L'Isi venen jerseis per aquest mon de Déu , el Gerard que no pot , l'altre que no se que carai té...al final som tres Ramons: En Ribi , en Manolo (el culpable de l'enrredada ha de estar present !) i jo mateix.
Quedi clar que decidim per majoria , i donat que és prou coneguda la relació entre tossuderia i el nom Ramon , que a partir d'avui el Manolo també s'anomeni Ramon. Ara ja som tres tossuts. Endavant les atxes !.
Carreguem les bicis a les 7h del matí al davant del Rosa amb una temperatura propera al ni fred ni calor (1ºC).
Tot pujant podem veure una bellissima sortida de sol amb les muntanyes de Montserrat i el pantà de Sant Ponç de fons (i la meva camera al cotxe del Manolo !).
Quan arribem al coll de Jou la temperatura curiosament ja ha pujat fins els 5ºC . Malament rai...!
Vint minuts després de les vuit comencem a pedalar i al cap de poc ja comencem a xafar neu encara que menys que la que esperavem trobar a les vistes tant nevades que teniem de la muntanya la setmana passada. Semblava que en trobariem una mica més a aquestes alçades. De fet a mesura que anem ascendint veiem com es veuen encara forces clapes a les zones baixes. El bon temps ha fet de les seves i s'ha fos bona part.
Tot pujant podem veure una bellissima sortida de sol amb les muntanyes de Montserrat i el pantà de Sant Ponç de fons (i la meva camera al cotxe del Manolo !).
Quan arribem al coll de Jou la temperatura curiosament ja ha pujat fins els 5ºC . Malament rai...!
Vint minuts després de les vuit comencem a pedalar i al cap de poc ja comencem a xafar neu encara que menys que la que esperavem trobar a les vistes tant nevades que teniem de la muntanya la setmana passada. Semblava que en trobariem una mica més a aquestes alçades. De fet a mesura que anem ascendint veiem com es veuen encara forces clapes a les zones baixes. El bon temps ha fet de les seves i s'ha fos bona part.
Quan arribem a l'indret del Mirador , i just quan em disposo a fer una visita de cortesia al geoamagatall que hi ha , em surt un cabirol que puja per les pedres i travessa l'espai entre mi i el Manolo. Impressionant . No em dona temps a res més que a fotre una escridassada al Manolo. Quina màquina de pujar muntanyes !
De nou la màquina de fotos a la bossa...!
De nou la màquina de fotos a la bossa...!
Reprenem el cami tot acabant de pujar amb alguna que altra perdua de tracció que obliga a baixar de la bici i acabar empenyent.
Quan comencem a baixar , però la neu no té cap consistència i de tant en tant t'enfonses quedant trabat.
A més a mès tot i sols ser tres les traces del que et precedeix et molesten i dominen la direcció completament. Si la temperatura fos un xic més baixa i la neu més dura aquest problema no el tindriem. I pensar que ahir no varem vindre per por al fred !.
Quan comencem a baixar , però la neu no té cap consistència i de tant en tant t'enfonses quedant trabat.
A més a mès tot i sols ser tres les traces del que et precedeix et molesten i dominen la direcció completament. Si la temperatura fos un xic més baixa i la neu més dura aquest problema no el tindriem. I pensar que ahir no varem vindre per por al fred !.
Mentres anem baixant ens creuem amb algun caminaire amb raquetes que ens mira amb certa cara d'incredulitat. Cada loco...!
Finalment a dos quarts de deu ens arribem al Refugi de Bages. Avui si que està obert de veritat. Inclús faig una foto al rètol d'obert. Per a mi és una novetat !
Fem el nostre obligat esmorzar molt ben atesos pels nous propietaris.
Després de xerrar una estona amb un guia que ens mostra unes possibles variants de la ruta de Cambrils i que ens dona un fulletó de packs d'aventura , reemprenem el nostre cami.
Ha estat el temps estandard d'esmorzar, una horeta !.
Ara l'estació és un bullider de gent on intentem passar desapercebuts esmunyint-nos cap el parking d'Estivella.
A diferència del passat setembre , avui les pistes estan obertes i ens cal anar fent l'enllaç per l'exterior tot agafant asfalt.
Quan arribem al parking , esperonats per la cridoria d'uns esquiadors iniciem la pujada cap a la pista.
Els primers metres anem seguint la compactació d'alguna traça i anem fent , però l'alegria durarà ben poc , doncs en poc temps comencem a trobar trams de neu molt tova on t'enfonses sense remissió. Toca empenyer !. La cosa pinta en bastos !.
La roba que porto d'abric em comença a sobrar. Al final quedo sols amb la samarreta de primera capa. Ospes quina caloreta !.
Algun intent de tornar a pujar a la bici però una molt bona part del cami cal fer-la empenyent.
Al voltant de l'una ens arribem al Tossal d'Estivella . Enguany deixem els darrers metres per una altra ocasió . És tard i vol ploure ! . Continuem direcció cap el Pedró . Els esquiadors que baixen amb nosaltres flipen colors ! Que si portem claus , que si són rodes especials ....Carai la única pega que tenim és que fa una bonissima temperatura i la neu no està glaçada. Si així fos aniriem com una seda...però el fred que l'amic Tomàs Molina anunciava s'ha esvait ...Ai , ai , ai !
Passats els plans del telecadira anem seguint el track de la darrera edició , però aqui en Manolo fa cas al que deien a l'escola: la recta és la línia més curta entre dos punts!. Enfila pel dret cap el Pedró directament.
En Ribi i jo baixem a buscar les traces d'uns esquiadors amb qui fem petar la xerrada breument.
Tenim l'esperança que el terreny estigui dur. Errare humanum est . Fins aqui la cosa es fa amb certa celeritat , però la pujada al collet és una agonia al quedar soterrats i tindre que pujar gairebé amb la bici al coll.
Avui també deixarem la visita a la Tossa Pelada per una altra ocasió. Tant a prop i tant lluny !.
El cim del Pedró està a petar de gent . Com es nota que avui no fa ni vent , la gent fa xerinola !.
De nou ens pregunten extranyats sobre les rodes , els claus ...no si el truc és superficie...que no tenim .
Ens falta un pam...com deia La Trinca. Ara si que ve d'això !. Avui si que el tamany importa !
Després de xerrar una estona amb un guia que ens mostra unes possibles variants de la ruta de Cambrils i que ens dona un fulletó de packs d'aventura , reemprenem el nostre cami.
Ha estat el temps estandard d'esmorzar, una horeta !.
Ara l'estació és un bullider de gent on intentem passar desapercebuts esmunyint-nos cap el parking d'Estivella.
A diferència del passat setembre , avui les pistes estan obertes i ens cal anar fent l'enllaç per l'exterior tot agafant asfalt.
Quan arribem al parking , esperonats per la cridoria d'uns esquiadors iniciem la pujada cap a la pista.
Els primers metres anem seguint la compactació d'alguna traça i anem fent , però l'alegria durarà ben poc , doncs en poc temps comencem a trobar trams de neu molt tova on t'enfonses sense remissió. Toca empenyer !. La cosa pinta en bastos !.
La roba que porto d'abric em comença a sobrar. Al final quedo sols amb la samarreta de primera capa. Ospes quina caloreta !.
Algun intent de tornar a pujar a la bici però una molt bona part del cami cal fer-la empenyent.
Al voltant de l'una ens arribem al Tossal d'Estivella . Enguany deixem els darrers metres per una altra ocasió . És tard i vol ploure ! . Continuem direcció cap el Pedró . Els esquiadors que baixen amb nosaltres flipen colors ! Que si portem claus , que si són rodes especials ....Carai la única pega que tenim és que fa una bonissima temperatura i la neu no està glaçada. Si així fos aniriem com una seda...però el fred que l'amic Tomàs Molina anunciava s'ha esvait ...Ai , ai , ai !
Passats els plans del telecadira anem seguint el track de la darrera edició , però aqui en Manolo fa cas al que deien a l'escola: la recta és la línia més curta entre dos punts!. Enfila pel dret cap el Pedró directament.
En Ribi i jo baixem a buscar les traces d'uns esquiadors amb qui fem petar la xerrada breument.
Tenim l'esperança que el terreny estigui dur. Errare humanum est . Fins aqui la cosa es fa amb certa celeritat , però la pujada al collet és una agonia al quedar soterrats i tindre que pujar gairebé amb la bici al coll.
Avui també deixarem la visita a la Tossa Pelada per una altra ocasió. Tant a prop i tant lluny !.
El cim del Pedró està a petar de gent . Com es nota que avui no fa ni vent , la gent fa xerinola !.
De nou ens pregunten extranyats sobre les rodes , els claus ...no si el truc és superficie...que no tenim .
Ens falta un pam...com deia La Trinca. Ara si que ve d'això !. Avui si que el tamany importa !
Faig una breu ullada al meu geocaching i comencem a baixar. Aqui si que podem fer damunt la bici un bon tros en direcció cap al Gespeguera.
Ara la nostra intenció és anar a buscar la baixada per encarar cap els Prats de Bacies.
De nou trobo a faltar no portar la càmera a mà , el Manolo fot una voltareta . Sort que aqui el gruix de neu emmascara les pedres !.
Mentre teniem velocitat es possible baixar però ara després d'estar aturats , impossible !.
Baixem per la línia més recte possible.Ara em toca a mi fer una voltereta...
Inclús fotem conya amb en Ribi dient-li que vagi seguint les marques...que collins quines marques !
La bellisima baixada pel mig del bosc de les Pedrisques passa de ser una opció que seria molt divertida amb slalom inclòs a ser un continu tibar i empenyer la bici tot buscant les fites.
Sort que tenim el track , aqui la intuició et pot fotre una mala passada i perdre una bona estona.
Nova voltereta d'en Manolo , que diu que fotia molt temps que no s'en fotia tantes de seguides.
Comencem a estar cansats i a riure pels descosits. No sé si serà la falta d'oxigen...o la gana!
Finalment arribem als plans de Bessies on el pas d'algun tot terreny ha deixat unes grans roderes que no se si ens faciliten el pas o més aviat ens el dificulten. Hi ha unes bones pastetes!.
Al voltant de les tres de la tarde estem a l'abeurador de l'esplanada del refugi.
Les apostes ara són per com trobarem el cami d'aqui a baix. El track em marca 7.5 quilòmetres ... Seran ciclables ? Serà un mullader ? , A veure , a veure... !
El pedalar es converteix en una feina de precisió , després d'algun ensurt el Manolo m'avisa : sin correr !.
En el moment en que les dues rodes perden la paral.lela la bici et fa un extrany . Això durant molts quilòmetres podria ser esgotador!
A partir del trencall del xalet dels Prats de Canalda els trams sense neu comencen a augmentar i la baixada s'accelera . Sort , avui hem fet un altre fita,son tres quarts de quatre , gairebé ja es hora de berenar ! I això fent menys quilòmetres que la darrera vegada !
I per diumenge l'Isi monta una nova historia de neu: La volta a Cambrils , pujant també fins al Pedró. Sort que després hi ha les patates de ca l'Agustí.
Fotos Picasa
Home dels camins
Al voltant de les tres de la tarde estem a l'abeurador de l'esplanada del refugi.
Les apostes ara són per com trobarem el cami d'aqui a baix. El track em marca 7.5 quilòmetres ... Seran ciclables ? Serà un mullader ? , A veure , a veure... !
El pedalar es converteix en una feina de precisió , després d'algun ensurt el Manolo m'avisa : sin correr !.
En el moment en que les dues rodes perden la paral.lela la bici et fa un extrany . Això durant molts quilòmetres podria ser esgotador!
A partir del trencall del xalet dels Prats de Canalda els trams sense neu comencen a augmentar i la baixada s'accelera . Sort , avui hem fet un altre fita,son tres quarts de quatre , gairebé ja es hora de berenar ! I això fent menys quilòmetres que la darrera vegada !
I per diumenge l'Isi monta una nova historia de neu: La volta a Cambrils , pujant també fins al Pedró. Sort que després hi ha les patates de ca l'Agustí.
Fotos Picasa
Home dels camins
