20120505 BRM 400 El Pla de Santa Maria...plà , plà , no tant !

Per no passar el neguit dels altres dies , avui arribo al Pla de Sta. Maria a les cinc del matí. D'hora , d'hora.
Em trobo amb els organitzadors, el Jordi Valls , la seva dona i el nano que al veure'm dubtar en un creuament em fan senyals de que els segueixi per arribar-nos junts al poliesportiu on hi ha la sortida. Quan hi arribem ja hi ha cotxes esperant , inclús gent dormint al cotxe , com en "Domi" un altre dels bojos de la llarga distància.

Espero que acabin de montar la paradeta i passo a recollir la paperassa. Així quan m'acabo de preparar ,encara tinc temps per descansar una estoneta al seient del cotxe. Ja tindre temps de fer anar les cames més endavant !

Quan torno a sortir , tampoc es qüestió de tornar a endormilar-se , saludo als coneguts en Àlex Roca ,el duo de Valls en Rueda i l'avi Joan Manel ,  en Fernando Zendrera , qui m'ha passat un esborrany del seu proper llibre sobre les seves vivències a la PBP.

Per cert gràcies Fernando per fer-me arribar aquesta primicia. M'han encantat alguns flashbacks. I que petit és el món , varem coincidir fa força temps en un parell d'edicions de la Marxa Cicloturista Internacional d'Andorra a finals dels 80's.  A veure quan veu la llum aquest llibre que segur que als bojos dels brevets ens farà passar unes bones estones!.

Dels tretze preinscrits , mal número , ara resulta que serem el doble , cosa que fa que la sortida s'endarrereixi una mica, doncs augmenta la feinada per la dona d'en Jordi que ha d'anar omplint nous carnets de ruta. Ai aquests inscrits a darrera hora!.

Al final fem la foto de rigor i comencem a pedalar pels carrers de Pla de Santa Maria. en direcció cap a Valls. El rodar és lleuger i el grupet va fent via rapidament fins arribar a la capital del Baix Camp.
Jo avui no duc el meu habitual gps , l' Aventura doncs el tinc a reparar el connector usb que no em deixava carregar la bateria al darrer brevet i porto el gps del mòbil que em va fent un pito de tant en tant per indicar-me que estic dins el track que té desconcertat al grup. Vaig creant el desconcert al pilot . Qualsevol para a descobrir com collins es treu ara!.

A dins a Valls no em dona temps ni tant sols de fotografiar el monument als castellers , m'agafa desprevingut i no és moment de perdre pistonada. Quan estem a punt de sortir dels seus carrers em trec el frontal que em cau dels dits i s'entortolliga als radis de la meva roda davantera. Paro a treure'l i m'espera en Fernando . Sols es un moment , però el grupet s'ens escapa com si es calés el foc. Això fa que montem uns improvisats relleus fins a tornar a recuperar el grupet. Aqui a la que et despistes un moment el bus s'escapa...!

Quan tornem a agafar el grupet veiem com l'Àlex s'està despenjant. Ara ens toca agafar la rotonda anar per la estreta carretera del Morell. . Una opció desconeguda per a mi força més tranquil.la que la carretera d'Alcover.

Arribem a Reus , en Fernando em pregunta si també avui buscaré alguna de les meves bestieses, Oi tant que si , precisament en una rotonda amb uns grans llapisos de colors li dic que n'hi ha un que no tinc , però ara mateix no vull deixar aquest grupet i val la pena fer una mica de via amb tota la colla . Ja quedarà temps més endavant ! Seria un pecat no aprofitar l'avinentesa.

Arribem a Cambrils i anem a segellar a la benzinera de la Shell , una vella coneguda doncs al seu costat acostumem a deixar el cotxe quan anem a pujar el Montcaro i també de segellar en algun radi.

El grup compacte que ha arribat al control s'esmicola i cadascú torna a reprendre la marxa a la seva manera. Formem un grupet de nou ciclistes , però el ritmet es força diferent al nostre i en Fernando al final diu que no va amb ell. Anem fent tots dos sols . Deixem passar unes unitats que ens agafen una mica desprevinguts , avui no duc el meu inseparable retrovisor que s'ha quedat a cal Pesarrodona en el canvi de cinta de manillar , però quan ens enxampa la colleta més nombrosa ens hi enganxem com piparres. Sort que no fa vent , totes les meves pors a aquest tram per sort s'esvaeixen. Aquest tramet fins a l'Aldea amb vent pot ser un autèntic calvari...ho dic per experiència !

A l'indret de l'Ampolla en Fernando dona una parell de relleus al davant tot aprofitant la baixada , però llavors desapareix sobtadament . Segur que ha parat a menjar , doncs duu la carmanyola a l'esquena.

Arribem a l'Aldea i encarem cap a Amposta on ja podem veure els arrossars al nostre voltant . Passem el conegut pont d'Amposta i seguint la roda dels locals que ens duen com si estessin a casa seva pels carrers i carrerons amb una fluidesa que es d'agraïr.

Al carrers d'Amposta assisteixo a una acció que em fa gràcia i em porta una nota de nostalgia. Un ciclista del Poblenou encara duu els canvis al quadre de la seva Olmo i està reajustant el canvi manualment. Li dic que li faig una foto . Es fot a riure per la meva proposta. Que curiós , aquesta acció que era tant normal fa uns anys , avui ha passat a millor vida i ens extranya ! Gràcies Victor per portar-me per uns moments als inicis d'aquesta bogeria !

