20111127 BTT Cursa de l'Esquiador Vallbona d'Anoia

Definitivament aquesta cursa enguany ja començava malament , inclús a les inscripcions.
Tot i que hi participo des de l'any 93 , al llegir al llibret la normativa sols veig la negreta i no me n'adono que era el dia d'inici via web i m'hi presento la setmana abans. Sort que no era l'únic ...

A la sortida , una vegada han arrencat els de marxa , encara que algun crec que es passava la normativa pel forro i semblava més de cros..., anem a la graella .

Seguint les indicacions del speaker anem a donar la tarja de control a la persona que ens indica. Rebem algunes esbroncades i males maneres.

Quins nervis per una prova que haurien de fer amb els ulls tancats. ! Que hi farem ja se sap això és el campionat del "món" d'Igualada i comarca...!

Sortim cap amunt i començo a agafar un ritmet suau doncs pel perfil sembla que això de pujar ho farem una bona estona. Ja tenim temps de passar-les magres...!

A mesura que ens apropem a la zona del tunel del Bruc , el paisatge va guanyant en bellesa , i comencem a agafar alguns bonics corriols que em recorden una part del recorregut de l'any abans i de l'edició de Piera.
Ara toca un tramet de baixades i plans que començo anant a roda d'un parell de nanos joves que tenen un estil una mica més esbojarrat i descontrol.lat que el meu. Diferències d'edat .

De cop en un pas pel bosc veig a càmera lenta com una branca se m'enganxa a la banya dreta del meu manillar, es va tensant , tensant , fins que pam ...surto disparat per l'esquerra en direcció a un toll de fang. Per sort no hi arribo però poc em falta. Garrotada forta al genoll i una bona ferida.

Em passen alguns corredors i torno a agafar la bici i vinga no ha passat res.Som-hi !.

Començo a baixar i em noto poc comode , la bicicleta s'em descontrol.la , primer penso que amb la caiguda no s'hagi trencat alguna cosa o s'hagi afluixat la tanca de la roda.

Finalment m'en adono a meitat d'una forta baixada que porto punxada al davant. Paro just a la sortida d'un rasant on la gent baixa que se les pela , mentre jo vaig canviant la cambra.

Començo a inflar i ... ara ve quan el maten!. Vaig inflant i no hi ha manera , la manxa no va bé .

El lloc és una mica compromés per demanar una manxa i al final decideixo baixar a peu fins el pla a veure si trobo algú que em pugui deixar la bici doncs aqui la gent passa a tota h... .

Arribo a baix i ...eureka un participant que ha trencat el canvi i em deixa la seva manxa. Va de perles ! , Quina finura! . Em diu que es nova , de fet l'estreno jo, i es nota . Li agraeixo i torno a tirar.
No ha estat res ...sols uns vint i cin minutets més o menys . A la merda el temps standard de les dues horetes.Ara ho recuperem...!

Comencem a enfilar la pujada al castell i després d'ensumar baixada ens trobem amb alguna pujada sobtada que fa que la gent malaeixi als de l'organització.

Finalment comencem la baixada final on atrapo en Toni Roca que em diu que no duu frens ...mal lloc per  quedar-te sense.

Arribo a Vallbona , i faig l'scratch de les meva historia particular amb la cursa : 2:34:53 i a sobre veig que enguany hi ha l'opció de descarregar-te un diploma. Ho faré i l'emmarcaré !

Vaig a buscar la bossa de la coca cola i em diuen que he de fer tota la cua de l'entrepà. No n'aprendran mai amb el poc que costa com a altres llocs com la Selenika on al creuar la mateixa arribada ja et donen la beguda . Si no vull l'entrepà per que nassos m'haig d'esperar que facin l'entrepà!.

Malauradament i conyes a part la noticia tràgica és la mort d'un dels participants en cross just creuar la meta .

Des d'aquest blog el meu condol a la familia d'en Julian Ramirez.


Web Cursa                Recorregut             Track wikiloc

20111120 BTT De Calaf al pou de glaç del rector ! Quina fe!

Era previsible poca gent avui al Rosa ,i així ha estat , molts "carreteirus" en Colell , Paradell , Segarreta, Pep , Pepe que quan arribo se n'en foten al veure'm en culottes curts...si encara passaré calor !

Al final sols els de sempre l'Isi i en Manolo a qui proposo anar a buscar al Castell de Boixadors la ruta de la Selenika en sentit contrari fins a Fals i allà anar a veure el pou de glaç del rector. Cap objecció al respecte i per tant ...som-hi!
En Manolo continua amb la seva incombustible B-Pro , sembla que la reparació de la Cannondale és una veritable historia de por.
Enfilem cap a la Fortesa i fem la trialera de l'espona que allarguem una mica un cop sortim del diposit.

Al anar a pujar al castell també allarguem la pujada i anem a buscar el cami vell anant cap a la banda de corregó. Una opció que gairebé teniem oblidada doncs el cami ha estat a punt de perdre's i és una zona poc transitada.

Arribem al castell i pujem fins dalt per anar a buscar el camí que baixa cap el Molí de Boixadors , tot trobant-nos colles de caçadors que es van preparant pel porc. Ep, fotem el camp d'aqui !

Baixem a trobar la cruïlla de la carretera del coll del Pallares a l'indret de cal Riera per pujar cap al repetidor . Un cop som dalt , enfilem la ruta que mena cap a Fonollosa i ens comença a ploure. Avui si que l'hem anat a buscar . La negror estava a la banda de Manresa ...i nosaltres de cap. I sense impermeable!  Ni l'Isi ni jo en portem i en Manolo que n'estrena un , diu que no se'l posarà per solidaritat ...de moment! Per sort nostra , no dura gaire la cosa , quan sortim al trencall de Fonollosa que puja cap el circuit de motocross comença a sortir el sol timidament . Falsa alarma.

Agafem el divertit sender que puja cap el camp fotovoltaic, encara que avui amb la pedra molla alguns trams hem de fotre el peu a terra, excepte el Manolo que és més valent o té millor ajustada la suspensió del darrera !.

A dalt als plans de Xamal breu parada al pou i comencem a baixar ,encara que primer ens despistem i fem una lleugera volta.

Baixada rapida fins els plans de Fals i encarem cap el parking del pessebre , on avui hi ha un avituallament. Es tracta de la marxa a peu la caminada popular Joan Vila . Els nois del control ens conviden molt amablement a menjar o beure una mica. L'Isi en fa els honors. Anem a donar una volteta per l'entorn preciós de les Torres de Fals i ens enfilem fins a l'esglesia de Sant Vicenç fent una part del bonic recorregut del pessebre.

Al baixar proposo l'enrredada del dia (la primera) a veure si el corriol que surt a esquerra ens porta cap el pou de glaç del Rector. Comencem a baixar per un sender que sembla fa temps no hi transita ningú , de gran bellesa amb abundant vegetació que sembla més la selva que una altra cosa. Anem a parar a la riera que creuem passant per unes relliscoses lloses fins anar a buscar les marques del GR.

Despres de demanar confirmació a una dona , trobem un pontet que amb l'humitat té pinta de traïdor i cap de nosaltres s'atreveix a creuar damunt la bici.

Finalment ens arribema al pou de glaç del Rector , una construcció que ha estat excel.lentment restaurada per una colla d'entusiastes.A veure si prenem nota a les nostres contrades!.

Ja és tard, són vora les onze i quan anem a tirar seguint les marques blaves que pujen cap el parking de les Torres ens trobem un home que per anar al Molí de Boixeda ens recomana tornar a baixar i anar a buscar el cami que mena a la carretera de Manresa. Serà l'opció més ràpida o esmorçarem a l'hora de l'Angelus!

Després d'un bon esmorzar de gairebé una hora i omplir els bidons tornem a la marxa. Ara tenim un parell d'opcions : a tornar per la banda de Xamal cap a la banda d'Aguilar o pujar per can Ticó vell cap a Camps. Agafem aquesta segona. Segona enrredada del dia: la pujada pel GR ,  força feta malbé inclús per fer-la baixant , de pujada no cal dir res més.
Ara si que no tenim fred , en aquests moments recordo els "carreteirus" segur que no els sobra la roba com a mi.

Despres de la caminadeta-païdora retornem al cami que va pujant cap a Camps. Un cop passem les cases , el cami ens porta al tramet de les lloses on iniciem la pujada que un per altre anem aguantant estoicament damunt la bici fins que les rodes ens diuen prou. Deu n'hi do del tram que hem pujat , a priori no haguessim apostat per tant.

Decididament aquesta volta feta al reves es gairebé del tot ciclable, en canvi en aquest sentit hi ha alguna rampa que és de les de pit i c...! i a més a més hi ha la propina de la part "caminable" en pujada del GR. Que hi farem som així d'esplèndids !

Ara ja comencem a notar els quilòmetres a les cames i cada vegada el ritme és més feixuc.

Passem per la creu Grossa de Castelltallat, fem tot els plans per sota Goberna i enfilem la baixada cap a can Cardona.
A mig cami quan anem baixant amb en Manolo , ens topem amb una image que gairebé sense dir ni paraula ens fot un fart de riure. Un pastor dins un tot terreny mirant una revista de les "guarres" i al seu davant el ramat amb les ovelles mirant amb cara d'.. idem degollades. Sobren els comentaris!

Ara ja sols toca la pujada al castell que a aquestes hores ens deu semblar poc doncs el Manolo inclús allarga una mica el cami d'arribar al castell. Aquest home no en te mai prou o que ?


Fotos Picasa                                                  Track Wikiloc

20111113 BTT Calaf-La Manresana-Llac de les Maioles-Rubio-Copons-Calaf

Arribo tard al Rosa i sols trobo a l'Isi que estava a punt de marxar sol. Li proposo anar donant una mica de tomb per fer temps a la Torre de la Manresana on està previst una recreació per part del Miquelets de Catalunya en motiu dels 300 anys de la batalla d'els Prats de rei.  Dit i fet, anem tot donant una mica de volta cap els plans d'en Codina i ens arribem a Prats per anar a buscar el sender que puja de cal Segura fins a la Torre.

Molt ben arreglat el sender que havia estat molt de temps mig oblidat i ara és totalment ciclable i l'han arranjat una mica per ser tram radial de la ruta de la batalla.

Quan arribem al peu de la torre enxampem al Miquelets per la reraguarda. Saludo en Marc que està atrafegat fent els darrers preparatius abans no arribin els caminants que faran una parada tècnica aqui i aprofitaran per esmozar al peu de la Torre on està muntada la plana major de l'exercit.

Nosaltres no duem entrepans i hem de continuar la nostra ruta , encara sense decidir si anem a Rubio o a Copons . De moment continuem i abans parem breument a veure els cups de cal Sala que hi ha al costat de la Manresana
.
Reprenem la ruta improvisada total. Ara encarem cap a cal Barrusca , des d'on podem veure la pedra foradada de cal Espanyol a lo lluny , llàstima que el fet d'estar al mig dels camps ens impedeixen el seu accés sense aixafar els sembrats. Haurem d'esperar al segar!

Seguim la nostra ruta ara cap el llac de les Maioles , amb l'esperança que les darreres plujes hagin omplert una mica aquesta curiositat tant dificil de veure plena.
A mig camí una inesperada cadena i un rètol de cami particular ens despisten.

No sabem molt bé lo dels drets particulars , però no sé fins a quin punt aquest cami es pot considerar particular. Nosaltres amb precaució continuem, doncs no coneixem pas altra manera d'atansar-nos.

Finalment hi arribem. Mala sort, està sec, sec.

Sembla que ha plogut però el terra està molt assedegat i la pluja no ha estat suficient per que el llac faci honor al seu nom. Que hi farem !.

Comencem a pujar el caminet a buscar la pista cap a Rubio i llavors l'Isi em comenta que passarem molt a prop de casa d'en Manolo. Ens hi arribem fins a la valla i el truquem. Té feina doncs està amb avaria al tractor . Un altre dia serà. De totes maneres l'Isi insisteix en que estarem esmorzant a Rubio ...per si s'ho repensa!

Baixem per anar a buscar el cami que ens porti a Rubio on farem l'esmorzar. Aqui me n'adono que duc el gps engegat però sense gravar el track . Alguna cosa haurem de fer doncs la ruta tot i ser improvisada de moment estem veient llocs peculiars de la zona i pot ser interesant per gent que vulgui gaudir d'una bona passejada per les nostres contrades.

A Rubio ja hi ha trialeros i caminants que estan repostant, sols falten els bicicleteros i els caçadors per acabar de fer la quadricomia típica que composen l'estampa d'un bar d'esmorzars un diumenge al matí.... Nosaltres per no ser menys ens fotem un bon tiberi tamany XXL inclús la meva coca cola . Quan li demano de les grans i el paio del bar que és un "conyon" em porta una ampolla de dos litres ! Cap problema si ell és animal ...jo no em quedo curt!.

Quan anem a pagar ens saluda en David , que resulta també estava esmorzant i no ens haviem vist mutuament. Li preguntem per quan es ven la bici , ja que fa temps que no ve amb nosaltres  ...ara se li ha girat altra feina ! Aquest jovent !

A la sortida agafem el bonic GR per anar a buscar el camí de la riera .A mig cami ens trobem una trempada colla de veterans , veterans d'Igualada. Fem petar la xerrada una estona i després d'arreglar el pais (no tot , sols una mica , deixem que la resta ho faci els nostres estimats polítics ... ) proseguim la ruta.

Aquest caminet té trams de gran bellesa com la pressa , amb els seus ànecs , el gronxador o els pasos per la riera on la coloració de tardor i la caiguda de la fulla donen força color a un paisatge que conviden a donar un tomb.

Així ens arribem a Copons on trobem en Sergi Fitó i familia que venen de fer el meu geocaching del gorg d'en Nafre. Despres de fer petar la xerrada ens hi arribem per fer una visita de revisió mentre una colla de nens encallen una barqueta de radio control al mig del gorg.

Reemprenem el cami cap a al Molí de la Roda , passant pel mas Lloretó on l'Iis em mostra un antic pou de glaç força amagat.

A aquestes hores fot un bona caloreta i la pujada pel sender del Molí sembla una caldera. Quin canvi aquest temps mig boig ! Mira que hem sortit abrigadets de bon matí i ara anem que ens sobra tot.

Al final la volteta tot i la continua improvisació ens ha sortit força completa i amb forces punts interessants a visitar.

                                        Fotos Picasa

20111106 BTT Cantonigros - L'Esquirol

Amb l'excusa de veure els canvis de colors de la fulla haviem quedat en organitzar una sortida i que millor que la zona del Collsacabra. En principi la ruta era un mix entre un parell de propostes sortint de Cantonigros i anant a Santa Maria de Corcó, Tavertet i Rupit , encara que la pluja durant tota la semana ens donava una idea del que podia ser l'excursioneta.

Per començar ja sortim una mica tard , doncs a les 8h40 comencem a pedalar. Per no tindre sorpreses ja anem guarnits per la pluja. Anem a buscar el cami cap a la Foradada , que acaba essent un pedregós sender que amb l'aigua sembla que anem pel mig del llit d'un riu . Encara que les pedres primer et donen una mica de respecte, deu n'hi do del que arrapen les rodes malgrat la mullena i els tolls que hi ha.

A mesura que ens apropem , el brogit del salt de l'aigua cada cop és més fort , encara que no podem veure res.Anem immersos en un bonic i tupid bosc ple de falgueres que li donen un caracter màgic.
Finalment arribem a un trencall on hi ha un retol forjat amb el nom de la Foradada .Aqui potser hagues calgut deixar les bicis , doncs quan iniciem la baixada per aquest corriolet poc a poc la cosa es va emmerdant fins que els darrers metres d'accés a la Foradada es transformen en una caminata. Sort que la colleta d'avui hi estan acostumats. A més a més la preciositat de l'entorn ens té una mica bocabadats a tots i ningú protesta.

Quan finalment arribem a la cascada veiem l'espectacularitat del salt , fot goig de veure'l avui amb tota la força de l'aigua com surt a pressió.

En Dani em pregunta sobre això del geocaching i li faig cinc cèntims del que consisteix i li comento que aqui n'hi ha un però sembla que està perdut doncs desde maig que no el troben i els darrers visitants no han tingut sort. Segur que està perdut o expoliat.

La curiositat però pot més i intento passar per la corniseta que hi ha a la dreta de la cascada a tocar de l'aigua però quan estic a punt de donar mitja volta i deixar-ho correr en Manolo em diu : "Deja que lo pruebo yo" . Collins quina tècnica té , es nota les maneres d'aquest exmilitar, doncs es fot estirat per l'escletxa de la pedra i passa cap a l'arbre . Jo no m'en refio amb aquestes sabatetes anirem a espetegar a l'aigua , amb tota la catxerreria electrònica que porto a sobre pot ser un desastre. Passa en Joel i després en Dani que m'ajuda a passar el tronc. El terra està lliscant lliscant i sino que li diguin que per poc no ha va a espetegar al mig del riu. Gairebé aniriem millor descalços doncs les cales no foten més que donar pel sac i sereno.

El pas per sota de la cascada , espectacular.A partir d'aqui ja no cal que tinguem por a la pluja.. D'això s'en diu teràpia de xoc !.
L'Isi no les té totes, però veient que tots estem a l'altra banda també acaba juntant-se a la festa.

Comencem a buscar per sota de la pedra triangular que hi ha al mig del forat sense sort , fins que finalment fent llum amb l'ajut del mòbil : eureka ! apareix la caixeta dels nassos amb alegria per part de tots .

Quan més grans més animals ! Si algú ens veu fotent-nos xops com polls buscant una carmanyoleta farcida d'enrredos i paperets segur que truca directament als de les camises blanques.

Tornem a les bicis però donant el volt per l'altra banda de forat, travessant com podem el rierol. Ara el que no s'ha mullat els peus també , és un miracle. Però com diuen ...si no vols pols, no vagis a l'era. Tornem a la ruta que és tard... i vol ploure !
Tot el caminet fins a l'Esquirol és un plaer pels sentits , finalment ens arribem a Sant Maria de Corcó on despres de passar pel pont romànic anem a buscar un lloc on esmorzar , que ja són hores!

Mirant els números fredament , són per tirar la gorra al foc: portem sols cinc quilòmetres , una hora de pedalada , tres quarts d'hora a la Foradada i tretze minuts a les Fontiques , ... Ja vaig avisar que seria una sortida on els quilòmetres no seria el més important , una sortida diferent ...però tant !

Al restaurant hi arribem just quan surten un parell de ciclistes. Ens diuen que s'han llevat d'hora. Com si nosaltres no ho haguessim fet !
Entrem xops , inclús ens conviden a deixar trastos a una cambra annexa on s'eixugui la roba . Això si la gana no ens l'han tret , i ens fotem un bon esmorzar fins i tot repetint.
I la sed ...tampoc! . Al sortir es nota la diferència entre el grupet de la coca cola i els del vi. Mentre en Joel i jo pujem pel carreró donant una mica de volta , la resta tiren pel dret pujant per les escales on els trobem encara mig enganxats. Ai , ai Bacus!

Mentre anem tornant cap a Cantonigros , rialles  , conyes , van acompanyant tota la ruta feta pel bonic cami ral d'Olot a Vic per on transcorre el cami de Sant Jaume i que ha format part d'aquest macroprojecte el CSJ que ha estat la noticia de l'any en el mon del geocahing al publicar una sèrie de 1001 catxés al llarg d'aquest cami. Una bona inciativa dels geoPelegrins que apropa aquest mon amb el del pelegrinatge.

Així passem per costat del dolmen de Puigsespedres i anem pujant per les lloses del cami que hi ha estones que sembla que correm pel llit d'un riu, donc baixa un bon cabdal d'aigua , però nosaltres tossuts. Aigua que de vi ja en venen!. 

La pluja va augmentant a mesura que anem arribant a Cantonigros i quan finalment hi arribem ja es tard, un quart de dues . Decidim anar a buscar un lloc on dinar i despres d'una mica d'indecisió anem al Xampanyet de Cantoni.

Despres de dinar , tot i una timida revifalla per fer alguna cosa per la zona encara que sigui una excusioneta caminant , queda ofegada , mai millor dit , amb la que està caient ara mateix. Tornem cap a Calaf , ja en tenim prou d'aigua per avui!

Quina vergonya , sols deu quilòmetres (encara que molt intensos). Això gairebé es de jutjat de guardia! Aquesta sortida quedà suspesa , no sé si per setembre o juny , però hem de repetir segur !.

Fotos Picasa