20100612 Luchon - Baiona (Cent anys d'historia de ciclisme)

Enguany es cel.lebra el centenari de la primera etapa de muntanya del Tour de França . En aquella edició de 1910 la 10ena etapa va unir Luchon amb Baionne i va ser la primera vegada que es coronava el Tourmalet , i a on Octave Lapize va dir la famosa frase als organitzadors de "sou uns assasins" quan va coronar en primera posició el coll i després va guanyar l'etapa.
Aquesta era una de les dues proves que tenia al meu particular calendari juntament amb la BPB , però la recuperació de la fractura d'espatlla ho ha fet canviar tot.
Després de la visita al metge del 02/06 em diuen que puc provar de fer bicicleta i decideixo fer un truc a en Pere Martí si havia gestionat la meva inscripció com em va comentar a la BRM400. Al fer-me la pregunta de com estic , jo li faig la mateixa pregunta. Entre tots dos potser en fem un de sencer i es pot acabar, total són quatre ports ...!. Trucarà a l'organització a veure que hi podem fer.
Finalment dimecres em diu que ha trucat a l'organització i que ja estic apuntat. Quedem pel divendres i que passaran a buscar-me per Calaf.
Marxem cap a Luchon en Pere, Fons , Salvador i jo , en tres cotxes i amb una bona pluja pel cami que ens dona una pista de quin pot ser el temps que ens tocarà sofrir a l'endemà!
Arribem a Luchon , descarreguem les bicis i els equipatges als bungalows que tenim llogats i sense perdre el temps marxem cap a Baionne per deixar dos cotxes:, el meu i la furgo del Fons, mentre en Salvador ve amb el seu cotxe per retornar a Luchon i el Pere es queda a Luchon per treure els carnets de ruta i esperar l'arribada de la resta de la colla.
Quina pallisa i que llarg s'ens fa tot el viatge i quan arribem de nou a Luchon estem més cansats que si haguessim fet el recorregut amb bici!
Al arribar al camping ja hi ha la resta de la penya , en Manel Arrufat i en Josep Maria , que curiosament avui no ve amb la seva peugeot "old edition" sino amb la Scott C1 , quin pecat no fer l'èdició centenari amb una gairebé centenaria no? Em respon amb un somriure....el pes és el pes, als Pirineus no es pot jugar!
Estem cansats , portem un fotimer de quilòmetres i tenim el cul quadrat...sort de les enormes pizzes que en Pere ha comprat a Luchon , que baixen rapidament! Sopar i començar a dir animalades és ràpid ...amb en Josep Maria això és fàcil!

Anem a dormir , demà però tenim una hora més ja que l'hora de sortida passa de les 7 a les 8h degut a problemes amb el tancament del Tourmalet.
Sona el despertador i anem preparant tot el material que portarem al damunt. Agafem els cotxes i els deixem aparcats a Luchon. Anem fins al carrer principal que està ple de bicicletes que van marxant cap a la sortida del poble. A l'indret de l'ajuntament se m'acut de preguntar a un ciclista si han fitxat i em diu que si que és a l'altra punta del poble...ep cridem a la colla , mitja volta anem a fitxar!.
Arribem a la zona del Balneari i fitxem els nostres carnets de ruta i comencem a pedalar i ben ràpid a pujar, doncs just sortir de Luchon ja comencen les rampes del Peyresourde.
Vaig fent tot el coll tot sol i quan falten uns quatre quilòmetres xerro amb un ciclista que em pregunta molt interessat per la dinamo i el mundillo dels randonneurs. Això de la llarga distància enganxa!.

Fa un bon sol i sento comentaris del tipus : "no si fa bon temps , no ploura..." , que equivocats estan , aqui a la muntanya el temps s'espatlla en un moment!
Corono el coll , foto de rigor, arriben en Fons i en Josep Maria , els comento que vaig tirant i que m'atraparan . Al poc de baixar efectivament m'atrapa primer en Pere que baixa com una bala i així arribem a Arreau on comencem a pujar l'Aspin entremig d'un munt de furgonetes i cotxes d'assistència que fan perillosa la ruta ja que ens trobem amb els de la Pirenenque que estan baixant ! Clar que la gent va forta , no porta res al damunt i a sobre el cotxe d'assistència al darrera ...vaja com els pro !
Som uns 700 inscrits i nosaltres ham escollit la modalitat randonneur és a dir sense parada , en canvi la majoria (uns 500) va en la modalitat dos dies , i pararan a dormir prop d'Oloron.
Corono l'Aspin , avituallo i m'abrigo per baixar cap a St.Marie de Campan on comencem junts a pujar el Tourmalet , fins a Gripp anem junts però a partir d'aqui comencem cadascú a agafar el seu ritmet i el grup es trenca del tot. Prop de La Mongie , als pasos protegits hi ha una boira tancada que no et deixa veure un pam davant el nas! Fem el centenari de la prova però tampoc era qüestió de fer-la èpica!.
Comença el més dur amb els darrers quatre quilòmetres i sort d'en Manel que m'atrapa i em fa una mica més distreta la pujada i coronem junts fins al control on fem un mos i ens abriguem fort per baixar.

Després de la foto davant del Gegant de provença comencem a baixar , vaig una estona darrera en Pere , fins que marxa com un llamp. La carretera està en obres abans del Tour i hi ha algún pas sense valles ni malecó que et treuen la respiració...per no dir una altra cosa!
Passem Luz St.Sauveur i tirem cap a Argeles-Gazost on fem parada i fonda: en Pere ens ha demant uns spaghettis a la Bolognesa que ens carregaran les piles. Vet aqui el motiu de la seva baixada .

La veritat , la majoria de nosaltres no s'acaba el plat, però és que era tamany xxl.

Quan acabem sant tornem-hi i comencem la llarga pujada del Soulor , que es transforma en un plou i para de ploure fins els darrers quilòmetres que plou de valent. Sort de l'avituallament que és força complet amb uns entrepanets calents que amb el fred i boira que hi ha van perfectes per refer-nos un xic.

Un home gran amb bigoti i una xapel.la de dimensions considerables es mira la meva bici i em comenta que li agrada molt els parafangs . Xerrem una estona , és un veterà de la prova , em comenta que l'ha fet 18 vegades , dues PBP , deu n'hi do! Ens dona consells per la baixada a en Josep Maria i a mi i així comencem el breu descens fins el cirque de Litor , abans de pujar l'Aubisque.

Aqui la carretera està plena de graveta i cal extremar la prudència , no val a badar. Arribem als famosos tunels del cirque du Litor i la boira no deixa veure l'espectacularitat del barranc , una llastima !.
Començo a pujar , per aquesta banda el coll d'aubisque no té la mala llet de la banda de Laruns , especialment a la Gourette , i d'aquesta manera corono força be. En Fons i en Jospe Maria han tirat avall cap a Laruns . Quan estic a punt de marxar recordo que al damunt porto un geocatxé , miro el GPS a veure si és gaire lluny i em marca que sols són 200 metres: Vinga som-hi , no vindrà d'això ara!
Camino pel cim amb les sabatilles amb cales (no gaire adeqüat per cert ) i al final trobo el catxé i torno a la bici on ja hi han en Pere , Manel i Salvador que estaven preocupats per on era al veure la bicicleta sola. En Pere fa cops de cap , no se qui de tots dos està més torrat !.
Arriba l'home gran d'abans amb la xapel.la, el bigoti i una furgonetota vella . Porta diaris i ens els atatxona al pit per baixar més calents.
Baixem a ritme molt lent , doncs en Salvador té la roda feta un cromo i tal i com diu en Pere "li va de la cuina al menjador" i en Manel amb pluja i ulleres té problemes de visió!

Arribem a Laruns i d'un bar a la plaça ens surten en Fons i Josep Maria que han parat a fer un trago. Comentem si sopem allà i en Pere diu que ens arribem fins a Oloron al control , són 20 quilòmetres. Els vint quilòmetres es transformen en trenta i jo ja tenia la pizza a mig coll avall! Quin tram més dur , i això que tot era pla !
Arribem a Oloron , travessem i quan comencem a sortir del poble demanem pel poliesportiu. Cal recular uns metres , el veiem , hi ha força gent i cotxes , però al apropar-nos veiem que són gent mudada que està fent una festa , alguna cosa de basket...no va amb nosaltres! Fem una mica de conya i marxem .
Revisem els carnets de ruta i allà és on hi haurà el control a les 7 del matí pels que fan la ruta en dues jornades  i paren a dormir uns quilòmetres abans. A nosaltres no ens toca control aqui.
Comentem el tema del sopar : si reculem uns metres o anem tirant fins el proper poble. Finalment agafem aquesta opció que farà que ho trobem tot tancat i barrat o amb la cuina tancada. Finalment mengem a la plaça d'un poblet el que portem al damunt : barretes, fruita , etc. Per mi és el pitjor moment , doncs tenia entre cella i cella la pizza i menjar quelcom calent. M'en penedeixo de no haver agafat un parell d'entrepanets calents al Soulor!
Continuem per la zona de Bearn fins arribar al coll d'Osquich , que es fa molt be amb suaus pendents.
A punt de coronar un cotxe de l'organització ens avisa que ens queda un quilòmetre , que a més és pla . Així arribem al control on farem un mos. Hi gent dormint a costat del control.
Sols trobem a faltar una mica de beguda calenta , a aquesta hora seria molt ben vinguda!
Sortim i baixada llarga i després el tram més pestós de tota la ruta , els tobogans del Pays Basque fins a Baionne , unes muntanyes russes que sembla que no s'acaben mai i que fan que en Josep Maria i en Fons s'escapin i arribin abans a control d'arribada i ens guanyin uns preciosos minuts de dormir.
Finalment després d'una llarga ruta pels carrers de Baionne a tres quarts de sis arribem al control d'arribada .
La gent de l'organització inclús m'acompanya en el seu cotxe fins on jo tinc el meu per poder agafar les bosses i dutxar-nos i trencar una mica el son abans de fer el llarg cami de retorn a casa (ens surten 1060 qms de cotxe) , passant primer per Luchon , on ens redistribuirem en tots els cotxes i ja de pas farem una pizza (i és que sols vivim d'obsessions!).
Al final han estat 320 quilòmetres de bicicleta històrics amb tots els principals ports i un petit homenatge a aquells pioners que varen iniciar tota aquesta bogeria pels colls.

Missió aconseguida , i tal i com deia un famós anunci : No intentis fer les coses, sols fes-les !

Fotos                                Crònica Pere Martí     Historia 1910

Brevet 400 Qms

Dia 1 de maig , festa del treball , 45 dies després de l'accident , zero quilòmetres i un embenat en 8 de guarisme oprimimint-me l'espatlla no semblen les millors condicions per afrontar el brevet 400. Baixo al carrer i després de veure dos cotxes en sentit contrari baixant pel meu carrer , i un d'ells dels mossos (es veu que no cal donar exemple)! vaig cap a casa del Colell, a qui em trobo assegut al portal esperant arribi en Marcel.lí. Un minut i arriba puntual com sempre, carreguen les bicis dalt la baca , no els puc ajudar gaire i tirem cap a Manresa.
El temps pinta en bastos , i els números per que ens mullem hi són tots.Jo continuo amb la política de que millor no mirar que diu l'home del temps , total si ens hem de mullar ens mullarem!.
Arribem a la penya , anem a buscar els carnets, salutacions de rigor , acabar de guarnir-nos de romans i anem cap a la sortida .Quan estem esperant i manca poc menys de cinc minuts comença a ploure fort . La cara del Colell i d'en Marcel.lí és un autèntic poema. Crec que  en aquell moment no les tenen totes per començar. Per sort les gotes passen a un lleu plugim ! I abans de que la gent s'ho repensi sortim.!
Tots comencem a pedalar amb molta cautela pels carrers de Manresa iniciant poc a poc aquesta aventura. Per part meva vigilo les frenades i extremo la prudència , no vull que una patinada em foti per terra i acabem més malament del que hem començat. La sensació damunt la bici és ben rara.
A la pujada cap el Xup començo a anar cap enrrera i veig com el Colell s'escapa.. No puc acabar de trobar la posició damunt la bici.
Pujant cap a Castellfollit del Boix anem xerrant amb en Julià , practicament des de la PBP'2007 que no hi xerrava. De fet ell encara porta el dorsal !.

Comencem la baixada cap a Igualada i fins a Tous puc anar més o menys bé , però quan arriben les rampes em costa suor anar pujant , sobretot les lumbars s'en resenteixen per anar assegut i anar forçant a cop de ronyons. Si aqui comencem a patir , malament rai...!
Arribem a Santa Coloma , dos quilometrets de pujada i baixada en grupet fins el control de la benzinera del coll de la Portella on timbrem i mengem una mica. Arriba la grupeta dela Penya Bonavista amb en Pere Marti , Manel Arrufat, Manel Calderó , Josep Maria , Fons , Jordi de La Fuente . Jo pensava que anaven davant , però ells han tancat tota la paradeta de les inscripcions i han sortit al darrera ! Bona roda per seguir durant tot aquest tram de plans per terres lleidetanes si a les rampes puc seguir el ritmet ! Però ho provarem.
Arriben en Julià i la Mònica Nika Bike que havia punxat baixant Guimerà i decidim anar tirant.
Passem Sant Martí de Maldà , Belianes, Arbeca , Les Borges Blanqes i agafem la Nacional cap a Lleida. De moment el ritme el puc anar seguint ja que no hi ha moltes rampes.En Manel Arrufat em pregunta com em trobo . "Quan he sortit com si portés el penjarrobes dins el maillot....ara ja hi porto el galan de nit!" li dic.
Entrem a Lleida i agafem a la colleta d'Osca amb en Anselmo Mur , Cored , etc.
Li comento a en Pere Marti quines són les seves intencions referent al tema del menjar. Ells porten entrepans al damunt i pararan a una benzinera breument. Jo he quedat amb en Colell i el Marcel.lí a la Cova , una dotzena de quilòmetes abans de Binefar i allà deixo aquesta grupeta amb el seu ritmet tan bo , però cal menjar!.
Passen deu minuts de l'una del migdia i és hora de dinar. Quan paro veig que al mòbil tinc hi ha un parell de trucades perdudes d'en Colell i d'en Marcel.lí. Truco però no l'agafen.  Dino a la Cova amb en Albert Garcia de Girona ,bé ell està a punt d'acabar i marxa una mica abans que jo.
Al acabar els 59 minuts de gloria : tornem-hi i començo a pedalar. Veig una colla de ciclistes pel mirall , i penso que en breu ja m'atraparan !
Entro a Binefar i m'en vaig de pet cap el centre per anar a buscar la carretera de Peralta.Les altres vegades feiem una mica de volta seguint les indicacions posades per evitar el trànsit de camions per dins la població. Deixem el turisme per altres ocasions. Quan estic sortint del poble veig uns ciclistes al meu davant , són els d'Osca que han dinat a Binefar , els atrapo i vaig rodant amb ells. En Anselmo em comenta que quan passava per davant de la Cova han agafat un del meu poble , sens dubte el Colell , així la cosa ha anat de menys de cinc minuts. Llastima!.
Seguim pedalant junts una estona fins just després del trencall de Peralta on amb les primeres rampes em quedo enrrera. Paciència ! que hi farem ja vindran un altre cop els temps de pujar amb més o menys gràcia.!.
Finalment arribo a Estadilla, vaig cap la benzinera i ...sorpresa està tancada ! Dia del treball !Veig sortir del núcli de la població als d'Osca, i decideixo seguir les seves passes. Demano per un bar a un bon home que passeja. Em mostra el cami fins un bar musical i allà segello el carnet , prenc un Aquarius. i tornem-hi !.

Al baixar a buscar la carretera de Benabarre es veu força mullena , segur que ha fotut un bon petac d'aigua. Tota la pujada fins a Benabarre la vaig fent més o menys bé inclús parant a fer alguna foto fins el darrer tram on em costa força . Al arribar a Benabarre atrapo un ciclista i em dirigueixo a la benzinera on coincideixo amb en Flores. Quan hem timbrat , em truca en Colell , estan a Alcarràs.
No em dona ni temps a fer una trucada a la "family" quan passen la colla de la Bonavista . Els ulls se m'obren com taronges , li foto un crit a en Martí : " Flores que s'escapa el bus!" i em foto a correr al darrera de la grupeta. Esta plovent a bots i barrals i no porto el xubasquero i aprofito una paradeta al començament de la pujadeta per posar-me'l . Finalment posar-.me el xubasquero i de cop parar de ploure és un fet!
A bon ritmet , arribem a Alfarràs , en Fons em comenta la bona mitja que hem fet en aquest tramet!.Tot hauria de ser així!.

Tirem cap a Balaguer on hi arribem just abans de fer-se fosc. Jo aprofito per fer unes fotos a Balaguer i la colleta se m'escapa , sort que després estan parats a la sortida de Balaguer posant llums i xalecos.
Pujadeta cap a Cubells on arribem amb intenció de fer una petita parada tècnica. La benzinera està tancada i anem a parar al bar del davant.Són les deu i comença el Barça.
Sortim al cap d'uns minuts i anem de pet cap a Artesa i després a Ponts on hi ha el darrer control i aprofitem per fer una mica de sopar a base d'entrepans.
Sortim cap a Calaf i a partir de Torà ens quedem sols en Jordi Sunyer que puja més fi que jo però em va fent companyia.
La pujada des de Castellfollit que en condicions normals s'acostuma a fer en uns 20-22 minuts passen a ser 45 un autèntic record !
Arribem a Calaf i veiem en Manel Calderó que està a l'estació esperant . M'avanço per anar a veure si la meva dona encara està desperta i decideixo anar tirant sol cap a Manresa: a la baixada els de la grupeta anirà més ràpids que jo .
M'atrapen abans d'arribar a Aguilar de Segarra i anem de pet cap a Castellar quan de cop en Flores em diu que té punxada la del darrera. Parem i en Pere em comenta que per mi el millor seria que vagi tirant cap a Manresa , i s'ofereix en  Jordi Sunyer per acompanyarme ja que el meu ritme serà més lent. Anem fent poc a poc Rajadell , Fals , Molí de Boixeda , Sant Joan i finalment entrem a Manresa on just al davant de les portes de la Penya ens atrapen la colleta d'en Pere Marti. D'això s'en diu sincronització!
Falten uns cinc minutets per arribar a les 22 hores de bicicleta , però finalment ho hem aconseguit ! Misión cumplida !

A la Penya en Ramon Colell m'està esperant tot veient la repetició del partit del Barça , al cotxe en Marcel.lí fent una mica de becaina. Em carreguen la bici i cap a casa hi falta gent!.  Nois , disculpeu per l'espera i merci per la paciència.

Vinga fins la BPB a veure si ja estem totalment recuperats de l'espatlla o això serà tremendu !

Rutòmetre                   Perfil-track                Resultats

Traçant la marxa de l'altiplà ! (2) I fotent-nos de cap ...!

Dissabte 20 de març hem quedat una bona colla al bar Rosa, hi ha mercat , paradetes , furgonetes , camions , gent  i quan semblava que sols seriem un parell ,resulta que uns al Rosa ...i uns quants més al Canet , al final som un total de 9: els germans Selva,en Joel, Gerard, Manolo Romero,Jaume , el presi i en Manel Malet , deu n´hi do!
Al ser tants l'opció inicial de fer la segona part del recorregut , la que no varem tindre temps l'altre dia , es deixà de banda per fer tot el circuit ...o intentar-ho!
Al arribar a Sant Marti ,els 10qms que primer a uns els semblaven pocs són suficients , el circuit és durillo i decidim parar-hi, o haurem d fer invents com tornar enrrera o allunyar-nos de la ruta.
Una horeta al col.lapsar el bar Quebec ,ja se sap 9 de cop i la cambrera estava sola! i tornem a tirar fins a Cal Secanella on en Manel , Jaume i el presi decideixen tornar , ja era el tracte inicial i s'els faria tard!
Continuem el recorregut pel tram més feréstec que caldrà treballar més (branques, esberzers ,algún arbre que ha caigut per la neu , etc) i arribem al Molí de la Roda on l'Isi ens ensenya que als 50 pots jugar a llançar pedres a l'aigüa , tant bé o millor que que quan ets un nen!

Tirem cap els plans del Codina i quan som sota al pont de la carretera de Prats per enfilar cap a Soronelles i veient que tots anem sense aigüa decidim anar al cobert de l'Isi a omplir els bidons. Tirem pel cami asfaltat de la depuradora cap al convent i....a partir d'aqui la història és la que m'han explica't els meus companys , doncs sembla ser que una filla de p... de granota aixafada al terra em fot a terra al passar-li la meva roda del davant per sobre.
Total susto , anar a buscar un cotxe , trucar a la meva dona , portar-me al CAP , i la meva memòria em retorna aqui quan em posaven el collaret per baixar-me a Igualada a l'Hospital a fer-me el TAC...en fin , al final espatlla trencada i un fort cop al cap que veient com ha quedat el casc petat per tres o quatre llocs ,ens fa adonar de quan important és anar ben protegits i no escatimar cinc centims en aquest element i això que la velocitat  sembla ser que no era molt alta al caure!.

Merci a tots i disculpeu el mal trangol que us vaig fer passar!
Fotos

Brevet 200 Qms

Ja hi tornem a ser , semblava que quedava molt lluny i ja hi som.Avui es fa el brevet de 200 , el primer de la temporada randonneur d'enguany. Com a canvis degut a l'enorme interés que està despertant això del brevets tenim que enguany la sortida es farà des del Congost.
A les 6 hem quedat amb en Ramon per carregar les bicis , i quan arribem al parking del Congost ja es veu força moviment. Aparco davant el cotxe d'en Colell , que em diu que ja té el carnet. Anem al pavelló a buscar els nostres. Saludo a una colla de gent que fa temps que no veia , com ara l'Alex Roca que em comenta que ja és SR5000 , li va encantar el brevet 1000 de Donostia ,coincideixo amb la seva valoració , m'agradaria tornar a repetir el recorregut , és dels que et queden uns records i unes imatges inoblidables. També veig el colega de la PBP'2007 Manuel Asensio de Ripollet que va tindre un greu accident fa uns mesos, em diu que ja està recuperat , me n'alegro molt.
Avui el Pere Marti , Manel Arrufat, Manel Calderó , Josep Maria Gonzalez , Ignasi , Joana , etc fan de controls , s'els ha girat feina , al final sembla ser que som uns 240 participants!.
També faig petar la xerrada amb en Francesc Porta, la colla de Valls , més tard veig la colla de Calaf,  en Pep i en Pepe , Jordi Melich , en Diego , Marcel.lí , els germans Estany .Deu n'hi do de l'exit que ha tingut això dels brevets!.
Amb uns deu minuts de retard donen la sortida , escortats per la guardia urbana., sortim de Manresa i tirem cap a Suria sense perdre el temps.
La meva teoria sobre els brevets es torna a confirmar : aquests brevets curts són els més durs , ja que hi ha gent d'altres disciplines i el ritme és molt més alt i trencat que als llargs.

Vaig fent ruta amb un xicot de l'Estany en David Puig, que em diu que és el nebot d'un altre company de PBP'07, en Josep Maria Pujol. Això dels brevets enganxa...!
A Cardona el paisatge és de postal , amb el castell emblanquinat de fons , donant una imatge que ens costa de veure i més en un brevet. Es fa una mica raro això de pedalejar amb aquest paisatge nòrdic !.
Comencem a pujar l'últim repetxó abans d'arribar al Pi de sant Just i baixada fins el control...ja hem arribat!
El control està situat a la rotonda , davant les naus industrials , hi  ha tota la plana major de la penya movilitzada pencant amb els timbrats de carnets!
Segello el carnet , saludo als coneguts, aprofito per fotre'm un plàtan i començo a tirar cap a Biosca pels plans del Miracle , amb un paisatge que sembla un pessebre ...tot emfarinat!
Baixant ens posem més o menys en sintonia una colleta i comencem a fer relleus ...se n'avança d'aquesta manera! Enganxem la colleta del Melich i el Diego abans d'arribar a Biosca.

