2111030 BTT Diada Montserratina...o "Gorilas en la niebla" !

La proposta d'anar a Montserrat en BTT per part de l'Isi no ha tingut l'exit esperat , potser la por a un xàfec o als quilòmetres poden més que l'esperit aventurer.

Avui darrer diumenge d'octubre es fa la clàssica diada Montserratina organitzada per la FCC , la concentració ciclista a l'emblemàtica muntanya màgica. Fa un bon grapat d'anys que no m'hi atanso , des de l'època del A.C.Calaf i de fet tampoc avui arribaré a la plaça , doncs giraré a mig camí  ja que tinc que ser d'hora a casa.

Sortim del Rosa, amb el nostre gurú de la ruta d'avui , l'Isi , en Manolo i en Dani un colega seu , pel que em diuen un supervivent de la sortida a Andorra , que tot i l'experiència de l'any passat sembla que enguany també ha estat durilla, durilla i ha marcat un abans i un després...!.

Abans de sortir no hi hagut manera de posar en marxa el gps. Aquest matí a casa he gravat un track "sorpresa" a la tarja i l'he tret massa ràpid del PC i ara no hi ha tu tia. Que hi farem , ja sabem on anem!

Tirem  pel dret cap a Solanelles i baixem directament pel cami del cementiri cap a Prats sense perdre temps.
Just passar els horts de Prats , quan enfilem la pujadeta , tot i la pluja que ha caigut , el terra es troba en perfectes condicions, sense fang. Aquesta terra assedegada de pluja ha engolit aquestes primeres aigües ràpidament i no ha deixat els camins entollats.
Amb el temps que feia que no plovia ja convenia...! Ara que no sigui no parar i ho foti tot enlaire l'aigua!

Avui el Manolo s'ens ha presentat amb la seva veterana B-Pro. Tornem als origens. La flamant Cannondale es veu que ens ha sortit una mica "rana"...Tot i així a la pujadeta del Bartomeu amb el pedregar que hi ha al pujador ...i sense suspensió al darrera comença a fotre el seu ritmet trencador.

A la baixada dels enanitus es comença a veure una bona gama de colors. Comentem amb l'Isi que hem de montar una sortida per veure els canvis de colors a les fulles. A veure si trobem un forat a aquest calendari ...però ha de ser ja , o s'ens acabarà aquest temps de canvi!

Quan arribem a la carena dels ventiladors proposo baixar pel cami del recte més divertit que la pista engravillada i sense el trànsit motoritzat que sempre és millor evitar. Dit i fet , a més a més ara és un plaer baixar ! Santa Magura prega per nosaltres!

Fem els plans pel cami de cal Prat fins arribar a la carretera de Castellfollit a Maials i llavors ens toca agafar un tramet d'asfalt fins anar a buscar la darrera baixada que ens acosta fins a cal Frare.

Ara toca un tramet més "pastoset" de pista que compartim amb algun 4x4 fins que trenquem a esquerra per enfilar els darrers quilòmetres fins a can Maçana on trobem els primers grupets de ciclistes que es dirigeixen cap a la trobada.

La segona proposta del dia és fer el tramet de can Maçana fins a la plaça Catalunya passant per sota de la Foradada i així estalviarnos un tramet d'asfalt que amb aquesta boira també és perillos. Dit i fet !, avui la colleta és breu i està receptiva a aquesta mena de propostes.

El primer tramet fins arribar al trencall cap el refugi Barbé són ciclables però amb forts pendents , però després la memòria ens juga una mala passada . Semblava que seria tot pla i baixada. Però la pedra solta i molla ens obliga a no refiarnos ni un moment , cal anar amb molt de tacte i fem una bona part a peu doncs trobem forces esglaons que no recordavem de quan ho haviem fet a peu .

Anem amb força cura doncs ara aquest tram està prohibit a ciclistes , i millor mostrar un respecte per l'entorn i pels caminants , que per sort en el tramet que hem coincidit ens hem respectat mutuament. La muntanya es prou gran per anar-hi tots amb respecte!.

Llàstima del dia que ens està fent , doncs les vistes serien espectaculars amb aquesta gama cromàtica que tenim en aquest tramet , amb les fulles amb mil i un colors : els grocs , vermells , verds , els fruits d'arboç o cireres de pastor fan que el tram sigui un plaer per la vista , encara que amb la boira pixanera que hi ha , no veiem ni la Foradada ni res. Quina llàstima !

Al final quan arribem a la Plaça Catalunya decidim provar de memòria el que recordava d'un track d'uns ciclistes d'Igualada tot seguint el corriolet enlloc de baixar cap a la carretera. Al final tot quedarà en una "enrredada" de escales i escaletes que a peu serien l'h... però que amb les bicis es foten una mica pesadetes i que si ens descuidem li donen un susto a l'Isi que rellisca abans d'arribar a la carretera, baixa totes les darreres escales a cops de cul i fent malabarismes per evitar al màxim fotre la seva flamant Treck pels terres.

En Dani , el rookie , a partir d'avui ja coneix una mica el que entenc jo per "podem fer una ruta molt maca "... De totes maneres sembla un paio valent! Tornarà !

Mentre ells acaben per l'asfalt el recorregut fins arribar al Monestir on es farà la concentració , jo dono per acabada la meva ruta i torno per carretera fins el coll de can Maçana per desfer tot el recorregut fins Calaf, passant uns enanitos més llargs del compte, doncs noto a faltar l'esmorzar ...! Aquests costums no es poden deixar així de cop...

Fotos Picasa

20111023 VF Regina de Peramola...vertigen..no! No poc !

Feia temps que havia dit que tenia una arnes i un disipador per estrenar d'abans de la garrotada que s'estava fotent de fàstic a un racó , . ..i la trucada a mitja setmana d'en Gerard ja no mereixia cap mena d'excusa, així que quedem a dos quarts de set per passar a buscar-lo i enfilar cap a Oliana per fer la Regina.Una de les millors vies ferrades que podem trobar a Catalunya.

Arribem tant d'hora al parking del pont d'Esquella que l'opció d'iniciar l'aproximació amb frontals i després tindre que guardar aquest a l'atapeïda motxil.la fa que proposi recular fins la presa d'Oliana a fer un geocaching dels rapidets i deixar que la cosa s'esclareixi una mica.

Dit i fet , al Gerard li sembla una bona opció i anem , fins i tot amb l'arnés posat ,cap a la presa. Just aparcar , travessar la carretera i ja el trobem essent gairebé un drive-in i retornem al parking.
Ara ja s'hi comença a veure i ens posem en marxa iniciant l'aproximació anant a buscar els punts vermells que ens guiaran durant tot el recorregut. Quan sortim de l'esplanada del parking tot just arriba un cotxe. Si no hi ha sopreses , no haurem de fer cua!

Tota la ferrada està en molt bon estat sobredimensionades les mesures de seguretat i amb les normes bàsiques de seguretat no comporta cap perill a part de la dificultat pel tema psicològic de l'alçada.
Abans d'arribar al pont al trencall que puja cap el mirador , el gps del Gerard li pita que el geocaching es troba a prop, i sembla que està dalt del cim de l'agulla. Em diu que no hi havia pujat abans i l'ocasió la pinten calva ...com diuen.

Toca pujar fins l'agulla.  La veritat les vistes des d'aqui són espectaculars. A més a més de veure ja forces cotxes a la zona d'aparcament , podem començar a veure els voltors com planejen damunt dels nostres caps.Quina enveja donen aquests "pajarracus" imponents planejar amb tanta facilitat! Dona goig veure'ls en acció!

Despres de signar com es degut i fer alguna foto , retornem a la ferrata , ara toca baixar, millor del que semblava en un primer moment,  i retornar al trencall per anar a buscar el primer punt crític: el pont. I d'aquesta manera iniciar el segon tram.
Sense que "lo cortes quite lo valiente"...ejem , passa primer en Gerard. La construcció del pont és veu prou segura i dona bastanta confiança. Res a veure amb la de les Baumes Corcades...! Sols et fot una mica enrrera el vent que bufava fa un moment a l'accés a l'agulla. Per sort ara a la zona del pont no fa gairebé gens d'aire.

