La cosa promet. A més a més és una zona que injustament tenim un xic descuidada i ja era hora que li dediquessim una mica del nostre temps. No podem viure tota la vida associant el berguedà sols amb records de la Berga-Santpedor!.
Quedem a les set per carregar les bicis al Canet i amb una puntutalitat digna dels relloges suïssos marxem cap a Puig-reig . Aquest trosset ha quedat bé , inclús sembla creible.
Que hi farem volem fer rutes llargues i no matinar ...ja se sap: La dona borratxa i el vi al celler...no pot ser !
Arribem a Puig-reig i ens ve a rebre en Miki , que tot mostrant-nos la senyera dalt del turó, ens diu que aquell és el nostre primer objectiu. Bé a mi ja em va bé , porto la solució a un misteri que precisament és allà dalt i em va de perles!
En Miki ens diu que basicament hi ha un parell de maneres d'arribar-hi , a lo bruto pels senders trialeros ,i amb molta estona de bici al costat , i anar a buscar el cami bó que surt de can Marçal . Triem aquesta darrera opció, no cal que enmerdem la cosa de bones a primeres!.
Amb la pujadeta per pista bona ens va passant ràpidament el fred que feia a primera hora i en menys de mitja horeta ens arribem a peu de la senyera des d'on podem gaudir d'una bona panoràmica amb Puig-reig als nostres peus.
Ara toca seguir carenejant una estona fins arribar-nos al costat de l'ermita del Roseret on hi ha les curioses Roques de la Madrona on hi accedim per un sender que em demostra que avui anem fins i àgils com aquell ocellet que és diu l'elefant!.
Fem una mica l'indi (que si no !! ) per les curioses formacions rocoses. Uns més que altres oi Manolo? i continuem el nostre cami.
Al darrera de la senyera , quan tirem cap a Casserres, la gran quantitat de clinex que trobem ens demostren que la zona és molt propensa als refredats , segurament per l'airet que hi toca...o no !
Enllaçant camins amb algun bonic sender ens arribem ràpidament a Casserres , on passem de llarg pel poble, tot evocant quan hi arribavem a la Berga-Santpedor i ens donaven la ja famosa botifarra per esmorzar.
Passat el poble veiem al fons l'impressionant viaducte de Clarà , on sense saber-ho veig que el gps em marca una altra bestiessa de les meves. Ara ja som uns quants els que ens hem afeccionat i ens arribem a peu del viaducte en Joel , en Gerard i en Jaume. La resta ja en deu estar fins els mateixos...i a més a més ja comença a ser hora d'esmorzar , que carai!
Reemprenem la ruta que en alguns trams coincideixen amb senyalitzacions i cintes de la marxa en BTT que sembla ser es farà demà.
Avui l'Isi porta una llibreta on anirà apuntant les bestieses , idees, frases , etc que va dient en Manolo . Potser el mètode és una mica rudimentari però crec que al ritme que va aquest home amb una llibreteta no en tindrem pas prou !
Al sortir passem pel pont que comunica amb el casc antic i anem a espetegar al davant del sortidor a l'esplanada al costat del riu on en Manolo ens fot una demostració semiaquatica de les seves habilitats que deixà estorats inclús als pobres ànecs que pel que ens diuen no entenen res. Del que deiem de fer l'indi no en cal parlar més... !.
Continuem pel bell cami cap a les colonies tot reseguint el riu. Un recorregut que promet i que tant a peu com en bicicleta ens pot donar molts bons i agradables moments. Un altre dia amb més calma es mereix una nova visita.
Quan ens enfilem fem una paradeta tècnica per treure'ns roba. Ara el de dalt comença a picar de valent i ens sobra la roba.
El moment crític de la sortida arriba quan l'Isi comença a intentar reparar el desviador de la seva bici . Ai , ai , ...treieu-li les eines dels dits a aquest boig !
Al costat de l'ermita una impressionant i ben arreglada fortalesa templaria, cal Periques , que per sort hi ha el amos , sinó ja ens hi fotem de cap a tafanejar !.
Tornem a passar cap a l'altre banda de l'eix del Llobregat i comencem a enfilar la ruta cap a Sant Andreu de cal Pallot , un curiós entorn on s'hi passa per una altra vella coneguda , la marxa de resistència del Romànic, per sort avui hi passem a altres hores, i no pas a a quarts de sis del matí com quan hi varem passar amb en Joan "Virreta". Ha plogut una mica ...!
En aquest lloc a part de poder fer un tomb per la historia tot visitant els cubs, les tombes i la mateixa ermita , també podem fer una mica de cacera.
Quan comencem a baixar pel sender pel bell mig del bosc l'Isi que va just al meu davant no calcula bé les distàncies al passar sota un arbre. No s'ajup el suficient , fotent-se una garrotada tremenda contra una branca .
Sembla que sols ha estat el susto. Una mica aturdit tornem a reemprendre la ruta, doncs sembla que el més perjudicat ha estat l'arbre.
A l'indret del riu ens estem una bona estona al gorg . Segur que si fos l'estiu ens hi banyariem .
No m'en cansaré mai de dir la gran sort que tenim de tindre aquesta enorme quantitat de joies en aquest nostre pais , tant petit però tant eixerit !.
Sembla que no ens ve d'una estona però cal que continuem la ruta , ara toca fer una bona volteta per uns bonics camins , tot i que la està fent de les seves i malauradament el paisatge berguedà té més semblances amb les notres contrades .
Finament sortim al costat de la carretera i ja sols ens queda arribar-nos per asfalt a Puig-reig, on entrarem per un entorn força curiós , cal Pons que ens permet fer-nos una idea de com era la vida en aquestes colònies tant nombroses al llarg del riu Llobregat.
A l'arribada un merescut trago a la terrassa d'un bar , encara que si ens descuidem a més d'un s'ens fot fosc esperant.
Finalment en Miki , per acabar de donar nivell a la sortida , ens fa entrega d'un record . Vaja , com a les marxes . Ospes tu , quin nivell que van agafant aquestes sortides!.
Track wikiloc Fotos Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada