20140503 BRM300 amb nocturnitat...

No fa ni 48 hores que varem acabar el brevet de 200 de la penya i ja en toca un altre. Això si que és aplicar la paraula concentrat a la perfecció !.

Avui el Colell hi posa el cotxe. Sembla que l'altre dia no li va agradar que ens fotessim la seva bici pel cap!. Bromes a part , abans de l'episodi ja havia dit que avui baixariem amb el seu.

Hem quedat a les dues. Carreguem la bici al seu maleter i cap a Manresa hi falta gent !.

Quan arribem veiem que deu n'hi do del personal que hi ha . El fet de que sigui nocturn també engresca a gent que vol provar tot això dels llums.

Al entrar a la penya ja veiem a la taula en Pere Martí i en Manel Arrufat amb el casc posat . Carai  no s'ha de perdre ni un segon , avui anirem per feina !. També veiem a la Joana que va "de calle". Avui treballa . El primer és el primer !.

Foto de sortida i comencem a rodar pels carrers de la ciutat a l'hora indicada. Anem parant als semàfors , alguns com en José Carlos Cruz del Biela ens demostren que del tema equilibri n'hi ha que ens porten molt avantatge. A alguns ens falta molt cami encara !. Aquests ex-pistards!.

Sortim de Manresa pel costat del Congost tot anant a buscar el cami de Rajadell. Una llàstima aquest tramet fins la sortida de l'eix són encara no 500 metres però l'asfalt està pitjor que si no n'hi hagués. Fa un any però això era al acabar i de baixada , que encara és pitjor !.

A totes les rampetes que hi ha passant per Monistrolet el vent i les estrebades fan que el grup es vagi estirant i en algun cas acabi trencant-se.

Passem per Rajadell i enfilem els plans cap a Castellar. Bé lo de plans de tant en tant es veu trencat per alguna rampota que ens serveix per no adormir-nos.

Quan passem per costat de la sortida d'Aguilar em ve en ment la darrera aventura que varem passar amb els petits tot provant el circuit fix d'orientació que hi ha . Després d'una primera temptativa en que varem tindre que fugir per cames quan un xàfec ens va enxampar just a la segona fita i ho varem tindre que deixar correr. Bona iniciativa la de l'Ajuntament d'Agruilar amb aquest tipus d'activitats que et permeten comprovar el tema d'orientar-te al bosc com ho portem.

Passem el pont del Baldiri i iniciem les rampetes que ens han de conduir a Calaf. Jo abandono la companyia del grupet per esperar al Colell . Aprofito per passar a veure els nens que estan a casa de la iaia. Això si amb un ull posat a la carretera no sigui que passi dins un grupet i no me n'adoni.

Quan em reintegro a la ruta , passa un ciclista que em diu que el grupet de la Bonavista ja ha passat. Carai això vol dir que el Colell segurament ja ha passat. Anem tirant cap a la Panadella que és on hi ha el primer control.

Parlant amb ell sobre el tram inedit que tenim despres de la Panadella , em comenta que l'ha fet a la marxa dels Murs de Cervera. Ospes pel nom ..la cosa pinta en bastos !.

Arribem a la Panadella . A la benzinera de l'esquerra hi ha una bona colla i a la dreta també. Sense cap intencionalitat politica tiro cap a la dreta on encara hi ha la colleta d'en Jordi Valls , en Miquel Romagosa que continua fotent conya. Aquest home ha d'estar molt cardat per no xerrar !.

Timbro el carnet, omplo el bidó i espero al Colell que arriba al cap de pocs minuts. Ara toca una mica de baixada fins abans de Sant Antolí i...sorpresa, sorpresa !.

Comencem a baixar nosaltres dos i un ciclista , però abans del pas soterrat de l'autovia ja ens ha enxampat la "locomotora" de la bonavista. Anant amb ells no ens perderem!.

Tot i que una bona colleta ha sortit abans , quan arribem al trencall ens els trobem que acaben de girar. O ens esperen ...o s'han perdut!.

Després d'un breu tram curt que conec de la pedalada feta amb la canalla tot seguint un tramet del CSJ , la carretera és per mi novetat. Veiem com s'enfila cap a Rubinat. Quan som dalt just donem la volta al poble i comencem a ensumar la baixada , tornem a veure al nostre davant i a l'altre costat de la riera una nova rampa amb més mala pinta que la que acabem de fer. No m'extranya que per aqui facin passar una marxa cicloturista que es diu els murs de Cervera!. El nom no és pas gratuit...

Al arribar al trencall veiem que venen ciclistes de l'esquerra. Novament s'han perdut.I mira que el rutòmetre està ben marcat. Enfilem la llarga recta que ens porta a Granyena que novament es troba a dalt del turó.
Es veu que la gent de la Segarra tenia molta por dels aigüats i fotien els pobles a dalt dels turons. I sort que és una zona de secà ...!.

La pujada serveix per regrupar-nos amb la colleta del davant que s'ens havia escapat lleugerament.

Ara toca fer una bona baixada en direcció cap a Verdú on ja passem una bona colleta junts. Quina llàstima que aquest poble conegut de sempre pels seus frescos cantirs de ceràmica negra durant un bon plegat d'anys va tindre un museu de al joguina que ens feia "perdre" moltes hores als que ens agraden les antigualles. Per desgràcia el museu va tancar fa uns mesos.

Al sortir de la població , una espessa fumerada que resulta ve d'un foc de rostolls a l'altra banda de la carretera. Vaig mirant pel mirall i no veig el Colell. Estava just al meu darrera abans d'entrar a Verdú i ara no aconsegueixo veure'l. Baixant afluixant el ritme doncs poc a poc el vaig veient a lo lluny. Al final m'atrapa. Em diu que vol parar a ca la Maria a Maldà a omplir dipòsits.

Entrem  a Maldà i ...sorpresa!. Ca la Maria està xapat. Anem a parar al local que hi ha una mica més avall. Just uns segons i arriben els de la penya que també s'aturen i fan una mica de pica pica recuperador.

Nosaltres ens acabem el trago i proseguim cap a Belianes. Ara la carretera està ben asfaltada , el rodar és força diferent al de fa uns anys , que consistia en anar fotent bots tota l'estona que et deixava mig desmanegat.

Els quilòmetres van caient amb velocitat , cosa que ens fa passar ràpidament per Belianes i Arbeca. Quan arribem al trencall de la carretera de Bellpuig de nou la locomotora de la penya ens torna a atrapar. Això em sona a un deja vu , l'any passat quan anavem en sentit contrari tot venint de la Granadella i anava dins el pilot de la penya vaig aturar-me a intentar fer una de les meves bestieses que finalment no vaig trobar. Avui hi torno. Li foto crit al Colell però no em sent. Jo "a lo mio" passo la bici a l'altra banda de la valla per no tindre alguna sorpresa i començo a buscar. A aquestes hores és més fàcil que l'any passat de nit i sense frontal. El punyetero estava ben camuflat, però avui cau rapidament. Signo el logbook i recupero el pedalar, encara que no pas el grupet que ja deuen ser a cal pistraus !.

Travesso els carrers de les Borges Blanques i amb el sol que comença a baixar cap a l'horitzó encaro les llargues rectes cap a Castelldans. Sempre que sento aquest nom , em venen en ment les imatges d'aquell radi doble Manresa-Gandesa-Manresa que varfem fer l'any 2003. Varem fer el trago a un bar-pub a les Borges i al començar a pujar , ens varem trobar que la carretera estava en obres , i varem acabar fent una mica de ciclocross nocturn . Tota una història !.

Just acabat de pondre el sol, arribo al poble. Els de la penya ja es foten a riure. En Josep Maria em diu "el paio dels tamagotxis" . Cada loco...! M'indiquen que vagi al bar a segellar doncs al restaurant no tenen segell.

Un cop feta la feina "administrativa" anem a sopar al restaurant del costat. Un lloc conegut d'altres brevets com ara el brevet 600 del 2007 on vaig arribar una mica fos i després d'haver-me aturat a fer una becaina reparadora. Els meus colegues de ruta en Colell i en Marcel.lí ja m'havien demanat l'esmorzar. Jo que soc un home de costums , els hi vaig posar fàcil. No els va caldre trencar-se gaire les banyes , la meva habitual truita a la francesa amb un parell de talls de pernil salat. Així vaig poder reposar les forces, per continuar amb garanties d'exit cap a Manresa.

Mentres estem sopant arriben en Francesc Porta i l'Anselmo Mur . Entren al local però davant l'avis que no hi ha segell marxen de nou cap a l'altre establiment. La seva aturada no durarà gaire estona , aprofiten per fer una mica de resopó , posar llums i tornar a pedalar. Mode randonneur pur , com cal !.

Una mica més tard arriben en Francesc Garcia i en Joaquim Gelabertó . S'han confós a Verdú i l'han liat de valent.

Nosaltres ens acabem el sopar i ens comencem a guarnir per pedalar de nit. Amb en Colell coincidim en dir que tot i semblar més perillós, el pedalar de nit si vas ben il.luminat és més segur que el diurn. Alemnys els cotxes veuen una cosa rara a la carretera i frenen. Cosa que de dia molts cops no passa.

El tram ja conegut fins a Albages el fem practicament en solitari. No hi ha gens de transit a aquestes hores. Quan comencem a entrar a la població en Colell que ja ha fet els deures i havia fet un dia una incursió exploratoria per aquests terrenys  m'avisa que no tregui pinyons. Just al mig de la població trenquem cap a esquerra amb un bon rampot dels que no et deixen indiferents. Amunt els cors !.

Després la ruta va fent amb pujada , però suaument fins arribar a Juncosa. Al arribar a la població ens aturem breument , mentres estic aturat passa un cotxe i llavors perdo de vista en Colell. Començo a pujar però al no veure les seves llums penso que ha baixat pel mateix carrer on ha marxat el cotxe. Baixo fins la carretera i continuo sense veure cap mena de llum. Ai carai, on s'ha fotut aquest home. Al trencall de la carretera una colla de jovent estant al bell mig del carrer a les fosques fotent uns "cigarrets". Em ve en ment el brevet de 100 de San Sebastian del 2007 on una colla de jovent una mica em volien enrredar amb una direcció erronia. Ai , ai ai !. Els comento si han vist passar un ciclista. No . Carai i per on s'ha esfumat. Intento trucar. No hi ha cobertura. Carai sense tecnologia som una me... Obro el zoom del gps veig que la carretera es correcta , però pel mig del poble també s'hi pot accedir. Tiro carretera amunt . Efectivament en Colell que ja va fer la ruta fa uns dies va veure que pel mig de la població també s'hi arribava. Vinga que no ha estat res !.

Proseguim la ruta que ara ens mena cap a les crestes de la Llena . Una llàstima que les fem de nit . De dia són un autèntic mirador a la salvatge bellesa del Montsant. Quan hi arribem ens cal baixar fins a Ulldemolins per encarar la pujada cap el coll d'albarca. Just quan estem entrant a Ulldemolins sentim les campanades. Són dos quarts d'una i portem 160 quilòmetres. Ja hem creuat l'equador de la prova.

El coll d'Albarca de nit el fem ràpid . A la que me n'adono ja som al coll. Ara toca baixar fins a Cornudella on ens cal buscar algun lloc on signar. Quan entrem a la població veiem un parell de locals. Anem al segon que sembla hi ha menys gent . No cal donar la nota !. Demano un cacaolat que m'ajudi a passar el fred. De moment encara ho puc aguantar amb la roba que porto a sobre. Encara em queda un paravent a la bossa.

Proseguim la ruta , encarem la pujada al coll d' alforja ,que també cau amb facilitat. Ara baixem fins a Vilaplana . De nou toca un tram inèdit per mi , aqui sempre havia trencat a esquerra per pujar cap a la Mussara però avui tirem tot dret , a fer el coll de la Batalla. Sé que hi ha una de les meves bestieses aqui dalt, però cal fer una mica de camp a traves i no és el moment. Comencem a baixar en direcció a la Selva del Camp.

Quan estem començant a creuar els carrers , el Colell diu que quan vegi un lloc il.luminat m'aturi doncs ha d'arreglar els llums de la seva bici. Aprofitem per aturar-nos al rellotge de sol , encara que a les 3 de la nit el rellotge ...gairebé segur que no funciona !. Mentres ell fa de les seves amb els llums , jo faig de les meves!.
Aquest és ràpid , o el Colell lent !.

Continuem pedalant. Ara toca passar l'autovia de Reus i pel lateral agafar en direcció al Rourell. És el tram que més em fot por doncs hi ha un be de deu de carreteretes i camins rutals que la podem liar. Per sort anem seguint la ruta sense cap problema. Ara ja trobem indicadors de Vallmoll i de Valls. Ja comencem a ser a terreny conegut.

La ruta passa per la ronda exterior que voreja la capital de l'Alt Camp sortint a la rotonda on hi havia la coneguda discoteca Crysalis.
Planejem en direcció al Pla de Santa Maria on ens aturem amb idea de fer un glop. Miau la benzinera està tancada. Que hi farem un altre dia serà !. Hagués anat de perles fer aqui un glop i pode rreposar les forces , però toca fer la llarga pujada cap a Querol a "capella".  Ja són les cinc de la matinada i d'aqui poc començarem a veure-hi clar !.

Passem el Pont d'Armentera i anem fent les rampes que ens han de dur a Querol on hi arribem just en el moment en que es fa de dia. Ara sols queda les darreres paelles fins a Esblada i encararem els plans de les quatre carreteres.

Aquesta és la pitjor hora, del son dels darrers minuts de nit passem al fred dels primers minuts de claror.
Quan arribo a Santa Margarida , el Colell diu que anem a fotre'ns algo ben calent al Canaletes. Passem Igualada amb tota la celeritat que els semafors ens permeten i just a les 8 en punt entrem al bar on anem a compartir uns minuts amb les diferents colles que tenen aquest històric de la restauració com a punt de trobada. Harleys , excursionistes , bemewistes . A qui si que es vàlid allò de "cada loco ..." . Ens fotem unes pastes tremolant com un parell de fulles. Carai quin fred que duem a sobre !.

Amb les piles carregades, sense pressa ... i una mica refets dels fred reemprenem la ruta tot passem pel polígon i anem pujant cap a Maians.

El fred de fa unes hores passa a una agradable temperatura i amb les vistes a Montserrat , un xic enterenyinades per una suau calitja anem fent els nostres darrers quilòmetres.

Passem per davant del Casinet , avui en estat lamentable , altres hores punt d'inici d'alguna sortida nocturna dels radis. Al capdemunt de la pujada , el renovat i restaurat edifici de la Catalana, convertit avui en la nova seu de l'elèctrica Endesa.

Baixem al pont , passem pel costat del Pere III i en un final de brevet que feia temps que no feiem ens apropem a la penya , on ens esperen en Nasi i la Joana. Queden els dos colegues de Girona que estan arribant i en Fernando que novament ahir va sortir tard i sembla que li ha agafat el gustet a això d'anar de "farolillo rojo".

La propera brevet serà la BPB enguany en la seva cinquena edició. De nou el repte està servit !.

Fotos Picasa     Resultats

    








   

20140501 BRM200 Dia del treball...feinades a pedalar !

Aquesta temporada carregadeta de brevets com darrerament ens tenen acostumats la gent del mundillo randonneur , començo tard amb el brevet 200 de la Bonavista que enguany són els darrers.

La sortida és a les 7 del matí i hem quedat a les sis per carregar les bicis amb el Colell.  Poc transit a aquestes hores a l'eix i entre els pocs cotxes que ens trobem , alguns com en Jordi Vilaseca que també van cap a la penya.

Aparquem el cotxe i decidim primer fer tot el "papeleo" anant a la penya a buscar els carnets. Saludem als incondicionals de la llarga distància que ens anem trobant: en Jordi Valls del Pla de Santa Maria , Francisco Santiago de la P.C. Barberà , Josep M.Pujol de Moià  , José Carlos Ruiz del Biela , ...

A la penya hi ha gairebé tota la plana major. Saludem a la Joana i en Nasi que ja van vestits de romans. A la taula en Manel , en Pere Martí i la Montse que van fent les tasques administratives.

Anem a fer la cua i rebem escridassada d'en Pere que ens diu que ja ens té els carnets preparats i no cal fer cua.  Avui la cosa s'endarrerirà uns minuts doncs hi ha ciclistes que han tingut la pensada de vindre al darrer moment i d'aqui la cua.

Sortida neutralitzada amb el cotxe de la penya davant obrint pas que ens porta per la zona universitaria fins enllaçar amb la carretera vella de Calaf.

En aquests primers quilòmetres , el ritmet és més lent que el que s'acostuma a portar en aquests primers compasos i especialment en els brevets més curts com aquest de 200 qms on s'apunten gent d'altres disciplines com els triatletes que aprofiten els brevets com a un entrenament.

De fet fins a les rampes del Molí de Boixeda hi ha una mena de mandra que em resulta fins i tot rara. Amb el Colell anem fent. Ell no és gaire d'anar dins un pilot i així anem fent sense presses. No cal correr. Perquè correr si després ens aturarem amb els nostres 50 minuts reglamentaris a esmorzar !.

Passem el trencall del moli de Boixeda amb el suport incondicional de la gent de la penya que estan a peu de carretera. Això és aficció i el demes són punyetes !.

A partir d'aquest punt tota la pujada cap a Fonollosa és un reguer de ciclistes que van deixant el pilot i va caient com pomes madures tot pujant cadascú al seu ritme.

Arribem a Fonollosa i just abans de començar les rampes de cal Pallarès ens passa un bon grupet amb qui anem tota l'estona jugant al gat i el ratolí. Quan la carretera es torna a enfilar els passem novament.

El sol que tenim quan estem pujant és un miratge , a l'altra banda , tot just coronar veiem la boira baixa i pixanera a la que ja estem acostumats. Ai que això pot durar una bona estona !.

Baixem amb una bona fresqueta , de fet els manguitos queden ben blanquets , però al arribar a la rotonda d'Aguilar de Segarra veiem que la boira per sort sols està allà. Millor !.

Al pont de cal Baldiri tornem a reagrupar de nou . El joc tornarà a ser el mateix. Les rampes més dures de la Llavinera fan que de nou el grup torni a quedar trinxat.

I així arribem a casa nostra. són quarts de nou , tot és calma encara avui , preimer de maig com ja va passar l'any passat és el dia de Sant Sebastià.

Els calafins que viuen a Calaf i els que viuen fora tenen una excusa perfecta per retrobar-se aquest dia a dalt del turó.

Coronem tot sortint de Calaf i així comencem a baixar en direcció cap a Ponts. Enguany no faig la bestiesa de l'any passat d'anar cap a Sant Ramon ...

El Colell no té clar que el millor lloc per esmorzar sigui al restaurant del control al trencall amb la C-14 , doncs l'altre dia li van fotre una mica de "sablazo" i per això proposa aturar-nos a la Mallola a Sanaüja. Per mi perfecte.

Just quan el grupet ens torna a enxampar estem ja arribant a Sanaüja. Ens aturem a la cuneta i els deixem passar per no fer coses rares. Que en això el Colell n'és un especialista.

 Feia bastant temps que no hi venia a esmorzar aqui. Ho vegi tot canviat i cap a bé. L'entrada principal ha canviat l'ubicació. Han tancat el jardinet que està més arregledet. Sembla ser que les nits amb el bon temps fan sopars a la fresca.

Malauradament la mort precipitada del patriarca va obligar a replantejar el negoci que ara porten els fills i la vidua. Reinventar-se.

Quan ens porten els plats ens confirmen la primera impressió . Bona teca i en quantitat que ens deixa ben tips.

Mentre estem esmorzant li envio un missatge a en Fernado Zendrera "Footbiker" , l'home dels patinets. L'altre dia just acabar de fer la inscripció a la BPB em va trucar per dir-me que s'havia apuntat just al meu darrera. Em va dir que vindria i de fet estava inscrit però no he aconseguit veure'l ni a la sortida ni després a la carretera en alguna de les "aturades" de ritme del pilot.

Quan estem a punt de tornar a les bicis , a través dels vidres veiem uns maillots coneguts qu estan aparcant le bicis. Són en Fitó i en Vila que acaben d'arribar. Gairebé fem canvi de guardia. Ens reincorporem a l'asfalt , amb la temença de si aquests platarrots no ens fotaran la llesca a les rampes de Vilanova de l'Aguda.

No és així , anem afrontant els forts pendents tot combinant pedaleig amb xerrameca que et fa més distret el cami.

En aquest indret , sempre m'ha cridat l'atenció el GR que passa a tocar de la carretera i que en alguna altra ocasió ha servit de pas de les motos de l'enduro del mundial , en aquesta zona de gran tradició endurera de quan se'n deia "tot terreny". Serà qüestió de fer alguna sortida "bettetera" exploradora a la Noguera...!

Arribem a l'esplanada davant del restaurant . Hi ha el cotxe de la penya però enguany han posat el control dins. Segellem els nostres carnets tot rient pel retard i sota la pregunta de si hem fet un bon esmorzar. Preguntem si som els últims, pensant que és així , però ens diuen que al darrera encara tenim l'home de la motxil.la , en Fernando que ha arribat uns vint minuts tard i va tancant la prova.

Quan ja anem a marxar ens fotem un fart de riure quan el Colell li fot una "tibada" d'orelles a en Pere per les rampes que trobarem al proper BRM300 a les "noves" carreteres.  Aquest home és incorregible !.

Ens reincorporem a l'asfalt , tot fent el tramet de carretera més transitat de la ruta .Per sort al cap de poca estona tenim la baixada i agafem el trencall que ens porta cap a la calma de la pista de Madrona.

Novament anem fent en total tranquilitat tot pujant de manera suau cap el coll de Clarà. El paisatge que combina els boscos de pins amb els verds camps et deixen gaudir de la pau tot apropant-nos les imatges que podem trobar al pirineu.

Aquesta calma sols es veu interrumpuda pels sorollets que fan les nostres bicis. De tant de tant veiem el tranquil fer de les vaques que pasturen tot mirant-nos amb uns ulls com de dir : "chico me estas estresando !.

Com ja ens va passar l'any passat aquesta tranquil.litat la trenquem a l'indret de l'ermita dels Apòstols on avui hi ha l'aplec i un be de deu de cotxes i gent s'hi troben aparcats. El Colell per evitar alguna sorpresa ha de fer una escridassada doncs la gent va tant tranquil.la pel mig de la carretera tot caminant del cotxe a l'ermita.

Arribem a la carretera de Basella i acabem de coronar fins el coll de Clarà. Com l'any passat el control el tenim a Solsona. Per anar sobre segur decidim fitxar i fer un trago a la Mare de la Font.

El cambrer s'interessa per la nostra història. La gent que es al.lièna a la bicicleta dificilment li troba un sentit a fer aquestes quilòmetrades. I els que fan bicicleta ,... a vegades tampoc !. Que hi farem.

Fem l'aturada curta doncs quan surto del lavabo el Colell ja s'ha acabat la cervesa i ja es fora amb la bici.

Just entrar a Solsona trenquem per anar a buscar la carretera de Sant Climent. Els cinc quilòmetres que fem fins coronar el coll de Torregassa els faig amb més pena que glòria. M'he acabat de prendre la coca cola massa ràpid i se m'ha fotut com un tiro.

Comencem el tram de falsos plans fins a l'ermita de l'Ascensió on ja baixem definitivament fins a Sanaüja. Ara segons les previsions del "mariner" Colell el vent ens ha d'anar bé fins a Manresa. Així és. Comencem els plans amb vent de cul i lleugerament de costat que ens fan portar una bona velocitat de creuer amb la que podem travessar els plans fins arribar a Castellfollit on tenim el següent control.

Quan arribem a Castellfollit ens trobem el Bar del Pau està ple de ciclistes que estan dinant i el de la Torre està tancat doncs el pare d'en Ribi s'ha jubilat. Ja patim per fer el trago doncs quan és l'hora de dinar al Pau no en volen saber res.

De cop sentim una veu familiar. És en Ribi que ens obre la porta del bar. Està amb tota la familia fotent-se una bona paella . Ens convida a prendre alguna cosa. Dit i fet i a més a més segellem amb un segell que ara serà dificil de que cap altre participant tingui.

Em prenc un vichy que se'm fot la mar de bé.  En Ribi em diu que m'anirà bé i m'omple també el bidó. Merci Ramon !

Decidim proseguir la ruta , però ara no anirem sols . Veiem com van per començar a pedalar en Jordi Vilaseca i un parell de colegues seus de Molins de rei. Millor així la ruta es pot repartir entre més.

Queden ja poques rampes, però la d'Anfesta és de les que un no pot oblidar facilment. Un dels dos colegues d'en Jordi comença a pujar amb plat gran. Ospes tu !. O està fort com un mulo o no sap el que queda. Al fer la corba i pels renecs veig que era la segona opció !.

Ara toca anar planejant cap a Puigpelat. Aquesta vella coneguda carretera de les meves primeres sortides d'infantesa en bicicleta. Ara fem en un moment el que llavors era tota un aventura. Aquelles escapades des de Calaf que duraven tota la tarda.

Els nostres colegues de ruta elogien les carreteretes tranquil.les que tenim per aqui dalt . Certament és un privilegi poder circular en aquesta total serenor sense cap altre soroll que els de la natura i els que facin les nostres bicis. I que a vegades si no les duem prou ajustades de canvi , encara són massa sorolloses. Sovint els que hi estem acostumats no ho valorem , per això quan hem de passar per una ciutat estem com fora de joc amb tant xivarri.

Passat Ardevol ens trobem amb un ciclista que ha punxat.No li queda cap més cambra de recanvi. En Alex li deixa una. Nosaltres proseguim la ruta que ara es va fent força be doncs l'amic Isaac ens va ajudant i el vent també ens és favorable.

Passem el característic pont de les dues aigües i seguim en direcció a Coaner. Aqui li comento a en Colell que vaig coneixer els amos de la casa, que resulta també comparteixen la meva bogeria ,essent una bona opció passar una jornada tot donant un tomb per l'obaga amb una bona colecció de divertits i entretinguts geoamagatalls.

 Gairebé passar Coaner em comença a vindre un baixon de campionat. Tinc unes ganes terribles de dormir. Collins que malament que ho passo!. Per sort al arribar a Valls de Torroella en Colell em dona una mica de "drogues". Un "xupetin"de glucosa que em retorni a la vida...

Prenem la carretera que mena a Manresa i a la rampa de la variant de Suria ens reagrupem tota la colleta i el ciclista que havia punxat que ha decidit agregar-se per fer la tornada plegats.

En Colell , home de tradicions vol passar per la variant per fora de Callus.

Li costa fer canvis de plans. Jo li dic que es guanya temps passsant per dins , però sembla que no s'ho acaba de creure. Al final hi accedeix.

Passem per dins la població i al sortir podem veure com el dos ciclistes que davant nostre s'han despistat i han passat per fora els hem tret una bona distancia. Bingo !.

Al arribar a la rotonda de la Petronor , ja no em diu quin cami agafar. Si home si Colell , cal seguir les traces dels "viejos zorros" com ara en Pere Martí , que cada vegada que baixem a Manresa ens ensenya una opció nova i més ràpida per arribar a la Penya.

A la penya sembla que no s'han mogut d'allà . Quina paciència !. Deu n'hi do del que suposa fer de controls. Mai acabarem d'agrair-vos aquests sacrificis perquè nosaltres puguem fer aquesta activitat.

Després de deixar als carnets i acomiadar-nos de la gent , carreguem les bicis. Inclús ens dona temps a fotre'ns la del Colell damunt el meu cap. El Colell diu que per la propera ja portarà el seu cotxe. Carai no n'hi ha per tant !. I cap a Calaf hi falta gent ! . Demà dia per descansar i dissabte tornem-hi : 300 ... i de nit !

Inscrits        Resultats   Brevets 2014 Bonavista     Fotos Picasa

20140413 BTT Calaf-Montserrat-Calaf

Avui toca fer una mica de quilòmetres que aniran bé pels que facin la ruta d'Altafulla per Setmana Santa. I als que no hi podem anar també ens anirà bé poder rodar una mica de cara als propers brevets del mes de maig.

Hem quedat al Rosa a les 7 per guanyar una mica de temps. La colla que comencem la història la formem en Ribi , a temps parcial doncs tornarà a mig cami , l'Isi , en Gerard, en Manolo i jo.

Amb aquesta colleta ens ve en ment la sortida de Canet de l'any passat.

Enguany es repetirà la història , al menys la musical , el Canetrock , 36 anys després...! L'Isi ja se'ns posa "nyonyo" .... I seria genial si tot plegat es pogués arrodonir amb alguna història ciclista de les que deixen una mica de bon gust.

Tot fent volar la imaginació tirem cap a la Pineda amb un ambient fresquet i una mica de boirina que ens enterenyina el paisatge.

Un curiós soroll ens va acompanyant. Resulta que el Manolo aquesta setmana ha portat la bici al mecànic i porta una novetat tecnològica . El pneumàtic del darrera té uns quadradets anomenats "tacos".

Ja era hora de canviar aquella mena de slick en que s'havia convertit el seu schwalbe !

 Diu que li va preguntar al mecànic si al desmontar el pedalier hi havia aigua . No aigua , no , "salieron ranos"...!. Sembla ser que la remullada per Boixadors no va anar gaire bé. I sort que no va ser a la Font Puda...!

Quan som a mig camí cap a cal Bartomeu , i anem comentant la jugada tot barrejant Canet amb històries de coreanes , hem de parar doncs la roda del darrera de l'Isi va baixa.

Com un equip tots anem perfectament sincronitzats per resoldre el problema en el mínim  temps possible. Bé, passem a la trista realitat , més que un equip semblem la quadrilla del MOPU...

Proseguim la ruta fins arribar a la pista asfaltada que està patint obres de remodelació .

A la pujadeta del sender de cal Bartomeu el canvi del Manolo no acaba d'anar fi i li fot la cadena fora. Ja ho dic jo que les bicis no es poden netejar ni portar a reparar !.

Al capdamunt del sender ens veiem obligats a reagrupar. Fem sessió de fotos tot aprofitant la grogor dels camps de colsa que aquests dies estan d'un groc enlluernador.

Amb calma fem la baixada dels enanitos, pujem fins el trencall de Sant Martí de Maçana i anem a buscar el sender que mena al refugi del Mas d'en tronc.

Quan hi arribem ,es surten a saludar els seus cuidadors. Fem petar la xerrada breument. Deixem la promesa que al tornar pararem a fer el trago. !.

Continuem la pujada fins els ventiladors , que avui tenen una imatge força curiosa amb unes bromes que els amaguen una mica i els donen un caire misteriós.

Al baixar per la via ràpida ens trobem que el cami i el corriol nou que passava per fora estan tots dos tallats. Fem una mica de volteta tot passant la valla i mirant de no molestar.

No sé fins a quin punt es pot tallar aquest cami . Sembla ser que l'altre dia ja hi varen tindre un bon mullader amb l'Uri . Amb tot el que se sent darrerament no cal entrar en conflictes però tampoc es poden posar portes a la muntanya !.

Iniciem els plans de Castellfollit , aqui noto l'embranzida de les 29 polsades.

Recordo quan varem fer la sortida a Canet , aqui i a la carretera de Massana l'Uri amb la seva 29 anava la mar de "panxo".

Aquestes bicis de "cames llargues"són per fotre canya al pla , no m'extranya que a la maratoniana Titan desert tot quisqui vagi amb les rodes grans!.

Arribem al trencall de la carretera de Maians. Aqui en Ribi diu que ens abandona. És hora de girar cua i tornar cap a casa que per avui ja en té prou.

Ara toca baixar un tros de carretera que curiosament sempre m'ha semblat té més pendent al anar que al tornar. A veure si avui no és l'excepció.

Quan deixem l'asfalt , just passar la cadena  podem veure les enormes quantitats de groc que hi ha al terra a causa dels pins. El Manolo ens en fa cinc cèntims sobre el tema . Ara estem amb tot això del polen , les abelles , la mel , ... Cada loco... !

Creuem la carretera de Castellfollit i comencem el tramet que va cap a buscar el coll de can Massana.

Ens creuem amb uns ciclistes que ens foten un bon susto. Però si hem de parlar de ciclistes , els que trobarem a partir del coll .

Aqui fem reagrupament i ens trobem que pugen els ciclistes de la banda del Bruc i fan un tramet de carretera fins a tirar cap a l'esquerra. Són els participants de la la Portals .

Ja anavem avisats de que es feia avui , però no sabiem si ens els podriem trobar. Haurem de posar-nos un dorsal per no fer el ridicul. Quan hi som tots , tirem al mig d'un grupet que ens acompanyarà un parell de quilometrets , després ...la calma !. Fins arribar a Santa Cecilia on comencem a trobar cotxes aparcats i un bé de deu de gent que va pujant a peu.

Anem a fer l'esmorzar al Bar de la Plaça. No si el tema d'imaginació per posar el nom...

Amb la complicitat i simpatia de la cambrera ens fotem uns frankfurts que baixen de meravella.

L'Isi quan acaba em demana la màquina i se'ns escapa un moment a fer una mica de visita turísitca.

Ens torna al.lucinat amb una gravació de l'escolania i una foto de la figura de Sant Jordi d'en Subirachs , en un gest cap aquest controvertit artista que dilluns passat ens deixava.

Ara toca fer el cami de retorn . No sé quina és la pressa de la resta del grupet però jo tinc un dinar de compromís i tampoc és qüestió d'arribar a les tantes.

Encara que si l'amfitrió resulta que és l'organitzador de la sortida i a més va al grupet , no cal patir. Oi Gerard !.

Fem el tram d'asfalt amb aturadeta "tècnica" inclosa a mig cami , tot passant per fora del tunel per fer més distreta la sempre pestosa carretera fins el coll.

Durant tot el trajecte , anem trobant peregrins , alguns carregats com mules. No sé quants quilòmetres faran així però en alguns casos la cosa pinta a uns autèntics calvaris els que estan fent. Seria bó d'aqui a un temps poder veure com els ha anat a cadascú la seva particular historia.

Fem amb bastant velocitat el tram fins a Maians.Ara toca pujar fins el trencall de Castellfollit primer pel cami i després per l'asfalt on vaig fent amistat amb una viatjera aranya que li ha agradat el meu manillar i sembla ben cofoïa de viatjar sense pagar.

Afrontem la pujada cap els molins per la pista principal , més transitada de vehicles , però no ens trobarem amb cadenes que ens impossibilitin el pas o amb algú que ens faci passar una mala estona...!

Quan som dalt , el bon temps acompanya a fer la paradeta que hem promés al refugi tot fent el trago.

Al sortir ens trobem amb una bona colla d'escoltes , be "boy scouts" segons l'Isi , que estan retornant cap el refugi.

Ens queda la "pujada dels enanitos" que tot combinant amb la xerrameca l'anem fent de la manera més lleugera possible.

Per anar per feina quan som a Prats decidim tirar directament per la pujada del cementiri.

Si l'arribada havia de ser abans de les dues , anem palmats uns deu minuts!. Si com diu el Gerard era a dos quarts ...encara tenim temps!.


Track wikiloc    Fotos Picasa