20120916 BTT Volta al Port del Comte

Gairebé dos mesos i mig sense tocar una cosa de dues rodes , a excepció de la sortideta el dia de la diada amb la familia a l' estany d'Ivars i Vilasana , per cert molt recomenable, i el divendres rebo un sospitós missatge d'en Manolo per anar al Port del Comte. No pregunto ni quilòmetres , ni desnivell , ni qui va , ni quina ruta es farà però m'hi apunto.
Que collins, l'aventura és l'aventura !.

Sortim a les 7 de Calaf per deixar els cotxes a la font del coll de Jou i així abans de dos quarts de nou ja podem començar a pedalar. Al final serem , els de sempre, en Manolo (home si no ve el "liante",malament rai...!) , l'Isi ,  en Gerard i en Dani , qui em retreu quan varem acabar molls com polls en aquella memorable sortida a Cantonigros. Som gairebé els mateixos d'aquell dia , sols el canvi d'en Joel pel Gerard. Ai que això promet !.

Feia més fred a Calaf que aqui dalt i començo a pedalar sense roba d'abric. De fet ja agafarem temperatura amb poca estona. El cami està en bonissimes condicions, molt compactat, que fa que tot i els problemes d'adherència del meu pneumàtic del darrera (de fet és un direccional davanter ...) es va pujant força bé , sense aquells mal passos plens de graveta i pedres que recordava d'altres vegades.

Com sempre que passem per aquest indret , parem al mirador per veure els bancs de boira que aprofitant la sortida del sol jauen sobre Sant Llorenç i el pantà donant unes vistes impressionants tot i la cegadora llum de cara.

Coronem la pujadeta i tot comentant le recents històries transpirenenques amb en Manolo i ja iniciem la baixada cap a les pistes per anar a buscar el lloc on esmorzar.

Quan arribem a "el Kau" , encara està tancat , però just llavors arriba el 4x4 de l'amo que ens obre les portes.  No hi ha excuses , ens havia dit a un quart i són les 9h13 ens matitza. Res a dir.

Anem fent petar la xerrada , per mi són una bon grapat de dies (dos mesos llargs...) sense tindre noticies de les seves activitats i la travessa dels Pirineus , és una ruta que tinc pendent i que evidentment no podre seguir amb la documentació que tinc , un llibre amb els seus mapes-guies de l'any 92 , que innocentment li vaig deixar al Manolo , doncs me'l va demanar ja que em deia que no ho volia fer sense gps: "A la antigua usanza". Aquest home és incorregible!.

L'esmorzar se'ns allarga més del que haviem previst i al final ens hi estem gairebé una hora i mitja. Vaja la ruta comença a ser històrica...!

Iniciem la pujada en direcció a les pistes. No acabo de trobar la pedalada , vaig pedalant amb baixa cadència. Sembla que estigui sortint d'un periode d'hibernació. Ens ho haurem d'agafar amb paciència.

La colla avui s'en fotarà un tip d'esperar-me. Per contra en Dani puja que se les pela , res a veure amb aquell Dani de començaments d'any quan varem pujar per la banda de Cambrils. La bici no té secrets . Pedalar , pedalar i pedalar !. Fàcil , no ?

A les dotze ens arribem al cim d'Estivella i iniciem així el poder encadenar un darrera altre tots els cims. Ara ens toca baixar lleugerament i anar a enfilar cap a la Tossa Pelada.

Al nostre tercer pic, al Pedró dels Quatre Batlles sempre coincidim amb gent i avui no ha de ser diferent , tant gent a peu amb qui fem petar la xerrada com un ciclista que va pujant al nostre darrera. Jo faig una mica de manteniment del meu geocaching que apareix i desapareix. Fot un dia perfecte i la gent ho ha aprofitat.

Fotos de rigor al sostre del Solsonés i baixem per encarar el Gespeguera , on curiosament avui no fa aquell vent que sempre hi sol bufar.

L'Isi s'entreté amb les seves tibetanes costums amuntegant pedres al cim. Cada loco...

Ara toca baixar , enguany no podem ajudar-nos del mantell de neu d'altres ocasions , i afrontem dividits en dos grups: l'Isi i jo per la banda dreta i en Dani i en Gerard per l'esquerra. Resultat empat a l'hora d'arribar a baix.

Darrera rampeta i ja estem en condicions d'afrontar la bonica baixada cap e pla de Bacies. Anhelava aquest moment , doncs és un tram molt bonic , però estic més que rovellat i les passo més p.... que Caïm!

Vaig més tieso que un cagarro. Sort en tinc que l'Isi va força espès i encara va pel meu darrera i fins i tot s'entreté al veure de molt a prop el terra i les seves pedres tot fet una salutació al terra a l'estil Wojtyła.

En Dani es queixa a la pista que la bici li marxa. El resultat final serà un amortidor del darrera petat. No m'extranya veient com encarava algun tram de pedres.

Així ens arribem a tres quarts de dues al coll de Jou. Avui les dades són per tremolar 5h30 amb un temps d'aturades de2h20 (gairebé la meitat !)  i sols 30 quilòmetres. Això si 1133 metres de desnivell positiu acumulat.


Fotos Picasa       Track wikiloc