A la rotonda trobem una petita colla que no sap ben be cap on ha d'anar . A vegades es guanya més temps mirant el rutòmetre que entrenant ! La colleta cada cop és més gran i s'hi va bé a dins. Arribem a Pons i decideixo continuar , els altres anys feiem una paradeta (prop d'una hora !) però aquest any en Colell m'ha dit que ho volia fer tot sense parades , a més dins el grupet se n'avança i es pot anar petant la xerrada de tant en tant. S'ha d'aprofitar ara que venen els plans !.
Arribem al control d'Artesa , veig els pares del Jordi que l'estan esperant. Ha vingut expressament des del Pais Basc per fer el brevet...sembla que torna a estar en forma!. Segello i vaig tirant , a la pujada de la sortida es fa un grupet que a dalt a la pujada s'escapa i fa que coronem tres sols despenjats ...mala sort ja no podrem recuperar aquest grupet !
Al sortir d'Agramunt a les rotondes torno a veure el grupet al meu davant. Ha degut donar una mica de volta pel polígon , llàstima per mig minut podia tornar a recuperar aquest grupet, que hi farem !

Els plans de Concabella i Hostafrancs estan de postal , paro a Tarroja per omplir el bidó , ...o això volia fer , la font està tancada , que hi farem fins Sant Ramon toca restringir l'aigua!. A l'entrada del poble m'atrapa en Colell , entrem al bar d'en Juanjo a segellar i omplir. Xarrem amb en Jordi i la Montse de la Bonavista que estan fent el trago, la seva afecció a la bicicleta està per sobre de la meva !. Quan anem a marxar , Sorpresa ! en Marcel.li i l'Eloi que arriben ...on cony estaven aquest parell ! En Colell els diu que facin ràpid i que ja ens atraparan a la baixada. Anem tirant cap a Calaf  on m'espera el meu fill en Sergi , li faig un petonet i li deixo les ulleres , amb això ja és feliç!.En Gerard està dormint o la meva dona això intenta!.
Després de la pujadeta dels bombers baixem cap a Sant Pere per afrontar la darrera pujada del dia , el Pallarés on trobem en Pere Martí , en Josep Maria i en Manel Calderó que fan de control secret.
Coronem i comença la baixada cap a Fonollosa, Molí de Boixeda i Sant Joan de Vilatorrada, per arribar finalment al pavelló del Congost.
El Colell el tenim feliç d'arribar abans que l'Eloi ...diu que demà a la feina li fotarà canya!
Una estoneta més tard arriba en Ramon , és el seu primer brevet , sembla que li ha agradat l'experiència.
A veure si als 300 tornem a ser força colla!

Galeria de fotos      Track wikiloc           Resultats

Traçant la marxa de l'altiplà !

Ahir dissabte després de fer la ruta dels Castells ja varem quedar que seria bona idea de fer una primera traçat de quin pot ser el recorregut a fer a la propera marxa de l'Altiplà.
A les vuit al Rosa sols hi ha el Pep i el Pepe que esperen al Diego , van en carretera.Fa uns anys qui ho hagués dit! Al poc arriba el Jordi Selva  , l'Isi i el David.Ja som quatre els de l'enrredada i això n'és suficient.
Decidim anar fent la ruta provant alguns trams alternatius i ja ens dona una bona idea de com quedarà el recorregut que anem veient que serà de curt quilometratge però molt intensa.Qui la vulgui agafar a la valenta ja cal que es calci!. El traçat que creiem és de gran bellesa passa per camins oblidats, senders perduts pel bosc, fortes pujades de fer anar el molinet a tot drap i baixades pels més tècnics que faran que la mitjana no sigui molt alta , però creiem que deixarà un bon gust de boca!
I parlant de bon gust , com diu un anunci d'una coneguda marca , aquesta marxa podrà ser: para los que suben , para los que bajan , ...

Fem un total de 42 quilometres però treient els bucles que hem fet i l'anada a esmorçar ,la cosa queda al final en uns 29 quilòmetres i 740 m de desnivell positiu acumulat.

Més endavant anirem informant !