Avui el Colell hi posa el cotxe. Sembla que l'altre dia no li va agradar que ens fotessim la seva bici pel cap!. Bromes a part , abans de l'episodi ja havia dit que avui baixariem amb el seu.
Hem quedat a les dues. Carreguem la bici al seu maleter i cap a Manresa hi falta gent !.
Quan arribem veiem que deu n'hi do del personal que hi ha . El fet de que sigui nocturn també engresca a gent que vol provar tot això dels llums.
Al entrar a la penya ja veiem a la taula en Pere Martí i en Manel Arrufat amb el casc posat . Carai no s'ha de perdre ni un segon , avui anirem per feina !. També veiem a la Joana que va "de calle". Avui treballa . El primer és el primer !.
Foto de sortida i comencem a rodar pels carrers de la ciutat a l'hora indicada. Anem parant als semàfors , alguns com en José Carlos Cruz del Biela ens demostren que del tema equilibri n'hi ha que ens porten molt avantatge. A alguns ens falta molt cami encara !. Aquests ex-pistards!.
Sortim de Manresa pel costat del Congost tot anant a buscar el cami de Rajadell. Una llàstima aquest tramet fins la sortida de l'eix són encara no 500 metres però l'asfalt està pitjor que si no n'hi hagués. Fa un any però això era al acabar i de baixada , que encara és pitjor !.
A totes les rampetes que hi ha passant per Monistrolet el vent i les estrebades fan que el grup es vagi estirant i en algun cas acabi trencant-se.
Passem per Rajadell i enfilem els plans cap a Castellar. Bé lo de plans de tant en tant es veu trencat per alguna rampota que ens serveix per no adormir-nos.
Quan passem per costat de la sortida d'Aguilar em ve en ment la darrera aventura que varem passar amb els petits tot provant el circuit fix d'orientació que hi ha . Després d'una primera temptativa en que varem tindre que fugir per cames quan un xàfec ens va enxampar just a la segona fita i ho varem tindre que deixar correr. Bona iniciativa la de l'Ajuntament d'Agruilar amb aquest tipus d'activitats que et permeten comprovar el tema d'orientar-te al bosc com ho portem.
Passem el pont del Baldiri i iniciem les rampetes que ens han de conduir a Calaf. Jo abandono la companyia del grupet per esperar al Colell . Aprofito per passar a veure els nens que estan a casa de la iaia. Això si amb un ull posat a la carretera no sigui que passi dins un grupet i no me n'adoni.
Quan em reintegro a la ruta , passa un ciclista que em diu que el grupet de la Bonavista ja ha passat. Carai això vol dir que el Colell segurament ja ha passat. Anem tirant cap a la Panadella que és on hi ha el primer control.
Parlant amb ell sobre el tram inedit que tenim despres de la Panadella , em comenta que l'ha fet a la marxa dels Murs de Cervera. Ospes pel nom ..la cosa pinta en bastos !.
Arribem a la Panadella . A la benzinera de l'esquerra hi ha una bona colla i a la dreta també. Sense cap intencionalitat politica tiro cap a la dreta on encara hi ha la colleta d'en Jordi Valls , en Miquel Romagosa que continua fotent conya. Aquest home ha d'estar molt cardat per no xerrar !.
Timbro el carnet, omplo el bidó i espero al Colell que arriba al cap de pocs minuts. Ara toca una mica de baixada fins abans de Sant Antolí i...sorpresa, sorpresa !.
Comencem a baixar nosaltres dos i un ciclista , però abans del pas soterrat de l'autovia ja ens ha enxampat la "locomotora" de la bonavista. Anant amb ells no ens perderem!.
Tot i que una bona colleta ha sortit abans , quan arribem al trencall ens els trobem que acaben de girar. O ens esperen ...o s'han perdut!.
Després d'un breu tram curt que conec de la pedalada feta amb la canalla tot seguint un tramet del CSJ , la carretera és per mi novetat. Veiem com s'enfila cap a Rubinat. Quan som dalt just donem la volta al poble i comencem a ensumar la baixada , tornem a veure al nostre davant i a l'altre costat de la riera una nova rampa amb més mala pinta que la que acabem de fer. No m'extranya que per aqui facin passar una marxa cicloturista que es diu els murs de Cervera!. El nom no és pas gratuit...
Al arribar al trencall veiem que venen ciclistes de l'esquerra. Novament s'han perdut.I mira que el rutòmetre està ben marcat. Enfilem la llarga recta que ens porta a Granyena que novament es troba a dalt del turó.
Es veu que la gent de la Segarra tenia molta por dels aigüats i fotien els pobles a dalt dels turons. I sort que és una zona de secà ...!.
La pujada serveix per regrupar-nos amb la colleta del davant que s'ens havia escapat lleugerament.
Ara toca fer una bona baixada en direcció cap a Verdú on ja passem una bona colleta junts. Quina llàstima que aquest poble conegut de sempre pels seus frescos cantirs de ceràmica negra durant un bon plegat d'anys va tindre un museu de al joguina que ens feia "perdre" moltes hores als que ens agraden les antigualles. Per desgràcia el museu va tancar fa uns mesos.
Al sortir de la població , una espessa fumerada que resulta ve d'un foc de rostolls a l'altra banda de la carretera. Vaig mirant pel mirall i no veig el Colell. Estava just al meu darrera abans d'entrar a Verdú i ara no aconsegueixo veure'l. Baixant afluixant el ritme doncs poc a poc el vaig veient a lo lluny. Al final m'atrapa. Em diu que vol parar a ca la Maria a Maldà a omplir dipòsits.
Entrem a Maldà i ...sorpresa!. Ca la Maria està xapat. Anem a parar al local que hi ha una mica més avall. Just uns segons i arriben els de la penya que també s'aturen i fan una mica de pica pica recuperador.
Nosaltres ens acabem el trago i proseguim cap a Belianes. Ara la carretera està ben asfaltada , el rodar és força diferent al de fa uns anys , que consistia en anar fotent bots tota l'estona que et deixava mig desmanegat.
Els quilòmetres van caient amb velocitat , cosa que ens fa passar ràpidament per Belianes i Arbeca. Quan arribem al trencall de la carretera de Bellpuig de nou la locomotora de la penya ens torna a atrapar. Això em sona a un deja vu , l'any passat quan anavem en sentit contrari tot venint de la Granadella i anava dins el pilot de la penya vaig aturar-me a intentar fer una de les meves bestieses que finalment no vaig trobar. Avui hi torno. Li foto crit al Colell però no em sent. Jo "a lo mio" passo la bici a l'altra banda de la valla per no tindre alguna sorpresa i començo a buscar. A aquestes hores és més fàcil que l'any passat de nit i sense frontal. El punyetero estava ben camuflat, però avui cau rapidament. Signo el logbook i recupero el pedalar, encara que no pas el grupet que ja deuen ser a cal pistraus !.
Travesso els carrers de les Borges Blanques i amb el sol que comença a baixar cap a l'horitzó encaro les llargues rectes cap a Castelldans. Sempre que sento aquest nom , em venen en ment les imatges d'aquell radi doble Manresa-Gandesa-Manresa que varfem fer l'any 2003. Varem fer el trago a un bar-pub a les Borges i al començar a pujar , ens varem trobar que la carretera estava en obres , i varem acabar fent una mica de ciclocross nocturn . Tota una història !.
Just acabat de pondre el sol, arribo al poble. Els de la penya ja es foten a riure. En Josep Maria em diu "el paio dels tamagotxis" . Cada loco...! M'indiquen que vagi al bar a segellar doncs al restaurant no tenen segell.
Un cop feta la feina "administrativa" anem a sopar al restaurant del costat. Un lloc conegut d'altres brevets com ara el brevet 600 del 2007 on vaig arribar una mica fos i després d'haver-me aturat a fer una becaina reparadora. Els meus colegues de ruta en Colell i en Marcel.lí ja m'havien demanat l'esmorzar. Jo que soc un home de costums , els hi vaig posar fàcil. No els va caldre trencar-se gaire les banyes , la meva habitual truita a la francesa amb un parell de talls de pernil salat. Així vaig poder reposar les forces, per continuar amb garanties d'exit cap a Manresa.
Mentres estem sopant arriben en Francesc Porta i l'Anselmo Mur . Entren al local però davant l'avis que no hi ha segell marxen de nou cap a l'altre establiment. La seva aturada no durarà gaire estona , aprofiten per fer una mica de resopó , posar llums i tornar a pedalar. Mode randonneur pur , com cal !.
Una mica més tard arriben en Francesc Garcia i en Joaquim Gelabertó . S'han confós a Verdú i l'han liat de valent.
Nosaltres ens acabem el sopar i ens comencem a guarnir per pedalar de nit. Amb en Colell coincidim en dir que tot i semblar més perillós, el pedalar de nit si vas ben il.luminat és més segur que el diurn. Alemnys els cotxes veuen una cosa rara a la carretera i frenen. Cosa que de dia molts cops no passa.
El tram ja conegut fins a Albages el fem practicament en solitari. No hi ha gens de transit a aquestes hores. Quan comencem a entrar a la població en Colell que ja ha fet els deures i havia fet un dia una incursió exploratoria per aquests terrenys m'avisa que no tregui pinyons. Just al mig de la població trenquem cap a esquerra amb un bon rampot dels que no et deixen indiferents. Amunt els cors !.
Després la ruta va fent amb pujada , però suaument fins arribar a Juncosa. Al arribar a la població ens aturem breument , mentres estic aturat passa un cotxe i llavors perdo de vista en Colell. Començo a pujar però al no veure les seves llums penso que ha baixat pel mateix carrer on ha marxat el cotxe. Baixo fins la carretera i continuo sense veure cap mena de llum. Ai carai, on s'ha fotut aquest home. Al trencall de la carretera una colla de jovent estant al bell mig del carrer a les fosques fotent uns "cigarrets". Em ve en ment el brevet de 100 de San Sebastian del 2007 on una colla de jovent una mica em volien enrredar amb una direcció erronia. Ai , ai ai !. Els comento si han vist passar un ciclista. No . Carai i per on s'ha esfumat. Intento trucar. No hi ha cobertura. Carai sense tecnologia som una me... Obro el zoom del gps veig que la carretera es correcta , però pel mig del poble també s'hi pot accedir. Tiro carretera amunt . Efectivament en Colell que ja va fer la ruta fa uns dies va veure que pel mig de la població també s'hi arribava. Vinga que no ha estat res !.
Proseguim la ruta que ara ens mena cap a les crestes de la Llena . Una llàstima que les fem de nit . De dia són un autèntic mirador a la salvatge bellesa del Montsant. Quan hi arribem ens cal baixar fins a Ulldemolins per encarar la pujada cap el coll d'albarca. Just quan estem entrant a Ulldemolins sentim les campanades. Són dos quarts d'una i portem 160 quilòmetres. Ja hem creuat l'equador de la prova.
El coll d'Albarca de nit el fem ràpid . A la que me n'adono ja som al coll. Ara toca baixar fins a Cornudella on ens cal buscar algun lloc on signar. Quan entrem a la població veiem un parell de locals. Anem al segon que sembla hi ha menys gent . No cal donar la nota !. Demano un cacaolat que m'ajudi a passar el fred. De moment encara ho puc aguantar amb la roba que porto a sobre. Encara em queda un paravent a la bossa.
Proseguim la ruta , encarem la pujada al coll d' alforja ,que també cau amb facilitat. Ara baixem fins a Vilaplana . De nou toca un tram inèdit per mi , aqui sempre havia trencat a esquerra per pujar cap a la Mussara però avui tirem tot dret , a fer el coll de la Batalla. Sé que hi ha una de les meves bestieses aqui dalt, però cal fer una mica de camp a traves i no és el moment. Comencem a baixar en direcció a la Selva del Camp.
Quan estem començant a creuar els carrers , el Colell diu que quan vegi un lloc il.luminat m'aturi doncs ha d'arreglar els llums de la seva bici. Aprofitem per aturar-nos al rellotge de sol , encara que a les 3 de la nit el rellotge ...gairebé segur que no funciona !. Mentres ell fa de les seves amb els llums , jo faig de les meves!.
Aquest és ràpid , o el Colell lent !.
Continuem pedalant. Ara toca passar l'autovia de Reus i pel lateral agafar en direcció al Rourell. És el tram que més em fot por doncs hi ha un be de deu de carreteretes i camins rutals que la podem liar. Per sort anem seguint la ruta sense cap problema. Ara ja trobem indicadors de Vallmoll i de Valls. Ja comencem a ser a terreny conegut.
La ruta passa per la ronda exterior que voreja la capital de l'Alt Camp sortint a la rotonda on hi havia la coneguda discoteca Crysalis.
Planejem en direcció al Pla de Santa Maria on ens aturem amb idea de fer un glop. Miau la benzinera està tancada. Que hi farem un altre dia serà !. Hagués anat de perles fer aqui un glop i pode rreposar les forces , però toca fer la llarga pujada cap a Querol a "capella". Ja són les cinc de la matinada i d'aqui poc començarem a veure-hi clar !.
Passem el Pont d'Armentera i anem fent les rampes que ens han de dur a Querol on hi arribem just en el moment en que es fa de dia. Ara sols queda les darreres paelles fins a Esblada i encararem els plans de les quatre carreteres.
Aquesta és la pitjor hora, del son dels darrers minuts de nit passem al fred dels primers minuts de claror.
Quan arribo a Santa Margarida , el Colell diu que anem a fotre'ns algo ben calent al Canaletes. Passem Igualada amb tota la celeritat que els semafors ens permeten i just a les 8 en punt entrem al bar on anem a compartir uns minuts amb les diferents colles que tenen aquest històric de la restauració com a punt de trobada. Harleys , excursionistes , bemewistes . A qui si que es vàlid allò de "cada loco ..." . Ens fotem unes pastes tremolant com un parell de fulles. Carai quin fred que duem a sobre !.
Amb les piles carregades, sense pressa ... i una mica refets dels fred reemprenem la ruta tot passem pel polígon i anem pujant cap a Maians.
El fred de fa unes hores passa a una agradable temperatura i amb les vistes a Montserrat , un xic enterenyinades per una suau calitja anem fent els nostres darrers quilòmetres.
Passem per davant del Casinet , avui en estat lamentable , altres hores punt d'inici d'alguna sortida nocturna dels radis. Al capdemunt de la pujada , el renovat i restaurat edifici de la Catalana, convertit avui en la nova seu de l'elèctrica Endesa.
Baixem al pont , passem pel costat del Pere III i en un final de brevet que feia temps que no feiem ens apropem a la penya , on ens esperen en Nasi i la Joana. Queden els dos colegues de Girona que estan arribant i en Fernando que novament ahir va sortir tard i sembla que li ha agafat el gustet a això d'anar de "farolillo rojo".
La propera brevet serà la BPB enguany en la seva cinquena edició. De nou el repte està servit !.
Fotos Picasa Resultats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada