20120923 BTT Territori comanxe de Rubio

Sense saber ben bé si l'hora de sortida és la d'estiu o ja s'ha canviat em presento al Rosa a les vuit on trobo sols tota la colla dels de carretera.

Comento la jugada amb en Colell a qui fa mesos , molts mesos , que no veia. Em  fa cinc cèntims sobre els problemes de salut que ha tingut amb un atac de pedra que l'han fet passar crues de veritat. Ai Ramon , que tu ets home de carretera, la mountain bike no és la teva i les pedres sols veure-les de lluny....!

Quan gairebé ja tinc decidit anar a casa a canviar de bici i sabatilles per no anar sol com un mussol , es presenten l'Oriol i l'Isi amb les seves BTT.

Com sempre aquesta puntualitat a la que estem acostumats fa que a un quart de nou comencem a pedalar tenint decidit anar a esmorzar a Rubió.

Ves per on , al final serem una bona colleta, a més a més d'ells dos , també s'han presentat en Manolo, en Jaume i en Jordi Selva.

Anem cap a l'estació tot fent servir el pas soterrani , és la segona vegada avui després de que hagi anat de bon matí a comprovar si m'havien fotut enlaire el nostre geoamagatall.

Malauradament he pogut confirmar que si. Que hi farem , a algú li haurà fet gracia la caixeta de marres!

Passem per costat de la Masia de l'Indiano, travessem per sota la carretera d'Igualada , enfilem pels plans del Teodoro , i just quan comencem a olorar la darrera baixada cap a Copons trenquem a esquerra pel sender que ens porta a travessar la carretera.

Ara toca anar pujant per Sant Pere de Copons i començar a suar una mica la cansalada, però quan arribem a la pista dalt de tot , el Manolo fa la proposta del dia .

Ai , ai , ai que això s'emprenya !

I a la pregunta de quina de les dues opcions , la dura o la suau , l'Oriol , que fa molt temps que no anava amb bici i encara no coneix les matitzacions d'en Manolo diu que millor la dificil. Ai que no coneixes el concepte de ciclable del Manolo i menys als seus dominis.

Com en altres ocasions li comentem a l'Uri que no penjarem la ruta quan passem pel territori comanxe d'en Manolo doncs en bona part de l'any el bestiar està solt i penjar una ruta podria fer que els animals s'espantessin.

Trucada d'en Manolo a la seva dona per si té els cavalls solts i si es viable la ruta .

Permisos concedits. Comencem l'aventura. Travessem la tanca vigilant no enganxar-nos a l'espinós i traïdor filferro.

Passem per costat de les runes de la  Solana i just quan travessem la riera , en Manolo en veu baixa i un somriure als llavis ens diu que hi tornarem a passar d'aqui una estona.

Dit i fet fotem una volteta d'uns vint minuts que consisteixen en un bucle, d'uns 3 qms de platet petit i equilibri fins la meitat i de baixada després.

Agafem la part positiva de la volta, amb les seves vistes magnifiques , on podem veure ja alguns dels cavalls que estan pasturant: una negra euga prenyada amb un poltre, que van fent via.

Al final quan arribem a casa del Manolo arriben just al nostre darrera.

Això demostra que en aquest territori comanxe no podem fer l'indi doncs els cavalls ens deixarien en evidència.

Passem pel mas a saludar a la Sònia , la dona d'en Manolo i proseguim la ruta que amb uns vint minutets ja ens farà arribar al restaurant del castell de Rubio , que està ple de trialeros i més colles de beteteros.

Fem petar la xerrada amb en Lopez Rico que avui va vestit de romà doncs ha apostat per l'opció motoritzada de la trialera. Nosaltres ja tenim la gana feta però la gent del restaurant aparentment no tenen gaires ganes de pencar , de manera que quan portem 25 minuts decidim que sopar ja ho farem a casa i anem a buscar un altre restaurant.

Baixem per la carretera i anem al local social de Rubio. Ja són més hores de fer el vermut que no pas d'esmorzar , però no deixarem de fer aquest costum ara, no?

Ens prenen nota rapidament i podem fer l'esmorzar amb un temps estandar, llàstima de la perdua de temps esperant abans. Si no ens aixequem , encara hi forem ara.

Al sortir decidim que la millor opció i més ràpida és tornar per la pista anant cap a l'Hostal Vell , encara que fem algun tramet de dubtosa ciclabilitat. No discutirem sobre el tema !.

 Un cop i arribem fem el tramet d'asfalt fins el trencall passat el Dolmen dels tres Reis per anar a buscar els camins que sempre es fan més distrets i ens agraden més que l'aburrit asfalt.

Punxada d'en Manolo abans d'arribar a els Prats de rei que fan que perdem el contacte amb el trío format per l'Uri , Jordi i Jaume. Un cop reparada la punxada ens acabem d'arribar als horts de Prats i enfilem per la pujada del cementiri on ens truquen pel telèfon quan estem acabant de coronar. En Manolo em diu que vagi tirant i jo decideixo continuar fins casa on arribo just al minut de poder veure la sortida de la F1.

La propera setmana toca la cita ja clàssica de final de setembre , la Selènika. Enguany serà la meva 20ena participació. Un número ben rodó !


Fotos Picasa