Finalment ens arribem a Ulldecona , on hi ha el segon control. Portem gairebé 130 quilòmetres i jo vaig en dejú. Al costat d'un bar ens surt la dona del Jordi que ens diu que hi ha un bon lloc per deixar les bicis. Segellem i aprofitem per carregar les piles. Fem petar la xerrada però rapidament tornem a reemprendre la marxa . Carai les meves aturades pole position de cinquanta minuts queden en eternes al costat d'aquestes!.

Ara ens acompanya un ciclista de Santa Barbara que farà un tramet amb nosaltres. Amb ell comento el tema de la via verda que hi ha a Tortosa i que vull fer amb la canalla quan poguem. M'en parla força bé de l'estat de la via i de les instal.lacions. Ho provarem.

Juntament amb en Francesc del G.C. Tortosa que es coneix el terreny passem pels carrerons de Sant Rafael del Rio. Som ja a la provincia de Castelló , es veuen ja retols de la comunitat Valenciana.Aqui hi ha pela de la Generalitat...!

Anem parlant amb la gent de la colleta , n'hi ha de nous en això del mon randonneur , enganxats per aquesta bogeria de fer un munt de quilòmetres . Coincidim en lo dificil que s'ens fa d'explicar a la gent en que consisteix això de fer els brevets.

 Quan comença a enfilar-se la ruta , m'en vaig cap al darrera , el meu genoll de sèrie s'en resenteix i baixo el ritmet. Al mateix temps recordo l'existència d'un geocaching al Santuari de Vallivana , on m'hi apropo quan passo pel davant. Per desgràcia el neguit al tindre que deixar la bici i la presència de gent fa que la busqueda no sigui tot lo efectiva i al final he de decidir deixar-ho correr.Al final han estat tretze minuts amb un regust a derrota.El pitjor és que aquest resulta que era el fàcil ...que hi farem!

El port de Querol comença amb rectes però a la part final hi ha una sèrie de corbes de ferradura sense gaire desnivell. Per sort l'asfalt és força recent , trencant també amb un dels meus tòpics que aniriem per carreteres deixades de la ma de Déu. Tot el contrari , pel baix volum de trànsit que s'hi veu la carretera està molt bé.Nosaltres cofois amb la nostra mer...avella d'Eix Transversal !.Que en som de burros !.

Corono el port , faig la foto de rigor , un vell costum que tenia un xic oblidat i vaig a veure si tinc sort en el segon geoamagatall , aquest de tamany micro , és a dir d'un contenidor de carret de 35mm , al mig del bosc , i camuflat , les meves idees preconcebudes d'on podia estar mimetitzat al veure les fotos del lloc, s'en van enlaire i la pluja que comença a fer acte de presència fan que hagi de decidir de nou deixar-ho correr. Segón fiasco del dia !.

Començo a baixar el port en direcció cap a Morella , tot i que la carretera és de bon pis , amb les primeres gotes i sense saber si està neta o no , vaig baixant tranquil.lament . No cal correr per arribar tard.

Així a dos quarts de tres arribo a Morella , amb la bonica estampa del poble murallat enfilat a dalt del turó.
Al bar restaurant "El cazador" em retrobo amb els companys de ruta que ja han dinat. S'esperen que la pluja passi. Quan em pregunten per la meva tardança , els comento les meves bestieses ,  mentres escolten amb cara d'incredulitat. En Jordi i en Josep de Canet que s'esperen una estoneta més que la pluja passi i em diuen que els atraparé. Els comento que no , que dalt el coll he de tornar a fer una paradeta. A veure si hi ha sort. Tal i com dic: En això de la bici no n'hi ha ni un que volti rodó. Qui no té una nap té una col !.

Em foto un parell de pinxos que em fan a la brasa amb una coca cola. Aqui els preus semblen anclats al passat. Trobo molt barat ...i bó el dinar.

Al acabar tornem-hi cap a munt que fa pujada. Ara toca el port de Torre Miró. Amb aquest nom , tant ... familiar no pot ser dur amb mi !. El port puja sense estridències amb una carretera nova i ample. Quan estic a punt de coronar veig que el gps em marca a la zona de parking que hi ha abans del rètol, agafo un ramal de la vella carretera i deixo la bici mig amagada al darrera d'uns esbarzers. Algun dia tindre un susto i em quedaré "compuesto y sin novia..." i amb aquestes sabatetes de "bailaor"!
De ment recargolada com soc pujo per la banda més ferestega de la muntanyeta, amb unes sabatilles que per anar enganxades als pedals , perfectes,però per fer el cabra ..."como que no"!.

Al final trobo la ditxosa caixeta. Ja pensava que me n'anava a casa amb un fiasco total. Logejo , faig alguna foto i cap avall. Això és més complicat i si em trenco la crisma aqui no em troben fins d'aqui uns dies.

Recupero la bici i retorno a la carretera a fer-me la foto del cartell que duu el meu segon cognom i que és pel que més em coneixen al meu poble.

Baixada amb bon estat de l'asfalt encara que m' he d'aturar sota un pas protegit per posar-me l'impermeable , doncs comencen a caure unes bones gotes.I com gairebé sempre passa tant és posar-se l'impermeable com per què pari de ploure.

Quan passem a la provincia de Terol la carretera veiem obres , encara que el pis continua essent molt més que correcte. Serà veritat que finalment "Teruel tambien existe...!".

M'arribo a Monroyo ,o Mont-roig_de_Tastavins , coneguda població per les tòfones i per uns entorns ferestecs. Veig una benzinera i al seu davant un bar tancat i decideixo anar a omplir els bidons a un bar que hi ha al seu costat.

Demano un parell d'Aquarius. Aqui no obtinc la resposta-pregunta de: No en tenim , tenim Nestea , em diuen que tenen una beguda similar a l'Aquarius. Vaja això em deixa una mica perplexe. Normalment ens catalogeun com els dels Nestea , Aquarius, Seve Up . Tots al mateix sac !. Vinga anem a provar aquest pseudo Aquarius !. De nou em sobta el preu de les coses 3€ per tres llaunes.
Omplo els bidons , em foto una coca cola i torno a reempendre la marxa.

Tot seguint direccció Alcañiz, passant per llocs curiosos com el riu Matarranya que dona lloc a aquesta comarca , o el pas pel meridià Greenwich , potser no tant espectacular com el que es troba a l'Autopista dels Monegors , però un petit detall . Llavors un tramet de més aviat baixada fins a Calaceite on tinc el proper control. Quan hi arribo veient que molts bars es troben tancats , vaig a espetegar a una botiga de pernil de Terol on un senyor està a la porta, pensant que és el depenent.
Erro , doncs resulta que està demanant informació sobre un hotel que es troba a la població de Creta i està tocant el timbre . Carai a veure si tot estarà xapat.
Finalment surt la mestresa de la rebotiga i ens obre la botiga. Carai quina oloreta que fot la botiga de pernil !

Amb les ganes de fotre'm un bon tall segello el carnet i prosegueixo la meva ruta, ara toca un curt tramet nou per mi fins retornar a Catalunya i enllaçar amb la carretera que baixa del Clot del Moro fins a Gandesa , una vella coneguda del brevet 600 de Manresa.

Passo la capital de la terra Terra Alta , també Corbera d'Ebre i finalment arribo a Mora d'Ebre , des d'on veig els darrers   rajos de llum caient sobre el riu. La darrera vegada que vaig passar per aqui va ser en el històric radi de Gandesa del 2003 amb en Colell i en Marcel.lí , amb una calorada també de les històriques amb el mercuri arribant als quaranta graus. El Marcel.lí va arribar mig mort a Falset. Quin estiu , varem coincidir en varies ocasions el màxim de temperatura a TV3 amb el lloc on varem passar nosaltres (Tremp, Gandesa) semblava que anavem a buscar les màximes!.

La variant que no t'obliga a passar per Falset té uns pujadors que foten esgarrifor. Quina llàstima el portet recargolat i distret d'abans per dins el bosc ha canviat per uns ponts penjats que foten vertigen.

La meva dona abans m'ha dit que avui hi ha una lluna amb unes condicions de claror exepcionals. Així és , quan corono , veig la lluna plena al meu davant sortir pel mig dels penyasegats que hi ha al coll. Una bonica imatge que no atino a fotografiar. Llàstima , després la lluna s'anirà enterenyinant i li treurà una mica de màgia a aquesta situació.

No recordava la baixada , que resulta que no fa honor al nom doncs hi ha un tramet de gairebé un parell de quilòmetres que tornen a pujar amunt. Ara quan tens mig coll avall que tot és baixada , qualsevol rampa se't fa eterna. Quin poder té la ment !.

Finalment veig els llums de Reus. M'aturo abans d'entrar per buidar diposits i posar una mica de ritmet a base de MP3 . Si ja sé que està prohibit , però comença l'hora de les bruixes!.

Dubto a la primera entrada de Reus i llavors veig que m'he equivocat. Així que faig un tramet fins a la segona entrada i entro a Reus per donar una volteta turística a la ciutat. Per sort em conec una mica la ciutat i no faig gens de volta , encara que passo pel bell mig. Els carrers estan plens . S'està jugant el darrer partit d'en Guardiola al Barça i això sembla una festa. Veig molts xiringuitos oberts , però decideixo passar de llarg, i anar a la bnenzinera que hi ha a la sortida de Reus a la mateixa carretera de Montblanc. No cal fer el prèssec amb aquesta guarnimenta.

Total que la benzinera està ja tancada i el bar del costat estan vivint els darrers mninuts del futbol . Quan demano el segell em diuen que no en tenen. ës igual donem una coca cola i el tiquet.

Glopada de coca cola i tornem-hi ara toca agafar la carretera del Morell cap a Valls

A Valls no faig cas a les indicacions de passar per fora a la circumval.lació. De totes maneres aprofito per fer la foto al monument als castellers que aquest matí amb les presses m'he quedat amb ganes.Soc d'idees fixes !.

Darrers quilòmetres , que s'em fan més llargs doncs als darrers metres es comença a girar un ventet da cara que dona per allà on no sona.

Arribo a el Pla i vaig de pet al poliesportiu on hi arribo a l'una en punt de la nit. Al seu inteior en Jordi i la seva dona que em donen la benvinguda. Gràcies per tots aquests petits detalls que tant s'aprecien al arribar.

Fem petar la xerrada sobre la meva bogeria , convidant-los a que provin aquest mon amb la canalla . Segur que els agrada.

Una talladet , una madalena i cap a casa i falta gent. amb

Ens veiem dissabte vinent a Manresa. Repetirem brevet de 400. Com els mals estudiants, enguany les repetirem totes !.

Crònica ccplanenc         Fotos picasa             BRM 400 P.C. Bonavista

20120421 BRM300 La Pobla de Segur ... Ara Lleida !

Encara que a darrera hora els de la BTT han canviat sobtadament la clàssica Calaf-Tarragona per la Ruta del Cister , que m'atrau i ja havia parlat de fer aquesta primavera-estiu, avui tocava fer un brevet de Lleida.

Tot i ja tindre el de la setmana passada , per mi era com una mena de deute amb l'Àlex i tot a la gent que han estat treballant en poder donar a coneixer a les terres lleidetanes això del món randonneur..

Ho sento per els altres dos clubs organitzadors , especialment  a en Zarries a qui conec des que vaig començar en això dels brevets , però no he pogut anar-hi . Hi ha més dies que llonganisses però ...aquest any "superbrevetero"  hi ha tanta "xixa", que hem d'anar dosificant . O ens trobarem les maletes preparades a la porta de casa ...!

