Molt ben arreglat el sender que havia estat molt de temps mig oblidat i ara és totalment ciclable i l'han arranjat una mica per ser tram radial de la ruta de la batalla.
Quan arribem al peu de la torre enxampem al Miquelets per la reraguarda. Saludo en Marc que està atrafegat fent els darrers preparatius abans no arribin els caminants que faran una parada tècnica aqui i aprofitaran per esmozar al peu de la Torre on està muntada la plana major de l'exercit.
.
Reprenem la ruta improvisada total. Ara encarem cap a cal Barrusca , des d'on podem veure la pedra foradada de cal Espanyol a lo lluny , llàstima que el fet d'estar al mig dels camps ens impedeixen el seu accés sense aixafar els sembrats. Haurem d'esperar al segar!
Seguim la nostra ruta ara cap el llac de les Maioles , amb l'esperança que les darreres plujes hagin omplert una mica aquesta curiositat tant dificil de veure plena.
A mig camí una inesperada cadena i un rètol de cami particular ens despisten.
No sabem molt bé lo dels drets particulars , però no sé fins a quin punt aquest cami es pot considerar particular. Nosaltres amb precaució continuem, doncs no coneixem pas altra manera d'atansar-nos.
Sembla que ha plogut però el terra està molt assedegat i la pluja no ha estat suficient per que el llac faci honor al seu nom. Que hi farem !.
Comencem a pujar el caminet a buscar la pista cap a Rubio i llavors l'Isi em comenta que passarem molt a prop de casa d'en Manolo. Ens hi arribem fins a la valla i el truquem. Té feina doncs està amb avaria al tractor . Un altre dia serà. De totes maneres l'Isi insisteix en que estarem esmorzant a Rubio ...per si s'ho repensa!
Baixem per anar a buscar el cami que ens porti a Rubio on farem l'esmorzar. Aqui me n'adono que duc el gps engegat però sense gravar el track . Alguna cosa haurem de fer doncs la ruta tot i ser improvisada de moment estem veient llocs peculiars de la zona i pot ser interesant per gent que vulgui gaudir d'una bona passejada per les nostres contrades.
A Rubio ja hi ha trialeros i caminants que estan repostant, sols falten els bicicleteros i els caçadors per acabar de fer la quadricomia típica que composen l'estampa d'un bar d'esmorzars un diumenge al matí.... Nosaltres per no ser menys ens fotem un bon tiberi tamany XXL inclús la meva coca cola . Quan li demano de les grans i el paio del bar que és un "conyon" em porta una ampolla de dos litres ! Cap problema si ell és animal ...jo no em quedo curt!.
Quan anem a pagar ens saluda en David , que resulta també estava esmorzant i no ens haviem vist mutuament. Li preguntem per quan es ven la bici , ja que fa temps que no ve amb nosaltres ...ara se li ha girat altra feina ! Aquest jovent !
A la sortida agafem el bonic GR per anar a buscar el camí de la riera .A mig cami ens trobem una trempada colla de veterans , veterans d'Igualada. Fem petar la xerrada una estona i després d'arreglar el pais (no tot , sols una mica , deixem que la resta ho faci els nostres estimats polítics ... ) proseguim la ruta.
Aquest caminet té trams de gran bellesa com la pressa , amb els seus ànecs , el gronxador o els pasos per la riera on la coloració de tardor i la caiguda de la fulla donen força color a un paisatge que conviden a donar un tomb.
A aquestes hores fot un bona caloreta i la pujada pel sender del Molí sembla una caldera. Quin canvi aquest temps mig boig ! Mira que hem sortit abrigadets de bon matí i ara anem que ens sobra tot.
Al final la volteta tot i la continua improvisació ens ha sortit força completa i amb forces punts interessants a visitar.
Fotos Picasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada