La sortida és a les 7 del matí i hem quedat a les sis per carregar les bicis amb el Colell. Poc transit a aquestes hores a l'eix i entre els pocs cotxes que ens trobem , alguns com en Jordi Vilaseca que també van cap a la penya.
Aparquem el cotxe i decidim primer fer tot el "papeleo" anant a la penya a buscar els carnets. Saludem als incondicionals de la llarga distància que ens anem trobant: en Jordi Valls del Pla de Santa Maria , Francisco Santiago de la P.C. Barberà , Josep M.Pujol de Moià , José Carlos Ruiz del Biela , ...
A la penya hi ha gairebé tota la plana major. Saludem a la Joana i en Nasi que ja van vestits de romans. A la taula en Manel , en Pere Martí i la Montse que van fent les tasques administratives.
Anem a fer la cua i rebem escridassada d'en Pere que ens diu que ja ens té els carnets preparats i no cal fer cua. Avui la cosa s'endarrerirà uns minuts doncs hi ha ciclistes que han tingut la pensada de vindre al darrer moment i d'aqui la cua.
Sortida neutralitzada amb el cotxe de la penya davant obrint pas que ens porta per la zona universitaria fins enllaçar amb la carretera vella de Calaf.
En aquests primers quilòmetres , el ritmet és més lent que el que s'acostuma a portar en aquests primers compasos i especialment en els brevets més curts com aquest de 200 qms on s'apunten gent d'altres disciplines com els triatletes que aprofiten els brevets com a un entrenament.
De fet fins a les rampes del Molí de Boixeda hi ha una mena de mandra que em resulta fins i tot rara. Amb el Colell anem fent. Ell no és gaire d'anar dins un pilot i així anem fent sense presses. No cal correr. Perquè correr si després ens aturarem amb els nostres 50 minuts reglamentaris a esmorzar !.
Passem el trencall del moli de Boixeda amb el suport incondicional de la gent de la penya que estan a peu de carretera. Això és aficció i el demes són punyetes !.
A partir d'aquest punt tota la pujada cap a Fonollosa és un reguer de ciclistes que van deixant el pilot i va caient com pomes madures tot pujant cadascú al seu ritme.
Arribem a Fonollosa i just abans de començar les rampes de cal Pallarès ens passa un bon grupet amb qui anem tota l'estona jugant al gat i el ratolí. Quan la carretera es torna a enfilar els passem novament.
El sol que tenim quan estem pujant és un miratge , a l'altra banda , tot just coronar veiem la boira baixa i pixanera a la que ja estem acostumats. Ai que això pot durar una bona estona !.
Baixem amb una bona fresqueta , de fet els manguitos queden ben blanquets , però al arribar a la rotonda d'Aguilar de Segarra veiem que la boira per sort sols està allà. Millor !.
Al pont de cal Baldiri tornem a reagrupar de nou . El joc tornarà a ser el mateix. Les rampes més dures de la Llavinera fan que de nou el grup torni a quedar trinxat.
I així arribem a casa nostra. són quarts de nou , tot és calma encara avui , preimer de maig com ja va passar l'any passat és el dia de Sant Sebastià.
Els calafins que viuen a Calaf i els que viuen fora tenen una excusa perfecta per retrobar-se aquest dia a dalt del turó.
Coronem tot sortint de Calaf i així comencem a baixar en direcció cap a Ponts. Enguany no faig la bestiesa de l'any passat d'anar cap a Sant Ramon ...
El Colell no té clar que el millor lloc per esmorzar sigui al restaurant del control al trencall amb la C-14 , doncs l'altre dia li van fotre una mica de "sablazo" i per això proposa aturar-nos a la Mallola a Sanaüja. Per mi perfecte.
Just quan el grupet ens torna a enxampar estem ja arribant a Sanaüja. Ens aturem a la cuneta i els deixem passar per no fer coses rares. Que en això el Colell n'és un especialista.
Feia bastant temps que no hi venia a esmorzar aqui. Ho vegi tot canviat i cap a bé. L'entrada principal ha canviat l'ubicació. Han tancat el jardinet que està més arregledet. Sembla ser que les nits amb el bon temps fan sopars a la fresca.
Malauradament la mort precipitada del patriarca va obligar a replantejar el negoci que ara porten els fills i la vidua. Reinventar-se.
