Finalment hem quedat a les set de la tarde a la plaça dels arbres, encara que enguany la precipitació de darrera hora i la coincidència amb Setmana Santa fan que siguem menys gent que l'any passat , menys de la meitat , al final serem un grup de deu força heterogeni , muntanyeros , caminants , ciclistes , una mica de tot plegat : l'Antonino , en Mauri , la seva filla Gemma , en Joan "Virreta" i la Paquita , l'Isi , en Pere Tardà , Josep Garriga, així la conya i el bon humor estan assegurats , en Jaume Duocastella i jo , tots amb un objectiu comú únic, passar una bona estona.
Ja hi ha suficients cotxes , el del Mauri , el d'en Josep Garriga i el del Virreta , així doncs deixem el meu a casa fet que aprofito per anar a buscar (com diuen ,visteme despacio...!) el frontal que m'havia descuidat. Tot i la lluna plena que et permet anar tranquil.lament amb el llum apagat , una nocturna sense frontal , si més no a la butxaca d'emergència pot ser una animalada.
Com està el personal , anem al cotxe del Virreta i ens comenten que ahir estaven aqui dalt , que aquest matí han pujat el Pedraforca i demà tenen intenció d'anar a escalar. I la Paquita encara està queixant-se que no sap com anirà ...! Ai , ai , ai ...!
En principi fariem un recorregut similar al de l'any passat pujant cap el Pedró dels Quatre Batlles , però una trucada del Mauri a mig cami ens proposa anar a fer el Puig de les Morreres ja que es veuen uns núvols amenaçadors.
Perfecte , sempre es bó canviar i fer coses noves... bé noves , noves!. De fet la darrera vegada que hi vaig pujar va ser una memorable pujada en BTT a inicis dels 90's on varem descobrir que sobre la neu gelada podiem anar pedalant per damunt del pedregal i enfilar cap el repetidor amb moltes garanties d'arribar bastant a prop. En Jordi Melich ens va demostrar el seu sentit de l'humor i un bon iniciador dels programes de Bricomania al fer-se unes raquetes de neu amb unes raquetes de tennis retallades pel mànec i lligades amb un parell de cintes de pedals...quins temps !
Hem de treure profit al canvi i em baixo les coordenades del geocaching que recordo hi ha a la zona. I això que duia material de recanvi a la motxila per fer manteniment del meu que vaig posar l'any passat.
Anem a l'hora nova i quan arribem al parking del Port del Comte encara hi ha força claror. Nosaltres innovadors com pocs , desafiant la física ( i a vegades inclús fa l'efecte que també la química ...) farem una cosa nova , sense precedents: fer una nocturna de dia...i si ens descuidem una raquetada sense neu , doncs comencem a pujar per les pistes amb uns inicis sobre neu "negre" !
La gran majoria es calcen les raquetes allà mateix, excepte l'Isi i jo que anem fent , però quan anem a enfilar el "tubo" i vaig per posar-me-les , resulta que l'amplada de la talonera de les meves noves botes és major que les meves sempieternes Trezeta i no hi ha manera de fer-les entrar.
Al final decideixo anar pujant el tubo sense raquetes. Inclús l'Isi me les porta a la seva motxila juntament amb les seves. Anar a la muntanya sense portejador és una cosa que mai es pot fer no, Isi !.
Per sort anem pujant per les pistes i la neu compactada és facilment transitable. Quan sortim de les pistes ja serà un altre cantar ...!
La cosa es va empreyant i aquella sensació de que ens fotariem de fred va passant de llarg. Ara al anar remant cap amunt ens adonem com sempre que ens hem abrigat més del compte. Que hi farem , no pot ploure a gust de tothom!
En un reagrupament més amunt torno a provar de muntar les raquetes. Finalment fent palanca amb l'ajut de les punteres dels bastons del Jaume i de l'Antonino podem mig montar les raquetes. A veure si la cosa dura!.
Ara estem a punt de veure la sortida de la lluna , un aconteixement que val la pena i que per si sol en justifica la sortida. Tots quedem bocabadats. Quins moments podem tindre aqui dalt veient aquest espectacle!. Que gran i alhora petit et sents en aquest instant...
Algú pensarà que un pot veure sortir la lluna en altres llocs i que no cal pujar aqui dalt a veure sortir la lluna...ni la pruna !. Però la sensació és diferent... Paraula de "selènik" !
Amb els passos amb pedra em torna a sortir una de les raquetes. Ara malaeixo el no haver vingut amb les botes velles o de no haver aprofitat l'excel.lent oferta que hi havia fa unes setmanes al Decathlon de raquetes.Segur que amb aquestes darreres neus han tornat a pujar els preus...
L'Antonino es presta a fer un intercanvi amb les seves. La seva bota és més estreta que la meva i entra bé. Oli en un llum !. Merci pel gest , però segur que hi surt perdent doncs les meves raquetes són molt més amples de petjada i t'obliguen a anar més espatarrat. Demà pot ser que et recordis de les meves raquetes...els engonals segur que t'en faran memòria !.
Comencem a enfilar la cresta cap el cim , i ara el vent que ens havia perdonat , comença a bufar de valent al sortir de l'axopluc del bosc i comencar a carenejar.
Quan arribem a dalt , poca estona, la justa per fer alguna foto i tornem-hi , fot una bona ventolera i ja comença a ser hora de sopar.
A més a més passen un núvols per davant la lluna que desllueixen una mica les vistes que fins ara tenim al davant.
Jo proposo intentar fer un geocaching , que tenim molt proper però els comentaris de la gent no són per tirar coets. La gent té gana i quan aquesta apreta ...!
Ens quedem l'Isi i jo , es veu que ja em coneix , però quan el gps ens marca 40m cap avall del precipici decidim deixar-ho correr , un altre dia amb calma ja hi tornarem . Aqui dalt hi ha més dies que llonganisses !
Anem baixant fins a recuperar el grup que està al pla arreserats del vent i comencen a treure els seus entrepans.
El mestre de cerimònies l'Antonino, el nostre druïda particular ha trobat un petit altar monolític i està preparant la poció màgica per concloure aquest sopar: Coca i xocolata desfeta !
Anem sopant , i pel silenci reinant es veu que efectivament la gana apretava!
Tornem a reemprendre la marxa , ara després d'una mica de pla iniciem la baixada , observant més desnivell del que semblava hi havia quan pujavem . Serà cosa de la foscor !
Quan estem a punt d'arribar retrobem el frontal que l'Isi havia perdut. Bé per ser més precisos el retroba en Pere.
Aquests arqueòlegs ja estan acostumats a fer troballes. Juguen amb un cert avantatge!
Al final ens arribem a la zona del parking on al treure'ns les raquetes tenim aquella sensació de lleugeresa com si flotessim.
Davant el fet que l'any passat varem estar molt de sort de trobar el local obert ,i amb tanta gresca i que enguany no ens hem trobat amb ningú més , decidim anar a lo segur , al Cobert de Solsona a fer el trago i dir quatre (o potser eren cinc) ruqueries , cosa que fem fins que una baixada de persianes ens convida de manera molt subtil a anar plegant les veles. Ja n'hi ha prou per avui ...o ja som demà?
Track wikiloc Fotos Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada