20101127 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac

Quan l'Àngel Soler Angelet s'ens va oferir a fer-nos de cicerone i ens prepararia una sortida pels seus dominis , ens va semblar molt bona idea i una garantia d'exit , ja que una cosa es baixar els tracks i una altra molt diferent és anar amb un bon coneixedor d'uns paratges captivadors.

Quedem a les 8h al Parc de l'Agulla. Hem aconseguit ser una bona colla: Gerard, Joel , David, Manolo , Miki Viladrich , Ramon Ribalta, en Xavi , en José el Presi i el seu cunyat i en Jaume Mas. A la gent li tiba de tant en tant fer alguna excursioneta d'aquest tipus. Quan estem preparant les màquines arriba amb puntualitat britànica l'Àngel i ens fa cinc cèntims de la ruta que ens té preparada.
Amb un fred de nassos anem tirant vorejant el Parc per anar fins la pasarel.la dels Bombers i d'allà passem per davant del Santuari de la Salut , on uns metres més endavant agafem la primera trialera que ens durà fins la carretera del Pont de Vilomara.

Una petita aturada per repassar els cables de la bici d'en Manolo ( no es pot anar amb aquestes bicis tant noves , que sols donen problemes,...jeje, de fet avui gairebé s'estrenen dues bicis , aquesta i la d'en Gerard, sembla que no noten la crisi aquesta gent ! ) , i agafem l'únic tram d'asfalt fins arribar al Pont de Vilomara.

Comencem a enfilar una pujada que ens durarà gairebé fins l'hora d'esmorçar. El terreny és un vell conegut d'altres edicions de la Selenika i va bé per treure el fred començar a pujar una miqueta, tot pujant en direcció cap el Farell , passant per costat de la casa nova de Sant Jaume.
Al arribar al trencall de l'ermita de Santa Creu de Palau, aprofitem deixant les bicis a la petita presa que hi ha i anem a fer un catxé , el Tresor Profanat  i seguim pujant per les dures rampes que hi ha fins el trencall que mena cap el Farell on s'espera la resta de la colla.

Uns petits tramets de lleugera baixada (poca, però) i ens tornem a enfilar per passar per costat de Matarrodona.

Uns cinc quilòmetres més endavant de nou passem pel costat d'un altre tresor , l'Hospital de Sang però tot i marcar 113m anem tirant doncs és tard i encara no hem esmorçat i la gent no està per gaires osties.Abans era el pesat de les fotos , ara soc el pesat de les fotos i els tresors!.Hi ha més dies que llonganises!

 Poc després una pujada de les impossibles , de les de fer el repte de pujar sense posar el peu al terra: el famos nou cami de les 1500 alzines tallades (meravelles i misteris de la Diputació) , on algun tram de sauló fan que si la roda derrapa i has de posar peu a terra la feinada és per tornar a pujar i pedalar.

Dalt del tot ens creuem amb algún caminant i també amb altres ciclistes. La consigna ha estat molt clara: deixem pas i comportament cívic , no volem que la gent associi la paraula BTT amb comportaments poc civilitzats, al final tots som uns amants de la natura , per això som aquí en aquest indrets i sols ens diferència el mitjà de locomoció!  Amb lo fàcil que hauria de ser aquesta convivència pacífica!

Una vegada reagrupats iniciem la baixada pel sender per trams força ferèstecs que ens portarà fins la Font de la Pola , on seiem a esmorçar.
Jo per part meva ofereixo l'oportunitat de fer un nou catxé , el d'una escletxa que tenim just al davant a uns 60m  , anomenat Arqueobservatori doncs sembla ser tenia unes funcions relacionades amb l'estudi dels solsticis que dataria de l'edat de bronze. M'acompanyen una petita comitiva i una vegada trobat i fet el registre corresponent tornem cap a la font on decidim proseguir la ruta doncs es tard i tot plegat estem a meitat del recorregut.

Continuem pel sender donant el volt al turó de La Pola i tornem a arribar al punt de reagrupament anterior , on anem seguint per senders de gran bellesa dins el bosc o altres totalment descoberts amb típics passos de pedra , passant costat de l’Alzina bonica, que certament es mereix una foto de tota la colla!

La tornada ara ja és cap avall i anem seguint per bonics trams de sender per dins el bosc  que ens enllacen amb el tram  del Torrent del Sol de l’Infern (suposo que en altres èpoques aquests passos et poden donar algún problema al coincidir amb la riera , però els trobem força bé) fins que arribem al trencall de l’ermita de la Santa Creu de Palau. A partir d’aquí retornem pel cami d’anada fins el Pont de Vilomara , ara ja de baixada , però on la pressa per arribar a final ens obliga a mirar d’escurçar al màxim el recorregut i  fem el retorn per  la carretera fins Viladordis i d’aqui desfem el cami fins el Parc de l’Agulla, donant per finalitzada aquesta aventura .

Track Wikiloc                Fotos Picasa                    Fotos Picasa Joel &


          

Previ sortida pel Parc Natural de Sant llorenç del Munt i Serra de l'Obac

Divendres a les 21h reunió a la Cuina del mercat per parlar del tema dels cotxes.

Sortida dissabte 27/nov (dia de reflexió !!) de Manresa a les 8h del Parc de l’Agulla .

Recorregut d’uns 50 qms. Trams del GR del Camí Ral (de gran bellesa)

“La ruta es basa en dues parts, una primera de pista, i a partir que arribem al GR del Camí Ral, farem un bon troç de sender,pràcticament tot ciclable ( si està sec, és clar), després tornarem a fer pista, i un altre troç de sender per una carena fins arribar, ja de tornada, al Pont de Vilomara. Així farem content tant a qui vol pista, com qui vol sender.”

Esmorçar a emportar (a l’indret de la Font de la Pola).

Dinar a Calaf

20101121 Cursa de l'Esquiador a Hostalets de Pierola

Una setmana abans de la data habitual per les eleccions tornem a tindre la Cursa de l'Esquiador que enguany te la sortida i arribada a Hostalets de Pierola.
A la graella de sortida veig en Ramon Ribalta que em comenta que del club sols hi ha en Joaquim Fonoll una mica més endavant.
Amb puntualitat britànica donen la sortida i comencem a enfilar pels carrerons del poble que al ser petit rapidament ens condueixen a la sortida del poble.
Plans i una mica de baixada que em comencen a donar les primeres impressions del nou pneumàtic del davant. La baixada no ha estat mai el meu punt fort però a les darreres sortides havia començat a preocuparme. Em dona una seguretat que no havia tingut abans i fa molt més noble el comportament de la direcció...fàcil solució no? Ja m'ho varen dir l'altre dia que no es pot anar amb uns RIP onza de fa un pilot d'anys...de tant en tant convé renovar el material!

Enguany cal felicitar a l'organització per la tria del recorregut , doncs aquest és d'un gran bellesa tant en els trams trialers seguint els rierols com els trams més oberts amb les muntanyes de Montserrat de teló de fons, com el pas per Pedres Blanques i finalment el sender de pujada del Matarrucs pel mig de boscos frondosos amb el plus afegit de que es pot fer una bona part damunt la bici .

A l'arribada lrecollir la ja tradicional botifarra , llaunes de begudes , una revista i aprofito per parlar amb en Jordi Reixach i en Josep Ausas sobre el malograt Joan Vives, aquell home enamorat de l'esqui de fons tan meticulós amb el material . Sempre recordaré aquells esquis RCS perfectament estructurats que em va deixar en ocasió d'un dels cursets que orgatnitzava a Tuixent i que em van demostrar la importancia en l'elecció del material : anant molt més ràpid i segur que amb els meus propis esquis.
Descansis en pau , Joan!.

web                                  Resultats                     Track Wikiloc

20101106 Ruta de l'Aigua

Ja hi tornem a ser la Ruta de l'Aigua , enguany hem estat una bona colla , a més a més dels vuit de Calaf  (Jaume, Joel , Manolo , Pep , Isi , Gerard ,Ramon  i jo ) s'ens han ajuntat els germans Soler de Manresa.

Hem quedat a les 7 al parking que hi ha al davant del Portal del Pont i després de fer un cafetonet al Trabucaire i de veure la maquinota de l'Àngel amb el Rohloff comencem a pedalejar pel bonic caminet ple de fulla caiguda que mena cap a la Mare de Deu de les fonts . Un cop arribats a la font trenco massa ràpid i agafo per error un caminet que va a parar a un mas...mitja volta ,i tornem a buscar el cami de l'ermita de Sant Pere Martir on agafem una pista primer asfaltada i després de terra que ens durà pel bell mig del bosc típic del Solsonès fins l'Hostal de la Cirera , evitant passar per la carretera: l'opció és més offroad i això sempre és bo! Que Sant Google ens guardi la vista!

Un quilometret de carretera i trenquem a dreta pel caminet que baixa fins passar els rierols i més tard s'enfila amb algún pujador dels bons fins a Timoneda on m'avanço una mica per fer un nou tresor  que hi ha a la zona. Continuem i ara comencem la baixada cap a la riera de Canalda on s'inicia la forta pujada del "Quatre". Les pluges des de l'any passat han fet de les seves doncs els aragalls que es veuen a la pujada del quatre han començat a descalçar els tubs.


Arribem a la pista d'Orrit i fem el tramet de pista que ens durà fins a la tradicional parada que fem al costat de l'antiga escola d'Oden a peu de la carretera de Coll de Nargó-Coll de Jou on fem l'esmorçar de rigor.

Travessem la carretera L-401 i després de fer una mica de pujada i despres baixada fins arribar a la pista que a costat de Cal Pinassa va pujant de manera pestosa cap a Coll de Mata. Enguany han asfaltat aqui dalt de tot fins el trencall vora les runes típiques on enllacem amb la pista que puja desde Coll de Jou fins als plans de la Bòfia. Aviat es podrà pujar amb el cotxe de línia , no hi ha millor manera de preservar la natura !...increible. 

El darrer tram de pujada fins el petit llac l'anem fent amb l'Isi i en Jaume amb més pena que gloria.Això de la bici no té secrets , si no hi vas ...merda! 

Després del refugi de la Bòfia anem fent la lleugera pujada pel mig dels prats fins el coll de Tancalaporta on aprofitem per fer una foto de grup abans de començar el descens passant per costat del forat de la Bòfia fins arribar a les pistes d'esqui i finalment al complex turístic del Port del Compte, on anem directament a l'Hotel Restaurant Golf on tenim taula encarregada.

Fem un bon àpat i no ens vé d'un minut per tornar a pedalar cap a la pista que puja cap al Refugi de Bages i continuem fins el mirador des d'on veiem Busa, l'embassament de la Llosa del Cavall , Sant Llorenç i fins i tot un altre ximplet que va en parapent (cada loco con su tema !).

Arribem al Coll de Jou , on aprofitem per arreglar (tipus MOPU : 9 mirant i un pencant ) una punxada del petit dels germans Soler.

Un cop abrigats comencem a baixar per la carretera en direcció cap a Coll de Nargó fins Canalda on agafem un preciós caminet amb una gran bellesa cromàtica tot i que un cop passada la rasa d'Encies , s'ens comença a fer fosc , moment que aprofitem per fer un petit pica-pica i acabar de montar llums.

Fem de nit tot els camins que ens porten fins Cal Sarri , Lladurs i aqui comencem un tram que l'any passat la por a quedar-nos tirats ens va fer agafar la carretera fins a Solsona. El tram tot i la negror de la nit és d'una gran bellesa a la que ja ens té acostumats aquesta comarca del Solsonès i ens porta fins Solsona on hi arribem a les vuit del vespre on uns quants ens quedem a sopar a la pizzeria "El cobert" on a part de menjar una immensa pizza també puc fer un altre geocaching ...a cinc metres del parking del cotxe...!

