20150816 Paris-Brest-Paris : ... une promenade à vélo !

Són les set del matí , tot just fa sis hores varem arribar de passar un inoblidable segona jornada de turisme a la capital de les llums , on varem poder rematar el dia tot veient l'espectacle que suposa la il.luminació nocturna de la Torre Eiffel . Obro la finestra de l'habitació que dona al parking com ho havia fet unes sis hores abans i ... els meus ulls no poden donar credit al que veuen . O millor al que ja no veuen !. La Thule està buida. M'han pres la bici del portabicis que porto al sostre del cotxe. Siguem positius , l'altre portabicis , el del darrera on hi ha les altres tres bicis està intacte amb les bicis al seu damunt.

El pany no ha estat suficient per que hagin tret la bici tot forçant la mordassa. Un grapat de quilòmetres fets junts , una sèrie de gadgets pel mon randonneur inclús alguns que tot just estrenava per l'ocasió . Tot a prendre pel sac !.

La visita a la gendarmeria d'Elancourt a tocar de l'Espace Saint Quentin ha servit per omplir una sèrie de papers i requisits que sens dubte sols seran un pur tràmit per engruixir les estàdistiques. La meva estimada Cannondale CAAD 7 R2000 s'ha esvaït . Adeu allà on siguis i bona sort !.

Al qui me l'ha pres , no li desitjo mal però espero que amb els calés aconseguits per vendre-la us pugueu comprar unes bones viandes i que per molts anys ho tingueu al ventre ...!

A les 9h tinc l'hora de passar les verificacions administratives i tècniques. No em queda gaire temps. Decideixo agafar la bici de passeig de la meva dona i de moment posar-hi unes enlluernadores llums dels "xinos" que porto pels xics i un llum que duian de recanvi a piles pel darrera.

Més endavant amb més temps ja connectaré la meva vella SON que portava abans a la Cannondale i que enguany després d'una visita reparadora al taller dels holandesos ha passat a la bici de l'Anna amb la futura intenció de tindre la seva bici preparada per fer alguna via verda amb els xics. Per sort duc dins una bossa de plàstic tota la vella instal.lació que m'han fet llum durant els brevets d'enguany : Una Edelux II pel davant i la SON rear  , evidentment pel darrera. Si pel darrera. A mi si que m'han donat pel darrera...!

Em dirigueixo cap el Velòdrom , el nou centre neuràlgic de la prova. Després de varis anys anant al ja llegendari Estadi del Droits Humans enguany hem canviat l'emplaçament cap a aquest nou espai , construit fa ben poc just on abans havia l'entrada del camping que em va acollir a les dues primeres edicions , l'any 1999 amb en Josep Caballol i el 2003 amb en Ramon Colell i en Marcel.lí Bassols.El 2007 ja varem anar d'hotel precisament al mateix de Trappes on avui m'han birlat la bici i el 2011 al de Plaisir.

Una bona cua em fa veure que la gent s'està saltant les hores assignades per l'organització per fer les verificacions. Rebo la trucada d'en Ramon Colell.

Finalment està a punt de començar la seva quarta PBP. No les tenia totes i a més a més tenia el problema del viatge fins aqui doncs jo marxava una setmana abans.

Han arribat després d'un nocturna escapada amb tots els membres de la "grupetta"de la Bonavista. Es troben ja a l'interior acabant de recollir els maillots i la resta de la paperassa.

Intent fallid d'agafar un parell de bidons , sols m'en toca un m'avisa el xicot encarregat del bidons, carai al veure'n de grans i de petits ...n'he agafat un de cada!.
Passo a la cua on et posen una enganxina a la bici i et miren que les llums cumpleixin amb la seva funció. Avui els llums leds han facilitat aquesta feina i tota la mandanga d'haver de dur una caixeta amb bombetes de recanvi ha quedat en un divertida anecdota del passat.

Entro al Velodrom, com sempre trobo espectaculars les fortes rampes de les peraltades corbes. S'han de tindre molt ben posats per passar-hi , tot i que alguns colegues com en Jose Carlos Cruz més avessats a aquest tipus de ciclisme no ho vegin tant dificil. Suposo que una bona trajectoria de pistard són acreditacions suficients !.

Recullo el meu dossier complet amb el carnet , la puça electrònica , dorsals, tota la paperassa !.

Llavors em trobo amb els colegues de Manresa. Els comento com ha anat el tema del robatori. En Pere em diu que ja hi estan familiaritzats , de fet amb en Manel Arrufat ens uneix unes situacions similars quan li varen prendre la bici abans de començar la LEL fara cosa d'uns anys. Que hi farem !.

No tinc gaire temps més a perdre . Em cal tunejar la bici i mirar de que la pugui posar el màxim a la meva mida. Anem a Coignières a un centre Decathlon i comencem l'operació de canvi d'imatge , o com transformar la bici de passeig en ...quelcom una mica més randonneur.

Primer els pneumàtics, cal canviar els pneumàtics mixtes de fora pista per uns d'asfalt i més estrets ,dubto entre uns btwin i uns un xic més amplets , uns Vittoria 26x1.50 , però les lletres en blanc llampant amb la paraula "Randonneur" em captiven....Aquests són els meus !.

El tema ciclo el tenim "resolt" encara que la mida de 26" amb un curt desarrollo de 7 velocitats amb un 14-34 al darrera i un 48-38-28 al davant no podre dur una bona velocitat punta ... Tocará fer (ciclo)turisme per la Bretagne...!

No trobo pedals Time i em decideixo per uns econòmics Look que montaré a les meves velles sabates. Les meves llampants sabatilles taronjes cantarien massa amb aquest lock "retro". Siguem una mica discrets. Com m'ha dit l'amic Pere Simó , que malauradament finalment no ha pogut vindre , llàstima de no estar de suficient humor com per disfressar-me i fer-ho una mica més friki tot plegat .

I finalment el punt més xungo , la diferència de talla. Busco una tija del sillin el més llarga possible. Al Decathlon sols aconsegueixo una de 330m que no acaben de fer estirar els meus genolls. Carai això serà complicat!.
Més tard a la botiga del centre de St.Quentin trobaré una tija de 350mm que combinaré amb una tija de menys diametre que posaré a l'interior per fer tope i donar una mica de rigidessa evitant que es doblegui. Diuen que la mida no importa però aqui uns milimetres són vitals ...!

Remato la feina amb un Selle Italia a la punta que té la forma el més semblant al meu vell i acostumat Flite Trans Am. Esperem que no em doni per allà on no sona !.

Amb l'ajut dels nens i transformat la desgràcia del robatori en un motiu per fer mecànica popular els animo a que m'ajudin i així s'ho passin una mica més distrets tot aprenent una mica de "mecànica".

Tinc en ment la corredora Sophie Matter que a la darrera edició va pàrticipar amb una bicicleta de passeig. La seva categoria però està molt per sobre de la meva . Recordem que ella va fer unes 59h27 el 2003 i jo en aquella edició em vaig quedar en uns discrets 76h38. Si ella l'any passat va trigar gairebé 88h amb la seva bici de passeig, jo amb la de la meva dona ho tinc realment cru. La bici no és ni de lluny de la meva talla, les rodes de 26 i uns curts desarrollos ...

Sophie Matter a la PBP 2011

Però deixem de fer de planyideres i com deia l'amic Uró "Pit i cullons" i si la bici no dona la talla ...l'haurem de donar nosaltres !.

Anirem plegats com un paraigues però com diria el mediàtic Victor Sanjuan  "pels meus cull... que arribaré a Brest ... i tornaré !".

Ara amb més calma a l'hotel acabaré de tot muntant el cablejat de la dinamo i la llum del darrera.

Per això ha de servir una carrera d'enginyeria per acabar fotent quatre brides mal posades i un precari encintat amb cinta cel.lo que em deixen els catxondos de la Penya. Com ens hem de veure !.

Canvi en el plantejament. Al no dur el carregador ewerk ni la més recent adquisició la Busch Muller que ja duia carregador de mòbils integrat , m'emporto un bon arsenal de "bateries biberó" per anar carregant el mòbil.

El meu gps Garmin el deixo a l'hotel. No el podria carregar i a més a més tinc problemes amb el connector USB que està rovellat. Carai amb aquests de Garmin però que la gent sols surt amb el solet. I quan plou no surt o que ?.

Faig un parell de taladres al plàstic del suport de la bossa Ortlieb per poder passar unes brides que em permetin fixar la bossa al manillar i poder-la treure amb una certa facilitat.

El meu kit "fast randonneur" finalitzarà amb la bossa del darrera . Per sort aquesta bici ja porta un bon portamantes de sèrie. Novament llàstima de la nova Thule , l'havia comprat després de la Fletxa però no l'havia muntat fins uns dies abans de vindre aqui. Ni temps a estrenar-la !. Fills de ...!.

Avui dinar , de cumple amb la family a un lloc on a ells els agradarà , deixant a part el sempietern recurs del McDonalds , preparo l'equipament i faig una migdiadeta fins a l'hora de la sortida.

Arribo al Velòdrom just un parell de minuts abans de les 18h quan donen la sortida al primer dels grups de 90h . Hi deuen estar en Pep Martí  i en Pepe Castillo, els altres dos calafins que s'estrenen en aquesta prova. Jo vaig una mica amb el coet al cul , molta cua a l'entrar . Estic entremig de dorsals més alts que el meu i a les 18h15 he de sortir. Quins nervis !. Per sort arribo a la graella de la K . Salutacions a alguns dels meus colegues amb qui comparteixo minut de sortida, en Anselmo Mur , en Carlos Gella , en Josep Cabanas i en Marc Suñe. Ens desitjem tota la sort del mon.

Pujem fins el davant de l'arc , per megafonia estan caldejant l'ambient , uns minuts breus però intensos i finalment amb força soroll i ambient festiu comença la PBP'2015...Per mi comença una bona passejada !


CONTINUARÀ