Al final serem onze: en Manel , Isi , Agapito , Gerard ,Ribi , Joel , Ignacio , el Presi , Oriol , Miki i jo.
Solventant el tema logistic amb el X-Trail del "Patriarca" amb el remolc i tres bicis al meu cotxe on aprofitem l'excentricitat del FR-V amb les seves sis places.
Per questions de tamany deixen la plaça del mig pel Ribi . No si el roce hace el carinyo. Oi Ramon !
A les sis del matí haviem quedat però al final quan ja ho tenim tot carregat són gairebé dos quarts. Coses del directe !. La temperatura propera al ni fred ni calor : -1ºC.
Enguany el nostre sherpa en Manel ens varia el lloc de sortida del centre de la vila a la zona d'aparcament de l'ermita de Santa Magdalena. Es veu que ens hem portat molt malament i ens cal començar el nostre particular via crucis tot seguint ermites. No si serà per ermites . No és casualitat que s'anomeni Montsant !.
Mentre estan acabant de fer els preparatius , un petit escamot capitanejats pel Manel fa l'atac a un geocaching de manera ràpida i eficaç. No si aquest pas aquesta activitat l'haurem de fer-ho per torns!
Un cop solventat un petit problema mecànic a la bici del "Presi" iniciem la ruta que en poca estona es comença a convertir en una succesió de tobogans que així en fred es foten com una patada allà on no sona.
Després d'una petita explicació sobre les virtuts del silex ens arribem a Siurana , ara toca pujar un tramet de carretera fins a poder enllaçar amb el tram ciclable del GR-65.5.
Abans parlavem de temperatura i de fred. Doncs a partir d'aqui tanquem aquest tema i encara que la vista ens confon mostrant un paisatge emblanquinat en alguns indrets, comencem a tindre caloreta. Serà pel fet que estem pujant ...!
Sols tenim un fugaç i abortat intent per part de l'Isi de deixar l'asfalt tot buscant una posible variant més offroad a l'indret de l'escola d'estiu d'anglès.
Aquest home sembla que tingui una al.lergia a l'asfalt , però el mestre de cerimonies ens ho treu del cap.
Com deia un antic ministre : "los experimentos en casa y con gaseosa ...".
Ens ho agafem amb una mica de resignació , queda fer els darrers quilòmetres fins la vila roja per asfalt.
Arribats a Prades visita de rigor a la plaça amb un terra que sembla una pista de patinatge.
Travessem la població per anar a la Roca Foradada per fer el mos.
Tot i el calçat poc adeqüat , ens hi enfilem mentre alguns retroben el tresor que ja varem fer fa un parell d'anys.
Les intencions inicials d'esmorzar a les taules que hi ha a la zona de picnic les deixem per més endavant doncs encara no hi toca el sol i no ens fot gaire gracia passar fred.
Reculem uns metres i iniciem una variant de sender bellisim que ens fa combinar la bicicleta amb el caminar...millor dit, amb l'empenyer la bici , fins la carretereta de l'ermita de l'Abellera.
Quan hi arribem es gira un ventet que ens fa buscar el reparo de la pedra on fem un breu però reparador esmorzar. Han estat 34 minuts. Pole position!
Baixem cap a Prades per anar a buscar la carretera d'Alcover fins trobar el trencall del cami rural cap a Siurana.
La pista enguany està ben arranjada , potser pel nostre gust massa. Per això davant la proposta d'en Manel d'agafar el cami vell de Prades a Siurana ens hi tirem de cap.
Aquesta variant tot i que hi ha trams d'empenyer fort té trams de gran bellesa per dins el bosc.
Un altre problema és el perill d'enganxar-te amb alguna branca tallada amb mala folla.
L'Isi comença a al.lucinar amb les pedres , fins i tot n'agafa una pel jardi...sort que l'home s'encapritxa d'una de petita !
Un parell de sustos fan que tant el presi com en Manel es mirin més de prop el terreny. Aqui caure no es fer-ho sobre tou ... !.
Recuperem el cami d'altres vegades que ens porta fins al Mas de l'Extremenyo on l'Ignacio ens fa una demostració de tir parabòlic amb tècnica "a la seva manera".
Em recorda Miguel de la Quadra-Salcedo i el seu anul.lat pel morro record mundial.
Visita al curiós pessebre , amb caganer inclòs , i proseguim el sender cami cap el Mas de la Barbara amb la seva monumental alzina on en Miki també fot pirueta acrobàtica. Ai , ai , ai...
Ara ja toca fer el darrer esforç gairebé tot en baixada i arribem a Siurana.
Com sempre les vistes espectaculars , encara que enguany el riu baixa més sec. Agafem la cosa positivament : no ens mullarem tant els peus !
Mentre una colla van a veure el salt de la Reina Mora . Els que ja hem vist el lloc anem a fer una de les nostres bestieses tot intentant passar desapercebuts.
Sortim del poble i enlloc d'agafar la carretera baixem pel bonic cami , que combina trams ciclables amb trams que tot i ser la una del migdia tenen les pedres que patinen com m... i cal baixar a peu.
Arribem a la carretera. Un parell de corbes , 700 metres que passen ràpid i trenquem pel cami que ens permet veure desde baix la cornisa on fa uns minuts hi erem. Impressionants .No és d'extranyar que fos la darrer reducte musulmà a Catalunya. Qualsevol s'hi atansa. .
En Manel ens comenta les troballes de pintures rupestres que s'han fet. No és d'extranyar : la de raconets que queden per coneixer quan veus les impressionants parets plenes de forats i foradets !
Ens arribem al llindar del riu que enguany realment baixa bastant sec. Tot i això algun encara tasta la temperatura de les aigües!.
Per part meva no puc aprofitar l'avinentesa per fer una mica de manteniment i netejar els baixos de la bici com a l'altra vegada .
Queda pendent per una altra ocasió. De fet diuen que és dolent rentar-les molt.
La meva no pateix aquest mal , no !.
Quan sortim de Fem el pujador i ara ja practicament tot en pla i baixada encarem el caminet paral.lel a l'embassament tot podent observar les edificacions altra cop submergides del molí.
El meu gps va baixant els metres respecte al micro que hi ha a la presa. Gairebé no ens cal ni aturar-nos: pim-pam , un drive-in !.
Mentrestant l'Oriol es dedica a fer manteniment a les cales de les sabatilles.
Sembla que la patejada ha afluixat algun cargol... A veure si la reparació dura !
Acabem de fer el tramet del pantà fins a Cornudella anant directament al restaurant de cada any a la plaça de l'Esglesia on novament ens tracten de meravella. Carla , la cambrera ha de bregar amb una colla de suats i afamats homenots però s'en surt força bé.
Coincidim gairebé tots en la tria d'un menú-plat combinat , amanides , postres i cafè que ens surt per uns 11 euros . Chapeua !
Al sortir , tot i l'intent de canviar alguna bici per una atrotinada Senda per part d'un client , proseguim el nostre periple pedalant.
La baixada que algú recordava sols arriba fins la sortida del pont ja que a partir d'ara toca anar pujant cap a l'ermita de Sant Joan del Codolar. Si mirem al nostre davant ho tenim clar: amunt els cors !.
Amb relativa lleugeresa ens arribem a Sant Joan Petit però a partir d'aqui la cosa s'emprenya i puja de valent fins arribar a Sant Joan del Codolar.
L'entorn és màgic , aquesta ermita a l'aixopluc de la Serra Major del Montsant , amb una gran quantitat de pessebres al seu entorn és un raconet de calma i tranquil.litat.
Mentre reagrupem en Manel m'ensenya una zona d'escalada sota l'ermita perfectament equipada. Avui no és el dia...i menys amb aquests collins de sabatetes que sols per arribar al lloc t'exposes a fotret de cap !
Una vegada hi som tots encarem el bonic sender que puja cap a Albarca. La ciclabilitat es alta deixant a part algun esglaó al començament i pel fet de que si et tombes cap a la dreta ...miau !.
Poc a poc es va establint un curiós ordre deixant les primeres posicions pels més joves i les darreres pels més grans.
A la pujada podem contemplar com el sol va desapareixent i a l'altra banda veiem com la cinglera de Siurana passa dels solejats als ombrivols. Val la pena fer aquest recorregut sols per veure aquests paissatges !.
Quan ens arribem a dalt del coll i esperant fer el reagrupament , un petit escamot fem una visita flash a Albarca on hi ha de nou un geocaching.
Un cop fet reculem fins el trencall , on hi ha l'Agapito que ens dona la noticia. Hi ha "pana".
El canvi del darrera de l'Ignacio ha dit prou i estan al costat de les runes dels Hostalets fent la reparació d'emergència anul.lant el canvi i tallant la cadena.
Ara haurà d'anar amb una sola marxa. El seu peculiar estil de pedaleig haurà de variar...
Mentres reparen, la resta ens preparem els llums doncs d'aqui a poc començarà a enfosquir.
Un cop tot arreglat , iniciem la baixada. Resulta xocant veure l'Ignacio que sempre va estrebat com un dimoni pedalar lleuger tipo "molinillo".
Que carai , avall que fa baixada !.
Quan estem baixant el gps m'indica : bateria molt baixa. I tot seguit el missatge 10 segons per desconnexió: 9, 8 , 7...pam pantalla negra. Collins per tan poca estona. M'aturo una mica més avall doncs a veure si per uns tres quilòmetres no puc tindre tot el track complet. Canvio la bateria i tornem-hi que no ha passat res !.
Ara ja es fosc negre i la baixada té un parell de sorpreses en forma de forts repetxons que si t'enganxen amb el plat mitjà et quedes clavat. Tal dit , tal fet , a una d'elles he de fotre el peu a terra. Les cames ja no estan per gaires alegries...hauré de canviar el pla d'entrenament !.
Al poc ja arribem a l'ermita de Santa Magdalena. Final de trajecte ja hem arribat a l'aparcament. Carreguem les bicis i cap a Calaf hi falta gent. Bé encara farem una paradeta tècnica a Ulldemolins per carregar unes quantes garrafes d'oli. No podiem marxar d'aquest lloc sense un dels productes estrella.
Fotos Picasa Track wikiloc
Hola Ramon, les runes que tu dius son els antics hostals del "pla dels hostalets", que estan a l'antic camí dels cartoixans que anaven a Escaladei, i el lloc en concret era un final d'etapa. Gràcies pels teus amens i bons reportatges
ResponElimina