A les cinc del matí carrego la bici. Ahir vaig fer una mica de manteniment més escrupulòs , mirant de treure el sorollet als pedals. A veure si ho aconseguim.

Aparco just al costat d'en Porta que ja porta el frontal al cap i està llest per començar a pedalar. Vaig fins a les inscripcions a recollir el carnet que m'entrega l'Àlex , tot dient-me que a Artesa podem anar al forn que hi ha al trencall cap a Ponts...un lloc conegut per ajudar-me a refer d'un com l'amic Petri diu  "Pajaron complex" de campionat !, allà l'any 2002 en una de les sortides històriques i tradicionals nostres , Calaf-Tuixent-La Seu-Tremp-Artesa-Calaf , els anomenats pel Colell 330Qms de Muntanya.

De la grupeta de Manresa han vingut els dos Manels , Calderó i Arrufat , i el toranès agregat en Jordi Vilaseca de la P.C.Cervera , que s'apunta tant a fer de control com a feines logístiques a la passada Paris-Brest-Paris..

Saludo als dos colegues d'Osca , en Carlos Gella i l'Anselmo , amb qui vaig compartir un bon tram del passat brevet i ja sols tenim temsp d'anar a fer la foto de rigor. Li deixo la meva màquina a una vella glòria del pilot ciclista , un punt de referència en el ciclisme català , en Jaume Vilamajó , avui no podrà vindre , la botiga obliga, "business are business". Per cert al BRM200 es va veure allò de que: "quien tuvo, retuvo...!" Aquests veterans encara poden fotre "firmes" a molts de joves...!.

Acabada de fer la foto comencem el nostre peregrinar cap a Agramunt , on començarà a despuntar el dia.

Comento com va anar la jugada amb en Josep Caserres de Vic. Si es va mullar fort l'altre dia i ens en fotem de gent que va amb bicis de 7 o 8 mil euros i com ben diu ell "amb una merdeta de xubasquero dels cumbaia..." Amb lo poc que pesen els fotuts parafangs ! Jo de fet els porto que les feinades serien treure'ls ...i això que són de "quita i pon" !.

A les rampes aquest home menut li fot tralla a l'asunto , però a les baixades i plans abans d'Agramunt una bona colla de "pesos pesados" fan servir la llei de la gravetat al seu favor per prendre-li les primeres posicions.

Rampeta al sortir de la capital del torró i enfilem la baixada cap el nostre primer control , Artesa de Segre. Tot i la consigna de l'Àlex que trobariem el forn de la cruïlla de Ponts oberta, seguint les primeres unitats anem a segellar la benzinera de l'entrada , un altre dels controls típics i tòpics dels brevets i dels Radis de Manresa.

Un cop segellat , em retrobo amb un vell conegut , en Jaume Asensio , de Tàrrega . Amb ell varem coincidir al 99 a la meva primera PBP i la seva segona incursió en aquesta prova. Reiniciem la marxa junts tot fent petar la xerrada i fent més distreta aquesta ruta. Amb ell va un nouvingut en aquest món dels brevets , en Josep Morros , un veterà afeccionat a les motos d'enduro, a les motos velles , a la mountain bike ,  ja tenim un punt ...o més en comú. Em comenta les seves vivències a una ruta seguint les passes del Paris Dakar , quan anava a Dakar...això de posar noms de ciutats a proves esportives i després no anar-hi !

Abans del trencall de Folquer enxampem a un ciclista d'Agramunt que puja unn xic estrevat , però finalment s'ens queda enrrera. Anar fent cadascú al seu ritme.

Amb ells corono el coll de Comiols , just en el moment en que passa una furgona que trenca cap a Sant Salvador i reb l'escridassada , d'en Josep . Són una colla de trialeros coneguts d'ell.

Iniciem la baixada cap a Tremp amb en Jaume , amb l'imponent vista de tota la vall amb les muntanyes nevades de rerafons. D'un cel despejat veiem com poca a poc algun nuvolot al fons va enterenyinant la bella estampa del Pallars Jussà..

Abans d'arribar al pont de Tremp ens enxampen de nou en Josep i el ciclista d'Agramunt , amb qui comencem a travessar el núcli de la ciutat, ja pensant en esmorzar.

Una aturada per fer un parell de fotos i veig que ja han arribat la tripleta dels Manels i en Jordi Vilaseca , no obstant a la sortida de la iutat torno a quedar sols doncs tots ells s'aturen.

Ls bonica carretera plena de revolts ha estat substituïda per la nova tota plena de ponts , túnels i rectes, que fan de manera menys distreta però més ràpida arribar a La Pobla de Segur , on tenim el nostre segon control , que farem al bar on ja hi ha alguns ciclistes esmorzant a fora.

Decidim fotre'ns uns entrepanets que baixen de meravella a les taules que hi ha fora , tot esperant que el solet no s'amagui , però inclús els comentaris d'algun ciclista local fan que pensem que la negror va baixant de la muntanya. Esmorzar ràpidament i ...cap avall que fa baixada!

Ara tenim la sempre agradable visita d'en Josep Bochaca , el "presi" de la FCC , a veure i viure en primera persona com va això del brevet.

Amb ell comentem el tema de la BPB . Jo continuo dient que , encara que sols sigui a nivell psicològic trobo a faltar el fet de que no s'arribi a Perpignan com va passar a la primera edició !. A vegades sóc més papista que el Papa !.

La colleta dels Manels que han arribat uns minuts al nostre darrera , ja estan preparant-se per tornar a pedalar. Li dic a en Jaume , que vinga millor anar plegats i és una bona colleta. El nostre company fins ara, en Josep Morros que no estava apuntat , continuarà cap a Gerri de la Sal . Sort i bon viatge!.

Marxem gairebé plegats amb la mini colleta dels Manels i enfilem el cami de retorn a Tremp , a un ritmet suau a les pujades i d'anar fent als plans. Ritmet brevetero, de fer quilòmetres. El mestre Pere Martí ha fet escola...!

El pas per la càpital del Pallars Jussà ens dona algun ensurt al creuar alguns vianants el carrer per allà on no toca , algun cediu el pas , ...vaja quan abans passem d'aqui , de la "civilització urbana", millor . Fugim de la terra baixa  ...!.

Passem l'espectacular pas del congost de Terradets i iniciem la pujada cap el segon i darrer coll del dia , Fontllonga.

Quan estem fent la foto de rigor al coll amb en Jaume , ens atrapen un parell de ciclistes, amb qui acabarem de fer els repetxons abans de baixar cap a la presa de Camarasa , on deixo la seva companyia per fer una de les meves ruqueries just quan m'estaven preguntant per tota la catxarreria elèctrica que porto al damunt.

Com sempre passa , si hi ha dos camins possibles , sempre em complico la vida , no sé si és que soc recargolat de mena , però m'estic una estoneta més llarga del compte buscant , cosa que fa que quan encara estigui buscant vegi la colleta dels Manels passant per damunt de la presa. Ara em tocarà remontar !.

Finalment trobo la caixeta de marres, agafo una geocoin , que intentarem apropar al seu destí , faig les fotos de rigor i reinicio la marxa a recuperar el temps perdut , que és tard i vol ploure !.

Per sort quan arribo a Camarasa veig que s'han aturat a omplir bidons la colleta dels Manels , en Jordi Vilaseca i en Jordi Paris , el ciclista d'Agramunt que s'ha agregat a la colleta.

Comencem a pedalar en direcció cap a Balaguer , agafant la variant no prevista al rutòmetre , ho sento Àlex però tots els de la colleta coincidim en que és molt millor opció aquesta que la marcada al rutòmetre , no sols menys pestosa i amb menys trànsit , sinó també més bonica , amb el pas per les poblacions de Sant Llorenç de Montgai ,  (on podem dir que "aqui si hay playa !")  i Gerb , ambdues d'una gran riquesa geològica.

Arribem a Balaguer, si voleim firar-nos malamnet rai , estant acabant de plegar trastos els firants. De nou algún idiota , ara en forma de Honda Accord verd , que fa que sense tindre cap mena de culpa li donem una cordial salutació a la seva mare. Segur que si enlloc de ser unes fràgils bicicletes anessim amb un M1 Abrams no haguessis sortit tant ràpid,oi borinot !

El pas vorejant el segre s'ens fa més dur del compte doncs comencem a sentir oloretes de dinar , i és que a aquesta hora ja la gana apreta.

Pujem fins a enxampar les llargues rectes cap a Alfarràs on tenim el nostre proper control i on hem decidit aprofitar per dinar.

Aquesta opció de dinar sembla en principi una petita loteria doncs molts dels locals estan tancats, i on sempre anavem a segellar els seus antics propietaris ens varen dir que es jubilaven i ho deixaven correr.

Al final entre l'opinió d'uns ciclistes que no ens recomanen per res del mon el lloc d'on surten i l'opció de fer uns plats combinats al local que ha canviat de propietaris , triem aquesta darrera.

Al seu interior tornem a coincidir amb els ciclistes que esmorzaven a la Pobla. Alguns són nous en això dels brevets , però crec que no seran els darrers, estan força interessats en aquesta manera diferent de viure la bicicleta.

Quan estem mig entaulats arriben els dos colegues d'Osca ,en Carlos i  l'Anselmo que va empastifat de crema solar tota la cara. Aquestes primeres soleiades ens hem de cuidar !.

S'acosta a mi l'Anselmo i hem diu si he perdut alguna cosa. Cony , que jo sapiga. Em mostra un carnet de ruta que s'ha trobat a cinc quilòmetres de la Pobla. Ospes és d'un ciclista d'Igualada del Punto Blanco. Carai quin problemon pot tindre !.

Llavors entren de nou uns ciclistes que havien dinat aqui i no s'en fa a l'idea de que hagi pogut recuperar el seu carnet !. Quan el ciclista d'Igualada demana el segell , l'amo li diu que no en té ,que l'antic propietari si , però ell no el fa servir. Llavors surt un home que ens diu si ens val el segell d'un paleta. O i tant que si ! L'home es brinda a anar a casa seva que a la vora a buscar el segell i ens ofereix l'oportunitat  de segellar allà mateix , i no tindre que fer uns metres fins la benzinera. Ara cada metre de més , sobretot si no és en la mateixa direcció , sobra ! Merci pel gest, es sempre un plaer trobar gent amb aquesta bona fe.

Acabem de menjar i sortim d'Alfarràs , pujem la suau pujadeta fins el canvi de provincia que coincideix amb l'aqueducte i iniciem les llargues rectes que van cap a Almecelles i que combinen l'asfalt atrotinat d'Aragó amb el nou asfalt al retornar a Catalunya . Estos Catalanes... !

Veiem a la banda de Monzón unes cortines negres que ens fan mal efecte , ai , ai , ai que hi tornarem !

Passem Almacelles , seguint les indicacions del lleidetà d'adopció Jordi Vilaseca i comencem a posar al nostre punt de mira Alcarràs, a on tenim el proper control  lloc on aprofitem per fer un petit i breu pica pica.

Amb una breu i ràpida aturada de les meves a la cuneta del polígon industrial just en el moment en que comença a caure un bon ruixat , iniciem el retorn , ara amb el vent de cua que ens empeny i ens ajuda a posar velocitat a la nostra cadència.

Passem Lleida per enfilar els pujadorets del cami dels frares que ara ja comença a picar la costa amunt i quan estem a aquestes alçades fa que el grupet s'esmicoli rapidament.

Abans d'arribar a Juneda s'ens fot a ploure amb virulència , tots aprofitem per parar a la benzinera abandonada que hi ha per posar-nos els impermeables , a excepció dels dos colegues d'Osca , que o bé per estar més a prop de Bilbao que nosaltres o perquè l'Anselmo vol veure el Barça , continuen com si no passes res !.

De fet tot i que semblava que s'havia d'acabar el mon , el temps just de fotre'ns un plàtan , un parell de glops  i ... s'acaba la pluja. Amb la visió de la negror que s'acosta, decidim anar tirant sense treure'ns els impermeables. Més val prevenir ...!

Arribem a les Borges Blanques , vé fins a l'hora de timbrar no ho sabem doncs tant la gent de la benzinera com la del restaurant no saben si és Juneda o Les Borges ...ai collins , quina manca d'identitat ! El segell no enganya , quan veiem el nom ens donem per satisfets .

Falta poc per que comenci el partit i el transit cada vegada és menor , fins a l'hora del partit , on el món es paralitza i la carretera i els carrers dels poblets que passem semblen el resultat d'un holocaust nuclear.

A Arbeca , quedem sorpresos , després dels primers carrerons sense ni una ànima , de cop: Hi ha vida ! Una sèrie de rumanesos estan a la plaça del poble al.liens al futbol.

La carretera fins a Belianes està en obres i admet un parell d'opcions, passar per la dreta per la vella o bé la que li proposava el gat vell d'en Pere Martí a en Calderó , sense marcar però amb la capa nova d'asfalt que ens permet rodar amb molta més agilitat. Triem aquesta ...com tothom no?

Avui amb els deures fets de casa m'arribo a la creu de terme de Belianes , i faig una de les meves obsessions . Ja ho deia el meu avi , "les coses s'han de buscar allà on són"...i no pas a la creu de terme de Maldà com l'altre dia !.

Els darrers rajos de sol ens diuen adeu a Sant Martí de Maldà i amb ells les darreres forces d'en Jordi d'Agramunt , el nostre particular rookie dels brevets , que de ben segur troba llarguissims aquests darrers quilòmetres , aquest 5% final de la ruta , la torna , que lligat a la poca llum li acaba passant factura. Paciència i pa torrat !.

Finalment arribem a Tàrrega. Segellem , foto de rigor , pels futboleros i cules , males noticies , tot i que en Jordi ens anava informant puntualment de com anava la cosa , i un ensurt gros al veure que no duc el telèfon a sobre al anar a trucar a la familia.

Al final reculo en cotxe fins a Belianes i el trobo al damunt de l'armari elèctric de quan amb les presses  he signat a la fotuda caixeta.

Sort que era fosc , un lloc tranquil i feien futbol !




Recorregut        Resultats            Fotos Picasa     Brevets de Lleida       BRM400 Bonavista      BPB

20120414 BRM300 vent i aigua...

Segona cita amb el món randonneur d'enguany. Són les cinc del matí, amb temps sols per inflar les rodes , i sense ni treure ni la pols des que la vaig deixar al acabar dels 200, carrego la bici al cotxe i tiro cap a Manresa.
En Ribi em va dir que finalment amb les comunions no podria fer la BPB , i en Colell que m'havia dit que pels 200 no estava en forma però que segurament als 300 si , no m'ha donat senyals de vida.Una altra història en solitari.

Arribo al parking i quan m'estic acabant de guarnir ,arriba en Fernando Zendrera que aparca al meu costat. Diu que avui si que va bé de temps. Carai jo vaig una mica tard , pel meu gust !. També em comenta que ha fet de Barcelona a Cadaqués amb un d'aquells artilugis que em va comentar al dinar randonneur, el famosos patinets. Deixem la xerrameca i anem al gra doncs és tard . És més ràpid doncs ho té tot mig preparat i marxa ràpidament cap a la sortida.

Finalment acabo de montar tot el tinglado a la bici i vaig a recollir el carnet a la penya, on en Pere Martí gairebé no m'hi deixa ni atansar , em dona el carnet, ...i a correr, que és tard i vol ploure. Juntament amb ell, els dos Manels:en Calderó i Arrufat que estan fent tasques administratives a les inscripcions. Em comenten que faran el brevet de la Pobla. Els dic que allà ens veurem.

A la sortida gairebé no em dona temps a res. Parlo breument amb la resta de representació calafina que ha baixat , en Pep i en Pepe , avui si que els localitzo i sense perdre pistonada comencem a marxar pels carrers de Manresa al darrera del cotxe de la penya que ens obrirà pas fins sortir del nucli urbà.

Al passar el pont del riu , quan pugem cap el Xup , es comença a estirar el pilot que deu ser d'uns 150 ciclistes. Els comentaris de la gent gairebé són unànims: quin fred que fot !. Tranquils que això està a punt d'acabar-se...!

Sento una escridassada pel darrera. És en Francesc Garcia de Sant Celoni, em diu que va sol , avui no ha vingut el seu pare , cosa rara en aquest incombustible dels brevets . Aquest jovent ...!

A la rotonda de Salelles ens fan desviar i pujar per la carretera vella cap a Sant Salvador.

Millor aquesta carretera és més entretinguda que la nova i més agraïda d'anar sobre dues rodes.

Quan passem per la zona de pujada passat el pont no podem gaudir dels agradables moments de l'any passat amb el cantar dels ocells just al trencar l'albada. Avui sols el sorollet dels pinyons i dels meus pedals , que curiosament a l'altre brevet anaven bé i aqui han començat a fer un emprenyador nyic-nyic. S'ha de fer manteniment d'aquesta part de la bici també ...?

Coronem Maians una colleta d'una vintena de ciclistes i comencem a baixar cap a Òdena , però abans d'arribar-hi vivim uns moments dramàtics al caure just uns metres al meu davant de manera molt violenta en Ruiz Lozano,  un altre dels habituals dels brevets. Degut a la velocitat que portavem i a la violència de l'impacte , ens fa posar els pels de punta !.

Un cop esquivem com podem la situació , parem ràpidament per auxiliar-lo. Per sort tot ha quedat en un ensurt majúscul , esparracades , rascades a la barbeta , tot l'equip fet un cassigall i la sensació de que encara no sap que cony li ha passat !.

Després de que el mateix ciclista  ens tranquil.litzi treient ferro al tema , ens digui que es troba bé , i que reemprenguem la ruta , continuem. Acabem de baixar fins Òdena on en Pere Martí ens senyalitza a l'encreuament i enfilem pels plans en direcció a la Pobla de Claramunt.

Just passat el poble , comencem a pujar fins la benzinera-control que ja s'ha convertit en un tòpic dels brevets.Hi arribo amb sis minuts de més de diferència respecte l'any passat , però surto dos minuts abans. Anar fent i paradetes curtes... !.
De moment ...!.

La pujadeta del coll de Mata la començo sol ...i la acabo coronant sol , doncs no aconsegueixo seguir el ritmet de cap dels que em van passant ni dels que passo.

Al passar Mediona veig un grupet al meu davant , sembla que pugui contactar amb ells, però quan surto del poble em trobo amb l'autocar que anava just al seu darrera que es troba atravessat al mig del pont fent maniobra. Quins bolets ...parada i fonda! Adeu definitiu a aquest grupet !.

El tramet fins a la Llacuna sempre l'he trobat un mica pestós, i especialment avui que fa un bon vent de cara. Tot i això quan passam per la Llacuna veiem el molí de vent parat... quina paradoxa en un dia com avui !.

Baixada fins els quatre camins i comencem el tram de rectes amb rampots , que de nou es tornen inacabables amb el vent de cara. Un cop coronat , baixada de les maques de la típica pujada en costa d'Esblada , que ens fa passar per  costat de Querol fins a tornar a baixar ràpidament cap el Pont d'Armentera.

Finalment arribo al Pla de Santa Maria on hi ha el segon control , vaig al restaurant on faig una paradeta tècnica. Un entrepà de truita i una coca cola. Hi ha una taula rodona buida , sols un parell de ciclistes amb qui fem petar la xerrada, fins que venen una colla. Que si tira't a la dreta que si tira't a l'esquerra. Això sembla com abans al cinema quan l'acomodador et fotia moure per cedir el teu lloc als darrers en arribar. Alguna encarada havia patit.  Que collons haver vingut abans i haguessis triat tu el lloc. No?

Mitja horeta i torno a sortir. He arribat gairebé un quart d'hora més tard que l'any passat però surto encara uns quatre minuts abans.

Aprofito el pas per Cabra del Camp per remullar els meus pedals a la font. Amb això elimino aquest cony de soroll que em comença a tindre fregit!.

Arribo a Sarral que per les pancartes sembla que està de festa. De moment el que no està de festa és el vent que el tenim en contra. A les rectes cap a Solivella coincideixo amb un parell de ciclistes: un d'ell un Uruguaià porta un enorme carret a la rodà del darrera. Li pregunto que cony és i em diu que es per mesurar la potència . Ospes tu quins catxarros!.

Passat Solivella veig que torno a estar sol , avui toca patir com les morenes ..."en silencio"!  Creuo l'Espluga , amb l'imatge de les baixades del Dragon Khan a la serralda de fons. Tenim una història pendent. A veure si podem combinar BTT i espeleo més endavant quan el calendari no estigui tant apretat !.

El fort vent que ens va acompanyant comença a deixar anar alguna gota.

Aprofitant una aturada meva per fer fotos , em passen un parell de ciclistes , a qui torno a passar quan més endavant paren per posar-se els impermeables. Jo de moment vaig aguantant , amb l'esperança de que sols sigui una cosa breu , però finalment paro i me'l poso. No hi ha cosa que m'emprenyi més que aquest posar i treure roba !... Bé , una cosa hi ha pitjor , el vent de cara , avui en tenim una mica de tot plegat !.

La pujada distreta cap a Prades la faig més a poc a poc que l'any passat , trigant gairebé vint-i-cinc minuts més. Serà cosa de l'entrenament ...? o de la seva manca...?

Quan arribo a la famosa plaça de la ciutat roja , decideixo que si ha de fotre un petac d'agua , millor que m'agafi amb el ventre ple. Són dos quarts de dues i estan fent les classificacions de la formula1 a la Xina , cosa que em permet encara veure la sesió de la Q3. El lloc triat és un vell conegut , la Botiga , on ja varem esmorçar l'any passat amb els de les BTT's.

Dino molt tranquil.lament , bé més aviat em fan dinar amb calma , doncs la parsimonia find i tot al anar a pagar fa que si tingués pressa podria acabar dels nervis. Paciència i pa torrat !. No cal correr per arribar tard !

Xerro amb uns ciclistes que seuen a la taula del meu costat sobre aquest tipus de proves. S'interesen per les vivències de la PBP , res a veure amb qualsevol event que es pugui fer aqui.

A la barra l'uruguaià d'abans que fot una cara . Em diu que està trinxat !.

Finalment , a les tres de la tarde , com els senyors reemprenc la ruta. M'ajuden a desenterrar la meva bici de sota de les d'uns nouvinguts que no tenen cap problema amb deixar la bici ,que cony!.
M'abrigo , doncs tot i no ploure la baixada fins a Ulldemolins pot ser per acabar test, ...i cap a a Ulldemolins hi falta gent !.

Per sort surt el solet i anima una mica aquest dia, tot donant unes pinzellades de color a aquests bells paisatges del Montsant.

Quan començo a fer la pujada a les crestes de la Llena em passen una bona colla que porten un ritme més a batzecades que el meu ritme. M'aturo per fer una foto a les crestes i llavors un d'ells que venia al darrera s'atura i em diu si vull que em faci la foto. Perfecte , no estic gaire acostumat a sortir a les meves pròpies fotos ...!

A la cruïlla al coronar de nou tornen a estar tots aturats esperant. Jo vaig tirant , Ja m'atraparan !.

Dit i fet faig gairebé tota la baixada sol , fins que m'atrapen i em deixen enrrera.

Arribem a la Pobla de Cèrvoles , on em trobo amb un parell de vells coneguts, en Anselmo Mur d'Osca, l'home de les poques paraules que em passa una esgarrapada de cacahuets que no rebutjo,  i l'altre Francesc Garcia , el gironí , que també a vegades ve acompanyat del seu fill i de la seva filla. Tota una nissaga d'esportistes.

El local està ple de gent , aqui han parat a dinar la colleta que abans haviem coincidit a Pla de Santa Maria.

Timbro i continuo la ruta enllaçant rapidament amb els que han sortit al meu davant , el duo d'Osca , Anselmo i en Carlos Gella , en Francesc i els de Valls , en Rueda i en Joan Manel Lopez amb qui anem fent cami de Vinaixa.

Abans d'arribar a la N-240 ens tornen a enxampar la colla d'abans. Van a sotregades. Res a veure amb el nostre ritmet més tranquil però a la llarga no tant desgastant.

L'avi de Valls porta un bon ritmet a les cames i sols a la darrera rampa llarga abans d'arribar a Maldà es queda una mica enrrera. És encomiable l'esperit lluitador d'aquesta gent. Això són piles Duracel  i no els conillets de la tele !

Al control de Sant Martí de Maldà fem una paradeta més llarga i mentre ells s'entaulen per carregar dipòsits , jo aprofito per intentar fer una de les meves bogeries, sense sort doncs busco a una creu de terme que no resulta ser la correcta. Coses de la memòria...

Torno al bar on encara ens hi estem una estoneta , doncs convé carregar les bateries que ja marquen reserva i encara queda un bon tram.

Ara els quaranta minuts de diferència respecte l'any passat s'incrementen a una horeta i quart. De totes manere sempre en cal treure alguna cosa positiva , doncs al acostar-nos a Tàrrega veiem com al nostre davant una negra cortina d'aigua es va desplaçant . Segur que els del nostre davant han mullat ...i de quina manera !

Passem la càpital de l'Urgell  amb l'oratge de la tormenta encara present i l'aire encara moll. L'ar de Sant Martí ens dona una nota de color a aquests moments , i de nou ens retrobem amb la colleta que venen de cara al lateral de l'autovia. S'han despistat i han de recular . Piano piano....!

Els plans de l'Urgell ens duran fins a Cervera , a on comencem a trobar cotxes "bramadors" de cara , que estan disputant el Campionat de Catalunya .

Al trencall de Sant Antolí ens retrobem de nou a uns vells coneguts, és la sempieterna colleta que tornen a estar aturats arreglant una punxada. Els diem si els manca alguna cosa. Potser la pregunta no està ben formulada , doncs crec que els falta una mica de sort. Definitivament prefereixo el nostre ritmet , encara que avui està un xic rovellat !

Així ens arribem a la Panadella , uns cinquanta minuts de retard respecte l'any passat. Faig una aturada més breu per anar a veure els xics que m'estan esperant .

Els dic a la resta que m'escapo per gaudir d'una estoneta dels xics abans no vagin a dormir.

Tot i la por a la foscor del petit , me'l trobo amb el frontal esperant amb la meva dona i son germà , i fent una mica de festa major amb el decaient espectacle de veure com el seu pare s'arrosega per aquestes carreteres.

Costa ben poc fer-los feliços ...!

Quan estem fent fotos passa una colla i veient que la temperatura baixarà i per no refredar la màquina , decideixo continuar rodant suaument cap a Manresa , amb un recorregut que enguany passa pel collet del Pallarès afegint uns quants metres de desnivell a la ruta que em surtirà uns gairebé 3700m de desnivell acumulat.

El bidóamb té calent que m'ha donat l'Anna, que estava cremant ara ja està fred, fred , fred !! . Aquests fondos de la riera de Fonollosa són una nevereta de nassos!. Sort que això és curt!.

Sol m'arribo a Manresa , encara que entro a la Penya amb en Fernando Zendrera amb qui coincidim sols els darrers metres que hi ha just al davant del local , al anar ell per sota el pont i jo pel davant de l'Institut Guillem Catà.

Fem petar la xerradeta amb en Manel Arrufat , en Pere Martí i la Joana que fan aquesta encomiable i sovint poc valorada tasca de donar-nos la benvinguda al local i oferir-nos una mica de tot.

Uns minutets i cap a Calaf i falta gent. Ens veiem dissabte que ve a Tàrrega per anar cap a les terres de l'Àlex i  fer el Brevet de La Pobla. Som-hi !

Rutòmetre      Pre-inscrits     Resultats    Fotos Picasa     Brevets de Lleida