En Ribi em va dir que finalment amb les comunions no podria fer la BPB , i en Colell que m'havia dit que pels 200 no estava en forma però que segurament als 300 si , no m'ha donat senyals de vida.Una altra història en solitari.
Arribo al parking i quan m'estic acabant de guarnir ,arriba en Fernando Zendrera que aparca al meu costat. Diu que avui si que va bé de temps. Carai jo vaig una mica tard , pel meu gust !. També em comenta que ha fet de Barcelona a Cadaqués amb un d'aquells artilugis que em va comentar al dinar randonneur, el famosos patinets. Deixem la xerrameca i anem al gra doncs és tard . És més ràpid doncs ho té tot mig preparat i marxa ràpidament cap a la sortida.
A la sortida gairebé no em dona temps a res. Parlo breument amb la resta de representació calafina que ha baixat , en Pep i en Pepe , avui si que els localitzo i sense perdre pistonada comencem a marxar pels carrers de Manresa al darrera del cotxe de la penya que ens obrirà pas fins sortir del nucli urbà.
Al passar el pont del riu , quan pugem cap el Xup , es comença a estirar el pilot que deu ser d'uns 150 ciclistes. Els comentaris de la gent gairebé són unànims: quin fred que fot !. Tranquils que això està a punt d'acabar-se...!
Sento una escridassada pel darrera. És en Francesc Garcia de Sant Celoni, em diu que va sol , avui no ha vingut el seu pare , cosa rara en aquest incombustible dels brevets . Aquest jovent ...!
A la rotonda de Salelles ens fan desviar i pujar per la carretera vella cap a Sant Salvador.
Millor aquesta carretera és més entretinguda que la nova i més agraïda d'anar sobre dues rodes.
Quan passem per la zona de pujada passat el pont no podem gaudir dels agradables moments de l'any passat amb el cantar dels ocells just al trencar l'albada. Avui sols el sorollet dels pinyons i dels meus pedals , que curiosament a l'altre brevet anaven bé i aqui han començat a fer un emprenyador nyic-nyic. S'ha de fer manteniment d'aquesta part de la bici també ...?
Coronem Maians una colleta d'una vintena de ciclistes i comencem a baixar cap a Òdena , però abans d'arribar-hi vivim uns moments dramàtics al caure just uns metres al meu davant de manera molt violenta en Ruiz Lozano, un altre dels habituals dels brevets. Degut a la velocitat que portavem i a la violència de l'impacte , ens fa posar els pels de punta !.
Un cop esquivem com podem la situació , parem ràpidament per auxiliar-lo. Per sort tot ha quedat en un ensurt majúscul , esparracades , rascades a la barbeta , tot l'equip fet un cassigall i la sensació de que encara no sap que cony li ha passat !.
Després de que el mateix ciclista ens tranquil.litzi treient ferro al tema , ens digui que es troba bé , i que reemprenguem la ruta , continuem. Acabem de baixar fins Òdena on en Pere Martí ens senyalitza a l'encreuament i enfilem pels plans en direcció a la Pobla de Claramunt.
Just passat el poble , comencem a pujar fins la benzinera-control que ja s'ha convertit en un tòpic dels brevets.Hi arribo amb sis minuts de més de diferència respecte l'any passat , però surto dos minuts abans. Anar fent i paradetes curtes... !.
De moment ...!.
La pujadeta del coll de Mata la començo sol ...i la acabo coronant sol , doncs no aconsegueixo seguir el ritmet de cap dels que em van passant ni dels que passo.
Al passar Mediona veig un grupet al meu davant , sembla que pugui contactar amb ells, però quan surto del poble em trobo amb l'autocar que anava just al seu darrera que es troba atravessat al mig del pont fent maniobra. Quins bolets ...parada i fonda! Adeu definitiu a aquest grupet !.
El tramet fins a la Llacuna sempre l'he trobat un mica pestós, i especialment avui que fa un bon vent de cara. Tot i això quan passam per la Llacuna veiem el molí de vent parat... quina paradoxa en un dia com avui !.
Baixada fins els quatre camins i comencem el tram de rectes amb rampots , que de nou es tornen inacabables amb el vent de cara. Un cop coronat , baixada de les maques de la típica pujada en costa d'Esblada , que ens fa passar per costat de Querol fins a tornar a baixar ràpidament cap el Pont d'Armentera.
Finalment arribo al Pla de Santa Maria on hi ha el segon control , vaig al restaurant on faig una paradeta tècnica. Un entrepà de truita i una coca cola. Hi ha una taula rodona buida , sols un parell de ciclistes amb qui fem petar la xerrada, fins que venen una colla. Que si tira't a la dreta que si tira't a l'esquerra. Això sembla com abans al cinema quan l'acomodador et fotia moure per cedir el teu lloc als darrers en arribar. Alguna encarada havia patit. Que collons haver vingut abans i haguessis triat tu el lloc. No?
Mitja horeta i torno a sortir. He arribat gairebé un quart d'hora més tard que l'any passat però surto encara uns quatre minuts abans.
Aprofito el pas per Cabra del Camp per remullar els meus pedals a la font. Amb això elimino aquest cony de soroll que em comença a tindre fregit!.
Arribo a Sarral que per les pancartes sembla que està de festa. De moment el que no està de festa és el vent que el tenim en contra. A les rectes cap a Solivella coincideixo amb un parell de ciclistes: un d'ell un Uruguaià porta un enorme carret a la rodà del darrera. Li pregunto que cony és i em diu que es per mesurar la potència . Ospes tu quins catxarros!.
Passat Solivella veig que torno a estar sol , avui toca patir com les morenes ..."en silencio"! Creuo l'Espluga , amb l'imatge de les baixades del Dragon Khan a la serralda de fons. Tenim una història pendent. A veure si podem combinar BTT i espeleo més endavant quan el calendari no estigui tant apretat !.
El fort vent que ens va acompanyant comença a deixar anar alguna gota.
Aprofitant una aturada meva per fer fotos , em passen un parell de ciclistes , a qui torno a passar quan més endavant paren per posar-se els impermeables. Jo de moment vaig aguantant , amb l'esperança de que sols sigui una cosa breu , però finalment paro i me'l poso. No hi ha cosa que m'emprenyi més que aquest posar i treure roba !... Bé , una cosa hi ha pitjor , el vent de cara , avui en tenim una mica de tot plegat !.
La pujada distreta cap a Prades la faig més a poc a poc que l'any passat , trigant gairebé vint-i-cinc minuts més. Serà cosa de l'entrenament ...? o de la seva manca...?
Quan arribo a la famosa plaça de la ciutat roja , decideixo que si ha de fotre un petac d'agua , millor que m'agafi amb el ventre ple. Són dos quarts de dues i estan fent les classificacions de la formula1 a la Xina , cosa que em permet encara veure la sesió de la Q3. El lloc triat és un vell conegut , la Botiga , on ja varem esmorçar l'any passat amb els de les BTT's.
Dino molt tranquil.lament , bé més aviat em fan dinar amb calma , doncs la parsimonia find i tot al anar a pagar fa que si tingués pressa podria acabar dels nervis. Paciència i pa torrat !. No cal correr per arribar tard !
A la barra l'uruguaià d'abans que fot una cara . Em diu que està trinxat !.
Finalment , a les tres de la tarde , com els senyors reemprenc la ruta. M'ajuden a desenterrar la meva bici de sota de les d'uns nouvinguts que no tenen cap problema amb deixar la bici ,que cony!.
M'abrigo , doncs tot i no ploure la baixada fins a Ulldemolins pot ser per acabar test, ...i cap a a Ulldemolins hi falta gent !.
Per sort surt el solet i anima una mica aquest dia, tot donant unes pinzellades de color a aquests bells paisatges del Montsant.
Quan començo a fer la pujada a les crestes de la Llena em passen una bona colla que porten un ritme més a batzecades que el meu ritme. M'aturo per fer una foto a les crestes i llavors un d'ells que venia al darrera s'atura i em diu si vull que em faci la foto. Perfecte , no estic gaire acostumat a sortir a les meves pròpies fotos ...!
A la cruïlla al coronar de nou tornen a estar tots aturats esperant. Jo vaig tirant , Ja m'atraparan !.
Dit i fet faig gairebé tota la baixada sol , fins que m'atrapen i em deixen enrrera.