Quan ens porten els plats ens confirmen la primera impressió . Bona teca i en quantitat que ens deixa ben tips.
Mentre estem esmorzant li envio un missatge a en Fernado Zendrera "Footbiker" , l'home dels patinets. L'altre dia just acabar de fer la inscripció a la BPB em va trucar per dir-me que s'havia apuntat just al meu darrera. Em va dir que vindria i de fet estava inscrit però no he aconseguit veure'l ni a la sortida ni després a la carretera en alguna de les "aturades" de ritme del pilot.
Quan estem a punt de tornar a les bicis , a través dels vidres veiem uns maillots coneguts qu estan aparcant le bicis. Són en Fitó i en Vila que acaben d'arribar. Gairebé fem canvi de guardia. Ens reincorporem a l'asfalt , amb la temença de si aquests platarrots no ens fotaran la llesca a les rampes de Vilanova de l'Aguda.
No és així , anem afrontant els forts pendents tot combinant pedaleig amb xerrameca que et fa més distret el cami.
En aquest indret , sempre m'ha cridat l'atenció el GR que passa a tocar de la carretera i que en alguna altra ocasió ha servit de pas de les motos de l'enduro del mundial , en aquesta zona de gran tradició endurera de quan se'n deia "tot terreny". Serà qüestió de fer alguna sortida "bettetera" exploradora a la Noguera...!
Arribem a l'esplanada davant del restaurant . Hi ha el cotxe de la penya però enguany han posat el control dins. Segellem els nostres carnets tot rient pel retard i sota la pregunta de si hem fet un bon esmorzar. Preguntem si som els últims, pensant que és així , però ens diuen que al darrera encara tenim l'home de la motxil.la , en Fernando que ha arribat uns vint minuts tard i va tancant la prova.
Quan ja anem a marxar ens fotem un fart de riure quan el Colell li fot una "tibada" d'orelles a en Pere per les rampes que trobarem al proper BRM300 a les "noves" carreteres. Aquest home és incorregible !.
Ens reincorporem a l'asfalt , tot fent el tramet de carretera més transitat de la ruta .Per sort al cap de poca estona tenim la baixada i agafem el trencall que ens porta cap a la calma de la pista de Madrona.
Novament anem fent en total tranquilitat tot pujant de manera suau cap el coll de Clarà. El paisatge que combina els boscos de pins amb els verds camps et deixen gaudir de la pau tot apropant-nos les imatges que podem trobar al pirineu.
Aquesta calma sols es veu interrumpuda pels sorollets que fan les nostres bicis. De tant de tant veiem el tranquil fer de les vaques que pasturen tot mirant-nos amb uns ulls com de dir : "chico me estas estresando !.
Com ja ens va passar l'any passat aquesta tranquil.litat la trenquem a l'indret de l'ermita dels Apòstols on avui hi ha l'aplec i un be de deu de cotxes i gent s'hi troben aparcats. El Colell per evitar alguna sorpresa ha de fer una escridassada doncs la gent va tant tranquil.la pel mig de la carretera tot caminant del cotxe a l'ermita.
Arribem a la carretera de Basella i acabem de coronar fins el coll de Clarà. Com l'any passat el control el tenim a Solsona. Per anar sobre segur decidim fitxar i fer un trago a la Mare de la Font.
El cambrer s'interessa per la nostra història. La gent que es al.lièna a la bicicleta dificilment li troba un sentit a fer aquestes quilòmetrades. I els que fan bicicleta ,... a vegades tampoc !. Que hi farem.
Fem l'aturada curta doncs quan surto del lavabo el Colell ja s'ha acabat la cervesa i ja es fora amb la bici.
Just entrar a Solsona trenquem per anar a buscar la carretera de Sant Climent. Els cinc quilòmetres que fem fins coronar el coll de Torregassa els faig amb més pena que glòria. M'he acabat de prendre la coca cola massa ràpid i se m'ha fotut com un tiro.
Comencem el tram de falsos plans fins a l'ermita de l'Ascensió on ja baixem definitivament fins a Sanaüja. Ara segons les previsions del "mariner" Colell el vent ens ha d'anar bé fins a Manresa. Així és. Comencem els plans amb vent de cul i lleugerament de costat que ens fan portar una bona velocitat de creuer amb la que podem travessar els plans fins arribar a Castellfollit on tenim el següent control.
Quan arribem a Castellfollit ens trobem el Bar del Pau està ple de ciclistes que estan dinant i el de la Torre està tancat doncs el pare d'en Ribi s'ha jubilat. Ja patim per fer el trago doncs quan és l'hora de dinar al Pau no en volen saber res.
De cop sentim una veu familiar. És en Ribi que ens obre la porta del bar. Està amb tota la familia fotent-se una bona paella . Ens convida a prendre alguna cosa. Dit i fet i a més a més segellem amb un segell que ara serà dificil de que cap altre participant tingui.
Em prenc un vichy que se'm fot la mar de bé. En Ribi em diu que m'anirà bé i m'omple també el bidó. Merci Ramon !
Decidim proseguir la ruta , però ara no anirem sols . Veiem com van per començar a pedalar en Jordi Vilaseca i un parell de colegues seus de Molins de rei. Millor així la ruta es pot repartir entre més.
Queden ja poques rampes, però la d'Anfesta és de les que un no pot oblidar facilment. Un dels dos colegues d'en Jordi comença a pujar amb plat gran. Ospes tu !. O està fort com un mulo o no sap el que queda. Al fer la corba i pels renecs veig que era la segona opció !.
Ara toca anar planejant cap a Puigpelat. Aquesta vella coneguda carretera de les meves primeres sortides d'infantesa en bicicleta. Ara fem en un moment el que llavors era tota un aventura. Aquelles escapades des de Calaf que duraven tota la tarda.
Els nostres colegues de ruta elogien les carreteretes tranquil.les que tenim per aqui dalt . Certament és un privilegi poder circular en aquesta total serenor sense cap altre soroll que els de la natura i els que facin les nostres bicis. I que a vegades si no les duem prou ajustades de canvi , encara són massa sorolloses. Sovint els que hi estem acostumats no ho valorem , per això quan hem de passar per una ciutat estem com fora de joc amb tant xivarri.
Passat Ardevol ens trobem amb un ciclista que ha punxat.No li queda cap més cambra de recanvi. En Alex li deixa una. Nosaltres proseguim la ruta que ara es va fent força be doncs l'amic Isaac ens va ajudant i el vent també ens és favorable.
Passem el característic pont de les dues aigües i seguim en direcció a Coaner. Aqui li comento a en Colell que vaig coneixer els amos de la casa, que resulta també comparteixen la meva bogeria ,essent una bona opció passar una jornada tot donant un tomb per l'obaga amb una bona colecció de divertits i entretinguts geoamagatalls.
Gairebé passar Coaner em comença a vindre un baixon de campionat. Tinc unes ganes terribles de dormir. Collins que malament que ho passo!. Per sort al arribar a Valls de Torroella en Colell em dona una mica de "drogues". Un "xupetin"de glucosa que em retorni a la vida...
Prenem la carretera que mena a Manresa i a la rampa de la variant de Suria ens reagrupem tota la colleta i el ciclista que havia punxat que ha decidit agregar-se per fer la tornada plegats.
En Colell , home de tradicions vol passar per la variant per fora de Callus.
Li costa fer canvis de plans. Jo li dic que es guanya temps passsant per dins , però sembla que no s'ho acaba de creure. Al final hi accedeix.
Passem per dins la població i al sortir podem veure com el dos ciclistes que davant nostre s'han despistat i han passat per fora els hem tret una bona distancia. Bingo !.
Al arribar a la rotonda de la Petronor , ja no em diu quin cami agafar. Si home si Colell , cal seguir les traces dels "viejos zorros" com ara en Pere Martí , que cada vegada que baixem a Manresa ens ensenya una opció nova i més ràpida per arribar a la Penya.
A la penya sembla que no s'han mogut d'allà . Quina paciència !. Deu n'hi do del que suposa fer de controls. Mai acabarem d'agrair-vos aquests sacrificis perquè nosaltres puguem fer aquesta activitat.
Després de deixar als carnets i acomiadar-nos de la gent , carreguem les bicis. Inclús ens dona temps a fotre'ns la del Colell damunt el meu cap. El Colell diu que per la propera ja portarà el seu cotxe. Carai no n'hi ha per tant !. I cap a Calaf hi falta gent ! . Demà dia per descansar i dissabte tornem-hi : 300 ... i de nit !
Inscrits Resultats Brevets 2014 Bonavista Fotos Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada