortim i baixada llarga i després el tram més pestós de tota la ruta , els tobogans del Pays Basque fins a Baionne , unes muntanyes russes que sembla que no s'acaben mai i que fan que en Josep Maria i en Fons s'escapin i arribin abans a control d'arribada i ens guanyin uns preciosos minuts de dormir.
Finalment després d'una llarga ruta pels carrers de Baionne a tres quarts de sis arribem al control d'arribada .
La gent de l'organització inclús m'acompanya en el seu cotxe fins on jo tinc el meu per poder agafar les bosses i dutxar-nos i trencar una mica el son abans de fer el llarg cami de retorn a casa (ens surten 1060 qms de cotxe) , passant primer per Luchon , on ens redistribuirem en tots els cotxes i ja de pas farem una pizza (i és que sols vivim d'obsessions!).
Al final han estat 320 quilòmetres de bicicleta històrics amb tots els principals ports i un petit homenatge a aquells pioners que varen iniciar tota aquesta bogeria pels colls.

Missió aconseguida , i tal i com deia un famós anunci : No intentis fer les coses, sols fes-les !

Fotos                                Crònica Pere Martí     Historia 1910