Havent resolt el problema logístic deixant la furgo del Jordi i el meu cotxe a Vic el divendres al vespre, quedem a les set del matí al Rosa. Com sempre la puntualitat és un tema a millorar ja que al final comencem a pedalar a un quart de vuit.
Finalment som deu: Gerard, Ignacio, Isi, Jaume, Joel , Jordi , en José "el Presi", Manel, Manolo i jo.
La ruta no està molt definida ja que les obres de l'eix fan que s'hagin de prendre mesures d'emergència. Al final anem tirant cap a Solanelles per baixar per les cares i passant per darrera de Puig de Mager anar cap a les Coromines. Aqui en Gerard ens diu a l'Isi i a mi que afluixem el ritmet que és un xic massa alt.
Tot veient sortir el sol a l'indret de les Coromines , anem a espetegar a la necròpolis de Seguers on enllaçem amb el cami rural asfaltat on ara hi ha inversió de posicions , es veu que quan la cosa va cap avall Sant Newton ajuda als qui abans a les pujades castigava!
Pedalar a lo ample com si anessim a la platja amb els de Verano azul no és el millor i tenim un mini ensurt amb el tot terreny de cal Butó quan el Manolo inesperadament s'ens fot cap a la cuneta esquerra al veure'l vindre. El somriure de complicitat del conductor i l'esclat a riure de la resta de la colla treuen ferro a la situació... Manolo , Manolo !
Amb una mica de frescota , però menys de l'esperada , ens arribem a l'antiga carretera de Castellar que prenem per arribar-nos a Monistrolet tot passant per les casetes de Rajadell . Aquest és el tram que segurament caldria revisar en un futur per no fer tant asfalt , encara que essent positius diguem que ja en portem 30 quilòmetres sols portem una horeta i mitja. Diuen que anem bé de temps.
Ara després d'una petita volta per trobar el cami de passar les obres de l'Eix ens desviem i agafem una bella part de la ruta, que voreja el bosc de Suanya tot passant cap el Gorg blau , encara que les presses fan que els del davant passin massa ràpid , tot i l'escridassada paternal d'en Manel.
De fet tota aquesta zona es mereix una excursioneta amb més calma. Seguir la ruta que ja fa un parell d'anys que tinc de l'edició Natura i Modernisme en pot ser una opció. Hi tornarem ...i no és una amenaça!.
Ens arribem al Congost , i comencem a fer via per travessar el més ràpid possible la capital del Bages per anar a buscar el cami de Sant Jaume a l'indret de Viladordis.
Tot i la proximitat de l'aigua , el cami està força polsós i les aturades a fer alguna foto es paguen amb un acabar amb pols fins les celles ! Sembla ja un tòpic d'aquest any però les pluges de la setmana passada han estat insuficients per aquesta assedegada situació.
Una trucada de feina al Presi l'aprofitem la resta , uns per descansar i altres per buscar alguna de les nostres bestieses , de fet estariem arreglats si paressim a cadascun , sols en aquest tram de Viladordis a Sant Benet n'hi ha més de trenta, i seguidets...com per perdre la paciència. Aquesta sèrie del CSJ és per fer un altre dia amb la canalla ...i calma, moooolta calma!
Ens arribem davant l'entrada de Sant Benet , on després del comentari del Jaume: "Aprofitem avui que no hi és el segurata !" , darrera la verdissa surt el segurata que diu " I tant que hi soc !". Suposo que ja deu estar acostumat a que la gent faci el carallot buscant un rodet de fotografies ple amb un rotlle de paper , tot adoptant les més diverses i inversemblants maneres de dissimular possibles!
Ja sols ens queden els darrers metres fins a Navarcles on per tradició de la sortida anem al restaurant el Caliu , on fent honors al seu nom ens tracten com de la familia. Tant que la paradeta és de les antològiques. 1h40 ...sense paraules ! I a més a més no es veia cap intenció de marxar...Continuen dient que anem bé de temps !. Ai , ai , ai !
Sortim i després de fer un volteta turística de puja i baixa . No recordo si la línia recta era la més curta que unia dos punts? , ens arribem al llac , on els més "petits" de la colla poden fer de les seves ! Quan més grans ...
Reemprenem la marxa , amb una certa indecisió inicial sobre si anem o no pel cami correcte, que l'Isi aprofita per fer fotos a barraques de pedra a cal pistraus... Sort que avui no sóc el que marca la ruta i no em poden fotre les culpes!. De fet amb el grapat d'anys que fa que vinc a fer la Selènika ja em podria coneixer tots el topans!.
Ara toca una bona estona d'anar pujant cap a la Mussarra , amb algunes rampetes que amb la caloreta impròpia de finals de març i sense ombres on aixoplugar-te es van fer llarguetes , tot i que durant el recorregut coincidim tres vegades amb unes motos , una d'elles pintada de Red Bull i amb dorsals com les dakarianes que ens van ajudant a distreure'ns una mica.O no dominen el tema de l'orientació o els encanta passar pel mateix lloc. Pujar això en bicicleta al mig de l'agost si que pot ser una experiència dakariana !.
Reagrupem al coll de la Mussarra i aprofitem per fer una mica de reparació ...o intent de la bici del Gerard , abans de baixar cap a Monistrol de Calders on fem una aturadeta per avituallarnos una mica al forn del costat de la masia del Solà on estan fent el convit d'un casament. Amb la musiqueta donen ganes de colar-s´hi , tot i que la vestimenta que duem no és la més adeqüada per passar desapercebuts.
Quan reemprenem la ruta ho fem en direcció cap els Gorgs Blaus , una altra zona que vaig coneixer gràcies al geocaching , aquest joc que ens està donant tants bons moments i que ens ha permés descobrir un munt de petites joies tant properes i a la vegada distants.
Passem la masia del "hippies" de La Datzira just abans de la riera i ens els trobem tots en rotllana , no sé si feien risoterapia , però passada la riera encara sentim com riuen...
Avui sembla ser que baixa força baixa d'aigua i el pas es fa força ràpid , a excepció del Joel que diu que ha xafat una m... i està mitja hora fregant-se els peus....!
Ara ja som prop del nostre dinar , a Moià on hi arribem pocs minuts abans de les tres amb uns 78 quilòmetres i una calorada tremenda.
Anem a un local La Tasca del cuiner ciclista que ha estat remodelat on ja hi varem anar en una històrica sortida amb en Mauri , Pep , Pepe , Isi tot reseguint el recorregut de la Selenika del 99 . Allà si que varem fer risoterapia de la bona , o "enoloterapia", el fart de riure quan ens varem fotre de pet a dins el bosc per estirar-nos al terra per camuflar-nos i deixar passar al Pep i al Pepe que venien al darrera . Ai Bacus !
Del tot recomenable el lloc. Els plats ...digue'm que si no haguessim de tornar a pedalar perfectes , però al local ens tracten massa bé i tot . Jo em foto un primer de pernil amb meló i de segon unes "barretes energètiques" de galtes bonissimes però que no tinc nassos d'acabar-me per no rebentar ! Els postres unes boooles de gelat que durant tot el dinar ens venien de cara , oi Isi !!
Qualsevol que llegueixi això pensarà que la part de la taula és la més important...i no li falta gaire per tindre raó. De fet qualsevol amant de les apretades en plan competitives es tornaria mico amb aquestes aturades tècniques de plat fondo. Que hi farem !
Dues horetes després d'entrar-hi , a les cinc de la tarde , com als braus , amb la llibreta de frases i acudits del Manolo-Isi , un xic més plena , reemprenem aquesta feina del pedalar...amb una certa parsimonia , tirant pel centre de Moià tot passant pels llocs emblemàtics d'aquesta ciutat com Santa Maria de Moià o al seu costat la casa natal d'en Rafael Casanova , i li comento a l'Isi una zona de gran interes , les coves del toll un lloc on hi podem passar una bona estona i on també podem fer una mica de les nostres.
Ara toca pujar una bona estona. A les primers rampes passem per davant d'edificis imponents com la Granoia per una pista que fa estralls i disgrega bastant el grup. Un parell de parades per reagrupar i finalment ens arribem al mirador de Sant Cugat de Gavadons , una bona talaia des d'on podem observar una bona panoràmica.
Comença a fer una mica de ventet i l'estada és breu , ara toca una bona estona de baixada , uns vint quilometrets tots de pla i baixada que ja ens convenien...
A excepció d'algun tram asfaltat al passar per Muntanyola , on per cert cel.lebrem els primers 100 quilòmetres de l'Ignacio, i del tramet de la carretera de Santa Eulàlia per anar a buscar el cami de Sant Jaume , tot el cami és d'una gran bellesa , especialment en aquest darrer , que ens acosta a Vic.
Avui hi arribem al mig d'un gran merder de gent. És el mercat del Ram i la ciutat és troba inundada de gent , cotxes , paradetes. Bé de fet la càpital d'Osona , poques vegades l'he visitat que no coincidis amb un event o altre i sempre l'he trobat plena com el rovell de l'ou.
Finalment ens arribem a la plaça , on una fotografa espontània ens fa la foto de rigor sense tindre que montar tot el "tinglado" de posar el trípode. Ara una vegada han trobat a la familia d'en Jaume i el Presi , toca fer un merescut traguet abans de carregar les bicis i tornar cap a caseta.
En Jaume proposa que podriem tornar en bici....m'ho apunto per una altra ocasió!. Potser seguir el cami de Sant Jaume cap a l'Estany vista la gran bellesa d'aquests trams pot ser una excel.lent opció...ja anirem informant...i tampoc és una amenaça !
De moment l'asignatura que tenia pendent ha quedat aprovada ...i amb nota alta!
Track wikiloc Fotos picasa