La propera trobada del mon de la bicicleta , aquest divendres a Cal Felip , amb la xerrada de l'Isi sobre la seva segona aventura a l'Himalaia.


I l'any que vé ...si Deu vol : La Ruta de l'Aigua XXL desde Calaf.




Track Wikiloc                     Fotos                       Fotos Joel

Track Wikiloc Àngel  Fotos google (nou)

20101030 Nocturna'2010

A dos quarts de vuit anem cap a la Plaça dels Arbres davant el Rosa. Enguany som menys ciclistes, no sé si la crisis també ens afecta. Jo mateix aquest matí no he pogut anar a marcar el traçat com haviem quedat i he estat a punt de no vindre i de fet no porto el Sergi com a les dues darreres edicions, però la por del fred i el fet de no haver fet migdiada ha fet que finalment ho deixem per una altra ocasió.

Gairebé sense la foto de rigor , comencem a pedalar cap a la Pineda on els de la curta capitanejats pel Manolo "de la Michelin" continuen tot recte cap a Solanelles, mentre els de la llarga anem tirant cap el cami de la Fortesa.
Passat la Fortesa fem la trialera de l'Espona , on reagrupem per anar cap a la Romagosa on tenim la pujada més forta del circuit fins el camp d'aviació. Feia un bon grapat d'anys que no passava per aquesta pujada i de fet està força arreglada.
Al passar per la vora del camp d'aviació , els llums d'un cotxe sospitós ens posen en tensió , serà aqui on tindrem la sorpresa del tunel de la Por ? . Falsa alarma , al final resulta ser en Miki Viladrich que venia tard i s'incorpora aqui a la ruta.

Tirem cap a la font de la Llavinera i abans d'arribar aqui si que ens ens trobem amb la porta d'entrada a l'infern que ens han preparat la colla .
 L'ambientació del tot genial i cada any millora en els detalls. Una bona currada , sols amb la lluminaria que portem a sobre (putos xinos i els seu focus !) potser els hi treiem una mica de la magia de la foscor. Per l'any vinent caldrà fer obligatori apagar els llums per donar un aire més de cangueli al tema i no espatllar la sorpresa que ens han preparat...

No tot és por , també ens han preparat unes coques que encara que no ens les haguem guanyat del tot pels quilòmetres que hem fet , baixen la mar de bé.

De cop veiem uns llums que ens venen pel caminet que baixa pel bosquet  ..són la colla de la pedalada curta , que es trobaran tot el recorregut de la por al reves.Una llàstima!.

Tornem a reemprendre la marxa i pujem cap a la Llavinera , fent una mica de volta turística pels seus carrerons, que ens menen cap a la carretera fins anar a travessar el pont de l'Eix . Trenquem per pujar cap a la Portella i després tirem cap a Els Prats de rei , una mica massa agrupats cosa que fa que en Miki s'enganxi amb el David i es foti de cap ...una caiguda flash ja que al moment torna a estar damunt la bici. Aquesta canalla !
Passem pels carrerons de Prats cap els horts i enfilem la pujada cap a can Bartomeu , tot fent una paradeta de reagrupament a mig camí que s'aprofita per fer una pixarada.

Quan som al cami asfaltat que va de Can Bartomeu a les Coromines , una petita classe de mecànica a càrrec del Lluís i baixem cap a Can Pepa , on fem una visita al forat de Can Pepa i de pas una petita visita al tresor de geocaching que hi tinc amagat.
Una vegada acabades les explicacions , reculem i agafem el cami de baixada que enllaça amb el guapissim corriol de la font del ferro que va a parar al Seguers .
De fet aquesta ruta es podria anomenar la dels catxés dels racons de l'Alta Anoia , doncs passem a tocar a tres d'ells : La Font de la Llavinera   La Roca Foradada de Can Pepa  i la Necròpolis de Seguers

Una vegada arribem a Cal Seguers tirem per la pista fins Sant Pere on ja toca sopar. Jo per la meva part continuo cap a casa per la carretera...un altra dia (o nit) serà!

Track wikiloc                        Fotos Bikecalaf