Arribem a la Pobla de Cèrvoles , on em trobo amb un parell de vells coneguts, en Anselmo Mur d'Osca, l'home de les poques paraules que em passa una esgarrapada de cacahuets que no rebutjo, i l'altre Francesc Garcia , el gironí , que també a vegades ve acompanyat del seu fill i de la seva filla. Tota una nissaga d'esportistes.
El local està ple de gent , aqui han parat a dinar la colleta que abans haviem coincidit a Pla de Santa Maria.
Abans d'arribar a la N-240 ens tornen a enxampar la colla d'abans. Van a sotregades. Res a veure amb el nostre ritmet més tranquil però a la llarga no tant desgastant.
L'avi de Valls porta un bon ritmet a les cames i sols a la darrera rampa llarga abans d'arribar a Maldà es queda una mica enrrera. És encomiable l'esperit lluitador d'aquesta gent. Això són piles Duracel i no els conillets de la tele !
Al control de Sant Martí de Maldà fem una paradeta més llarga i mentre ells s'entaulen per carregar dipòsits , jo aprofito per intentar fer una de les meves bogeries, sense sort doncs busco a una creu de terme que no resulta ser la correcta. Coses de la memòria...
Torno al bar on encara ens hi estem una estoneta , doncs convé carregar les bateries que ja marquen reserva i encara queda un bon tram.
Ara els quaranta minuts de diferència respecte l'any passat s'incrementen a una horeta i quart. De totes manere sempre en cal treure alguna cosa positiva , doncs al acostar-nos a Tàrrega veiem com al nostre davant una negra cortina d'aigua es va desplaçant . Segur que els del nostre davant han mullat ...i de quina manera !
Passem la càpital de l'Urgell amb l'oratge de la tormenta encara present i l'aire encara moll. L'ar de Sant Martí ens dona una nota de color a aquests moments , i de nou ens retrobem amb la colleta que venen de cara al lateral de l'autovia. S'han despistat i han de recular . Piano piano....!
Els plans de l'Urgell ens duran fins a Cervera , a on comencem a trobar cotxes "bramadors" de cara , que estan disputant el Campionat de Catalunya .
Al trencall de Sant Antolí ens retrobem de nou a uns vells coneguts, és la sempieterna colleta que tornen a estar aturats arreglant una punxada. Els diem si els manca alguna cosa. Potser la pregunta no està ben formulada , doncs crec que els falta una mica de sort. Definitivament prefereixo el nostre ritmet , encara que avui està un xic rovellat !
Així ens arribem a la Panadella , uns cinquanta minuts de retard respecte l'any passat. Faig una aturada més breu per anar a veure els xics que m'estan esperant .
Els dic a la resta que m'escapo per gaudir d'una estoneta dels xics abans no vagin a dormir.
Tot i la por a la foscor del petit , me'l trobo amb el frontal esperant amb la meva dona i son germà , i fent una mica de festa major amb el decaient espectacle de veure com el seu pare s'arrosega per aquestes carreteres.
Costa ben poc fer-los feliços ...!
Quan estem fent fotos passa una colla i veient que la temperatura baixarà i per no refredar la màquina , decideixo continuar rodant suaument cap a Manresa , amb un recorregut que enguany passa pel collet del Pallarès afegint uns quants metres de desnivell a la ruta que em surtirà uns gairebé 3700m de desnivell acumulat.
El bidóamb té calent que m'ha donat l'Anna, que estava cremant ara ja està fred, fred , fred !! . Aquests fondos de la riera de Fonollosa són una nevereta de nassos!. Sort que això és curt!.
Sol m'arribo a Manresa , encara que entro a la Penya amb en Fernando Zendrera amb qui coincidim sols els darrers metres que hi ha just al davant del local , al anar ell per sota el pont i jo pel davant de l'Institut Guillem Catà.
Fem petar la xerradeta amb en Manel Arrufat , en Pere Martí i la Joana que fan aquesta encomiable i sovint poc valorada tasca de donar-nos la benvinguda al local i oferir-nos una mica de tot.
Uns minutets i cap a Calaf i falta gent. Ens veiem dissabte que ve a Tàrrega per anar cap a les terres de l'Àlex i fer el Brevet de La Pobla. Som-hi !
Rutòmetre Pre-inscrits Resultats Fotos Picasa Brevets de Lleida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada