20120129 BTT Cap a Matamargó o mata....rile rilero !

Avui som una bona colleta al Rosa: Jaume Mas , Jordi Selva , Joel , Gerard , Manolo , Isi i jo. Ja havia anunciat que davant la publicació d'un nou geocaching a la zona de Pinós proposaria anar cap allà a fer-lo i per no anar-hi directament ...cosa que varem fer fa unes setmanetes, així és que busquem el segon camí més curt després de la línia recta: Per Salò , esmorzant a Roquerols i després passar per Matamargó!.Com deien els romans : Alea jacta est.

El paisatge sortint de Calaf semblà més propi dels documentals del National Geogràfic sobre la sibèria que d'una jornada ciclista .

Quan som a l'indret de casa de l'Isi el fem arribar-s'hi a buscar el xubasquero al comentar  en Manolo que plourà i preguntar-li on va sense si la ruta la he decidit jo. Ja de bon matí hi ha una certa conya a l'ambient !.

L'Isi ens comenta que ahir va anar a donar sang. Si senyor , després de donar sang el millor que es pot fer és com avui...unes carreretes només començar. No anem bé , no !

Enfilem cap a La Fortesa per anar al Castell de Boixadors tot passant per la trialera de l'Espona que es troba ...com dir-ho : cruixent , cruixent.

Al rodar pels camins més remoguts , el terra va cruixent com si fos cartró que es va trencant. Això si hi passem quan desglaçi pot ser un xipi-xape de nassos ! .

L'esplanada davant el castell ens ofereix una bella estampa amb tots els arbres i el terra ben emblanquinats .

No és qüestió de quedar-nos gaire estona. El paisatge és molt maco però , anem rodant o ens fotarem de fred !.

Baixem per les divertides variants de sender pel bosc i tirem cap a can Cardona per pujar a Castelltallat.

Passem Goberna , la creu Grossa , el trencall cap a l'observatori de Castelltallat i reagrupem a l'indret de cal Ferrer on entronquem amb el GR-3.

Després d'un petit titubeig al anar a buscar el sender que cal predre, comencem a baixar per un vell camí ple d' esbarzers que ens foten unes punxades de maria santissima. Com per baixar-hi amb culottes curts i maniga curta !.

Forta pujada i tornem a baixar cap els fondos , on just al creuar la riera. Pam. Primera Estació del nostre particular Via Crucis: punxada del Gerard, encara que sembla que amb líquid i una mica d'inflada aguantarà .

Ara l'Isi ens guia ...ai , ai , ai com diu el Manolo : "yo hasta el lunes a las 8 no tengo que ir a trabajar". Quina confiança !.

Comencem a pujar per un cami que té bona pinta fins que pam al mig del tros. La nostra tossuderia fa que continuem,. De fet fa unS anys ( 100 ?) segur que aquestes feixes eren un cami , però ara mateix sols són un obstacle per una colla de tossuts com gats bornis.

Al final entre uns que pugen per la margera i altres pels trossos ens arribem al cami . I com diu el Manolo , "todos los caminos van a Salo". Doncs vinga cap allà anem !.  Encara que pensant-ho bé , abans era Roma !. Però ja em diràs que hi fotarem a la plaça del Vaticà a aquestes hores ...

Tot just quan enfilem el cami cap amunt. Segona estació : Punxada al davant del Gerard. La roda torna a estar ben baixa i ara cal canviar la cambra doncs no aguanta.

Canviem cambra , encara que el Gerard no les té totes doncs la que hi monta és menys de la meitat de voluminosa que la que treu i no li dona gaire confiança i reemprenem la marxa.

Aviat toca el tramet per dins el bosc fins la carretera. Des la darrera vegada que hi vaig passar ha canviat força , aquell divertit pas que en algun tram semblava un tub , s'ha convertit en una ràpida pista , encara que els arbres li confereixen encara una bellesa calmada i d'agradable passar-hi.

Així anem a espetegar a la carretera de Salo. Sols ens cal fer uns metres fins el trencall i ens arribem a Roquerols. Pels comentaris sembla ser que a l'hora standard de les darreres vegades, gairebé tres quarts d'onze. Vaja creiem que el bar ja estarà obert !.

Despres del llarg esmorzar fins i tot amb uns perillosos xupitos anem tirant direcció cap a Matamargó, per un cop passat el pont , agafar pujada ... i valenta !.

Ens arribem als peus de la creu que hi ha dalt el turó de Matamargó i tots ens posem a buscar la maleïda caixeta. No s'escaparà , no !. Com diu el Manolo : "Después tu diras que has encontrado 600 , con tanta mano de obra barata...así cualquiera !"

Finalment en Jaume el troba. Ja tenim un 50% de l'objectiu d'avui (a part de l'esmorzar...) Ara diem d'anar direcció el dolmen de casacremada. Tot plegat són quatre quilometrets...en línia recta !. Fet...o no !

 Comencem a enfilar i ....Tercera estació: punxada a la meva roda del darrera.

Encara que rebo alguns comentaris sobre l'eficàcia de les bandes antipunxades que duc, pel color de la cambra de recanvi  , queda clar que el tema de punxar fa un cert temps que no tocava...toquem fusta  !

Reemprenem la ruta , que pica cap amunt de valent , convertint aquesta sortida en un autèntic calvari pel nostre Joel que comença a notar durament els quilòmetres.

Al reagrupament que fem a mig camí sembla més una centraleta telefònica tots trucant a casa que vagin fent que arribarem tard. Ara l'objectiu ja és arribar el més d'hora possible , doncs ara el temps passa ràpid.

Arribem al Santuari de Pinós i fem una parada llargueta tècnica i obliguem al Joel que faci un pica pica reconstituent , a lo que no s'hi oposa. I nosaltres gustosos tenim una excusa per fer el trago i descansar ...que les forces ja van justetes!.

Ara  baixem fort per la carretera i continuem per la pista que puja cap a Prades.

Sort en tenim que encara el terra està glaçat doncs la pujada cap el coll de Trilla seria un patiment amb el terra estovat , però així es va pujant més o menys bé i sense perdre tracció.

Quan ja baixem per enfilar la darrera pujada del castell, a mitja baixada , pam !. Quarta estació: nova punxada  a la meva roda.
Li diem al Joel que vagi tirant per no perdre temps i vaig canviant cambra , mentre l'Isi s'ho passa bé immortalitzant el moment. Es veu que aquesta és la única manera de sortir a les fotos...sobren els comentaris .

Reemprenem la marxa , ara sense passar per les variants amb senders fins arribar a l'esplanada del castell i encarar la llarga baixada fins els Seguers dels tres colls i fer la darrera pujada , on en Manolo ens diu que està fet pols. Ospes tu , i jo que pensava que no era humà !. Foto del moment . Aquesta si que té valor !.

No sabem si per la proximitat dels seus dominis o el fet de que arribarà tard als Pastorets de Calaf fa que ja no atrapem al Joel .

Ara sols ens queden els plans de la Fortesa , on en Manolo em demostra que encara que estigui fotut , té corda per una bona estona...!

Arribem deu minuts abans de les quatre. Just a temps per berenar . Avui enrredada i de les bones!.

Fotos                         Track wikiloc            Pastorets de Calaf

20120122 BRM Dinar Randonneur ...una diada sense casc !.

El dinar d'entrega de recompenses de la PBP ha estat una bona excusa per veure'ns sense casc , cosa que de tant s'agraeix.

El lloc escollit per aquesta celebració és al Restaurant “La Fonda”  situat al centre de congressos Món Sant Benet a Sant Benet de Bages.

Arribem un xic d'hora a St. Benet fet que aprofitem per anar a saludar els organitzadors de l'event i anar a donar una volteta pels seus indrets , doncs a part del pas fugaç a la darrera Selenika , sols hi havia estat fent una nocturna del Bike Night de Sant Fruitòs per parelles amb en Jordi Melich emparrats en unes tirolines que passavem de banda a banda del riu ...ja fa uns quants anyets.

Al arribar coincidim amb en Pere Simon amb qui entrem a la sala que ens tenen preparada i saludem als organitzadors que encara estan una mica atrefegats acaban de preparar les taules. Nosaltres ara que ja tenim estudiat el terreny anem a donar una volteta i de pas fem temps.

Al sortir fem petar la xerrada amb en Martí Flores , un dels més veterans de la PBP que a la darrera edició va acabar la prova amb fisura de varies costelles degut a una caiguda . Lamentablement l'organització no li han permes homologar al arribar un parell d'hores fora de control. Una veritable història de força de voluntat !.

Quan tornem a la sala ja hi ha força gent , saludo als coneguts:en Zarrias , a qui se li ha girat feina enguany amb els brevets de Granollers, en Josep Maria Pujol (amb qui anem veient-nos a la Selenika ,en Julià Martinez (els seus xics , ...ja no són tant xics i li diuen papa ves-hi tu !), en Jordi Suñer (que em fa memòria d'aquell brevet 400 quan em va fer d'àngel de la guarda, la "parelleta brevetera"el Nasi i la Joana , la tri-PBP i primera catalana en fer la prova .... Bé aquesta feina és més difícil del que sembla doncs amb alguns passem moltes hores junts però les nostres referències amb casc i guarnits són força diferents a com anem avui vestits de persona com deia el meu avi.

La canalla menjaran ( és un dir... !) a la taula 8 solets amb més nens. A nosaltres ens han posat a la taula del costat , amb la representació de la "grupetta"  : Pere Martí , Manel Arrufat , Manel Calderó i Salvador Nadal. També hi ha un vell conegut d'aquell llarguissim brevet 400 en Fernando Zendrea i la seva esposa Laura. Amb en Fernando recordo haver parlat prop de Guimerà quan feia fotos i em va parlar de la seva passió per escriure sobre els viatges. El que jo no sabia és que això no és un hobby sinó la seva feina doncs és editor de llibres . Em comenta que està a punt de un parell de bogeries: publicar el seu llibre de rutes en bicicleta (aqui té una mica d'avantatge el fet de ser editor...!)  i la segona : vendre patinets com el d'aquell finès amb qui varem coincidir a la PBP del 2003 i el que té l'amic Grané i a qui hem vist fugaçment voltant per Manresa.

No renuncio a cap de les dues: encara que ara per ara veig més factible llegir aquestes vivencies sobre rodes.

En aquest mon de la bicicleta , tot i que anem sobre rodes, la veritat és que no n'hi ha ni un que volti rodó...qui no té un nap té una col !

El dinar tal i com ens havien comentat consisteix en tallarines de ceps amb cruixent de parmesà de primer i de segon, melós de porc amb puré rústic i la seva salsa , seguit d'una crema catalana amb carquinyolis de postres.

Al finalitzar el dinar en Francesc Porta procedeix a fer entrega dels diferents guardons , els dels campionat de cicloturisme de llarga distància , que la colleta de Massagramell acaparà ,  els dels SR5000 que repetim amb en Pere Simón , també un guardó honorífic a en Martí Flores pel seu gest , del premi com el de la P.C.Bonavista a qui en un 50% en soc culpable d'enguany no haver fet una nova edició de la PBP sense cap abandonament , que curiosament aquest guardó està atorgat per la Unió Ciclista Fougeraise . . .  sobren les paraules ! oido cocina : en prenc nota! També hi ha sorpresa per a en Francesc Porta , el nostre decà en el món randonneur.

L'entrega no s'allarga excessivament doncs hi ha gent de molt lluny que han de fer encara un tip de quilòmetres (en aquest mon randonneur ...que serà, no?) per tornar a casa.

Enguany el tema dels brevets randonneurs s'ha disparat i es podran realitzar a diferents llocs , o si algú vol repetir , podrà fer-ho. A més a més tenim de nou la BPB Barcelona-Perpignan-Barcelona i torna a tocar la Luchon-Bayona. I si algú encara en té poc , hi ha un super brevet de 1200 pel massis central francès Le douze cents. Brutal !Així  doncs tenim un calendari d'allò més atapeït:

DIJOUS	DIVENDRES	DISSABTE	DIUMENGE
		Entrenaments randonneurs web
		10/03	11/03 BRM 200 P.C.Bonavista
		17/03	18/03 BRM200 GRANOLLERS WEB  RUTÒMETRE
		24/03 BRM200 C.C.Planenc	25/03
		31/03 BRM200 La Pobla	01/04
	06/04 BRM300 C.C.Planenc	07/04	08/04
		14/04 BRM300 MANRESA WEB	15/04
		21/04 BRM300  La Pobla	22/04
		28/04	29/04
		05/05 BRM300 GRANOLLERS WEB RUTÒMETRE	06/05
		12/05 BRM400 MANRESA WEB	13/05
		19/05	20/05
		26/05  BPB Barcelona-Perpignan-Barcelona	27/05
		02/06	03/06
		09/06 BRM600 MANRESA WEB	10/06
		16/06	17/06
		23/06	24/06
		30/06	01/07
05/07 BRM 1000 CAMI DE SANT JAUME	06/07	08/07	09/07

bpb2012                    P.C.Bonavista               Luchon-Bayonne



Fotos Àlex                Fotos

20120121 GC Puigsacalm...una qüestió de temps !

Divendres a la Cuina del Mercat , a la meva proposta "indecent" sols hi ha resposta positiva per part del Gerard, l'Adrià i un sorprenent Jordi Selva que ara en procés de recuperació li ha agafat per això de caminar ...Bé de caminar , caminar , digue'm que la sortida no serà ben bé !

Sortim a dos quarts de set del matí de Calaf i així podem deixar enrrera Joanetes uns deu minuts abans de les vuit.

D'aquesta manera podem veure sortir el sol mentre anem pujant les primeres feixes. Al cap d'una estoneta l'Adrià es queixa del seu genoll , sembla que el ritmet inicial i el començament en fred fa de les seves.  Serà qüestió de baixar el ritme. No cal correr , tenim tot el dia i avui no cal que anem amb el coet al cul com el passat 5 de desembre quan amb el Gerard varem fer una sortida express amb l'intenció de buscar el catxé i tornar a casa abans de les dotze. Quin parell de benaventurats !. 


Ens arribem a l'esplanada que hi ha sota el barret i podem ja observar l'escletxa a la muntanya per on puja la canal dels ganxos nous. La cosa no enganya cap amunt i de valent...!

Passem la placa d'agraïment al ferrer per equipar el cami i iniciem la pujadeta que com molt ben diu la placa està farcida de ferros. Quina feinada pujar tot aquesta ferramenta aqui dalt !. 
Així arribem a la campaneta on podem tindre una magnifica vista de tota la Vall d'en Bas amb un cel força despejat. Tota la setmana hem estat immersos en la nostra sempieterna boira calafina i avui hem anat a despejar-la aqui dalt !

Continuem la darrera part de la canal i ens arribem a l'enforcadura que dona al mirador del Puig Corneli . L'altre dia amb els nervis i un xic embalats varem pujar i baixar un parell de vegades al deixar-nos d'agafar pistes per trobar les coordenades del catxé final.


Ara ens toca el moment de la veritat, deixem la pujada equipada i comencem a baixar per la canal que s'intueix , plena de fulles traidores que ens amaguen tots els perills . Alguna relliscada i cop de cul  . Oi Gerard !  fan que anem baixant poc a poc.


Sembla que fa força temps que aquesta via està mig perduda. No obstant hi veiem restes de cintes d'alguna prova. Finalment ens arribem a l'indret on el gps ens marca amb algun rebot que estem al punt on cal desviar-se de la canal ( de fet tirar recte és una bogeria) i anar cap a la dreta. 

Veiem un sender que cada cop es veu més clar i amb no poca alegria per part de tots veiem com ens comença a baixar la distància al geoamagatall , amb unes magnifiques vistes d'uns penyasegats a la nostra esquerra i els castellets a la nostra dreta. 


Avui sembla que l'hem encertat. De fet l'altre dia les presses no ens varen deixar arribar-hi.  Com diu aquella dita: "Visteme despacio que tengo prisa...".


Amb un final equipat inclús amb línia de vida ens arribem al peu del castellet on aconseguim trobar l'anhelada caixeta del tipus Ammo box  (una nova i més pacífica utilitat que se li pot donar a aquestes robustes caixes !). 


Som el dinovè equip en trobar-la des que la varen posar aqui dalt l'agost del 2005. Aquest geocaching no és pas dels que tenen molta requesta , i menys avui que sembla que si no ens fas cinquanta no has fet res. El CSJ ens ha mal acostumat !!!. 


És per tot això que el fa certament especial i l'hem triat. Serà el número 600 del nostre equip , encara que els petits haurà de passar uns anyets fins que hi puguin arribar. Una fita amb un bon record !.

Aprofitem el solet que fa davant el mateix amagatall i fem el nostre merescudissim esmorzar tot llegint les anotacions dels equips anteriors i discutint la jugada. 

Un cop ben tips i fetes les fotos de rigor , cal recular fins el collet. Com diuen molt bé tot el que baixem ho hem de pujar i ara toca una bona pujadeta pel mig de les fulles .

L'altre dia la nostra intenció era tornar a casa i baixar novament pels ganxos nous , però avui allargarem la ruta ...

S'ha de ser positiu: una petita derrota del desembre i una gran victoria del gener ens farà passar una bona jornada per aquests bells paratges !

Ens arribem de nou a l'enforcadura , gairebé dues hores més tard. Aqui coincidim primer amb una noia suïssa que espera la resta dels companys , una colleta que van equipats amb cascs que van pujant des de la campaneta mentre un d'ells va fent un autèntic reportatge fotogràfic indicant en tot moment la pose que han de fer. Fem una mica de conya amb ells mentre s'enfilen cap el mirador que hi ha al costat del repetidor.

Nosaltres anem cap el pla davant l'estel que es troba totalment emblanquinat. Semblava que enguany això de xafar neu seria una utopia i per aquest motiu , com si fossim canalla aprofitem per xafar neu!.


Al fons veiem el Cadí i el Pedraforca lleugerament enfarinats. De moment mal any pels esquiadors !.

Baixem pel prat enfront el Puig Corneli fins Sta. Magdalena i anem pel cami fins el trencall del pas del llops, que amb aquesta neu no fa gaire gràcia . Per sort la neu no està glaçada.

Quan som al davant del Puig dels Llops ens enfilem fins la senyera i baixem el petit "esglaó Hillary" per anar a buscar el geocaching que l'Adrià no ha fet.

Mala sort , sembla que ha estat expoliat. Reculem i quan tornem a pujar l'esglaó veiem una bossa sospitosa sota la carbassa-pessebre. Algú l'haurà trobat fora del seu lloc i l'ha amagat allà.

Ara toca acabar de fer el tramet fins el Puigsacalm trobem bastanta gent ( fins i tot gent d'Aguilar  , que petit és el mon !), inclús algun ( o millor dit alguna ) de ben valenta que va corrent i no sembla que sigui una cosa anecdòtica.

A peu de  la creu del Puigsacalm n'hi ha que dinen aprofitant el solet. Nosaltres de moment seguirem cap a buscar el pas dels burros . A mig cami i despres de comprovar personalment amb les parts menys nobles que la neu no es tant toba com semblava... anem al Puigsacalm Xic on ràpidament ens fem amb la caixeta de marres.

Ara toca agafar el camí que baixa cap el coll de Bracons fins el trencall del pas dels Burros . Ens trobem de nou al quartet de la suissa. Venen del cami dels ganxos vells fem petar una mica la xerrada i anem tirant . Al cami de moment hi ha força xipi-xapi de neu que s'acaba al arribar al trencall , quan passem a cara sud i ara el cami es transforma en un corriolet amb alguns esgalons , passos encordats , de poca dificultat però força divertits.

Parem a dinar just abans del trencall dels ganxos vells. Ja portem un bon tute i cal omplir diposits i que millor que aqui on toca un bon solet.

Quan reemprenem la marxa dubtem uns moments sobre si agafar el cami dels ganxos vells o continuar pel cami .

Finalment ens decidim per l'opció dels ganxos vells , que resulta un autèntica gimcana , fent que en Jordi ens proposi provar algun dia amb les ferrates.

Li comentem que tenim en ment les Baumes Corcades a Centelles on novament podrem tornar a combinar aquestes dues modalitats : geocachng i ferrades. De fet el tresor és del mateix usuari que el del Puigsacalm (joanmire) i per tant això ja és tot una garantia d'exit i de passar una bona jornada.

La ruta va combinant passos amb cadenes , ganxos, trams de passamans i esglaons fins arribar al cami que va planejant fins la pedra marcada "El barret".

Ara ja sols ens queda desfer el tramet comú d'aquest matí fins a Joanetes i ja ens arribem al cotxe.

Els números freds no són per tirar coets: uns 10qms 1218m de desnivell positiu acumulat  i gairebé 9 hores de caminada (encara que amb moltes hores parats...).
Però com deia un famós anunci : passar una bona estona no té preu...

Senderisme i teca              Fotos Picasa     Track wikiloc            Fotos Jordi

20120115 BTT El llac de les Maioles ...ple !

Al Rosa sols un parell , en Gerard i en Ribi que s'esperen fora doncs hi ha les darreres unitats del concert d'ahir i no s'atreveixen a deixar les burres soles. Bona canalla ...però amb aquestes pintes !.

Degut a que ahir es va fer una sortida a peu al Puigmal , comenten que tots els que som som els que serem i que sols falta l'Isi que espera un colega seu. Anem doncs a casa seva.

Aixi doncs un Isidre, un Gerard i tres Ramons comencem a pedalar força tard ,gairebé 25 minuts. Pole position !.
Sense un rumb molt determinat comencem a pedalar , però fugint de la boira que fa pinta hi ha a la zona de Sant Guim. Jo comento que tornaré d'hora i sense parar i ells volen anar ca p a Jorba o Rubio ...ja veurem. Vaja avui si que s'en pot dir anar navegant.

Comencem a veure alguns arbres gebrats, encara que ahir va fer una mica de bo i va caure un bon tou del gruix que s'hi va posar aquests dies.

Anem pels plans del Codina tot seguint un radial de la Ruta de la Batalla del 1711  per baixar fins a els Prats de rei i enfilar el sender que mena a la Torre de la Manresana tal i com varem fer fa uns dies.

No ens estem gaire estona a la Torre , tot i alguna proposta de pujar-hi que al final no fructifica. De fet hi ha la boirina que hi ha limita les excel.lents vistes que s'hi poden tindre.

Seguim tot passsant per costat dels cups Cups de cal Sala i fem via per anar cap a cal Barrusca per baixar cap al llac de les Maioles ,que avui esta ple , donant una imatge que costa bastant de veure.

Mostro el geocaching que hi tinc preparat al nouvingut que es mostra interessat pel tema. Millor un exemple pràctic  i quan anem a reempredre la marxa: punxada. La roda de l'Isi està al terra.  Amb el líquid antipunxades sembla que es pot reparar i tornem a pedalar ara cap amunt.

Quan arribem a la cadena al trencall amb el cami ample , en Ribi i jo decidim tornar pels enanitos , mentre ells prosegueixen la ruta...programada. O no !.

Passem la carretera i iniciem una baixada que enllaça amb un sender que passa per zones que algú de les motos fa servir com a zona d'entrenament.

Aquestes visions donen una mica de mono de moto i ara m'hi donaria unes voltetes com en els vells temps !.

Ens arribem al trencall de Maçana , a partir del qual ens anem trobant marques grogues , que sembla ser son de la ruta Cervera-Montserrat (caldrà investigar ...) i comencem a pujar els enanitos que avui es fan fora més curts que la darrera vegada , tot i que l'esmorzar ...a casa !

Així arribem a Prats , i ja que anem bé de temps i decidim anar a buscar la pujada de Solanelles per les cares misterioses per no fer asfalt i allargar una mica més la sortida.

Arribem a Calaf a una hora prudencial. Missió complerta ! Encara em donarà temps per arribar-me a buscar un dels darrers exemplars del Posa't les vambes , aquest llibret-homenatge a en Joan Anton Vilaseca un bon coneixedor de molts d'aquests raconets i un excel.lent comunicador.

Fotos Picasa         Track wikiloc

20120107 BTT Cambrils-Cambrils

Curiosament la proposta de l'Isi , astutament encoberta amb "en Manolo i jo us proposem...") no ha tingut l'exit esperat i sols som quatre els que anem a fer la ruta ...segurament els quatre Batlles doncs la ruta vol anar a fer el sostre dels Solsonès: el Pedró dels Quatre idems!.

Quedem a les set ...o més ben dit una mica més tard, hora Isi , al final som l'Isi (home si l'organitzador no ve , malament  aniriem...) , en Manolo (el segon organitzador , encara que ell no ho sapigués...) , en Dani ,que s'apunta a totes les sortides (enrredades) mítiques i jo.

Abans d'arribar a Cambrils , quan som a l'indret del monument fet en motiu del pas del Tour de França s'endevina un dia ben despejat doncs no es veu cap núvol a l'horitzó i tenim una magnifica vista de Montserrat (la de sempre , doncs a la nostra esquerra hi ha una formació que rep el nom de les Montserratines per la seva semblança amb ella)  i el Montseny tot just quan està sortint el sol  del darrera de les muntanyes.

Arribem a Cambrils, aparquem a Ca l'Agustí , descarreguem les bicis, ens acabem de vestir de romans  i anem a iniciar la pujadeta per asfalt d'uns quatre quilòmetres fins a trobar el camí que puja cap el Pedró.

L'Isi ens mostra part dels "seus" reis , unes sabatilles Mavic de Gore-tex que fan bona pinta per condicions una mica extremes. A veure que tal van. De fet avui ja podran mostrar una mica les seves aptituds!.

La pista inicial combina camins amples engravillats amb un parell de trams emportlanats. Sort n'hi ha doncs algun tramet de cami vell que s'intueix sembla més un pedregar que una altra cosa i segur que la pujada en els trams més costeruts no seria damunt la bici amb tanta facilitat.

Aprofitant un reagrupament per treure'm una mica de roba (mai n'aprendre prou !) , ens aturem a costat d'una mena de mirador per contemplar una curiosa bauma amb les restes d'unes edificacions on inclús hi ha un carro que li dona una imatge bucòlica digna de veure.

Un cop reprenem la marxa , després de pujar una mica més , ens  trobem una petita bassa glaçada encara que la temperatura potser pel fet d'anar pujant , no sembla gaire rigurosa. Com si fossim canalla , no ens en estem de tirar algunes pedres a veure si peta el glaç . Avui no portem el Joel per provar si aguanta el pes ...Ai, ai  ,Isi !

Ara la pista va pujant suaument deixant impressionants vistes a la nostra dreta de la serra de Turp , amb uns espectaculars penyasegats on encara en Manolo hi veu alguna trialera . No hi ha manera ! .

Una lleugera baixada , malament doncs tot el que hem baixat s'ha de pujar ,i ens arribem a uns prats on veiem uns cavalls que campen lliurement.

Despres de passar uns camps de les reconegudes patates de Cambrils (com a mínim la seva fama es pot comprovar despres d'un bona suada a la muntanya a ca l'Agustí , com nosaltres hem fet !) i d'unes lliçons de com fer foc quan no portem llumins per part del duo Isi-Manolo ...sense exit per cert ! ens arribem al Pla Gran on fem una mica de volteta al errar el cami .

Tornem a enfilar la pista correcta i despres d'una petita aturada per fer una mica de mecànica , doncs al Manolo li rasquen les pastilles de fre ( sort n'hi ha de que va frenat del darrera !) finalment ens arribem a  un pla on ens disposem a esmorzar , tot i que per posar-nos a repar del vent que comença a insinuar-se ens fotem a la paret com si fossim la mare de Deu  a l'altar !.

 Al nostre davant , a lo lluny i a baix podem, veure el castell d'Oden i l'antiga escola on sempre fem la parada a la Ruta de l'Aigua.

Deu n'hi do de l'alçada a la que estem ara mateix. D'això s'en diu un esmorzar d'altura. De fet  l'Isi va ben preparat i fins i tot porta un parell de cerveses negres que ens anem passant juntament amb la famosa "leche de Iak" del Manolo (potser el seu secret...?) . Tot plegat ens serveix per amenitzar un esmorzar que es converteix com tota la pujada en una mena de discurs filosòfic amb una gran quantitat de dites i frases suficients per començar la nostra particular enciclopedia del bon viure. Deu ser coses de l'alçada!.

Tornem a continuar la pedalada. Ara anem pel bosc cada vegada més a descobert i ens comencem a trobar amb un fort vent de nord que ens dificulta la nostra ascensió.

En Dani no va molt fi i quedem que anirà pujant fins on pugui .

Coronem el Gespeguera amb una ventolera impressionant. Foto de rigor ...gairebé mortis, patint més per la càmara no l'haguem d'anar a buscar a cal collins  i proseguim rapidament cap el nou cim. Fem tot el pla de la carena amb fortes rafegues laterals que et dominen la bici i ens fan posar peu a terra en més d'una ocasió.

En Manolo puja com un llamp , no sé si serà qüestió de la bici tal i com ell afirma , diu que li va millor que mai , (i que duri !) o de la llet de Iak , però va pujant pedalant tot i el vent i el pedregar que fan que massa sovint es perdi tracció i t'obliguin a acabar  de pujar a peu.

No hem vist a ningú des que hem sortit del cotxe i ara quan estem arribant al cim coincidim amb un parell de colles d'excursionistes que estan a punt de coronar com nosaltres.

Veiem en Dani que ha fet cim al Gespeguera però ha reculat cap a la banda de Cambrils . Nosaltres ens fem fotos mutuament aprofitant la cordialitat de la muntanya , faig una mica de manteniment del geocaching que tinc a la zona i cap avall doncs la ventolera i el fred no conviden a estar-s'hi gaire estona i llavors per unanimitat decidim modificar la nostra ruta inicial d'arribar-nos fins la Tossa Pelada que deixarem per una altra ocasió.Així guanyarem una mitja hora o tres quarts segurs. Hi ha més dies que llonganisses!.

Baixem per encarar de nou el Gespeguera que sens dubte en aquests indrets és el campió en quant a rafegues de vent cada vegada que hi he passat.

Ara baixant als llocs més desprotegits del vent hi ha algun moment en que semblem més trialeros o equilibristes damunt les bicis que una altra cosa .

La baixada un cop passat aquesta zona ventosa , es converteix en una guapada, encara que força esgotadora. Deu n'hi do del que hem pujat !. I semblava que no!.

Al mirador on abans haviem esmorzat finalment veiem a l'altra banda del Prat Gran en David que va tirant.Li fotem una escridassada i continuem baixant .

Quan l'atrapem ens comenta que ha passat un fred de collins a les mans i que a més a més s'ha quedat sense mòbil. Vaja com diuen "la guinda al pastel". Ara ja gairebé és tot baixada i ens espera unes patates que en diferentes opcions tots tastem a ca l'Agustí on el foc a terra ens fa treure els colors.

De tornada cap a Calaf encara tenim temps de fer unes fotos al monument al Tour i fer un geocaching  al pont del Clop.
S'anoten un parell de propostes: una pujada nadant pel riu  , quan faci caloreta! i anar a veure les germanes bessones de les muntanyes de Montserrat, les Montserratines.

No si de propostes les que vulguis, el que falta són dies !.



Fotos picasa      Track wikiloc