20110528 Brevet 600...últim escull per anar a la Paris Brest (o no ?)

Tornem a quedar a les cinc per carregar les bicis al meu cotxe,doncs ja li tenim el "gestu" pres a com fer-ho sense desmontar tota la paramenta que portem al damunt.
Arribem a la penya , de nou tornem a recuperar la tradició en el lloc de sortida , s'ha passat el garbell de la llarga distància , de fet a aquestes dates el nombre de participants ha baixat , no arriba als vuitanta i gairebé tots tenen en ment la PBP.
Anem cap a la sortida i parlem amb la resta dels calafins fins que decideixen guanyar posicions  a la graella. Nosaltres anirem fent , ja estem bé aqui on som , total després amb un esmorçar perdem bous i esquelles !

Sortim i enfilem per una via inèdita de sortida, cap el pont de ferro , les Bases de Manresa i agafar la sortida nova cap a Sant Joan. El  Colell , home de tradicions , arrufa el nas. No li agrada aquestes novetats. Jo trobo que la sortida per aqui fa força drecera i no hi ha gaires semàfors.

A les rectes abans de les "10 Ultimes" mentre vaig xerrant amb el Melich, sento un cop fort , sembla que he xafat alguna cosa. El Jordi em diu que he degut xafar algun ferrellot, però no he vist res. Dec anar encara mig adormit...Al cap d'una estona però un ciclista em confirma que tinc la roda que em va de banda a banda. He trencat un radi de la Ksyrium i ha sortit disparat, d'aqui el soroll . Que hi farem , sort que pujem cap a Calaf. El Colell em pregunta quants pinyons duc es brinda a deixar-me una roda sencera que té de la bici vella .Aquest home té un arsenal de recursos !

Anem fent sense posar-me dret ni fer estrebades i així arribem a Calaf . El Colell puja cap dalt el pis i en uns breus instants torna amb la roda , una coberta nova , la mantxa i ...la mestressa , la Teresa que ha baixat a veure que ens passava i a donar-nos un cop de mà. Tota l'operació la fem en sis minuts . Un temps que ni a la F1 !

Quan tornem a remprendre la ruta veiem que la grupeta de la Bonavista està just al davant i està pujant pel Casino. Coronarem junts cal Huguet per començar a baixar cap a Castellfollit plegats. Una bona opció, doncs a la baixada i els plans n'avançarem més que sols.
Així passem Torà , Biosca , Sanaüja i Ponts amb aquesta colleta se n'avança sense treure el fetge per la boca.
Quan arribem a Artesa , tothom segella el carnet , avitualla líquid , menja una mica i torna a pedalar. Nosaltres , per no perdre les maneres , fem una paradeta de les nostres , amb 42 minuts.

Ara una vegada hem refet les nostres forces tornem a pedalar , amb una curta estoneta planejant fins el Pont d'Alentorn , lloc de remullades històriques tornant de fer els radis de Manresa-Vielha-Manresa , per ben aviat començar el tram de pujada . No l'havia fet des que hi ha l'asfaltat nou del primer tram. Certament ha guanyat una mica de mala llet en els cinc primers quilòmetres. Cosa de les "arreglades" de les carreteres, sempre pensant en els ciclistes !.

Arribem plegats a Vilanova de Meià , però al cap d'uns quilòmetres , just abans d'arribar a la Font de la Figuera agafo el ritmet més tranquil i no dubto en posar el plat petit! Com abans m'han dit , porto un "monovolum" al darrera i no cal forçar !.

Coronem l'Hostal Roig i amb un entorn preciós iniciem la baixada cap a Cellers, per una bonica carretera, més  ben asfaltada del que m'havien dit , amb sols algún tram amb graveta que cal passar sense fer bestiesses.

No em costa gaire convencer al Colell que tinc els bidons buits i he d'omplir als Terradets. És un lloc que ell coneix prou bé de forces sortides. Carreguem força els diposits , no sabem el que ens queda fins a Pont de Muntanyana.Ara la ruta és un enigma fins el proper control.

Quan estem a punt de marxar arriba en Francesc Porta. L'haviem trobat de cara a l'indret de Sant Joan , resulta que s'havia deixat el casc i ha tingut que recular. Una dotzena de quilòmetres que ha fet de més. Pel nostre degà del mon randonneur , un home que porta 9 PBP's això dels quilòmetres sembla no ser un problema , que carai !

Trenquem per la carretera que surt a l'esquerra uns quilòmetres després de Cellers cap al castell de Mur.

Aquest tram d'uns quaranta quilòmetres fins arribar a Pont de Muntanyana amb la caloreta que cau i la pujada se'm fa força dur encara que la fonteta que hi ha a Moror i els paisatges ferèstecs amb grans panoràmiques et fan oblidar la duresa . Val la pena inclús un dia fer una escapada a veure-ho amb més calma.

Quan finalment arribo a Pont de Muntanyana faig una mica de volta doncs haviem quedat a un restaurant a l'altra banda del pont que ara està habilitat com a carnisseria.

Reculo i coincideixo amb el Porta que està creuant el pont en aquells instants i ens arribem junts al restaurant que està ple de ciclistes. Dinem plegats amb en Flores , un altre dels històrics de la PBP juntament amb en Pere Martí i en Cored.

Allà dalt hi ha el catxé ..avui una mica lluny!

Quan acabem i anem a sortir ens trobem amb el Nasi i la Joana que també comencen a pedalar. Així anem fent tot una bona colleta fins que les rampes més dures i la diferència de ritme fan que ens quedem de nou el "trio" de Ramons sols. Abans d'arribar a Benabarre veiem un ciclista amb un pedalar peculiar, és en Àlex Roca , el nostre "llunàtic" (ep! , ho dic per la bona sèrie de fotos dedicades a la deesa selene al llibre de TV3 !) que va fent milles : "sense presses però sense pauses , el pur estil randonneur.

Arribem a Benabarre , aqui hi ha l'únic geocaching de la ruta que tinc proper, però es troba massa lluny per poder arribar-me, sols si haguessim arribat a l'hora de dinar aqui , a més pel punt on està i amb les sabatilles que duem ...Un altre dia serà !

Omplim a la benzinera , on trobem una bona colla de gent encara guarnits de ciclista. Una noia em pregunta si fem la llarga o la curta . No sé crec que ens confonen per la distància suposo que nosaltres debem estar fent la llarga , no ? Una vegada hem fet continuem cap a Monzón per la carretera de Peralta de la Sal, una divertida i tranquila carretera que fins a la població ja és una vella coneguda dels brevets tant en un sentit com altre .

Quan encara no hem sortit del poble de Peralta de la Sal trenquem a dreta per enfilar-nos fins a veure el poble als nostres peus. Llavors plans fins a Monzón on a l'hora que arribem  decidim que el millor que podem fer és buscar un lloc on sopar i fer una part del tracte que varem establir amb en Colell per aquest brevet: Veure el partit de la final de la Champions.

Després d'una mica de volta per Monzón ,veig un restaurant que varem parar una vegada per la feina i no en tenim gaire bon record. Al bell mig del poble hi ha tot engalanat i estant fent un mercat medieval. Preguntem i ens deixem aconsellar , anant a espetegar al restaurant Las Vegas on mengem força bé la veritat amb una bona selecció de plats per una ocasió com aquesta.

El partit , la part més dura del meu particular brevet com em comentava en conya aquest matí en Melich , la veritat tot i no ser futbolero reconec que força bé. Tot i la meva ignorància futbolistica , crec que el partit es juga amb total correcció per part d'ambdos equips , trencant amb els meus  prejudicis dels equip britànics. A més a més amb la victoria del Barça i l'alegria del Colell: oli en un llum !.

Quan acaba el partit tornem a reeprendre la ruta , en total han estat dues hores i mitja que encara incrementarem al tindre que anar a buscar un lloc amb segell pel carnet doncs al restaurant no en tenien.

Tot i estar a on som als carrers hi ha una bona munió de gent que amb banderes van cel.lebrant la victoria. Nosaltres poc a poc anem sortint de Monzon per anar a buscar la tranquilitat de la carretera que amb força pla ens durà a Lanaja on hi ha previst el proper control.

Quan arribem sembla que tot estigui mort, la benzinera que hi ha a les afores està tancada. Anem cap al mig del poble i al final anem a parar a un pub-bar que està a ple funcionament. Quins "cullins" , quina marxeta que hi ha , una mar de gent que hi ha tant al seu interior com a les taules que hi han fora. I nosaltres amb aquestes pintes d'extraterrestres!."Cada loco con su tema ..."

Aprofitem per avituallar breument doncs tenim intenció de fer una parada més forteta a Bujaraloz a la fonda Español on ja hi varem parar a la Fletxa.

Després d'alguna petita indecisió per part del Colell que havia vist uns llums vermells a la llunyania , de fet porto el track i anem per bon camí  , ens arribem a Bujaraloz, i anem de pet a la fonda Español , però tot i que al seu interior els llums estan encesos i la tele està en marxa , no hi ha manera , la porta està tancada i no s'hi veu moviment. Que hi farem nuestro "gozo en un pozo". Anem a marxar quan veiem una ampolla d'aigüa buida a una finestra i al seu costat un moneder. Quan l'obrim un dni i una llicència de ciclisme , era d'esperar no?, girem el carnet i ....la foto de l'Alex Roca. Mira li donarem una agradable sorpresa!

Anem al local que està obert a l'altre banda , un casino. No , no anem a pulir-nos els cales del moneder , no! , hi fem una mica d'avitaullament. Jo li demano a la mestressa si podem fer un cop de cap a una taula . S'extranya però em diu que si . Deu pensar que estem una mica grillats. Part no li falta de raó.
Aquesta escena a la PBP és del tot habitual , però aqui sembla una mica rara i fora de lloc.

Al final fem una dormideta d'un mitja hora, el just per trencar el son i tornem-hi , està a punt de fer-se de dia i volem anar a esmorçar a Caspe. Ens abriguem doncs toca pla i baixada i la temperatura ha baixat una mica. A meitat de recorregut ens passen la colleta dels Espartanos que sembla han fet nit a Bujaraloz i porten un tren més alt que nosaltres.

Ben aviat comencem a veure l'embassament. Un cop travessat i quan ens resten menys de dos quilòmetres per arribar-hi , just a la benzinera ens fan una escridassada . Són el Petri , el Pere Martí i tota la grupetta , sembla que li han agafat el gustet a això de passar la nit a peu de benzineres , com varem fer al BRM600 del 2009 a Flix. A nosaltres ara mateix després de la decepció de l'Espanyol anem obsesionats amb trobar quelcom més convencional...!

Entrem a Caspe i després d'una petita ruta turística anem a espetegar a l'unic bar que pel que ens dieun sembla ser està obert: Bar los Cazadores ...Endevieneu qui  el té com a punt de reunió : els pescadors , que hi farem ! Mentre comencem a demanar el Colell repara la roda reventada just al mig de la passejada turística.
Haguessim preferit una mica de pa amb tomaquet , doncs el pa no sabem quina utilitat donar-li , si fer-lo servir de mousse antipunxades o mirar d'empassar-lo. No anem bé no !.

Tota l'operació no és del tot ràpida doncs hem entrat a tres quarts de 7 i sortim a les 8h , vaja "fast lap".

Ara ens toca fer un dels típics trams del brevet de 600 de tota la vida , però en sentit contrari cap a Mequinensa. Sort de la xerrameca doncs hi ha algun rampot que et deixa clavat.

Quan al final arribem a Mequinensa el Colell està parat amb la "grupeta" del Pere Martí que han decidit esmorçar aqui. Una bona opció però en el nostre cas haguessim arribat mig morts .

Fem el relleu de taula , ells prosegueixen la marxa i nosaltres aprofitem per menjar i beure una mica , tant ràpid com ens permeten els del bar , no gaire , sembla que la sang no els bull.Aqui enceto el paquet de plàtans que porto. Segons l'etiqueta són 906g de lastre que duc a sobre des de la sortida...no si ara serà el pes la meva obsessió !.


Quan hem acabat tornem-hi ara toca anar anar planejant fins a Fraga. Passem pel bell mig de la ciutat fins anar a buscar l'altre banda del riu, una vegada hem creuat el pont i trencat a esquerra cap a Zaidín.
Durant tot el recorregut ens anem creuant amb colletes de ciclistes que fan la seva sortida de diumenge.

De cop veiem uns rètols amb els quilòmetres que falten per Tamarite de Litera , el nostre proper control. L'alegria inicial al veure que tornavem a recuperar el quilometratge que figurava al rutòmetre inicialment s'esvaeix quan arribem a Altorricon. Quins pebrots carretera nova i rètols nous i fotre errades d'aquest tipus. Clar ells van amb cotxe no importa fer uns vuit quilòmetres més o menys!

La calorada que està caient en aquest tram fa que les ganes per arribar i dinar ens arribin a obsessionar. Les llargues rectes amb aquesta calorada les fem amorrant la vista al terra doncs fan baixar la moral al més pintat !.

A Altorricon fem una mica de volteta doncs quan gairebé estic sortint el Ribi em fot un crit per avisarme que el Colell i la grupetta estan fent el trago a un bar a una plaça que es veu al fons d'un carreró.

Parem convençuts de que dinarem allà, però finalment decidim acabar de fer aquesta penuria de quilòmetres que falten fins a Tamarite i treure'ns de sobre aquest tram tant pestós, amb tota la colleta també farem via més ràpida als plans. Llàstima està a punt de començar la F1 !

Acabem de fer aquest tram i ens arribem a Tamarite i anem a una pizzeria que hi ha al mig del poble. Anem de cara al menú ràpid. el capità Pere Martí ens comença a posar el números freds damunt la taula . No tenim gaire temps i cal anar per feina o no arribarem a temps a Manresa.

Ens serveixen unes pizzes que no sé si per la gana o senzillament per ser boníssimes van baixant força bé. Mentre veiem la F1 a la pantalla de la tele , però avui si que no tenim més temps per perdre . És tard i vol ploure !

Quan acabem d'endrapar tornem-hi , ha estat el dinar més ràpid des de feia molt temps . Acostumats a les nostres entaulades monumentals!

Anem fent via pels curiosos paisatges que ens semblen transportar a altres indrets del mon , i de pas entrem a la nostra Catalunya  que ens regala una tarda de temperatura més pròpia de l'estiu que no pas de finals de maig. Després de passar fugaçment per Alfarràs ens aturem a Castelló de Farfanyà a fer un remullada i omplir els bidons. Jo per part meva reparteixo els darrers plàtans ! Fins i tot els havia agafat "carinyu" ...

Ens aturem a la benzinera que hi ha dalt a les afores de Balaguer, però al estar tancada tothom continua. Jo que m'havia avançat per pixar , al tornar a la bici veig que no hi ha ningú , tothom ha tirat cap avall.

Passem la nova pasarel.la que creua el riu i parem a la benzinera que es troba al bell mig del poble. Asaltem literalment la botigueta i llavors el Pere ens diu que anem tirant que ell ho veu xungo . Que anirà fent al seu ritme.
Passem per la tranquil.la carretera de la Sentiu de Sió fins enllaçar amb la que puja cap a Agramunt tenint una punxada just a la cruïlla. Aquesta aturada ens ajuda a que en Pere ens atrapi .

Una vegada reparada reiniciem la nostra peculiar contrarrellotge contra nosaltres mateixos, i anem devorant quilòmetres tant ràpid com el nostre cansament ens deixa.

Passem Montgai , Agramunt, Bellver , Les Pallargues , Concabella , Hostafrancs , Tarroja i aqui al començar a pujar la carretera hi ha una trencadissa del pilot.

Arribem a Sant Ramon , passem com podem el tram tallat del pont i  comencem a enfilar cap a Conill amb la colleta dels Espartanos.

Son tres quarts de nou quan entrem a Calaf, coincidint amb el Paradell que arriba amb el cotxe. No som els únics que s'ha trobat. Brevissima aturada al davant de casa . Els nens que volien veure el papa quan passés per Calaf.

Ara sols ens queda la pujadeta dels bombers i podrem fer una bona estona de pla i baixada. En Ribi i jo ens aturem al trencall de la Llavinera a posar-nos els reflectants i avall que fa baixada !

Avui no m'adormiré , els nervis , el neguit i el fet de que encara s'hi vegi ens fan portar un bon ritmet.

Els Espartanos ens demanen un carrer per si es perden demanar per arribar a la Bonavista. No farà falta , enfilem tots junts novament per un tram inèdit , just al costat de la Petronor.

Al Colell tampoc li agrada la idea. Jo crec que l'adreçada és molt bona i a més a més no fem gaires semàfors que sempre es motiu de perdua de temps. Així finalment arribem a la Penya.

A l'entrada l'Alex que està esperant i ens agraeix que li recollissim el moneder amb la llicència i el dni.Els calés ens els hem pulit al Casino...!

Amb aquesta ja tenim la darrera oficial i obligatoria al sac. Ja tenim un peu a Paris !
Ara sols quedarà esperar a que surtin les homologacions per poder acabar de fer l'inscripció a la Paris Brest i fer alguna coseta més doncs hi ha molts dies fins a la PBP i parats no ens hi podem estar.

Rutòmetre Bonavista             Resultats                          Fotos Picasa           Paris-Brest-Paris

20110514 Brevet 400 ...la venjança de Tomas Molina

Sabia que fer pam i pipa era perillós , però ...no ho tornaré a fer Tomas Molina !

Abans de la sortida comentant la jugada amb els companys , les apostes eren clares , però jo continuava dient que a lo millor no veuriem ni una gota. Tenia fe en aquesta opció...i també per la meva mania de portar la contraria . M'hauré de dedicar a una altra cosa!
Al anar a treure els carnets de ruta , retornem a la sortida des de la penya ,  salutacions als vells coneguts. Avui una agradable sorpresa , ha vingut el Melich . Em diu que ha fet tots els brevets al Pais Basc . A veure si ens veiem al BRM1000 de Bilbao. També li comento que tinc previst montar la ""Ruta de l'Aigüa XXL" , però desde Calaf, com ja varem fer amb ell fa un bon grapat d'anys. Quan em pregunta quin dia la vull fer , ..., li dic que decideixi ell mateix doncs veig poc factible que s'apunti gaire més gent a fer aquestes bestiesses!
A les 6 anem cap a la sortida i de cop per obra i gràcia del Nasi passem de ser els darrers a pole position al girar el sentit de la graella de sortida. Una pole que durarà poc, la gent està nerviosa i comencen a sortir esperonats...Tranquils que la processó és molt llarga ... i el ciri molt curt !

Enfilem cap a Sant Fruitós i un cop pasada la rotonda de Navarcles comencem a pujar mentre el cel comença a clarejar per sentir els primers galls cantar a les masies abans d'arribar a Calders.
A les rectes abans d'arribar a Moià anem fent via amb el noi d'Alcanar , aquest boig dels quilòmetres. Quina d'històries que porta al damunt !.
Travesem Moià i quan estem a punt de coronar Collsuspina m'aturo breument a fer un geocaching , sort que és facilet i torno a marxar rapidet , encara que el grupet s'ha escapat. Faig el coll de la Pullosa i inicio el bònic i recargolat descens per la vella carretera de Vic. Al trencall de Tona estan parats una bona colla de gent , i entre ells, treient roba els dos Ramons. Reiniciem la marxeta junts passant ràpid a entrar als carrers de la població, que ha sofert una bona transformació des de les darreres vegades que hi havia passat.
Just quan sortim del poble a la rotonda de "Les quatre carreteres", per cert a 190m d'un altre catxé ! , s'ens ajunten de cara la colleta de Moià i els que anaven davant nostre (?).No entenc que cony han fet !.
Vaig parlant amb en Manuel Asensio sobre les reserves dels hotels de Paris. La cosa amb motiu de la PBP ja està molt agafada , enguany no coincidirem com fa quatre anys , ja tindrem temps a la ruta per veure'ns!

Anem una bona colleta a un bon ritmet i iniciem la pujada cap a Viladrau , aquesta tranquil.la i plàcida població destí ideal pel que vulgui gaudir d'unes estades de relax. Recordo aquell estiu en que després de fer el Carrilet d'Olot a Girona amb la meva dona quan encara festejavem hi varem decidir acabar les vacances a un tranquil Hostal amb tots els ingredients d'una novel.la d'Agatha Christie,  barrejats amb els jubilats i esperant que en qualsevol moment es produeixi el fatídic assasinat....

Continuem cap a coll de Revell , un tramet que combina una mica de pujada fins l'antic trencall de l'aigüa Perrier (no voldria entrar en una discussió sobre marques d'aigüa mineral...) i una bona baixada fins el trencall d'Espinelves , que ens deixa als peus del darrer repetxó, curtet però amb mala llet !
Quan arribem a la rotonda , n'hi ha algun que tira cap a Arbucies tot i els crits que li fotem ...que hi farem !
Mirem el restaurant , però el "capo" Colell ens diu que amunt...que anem a esmorzar a Sant Hilari.
Anem pujant una bona colleta i la carretera de bon ferm no sembla tant dura com recordava de fa uns anys.

Parem breument als Cortals , però no fa pintar d'estar obert i així doncs tirem fins a Sant Hilari.
Anem a espetegar al bar on feiem els esmorzars abans de començar els Camins de les Guilleries, la reina de les marxes de llarg recorregut de BTT, i quan demanem el segell ens diuen que no n'hi ha. Una vegada hemn demanat , començo una petita gimcana , a la pastiseria , al punt de l'Once , a un altre bar , i finalment : bingo ! A un estanc-quiosc...on sino havia de trobar un segell ! No !.
Quan torno al bar encara no hi ha l'esmorzar a taula . La mestressa està sola i va una mica de cul . Tot i així farem "volta ràpida" 46 minuts , nou record.
Sortim cap a Osor per una bonica carretereta que sempre he trobat fresqueta i avui no és una excepció.
Veig pel mirall un cotxe negre que ens va seguint i no ens passa . Que cony , deu estar mirant el paisatge ! Al final quan ho fa i ens saluda...resulta que és en Porta que avui ha aprofitat per fer una mica de turisme.

Finalment arribem a Anglès on enganxem la carretera més transitada cap a Olot , tot i que els nous tunels de Bracons sembla que han descongestionat una mica aquest accés.
Quan som a l'indret de l'estació del Pasteral m'aturo a veure si tinc sort amb un geocaching. Mala pata! ...i mai millor dit tot buscant poso el peu a la verdissa i xaf aigua fins el turmell. I a més he tocat unes ortigues ...!
Ja en van dues , quan torno a la bici amb herba i fang al peu com si vingués de fer ciclocross. Sembla que li he agafat el gustet a això d'anar fet un marrano...!
Torno a agafar la bici per pedalar tot sol fins tornar a atrapar als companys abans de les Planes de Hostoles.
Un cop arribem a Sant Feliu de Pallerols enxampem als de Valls que havien parat un moment. Ens diuen que aniran a dinar a Besalú doncs tenen uns coneguts. Nosaltres no tenim res previst però ja veurem que farem doncs són les dotze del migdia  i el control de Serinyà el tenim a 21 quilòmetres ...en línia recta i cap a la nostra dreta!
Passem el túnel que ens obre el pas cap a la Vall d'en Bas i després d'un baixadeta que ens permet agafar una mica d'aire ens arribem a les Presses on hem de fitxar.
Paradeta amb carregada de líquid i tornem-hi cap a Olot on enxampem a la grupetta d'en Pere Martí . Avui si que hi son tots , els dos Manels : Calderó i Arrufat , el Fons , Josep Maria , Salvador , Jordi , que els altres brevets estaven fent tasques de control i l'havien de fer uns dies abans. Li demanem disculpes al Petri , ja l'haviem deixat com un cobard al no ser-hi a la sortida. Resulta que s'havia adormit !. Ai , ai  , ai ....
El Pere està a punt de convencer al Colell de no fer una parada llarga del dinar , ja veurem a veure si tornem a fer una encigalada com a Cal Maties el BRM 400 del 2003 !

En Josep Maria avui va de "retro randonneur" amb la seva Peugeot , la Carradine , el maillot de llana...vaja tot de l'època ., encara que li recrimino el "peaso" llum a leds davanter enlloc de posar un llum de carburo. Em diu que la seguretat és la seguretat !
Comencem a pujar cap a la Fageda i la grupetta es va quedant , el seu ritme és més lent que el nostre . Ja ens agafaran a la baixada. Anem quedant amb els de Valls al davant fisn arribar al parking del volcà Santa Margarida on enfilem la baixada cap a Santa Pau.
El recorregut fins a Banyoles llevat d'un parell de repetxons és tot pla i baixada.
Arribem a Banyoles, passem pel bell mig del poble , i a la sortida del poble veiem uns ciclistes al davant  que ens semblen familiars : la grupetta que ha passat pel trencall de Porqueres. I nosaltres fent turisme !

Arribem tots plegats a la benzinera de Serinyà, segellem els nostres carnets i el Colell s'ho repensa bé . La proposta que ens havia fet en Pere Martí de fer una parada curta és bona però decidim anar al restaurant del costat a fer un dinar de plat fondo! No canviarem !
Quan portem mitja hora veiem la grupetta que després de menjar uns entrepans reempren la marxa , i als pocs minuts en comença a caure una de bona ! Vent i aigüa a dojo!
A la taula del costat tenim la colla d'Altafulla que enralenteixen la seva sortida tot esperant que la tormenta passi , cosa que sembla passi i fins i tot és veuen unes clarianes per la banda dels Pirineus.
Aprofito per anar al lavabo i al sortir : aigüa un altre cop ! Però no s'havia acabat això ?
Toto i la pluja que va caient el Colell surt i jo al seu darrera , però quan soc a l'indret del trencall del poble veig que em queda molt a prop , així és que ens desviem amb en Ribi cap a dins el poble per fer un geoamagatall a costat de l'esglesia de Serinyà . El vici és el vici !
Tornem a enganxar el Colell i comencem a encarrilar la variant que passa per trams paral.lels a la nova autovia.Aquest tram li feia molta por al Colell i la veritat sols un petit entrebanc a la sortida d'Arguelaguer al no veure un rètol i que acabem anant a parar a una masia on preguntem a la mestressa , una dona gran que feia temps no n'havia vist de més lluentes ! Al final reculem uns metres , preguntem a un bar i vinga tornem-hi que no ha estat res ! Quan pot costar una "merda" de rètol per fer les coses ben fetes !

Abans de Castellfollit enganxem al parell de ciclistes del Matxacuca que havien sortit davant nostre del restaurant de Serinyà. Passem junts Castellfollit i enfilem cap a la Vall de Bianya.
Passat la rotonda de La Canya es fot a ploure amb ganes formant-se uns tolls de dimensions considerables.
El parell d'agregats es queden enrrera momentaniament fins quan comencem a pujar cap el Capsacosta que es torna a enganxar un d'ells. Em diu que el seu company ha decidit abandonar. No semblava pas que anés tant malament. Sense cap mena de dubte el "cocu" és el més important en aquestes situacions.
Anem pujant plegats el coll de Capsacosta, que avui envoltat en una boirina em fan despistar sobre la seva llargada i coronem abans del que em creia. Quan arribem a dalt del coll , tot i passar el rètol , és d'aquelles falses baixades que cal pedalar. Donades les circumstàncies avui s'agraeix el que calgui seguir movent les cames inclús baixant.
Acabem la baixada a Sant Pau Seguries i ens veiem obligats a iniciar una bona tanda de relleus enmig d'una forta pluja fins arribar al control de Sant Joan de les Abadesses. Avui no ha vingut el local Joan Canal , però aquest tipus de benvingudes no es fan home !
Al bar gairebé tots coincidim : un cacaolat calent !
Quan portem un estoneta arriba en Flores que sortirà juntament amb nosaltres formant un bon pilot. Amb aquesta colleta i just quan estem a punt d'arribar a Olot , paro breument a fer un tema pendent de l'any passat . Tot i la pluja hi ha coses que no puc deixar per un altre dia! Els cotxes que passen deuen pensar que n'hi de ben grillats !
Retorno a la ruta , passo Ripoll i a la sortida trenco per la bella carretera de Les Presses, encara que avui amb el temps que fa , la cosa no sigui per tirar coets!.
Durant aquest tram continuament va caient un fi plugim que de tant en tant s'accelera i acaba en fort xàfec.
Coronem al cap d'una dotzena de quilòmetres a Matemala , els ja famosos 3x4 i no 3 o 4 quilòmetres que en Jordi l'ex presi de la Penya em va dir que quedaven desde el control de Ripoll fins arribar a un bar.
Passem Borredà i Vilada en total calma i tranquilitat. Al cap d'un estona enxampem a la colleta dels de Valls , ara ja sols ens queda passar el pantà de la Baells i la darrera rampeta que ens durà a la carretera de Berga, on hem decidit sopar. Anem al restaurant Cal Blasi on veient el nostre estat la mestressa ens deixa unes tovalloles per eixugar-nos una mica. Tot un detall que agraïm.

Fem un bon sopar , ens eixuguem i tornem-hi cap a l'Espunyola , ara farem una quarentena de quilòmetres i arribarem a Solsona on tenim el cinquè control. A la rotonda ens creuem amb una colleta que ja marxa cap a l'Hostal nou.
Arribem a  la benzinera segellem , fem un ràpid avituallament i tirem cap a Torà , tot trencant a l'Hostal Nou per la carretera vella.
Ara ja som a Tora i ens toca tot un tram força conegut , la pujadeta de Castellfollit a Calaf l'anem fent força bé , inclús al fer la corba del bosc del Nadal on sempre fa vent , avui la fem amb calma.

Quan passem per Calaf el Colell diu que aprofita l'avinentesa per canviar-se i així baixar cap a Manresa sec. Algun avantatge ha de tindre passar per casa , no ?. Nosaltres guanyem temps anant als antics bombers on s'ha habilitat un control "self service".Segellem i l'esperem.
Al cap d'una estoenta veiem una lluminaria que va pujant , és el Colell. Ens diu que s'ha dutxat i s'ha canviat . El tenim com nou !

Ara ja sols queda acabar de coronar la pujadeta i deixar-nos caure fins a Manresa, tot un tram força conegut però amb alguns trams de Castellar i Rajadell on la son fa que el ritme baixi de manera dràstica i en Ribi de tant en tant em foti algun crit desvetllador. Fins no surti el sol són mals moments per mi , la son és el meu cavall de batalla. I això que el més xic de casa em fa un bon entrenament !

Arribem a la Penya !

Finalment arribem a Manresa ja portem tot un dia pedalant i amb el major temps dels brevets 400 que porto fins ara. Record . Hem sortit de nit i arribem de dia.

En Francesc Porta ens ve a rebre a l'arribada, i ens fa unes fotos. Amb aquest "tempàs"  per mi son unes fotos històriques .Deu n'hi do de l'aventureta !

Ara ja cal pensar amb el brevet de 600 , el Colell ja m'ha avisat : "si al brevet del 2009 vares parar a veure la F1 a Odena , dissabte toca veure la final de la Champions del Barça allà on sopem". Que hi farem , un tracte és un tracte!

Control d'arribada

Resultats                           Rutòmetre                    Track Wikiloc Ribibike            
Fotos Picasa Bonavista    Fotos Picasa      

20110430 Brevet 300...són coses de l'edat !

Cinc del matí, carreguem les bicis i baixem cap el Congost des d'on novament es dona la sortida del brevet , que serà menys nombròs. Ja sols van quedant la gent que està en el "mundillo"...
A la sortida em saluda en Francesc Garcia de Sant Celoni que em pregunta pels xics. Enguany s'ha animat a tornar a agafar les dues rodes. Em comenta que el seu pare ha perdut una mica de gas ...l'edat no perdona , però el nostre "avi de Sant Celoni" encara té nervi!. Ja ens agradaria arribar a la seva edat i tindre aquest esperit competitiu que l'envaeix ...!
Amb uns minutets de retard comencem a enfilar, tot fent una mica de volta cap al passeig del riu per pujar cap el Xup , on la pujadeta va fent ràpidament que el grup es vagi trencant.
A la rotonda de Salelles ens fan desviar cap a la carretera vella. Feia una pila d'anys que no hi pujava, doncs els darrers brevets sempre pujavem per la nova. Personalment m'agrada força aquesta opció , molt tranquil.la i en alguns trams que s'allunyen de la variant , el silenci sols es veu trencat per els sons de la natura que comença a desvetllar-se al nostre pas.
Just quan comença a despuntar el dia coronem juntament amb un ciclista que va amb una bici de carretera amb manillar de btt , que al veure'm fer fotos em pregunta si soc el que les penja al club.Es refereix a en Fernando "Sirhcar"que té un blog amb unes excel.lents descripcions amb tot detall dels recorreguts que farem als brevets. Una bona opció si no sabem on anem.
Iniciem la baixada plegats cap a Odena on en Petri fa de control per desviar-nos cap a la rotonda de la Masia , on tot i la mitja dotzena de cotxes dels mossos , i els mateixos mossos, que hi han fem una mica de "follon" al seguir les primeres unitats del grupet les fletxes de la prova ciclista que avui es cel.lebra i coincideix en aquest tramet el GP d'Òdena.
De fet ens han "mal acostumat" la colla de la Bonavista amb això de marcat amb fletxes del recorregut. Ja hi ha gent que es queixa si no està marcat !. Sort que a la propera ja tornarem una mica als inicis...
Recuperada la normalitat , continuem cap a la Pobla de Claramunt , per començar a pujar cap el primer control que es troba a la benzinera que hi ha just abans del trencall de Capellades.
El Pere Marti fa de control treient una mica de pressió als responsables de la benzinera , que de cop és veuen ofegats per tota una collada de paios suats , guarnits amb colors llampants i que enlloc d'omplir el diposit demanen posar un segell a un tros de cartró ! Si ens obliguessin ...els diriem que estan bojos!
Reagrupem de nou el trio dels Ramons i continuem pujant cap a coll de Mata juntament amb vells coneguts , com en Joan Canal que van fent camí amb en Pere Simon a un ritmet d'anar fent , de fer quilòmetres.

Al arribar a la Llacuna al Colell li entra el pànic escènic i ens diu que a la baixada a Esblada anem tirant i comencem a demanar. Que carai si anem rodant junts arrivarem junts al control!. Coses de l'edat !
Finalment així és , arribem a Pla de Santa Maria i anem a esmorçar al bar , on altres vegades ja ho haviem fet. No som els únics , els "locals" de Valls, esperen l'arribada de l'avi Joan. No trigarà gaire, També hi trobem en Jordi Ballester , com sempre sense treure's el casc , no es pot perdre pistonada !. Em comenta el tema de provar el kaiac de mar ...no m'ho proposis dues vegades Jordi ...!
Segellem i esmorçant , avui "pole" 0h50 i continuem cap a Sarral. Carreteres força conegudes , de petit a l'estiu hi passava cada cap de setmana per anar a la platja, ara molt millor d'asfalt certament , però gairebé amb la mateixa tranquil.litat de trànsit. Passem Sarral , i quan arribem a Solivella enganxem el tram ja fet fa quinze dies. Portem una hora de retard i caldrà canviar l'opció que haviem pensat de dinar a Sant Martí de Maldà per la que en Rueda de la colla de Valls ens ha comentat de dinar a Tarrès , a uns quatre quilòmetres després de Vinaixa.
Passem l'Espluga i al arribar a Poblet intento fer un geocaching , però una vegada resoltes les coordenades i aplicada la formula, si no m'erro em dona uns 300m forà de l'asfalt. M'hi apropo tot el que puc , però ho haurem de deixar per un altre dia , amb aquest calçat i aquesta bici no es qüestió d'avui fer l'indi...
Torno a enllaçar amb els altres dos Ramons i comencem a pujar cap a Prades. El cel està un xic encapotat i pinta com si haguessin de caure gotes abans d'arribar a Prades...ja veurem si no arribem xops!

Anem a Prades a segellar a un bar , on un malentés del cambrer (...espero !)  fa que una llauna d'Aquarius em surti a quatre euros i mig. Tirem cap a Ulldemolins. Avui si que em deixen aconsellar i passem pel carreró que mena directament a la carretera. Homes de poca fe !.
Baixem cap a coll d'Albarca , passem Ulldemolins i comencem a pujar les crestes de la Llena. El Colell em pregunta si avui anirem més tranquils o hi haurà algú que ens posi nerviosos!

Coronem les crestes i sense el perill d'un radi trencat com l'alttre dia inicime la baixada que ens durà al tercer control a la Pobla de Cèrvoles. I just quan ja veiem les cases i anem pedalent relaxadament tot xerrant amb en Ribi , s'escapa la meva cala dreta i començo una "mamolada"que després d'una entrada pel voral d'herba acabo convertint en voltereta al mig del tros , per sort !. L'estona dura poc però passa per la meva ment el "ja hi tornem". Finalment adreçar el portaequipatges del darrera, treure terra que ha quedat a la maneta del canvi , espolsar-nos una mica , foto més pinta d'acabar la Paris-Roubaix que de fer brevets,  i tornem-hi anem al control i a veure si no ha passat res més! Ja m'ho diu el Colell que això de tirar-se a la porteria és per ell i quan era més jove i jugava a futbito!
Ens acabem d'arribar fins la Pobla i entrem al bar on ens toca timbrar i avituallem per poder arribar al lloc del dinar.Alguns estan menjant entrepans aqui, però nosaltres triem l'opció "plat fondo" , que carai!.
Ara el tram és pla i baixada excepte una pujadeta passsat Vinaixa fins arribar al trencall cap a l'Espluga Calba on arribem al restaurant Tarrés on ja hi han els de Granollers acabant de fer el mos.

Al poc temps també arriben els de Valls que com molt bé ens havia dit en Rueda també han triat aquesta opció poc "ciclista" , però molt turista.
El lloc és del tot recomenable, amb un variat menú que ens ajuda a carregar les piles . La decoració gira al voltant de la moto , i entre les motos velles que s'hi troben a mode de museu i puc veure una vella coneguda: una derbi amb els seu motor de tres marxes penjat ...quins inicis i quins records !
Un cop hem acabat , i després de comentar quatre tonteries tècniques sobre l'apartat electric de les bicis amb els de Valls , sortim més o menys plegats per començar a pujar per la carretera nova que just ens durà fisn els peus dels "ventiladors". Allà s'acaba el pressupost i passem a carretera en obres , terra , graveta, màquines...
Passem per Fulleda, l'Espluga Calba i quan iniciem el descens comencem a veure Maldà al fons.

Un cop arribem a Sant Martí de Maldà , trobem en Jordi i la Montse, de la Penya que s'apunten a fer un trago i petar la xerrada una mica a ca la Maria després de segellar.

Ara ja venen els plans de l'Urgell , passant a tocar de Verdú en direcció a la seva capital : Tàrrega. Un cop travessem la ciutat , el vent no ens molesta i anem fent quilòmetres per l'antiga N-II , passem Cervera i seguim per iniciar la pujada al coll de la Panadella on hi arribem just quan la colleta dels de Valls estan a punt de marxar. Timbrem , comprem alguna "xuxeria" i quan anem a continuar ....el Colell que comença a cridar desde el darrera dels vidres de cal Baiona. El Madrid que està a punt de perdre i falta poc per acabar el partit. En aquells moments arriben la colleta dels d'Osca , en Cored , en Carlos Gella i com no l'amic Anselmo amb el seu maillot blaugrana... Aqui ens donaran les campanades de cap d'any !

Finalment arranquem i al passar per Calaf , tot i que comença a fer una mica de fred m'esperen els xics de casa que tenen ganes de  veure el papa amb la bici!
Aprofitem per abrigar-nos i posar-nos els reflectants i comencem a fer la darrera pujada , la dels bombers , tot sortint de Calaf . La resta tot baixada , fa que a les 10h arribem al pavelló del Congost on discutim la jugada amb la gent de la penya . Excel.lent la seva feina. Per la propera , el BRM400 ja podran vindre amb nosaltres , la sortida serà des de la Penya i poc a poc els brevets tornaran a la seva normalitat.

Resultats           Rutòmetre      Fotos Picasa         Track

20110422 Calaf-Calatayud ....pam i pipa Tomàs Molina !

Una vegada feta la part administrativa i menys ciclística de la "Flecha Iberica" : escollir un recorregut , marcar el quilometratge, enviar el projecte a l'organització , rebre els carnets amb el rutòmetre homologat , anar a Calatayud a deixar un cotxe , tornar a Lleida amb l'AVE, enrredar al Ribi perquè em vingui a buscar ,...Sols ens quedava la part diguem-ne "suau" del tema: Fer-la!.

Després d'una tarde de dijous amb força sol , semblava que el divendres podria ser diferent al que anava pintant aquesta Setmana Santa, però la pluja del matí de divendres ens tornava a la realitat i es preveu una jornada èpica.
Són les 16h , l'hora preestablerta per començar , després de les fotos de rigor , sortim cap a La Panadella , preparats per si la situació s'emmerda, amb les bicis dels tres Ramons : Colell , Ribi i jo mateix  preparades per la pluja amb parafangs.
Sortim sense pluja , però alguns de nosaltres ja porten l'impermeable posat . Homes de poca fe !

A la pujada a Durban i al posar-nos de peus comencem a tindre aquella extranya sensació de quan portes la bicicleta carregada. Amb quilòmetres aquesta sensació s'esfuma però ara et sembla que tot tremoli.

Arribem a la Panadella on tenim el primer control i anem a fitxar a la benzinera . Timbrem i som-hi , ja en portem 20 , ja falta menys!

17h ( 1era hora) Passem pel davant de la cruïlla de Sant Antolí. El temps s'aguanta. Arribem a la variant de Cervera , enfilem el pujador en direcció cap a Tarroja pels plans que menen a Guissona.

18h (2ona hora) Acabem de passar Guissona i som prop del trencall de Palou , ara toca una estoneta de baixada en direcció a Ponts on tenim el segon control.
Entrem al Xalet, lloc habitual d'esmorzars  , però avui anem per feina , timbrem i tornem-hi. Portem una hora i cinc minuts de retard respecte a l'horari del 2007 , degut a la volta de La Panadella però amb gairebé 30 quilòmetres de més. A partir d'aqui el recorregut és el mateix que en aquella edició.

19h (3era hora) A punt d'entrar a Artesa de Segre , la carretera en obres ens deixa entreveure com quedarà la nova variant fins a la Foradada.
Cada vegada que faig aquest tram i passo per Cubells no puc deixar de recordar per uns moments al malograt company de la Penya , l'amic Josep Oró , l'speaker de la Bonavista que l'any 2009 ens va deixar sobtadament. En aquestes rampetes varem  coincidir en motiu d'un brevet de 400qm l'any 99. Allà on siguis pedala fort ! Pit i collons com deies!

20h (4arta hora) Entrem a Balaguer, passem per costat del riu i pugem fins la sortida cap a Alfarràs , i fem la primera parada tècnica de la sortida a la benzinera que hi ha dalt , per fer una mica de "manteniment": trucada a la family , beure i menjar una mica , anar al lavabo, posar-nos els reflectants i després de 17 minuts proseguim la ruta , ara venen les llargues rectes que no s'acaben mai . Tot i així el vent no ens molesta.
Comencem a posar en marxa els llums . Deu n'hi do del be de deu de llum que fot la Supernova E3 triple del Ribi ,. No m'extranya que estigui prohibida a Alemania per circular per carreteres !

21h (5ena hora) Passem per Algerri i abans d'entrar a Alfarràs ens cau alguna gota desperdigada. Ai , ai , ai que ens mullarem !
A Alfarràs tenim previst el 3er control. Entrem al bar . El seu propietari que està a punt de jubilar-se ens diu que si en fem una pels voltants de juny potser que ja no el trobem. Ja en té ganes de jubilar-se !.

Ara si que ens comença a ploure. De cop en Ribi fot un crit . Se l'hi ha trencat el soport del llum i ha de reparar. Vull aprofitar el moment per posar-me l'impermeable, però al veure que continuem ràpid, no me'l poso. Sort. Al cap d'uns minuts para de ploure i ja no caldrà.
Ara estem a punt d'arribar al lloc on soparem , Torrefarrera , el restaurant 24h , una molt bona opció per aquest tipus de sortides sense tindre problemes amb els horaris.

22h (6ena hora) Arribem al restaurant i fem un sopar "slow motion" 1h45 , no cal correr per fer tard !

24h (8ena hora) Passem Lleida. Fem una mica de volta estalviant semafors i passant per carrers més tranquils. En Ribi n'és un especialista, el fet de haver festejat aqui li donar un plus.

Agafem la carretera d'Alcarràs i a partir d'aquest moment comença l'hora de la veritat , el punt més fosc de la ruta. Fa quatre anys ja varem tindre que fer invents i enguany tornem-hi , al final fem un tramet d'autovia. Com nassos es pot fer una autovia sense deixar una alternativa degudament senyalitzada pels vehicles que no hi poden circular. Té pebrots la cosa ! I després farem anuncis sobre seguretat vial ...vinga collonades!

01h (9ena hora) Passem per costat de les naus de Rigual , un darrer tramet d'autovia i finalment arribem a la sortida de Fraga.
Passar aquesta ciutat a aquestes hores sense ni un sol vehicle , sembla increible.
Comencem a enfilar la pujada i quan som dalt passat el Ventorrillo plans cap a la benzinera que hi ha a l'indret de Las Ventas del rey .

2h (10ena hora). El Colell es queda amb les ganes d'una cerveseta , la senyora que està tancada dins de la botiga de la benzinera  (quina llàstima, pobre dona !) li diu que això no és possible a aquestes hores. Les normes són les normes ! Fem un aquarius. Deu minutets i tornem-hi !

3h (11ena hora) Després de veure el fet curiós de com al gps es passa de numeració Est a Oest al pas pel meridià de Greenwich , passem pel costat de Peñalba.
Al arribar a Bujaraloz anem a la fonda Español , on aprofitem per fer una petita aturada de repostatge. A la tele estan fent la peli "Braveheart" per ganes ens hi quedariem a veure-la, però ...cal continuar.

4h (12ena hora) Ara ja portem la meitat del temps de la prova i 225 quilòmetres, acabem de menjar , beure , etc i tornem-hi . Són 35 minuts que mirats sense estar allà poden semblar una perdua de temps , però en realitat ens recarreguen les piles i ens donen una mica d'aire fresc a l'aventura.

 5h (13ena hora) estem a l'indret de Pina , el trànsit  durant tot aquest trajecte es limita a grans camions que aprofiten la nit per fer via. Deu n'hi do de la velocitat a la que van ! Tot i els meus temors a la son , de moment aquest brevet està passant bastant be. Segurament " l'entrenament" al que els petits de casa , sobretot el Gerard,  ens tenen acostumats , ha donat el seu resultat . Ai ,ai Gerard !

6h (14ena hora) arribem a l'area de servei Rausan d'Alfajarin , la cosa està molt tranquil.la.
Fem una nova entrada a boxes (35minuts) .

Sortim que encara es fosc , però per dins dels carrerons d'Alfajarin ja clareja.

7h (15ena hora) Acabem de passar les darreres edificacions de La Puebla de Alfinden , i comencem a  enfilar cap a la capital , a un quart de vuit  i després de segellar en la benzinera travessem el riu Ebre i comencem la nostre peculiar gimcana pels carrers de Zaragoza. Aquesta vegada portem "truco" , l'ajut de l'Aventura ens és de vital importància. El gps ens fa passar pel bell mig del nucli , i tot i el munt de semàfors que cal passar , al cap d'uns quaranta minuts veiem el senyal de sortida . Missió acomplerta ! Quina diferència de l'any 2007! La Guardia Urbana ens va vindre a rescatar i ens va ajudar a sortir quan ens varen veure per enesima vegada donant voltes pels carrers! "es que en el cambio de guardia ya os hemos visto pasar...!".
Ara ja hem recuperat el temps perdut.

8h (16ena hora) Arribem a Cuarte de Huerva, tot circulant per la carretera nova que va més o menys paral.lela a la nova autovia . I durant tot el recorregut anem trobant una bona munió de ciclistes.
A dos quarts de nou arribem al bar on varem esmorçar l'altre vegada. Aqui la imatge de "crónicas de un pueblo" va prenent forma : la guardia civil , el caçador , el de la moto , ...tots els personatges típics i tòpics tenen la seva historia particular.
9h (17ena hora) Aquesta hora hi arribem ben asseguts , fent un esmorçar de temps "standard": 52 minuts.

10h (18ena hora) Passem a tocar Muel. Al cel d'un blau intens anem veient com es van formant unes belles castelleres de núvols. Ja veurem si abans d'arribar a Calatayud no ens cau un xàfec a sobre.

11h (19ena hora) Fa deu minuts que hem arribat a la benzinera de Cariñena i després de fer una mica de "manteniment" : lavabo , beguda , trucada , etc tornem-hi , uns quilometrets de pla i comencem a pujar cap a Paniza . El temps enguany despejat i soleiat. No trobem l'aigua i la neu de l'altra edició. Quin canvi !.

12h (20ena hora) Coronem el port , fem la foto de rigor .Enguany el Colell si que vol foto...com canvien les coses , eh !
La memòria a vegades et fa males passades . Tant el Colell com jo recordavem fer dues baixades abans d'arribar a Daroca i una d'elles forta , però el que no recordavem era les llargues rectes dalt l'altiplà . En Ribi s'en refot . "Tot baixada , eh?". El vent de cara que ens trobem dalt del port n'es força culpable d'aquest lapsus d'enguany.

13h (21ena hora) Finalment arribem a Daroca. Decidim fer les coses ben fetes. Tenim prou temps per fer-ho . Dinarem aqui i així la premisa de que durant les hores 22 a 24 cal fer un mínim de 25 quilòmetres la tenim assegurada.No cal correr per fer tard !

14h (22ena hora) Acabem de dinar i comencem a tirar cap a Vilafeliche. Amb les presses m'he deixat els papers sobre la taula. Reculo a buscar-los, es veu que no en tenia prous de quilòmetres.
Remontem el quilòmetre que hi ha fins el trencall i coronem el coll de Vilafeliche. Ara ja toca tot pla i baixada fins a Calatayud. El Ribi no ens creu...de moment !

15h (23ena hora) Passem per Fuentes de Jiloca. L'altra vegada vaig parar a timbrar al bar que hi ha a peu de carretera.

15h45 Arribem a Calatayud. Timbrem a la benzinera , anem a l'aparcament de l'AVE on hi ha el meu cotxe, ens canviem i tirem cap a Guadalajara on tenim la reserva de l'hotel per dormir.

Encara estem d'anims  i tenim temps de posar la ma sota la faldilla d'una ilustre aragonesa , la Dolores de Calatayud, ...la cosa té "truco" eh , malpensats! [:D]

Demà toca viatge fins a Yepes i entregar els carnets de ruta per acabar de completar aquesta historia de la Fletxa.
Al final prop de 420 quilòmetres amb  bon temps , encara que quan ho haviem començat les apostes eren que ens mullariem segur. A vegades les coses que semblen més segures no ho són...


Fotos picasa                          Track

20110416 Missió complerta...mostrar noves carreteres al Colell !

Trobar en un radi de menys de cent quilòmetres de Calaf  carreteres inèdites pel Colell és una feina díficil. Per això fer una sortida que en combini tres és l'h...!

Carreguem les bicis i anem a Sant Martí de Maldà a començar la ruta d'avui. Farem el tram de Maldà fins a Solivella passant per Vallbona de les Monges fins a Solivella i allà entroncarem amb el recorregut del BRM300 d'enguany que es farà el darrer dissabte d'aquest mes.
Al començar a pedalar ja veiem que la cosa està fresqueta i en Ribi s'empenedeix d'haver-se tret al darrer moment els camals. No ens sobren els guants llargs. Aquesta primavera ens fara parar una mica ximples.

Després de sortir de Sant Martí , arribem a la rotonda de Maldà i comença el primer tram inèdit del Colell : la carretera que mena a Vallbona de les Monges , una de les tres pedres angulars de la Ruta del Cister .
La carretera és d'aquelles tranquil.les per llocs anclats en el temps que encara conserven els seus origens, una opció per perdre un cap de setmana recarregant les piles. De fet a part de la riquesa cultural i paisatgística , la zona es rica en instal.lacions per fer aquestes tasques de recàrrega de piles, i a les ja veteranes de Vallfogona s'hi sumen les més noves de Rocallaura per on passem abans d'enfilar el darrer collet que ens porta als peus dels molins de la Serra del Tallat. Aqui el pis canvia , passant a ser una carretera ampla i de ferm nou que després de ràpida baixada ens aproparà fins a Solivella.
Passem el poble i a la sortida agafem la carretera de Blancafort per arribar a l'Espluga de Francolí on decidim esmorçar. Continuar seria fer tota la pujada de Prades amb l'estomac buit amb els perills que això comporta.

Anem a les Disset Fonts , un local ja clàssic en les nostres sortides dels "carreterus".
Quan sortim enfilem cap a Poblet per agafar la carretera de Prades , una bonica pujada de suau desnivell però amb uns bones paelles on podem sempre trobar colles de ciclistes que hi circulen. sempre. Amb alguns si no hi ha presses fem petar la xerrada , d'altres a vegades sembla que els molestem la seva "volta ràpida"...
Arribem a Prades , la vila vermella,  sempra plena de gent , quan no són els bolets , l'excursionisme, tot és una bona excusa per fer-hi una escapada. Anem a fer la clàssica foto amb la seva famosa font. Quantes vegades no l'hem vist a TV3 aprofitant les primeres nevades, no obstant la alçada de 1000m no enganya!

Proseguim en direcció al coll d'Alforja , en Colell i en Ribi reculen pel mateix carreró que hem entrat, no es refien de les meves indicacions d'anar pel carreró que surt a l'altra banda del poble . Es deuen pensar que anirem a fer trialeres...quina fama!.

Toto baixant cap el coll ens comença a sortir a rebre el sol. Avui ha fet un dia més aviat grissòs sense color, però els camps quan surt el sol ens mostren una verdor que enlluerna.
Al coll trobem una bona colla de mountainbikerus que estan reagrupar. Aquesta és una molt bona zona per fer sortides. Llàstima que sols tinguem una cinquantena de caps de setmana a l'any per voltar. Això està mal pensat! Que hi farem...
A Ulldemolins s'ens enganxa tot una colla de ciclistes que retornen a Lleida pujant les crestes de Llena i tirant per Juncosa. Anirem pujant plegats un trosset fins el trencall cap a Vinaixa , però un comentari sobre el meu retrovisor i la complicitat d'en Ribi fan que acabem tots disgregats i el grupet disgregat . Només fa falta que ens piquin una mica i pam ...!

Esperem al Colell , per poder començar la segona carretera inèdita , però just quan comencem a tirar per la LP-7013 parem doncs en Ribi se n'adona que la seva roda trasera va malament. Té un radi trencat. L'enganxem perquè no faci nosa , obrim el pont de fre i reemprenem la marxa poc a poc , no sigui cas que la cosa s'ens compliqui doncs la carretera està força picada i més val no jugarse el perdre més temps per culpa d'una avaria.
Quan arribem a la Pobla de Cèrvola , la carretera es troba en millor estat i ens permet tornar a guanyar una mica de promig. Arribem finalment a la cruïlla de Vinaixa i decidim passar pel mig del poble. Quins records d'aquella volta cicloturista a Catalunya que varem fer amb en Colell i l'Amadeu a finals dels 80's a l'etapa Lleida-Cambrils , un calurós dia d'agost , quan encara hi passava la carretera nacional de Lleida a Tarragona pel bell mig del poble, creuant per sota el pont...

Una vegada hem travessat el poble agafem la variant i comencem a pujar pel doble carril fins el trencall de Tarrés.
Iniciem la tercera de les carreteres inèdites , en aquest cas una carretera de nova factura que fins on s'acaba el pressupost ens deixa dalt de la cornisa del parc eòlic , i de sobte ....s'acaba la glòria: la carretera s'estreny , senyals d'obres , graveta , màquines als costats ,..., tornem-hi !

Arribem a Fulleda, lloc d'origen , i no pas de naixement d'Agustina d'Aragó però que vist el monument amb canó de veritat , la deuen tindre com a filla predilecta.
A tots els pobles d'aquesta zona les velles construccions tenen unes coloracions amb tonalitats ocres que resalten amb el blau intens d'aquest dissabte ara ja força assoleitat  de primavera. El següent poble , l'Espluga Calba no n'és una excepció , i la volta que donem entrant per la nova variant ens permet contemplar aquests petits tresors tant propers i alhora desconeguts que tenim.

Ara ja sols ens queden un parell de pujadetes i la carretera ja baixa amb un fort pendent fins el trencall de la carretera d'els Omells d'en Gaià  tenint ja al fons l'estampa del castell de Maldà a la vista.
Fem la darrera apretada i arribem a Sant Martí , on l'amic Colell es queda a dinar a Ca la Maria, amb l'esperança de que al sortir el puguin agafar la colla d'en Pere Martí , que avui estan fent de manera anticipada el brevet a fi i efecte de poder ajudar en les tasques organitzatives i de control de l'event. En Ribi i jo , ja en tenim prou per avui , carreguem les nostres bicis , fem el breu però merescut "trago" i tornem a casa.




Fotos                             BRM300 PC Bonavista                Track