Just acabar de passar el pont , tornem a enfilar-nos verticalment fins arribar a la gran feixa.
Al arribar-hi veiem el sender per on hi tornarem a passar al baixar , i busquem un lloc una mica arrasarats del vent  i fem un mos, no sigui que ens quedem esvaits pel darrer tram que és molt més exigent fisicament.

Aprofito la parada i em trec roba doncs fot un bo que enamora i feia una bona estona que m'estava coient . No es pot ser tant fredolic. Sempre surto pensant que em fotaré de fred i acabo suat com un poll!

Un cop reposades les forces reemprenem la marxa . Ara ve un tram amb forces trams verticals espectaculars que per una persona amb vertigen com jo, no et deixen indiferent. Tot i la excel.lent feina feta pels seus creadors , dotant la via d'una excel.lent equipació que en ocasions fins i tot sembla excesiva , quan mires cap avall la sensació és una passada.

Arribem al pas desplomat que és on trobo a minvar més les forces dels braços. No faig cas al consell del Gerard a fer el pas lo més ràpid possible i noto com les forces tot i l'esmorçar no són les de primera hora del matí. Solució : La baga d'assegurar i un kit-kat...!

En canvi al pas de la fe , tinc la meva llargada a favor i arribo facilment a l'altre banda de paret. Ara entenc el rètol de nens no. Aqui els més baixets han de tindre els seus problemes.

Després d'un nou pas vertical ens arribem a la bustia , que un cop oberta sembla més una paperera que una altra cosa. Mira que som desendressats !
Signatura allà on podem i vinga que falta poc per coronar.

El darrer pas el fem per la nova via de l'esquerra , una opció més fàcil i asequible que l'original de la dreta. En Gerard em diu que ell no l'ha feta mai i tampoc és qüestió de fer estrenes avui ! Hi ha més dies que llonganisses!

Arribem a dalt de tot, foto de rigor i contemplar unes vistes que tot i una mica de calitja són espectaculars.

Al fons es veu el pont inacabat d'Esquella i la zona d'aparcament ...tot plegat petit,molt petitó realment estem lluny , molt lluny!

Sense més temps a perdre , iniciem la baixada que en alguns trams està equipada amb cadenes i esglaons.

Quan arribem a la feixa on haviem esmorçat fem una mica de parada tot observant els voltors que estan força actius. Una bona colla , en puc comptar fins a una dotzena , estan voltant pel damunt dels nostres caps i a vegades sembla que estan buscant menjar. És prop de l'hora de dinar i no voldriem tindre res a veure amb aquestes bestiotes al seu àpat!

A dalt , a l'esperó veiem una noia que li fot crits al seu company que es troba una mica més avall pujant més lent. Collins quin caracter té la paia!

A l'agulla on abans haviem anat a buscar el tresor , hi feiem una bona colla de gent que està fent el mos.

Nosaltres ja en tenim prou per avui , iniciem la baixada pel sender que passa a tocar de l'impressionant desplom , i despres podem contemplar a la llunyania com els altres grups passen el pont.

Anem seguint el corriolet que no per fàcil fa que sigui impossible fotre un cop de cul ...ho dic per experiència ! i finalment arribem al parking.

Una bona ferrata, amb un excel.lent dia i una bonissima opció per passar una matinal "aeria".
Una asignatura pendent que podem donar per aprovada amb nota alta.

Per quan la propera....?

 Fotos Picasa            Descripció & fotos                         

20111015 BTT NOCTURNA BIKECALAF

A l'octubre , i amb una setmana d'antel.lació respecte la data de sempre , torna la nocturna , un clàssic que enguany s'ha ampliat afegint també l'opció de caminada.

Potser el recorregut de la llarga ha estat una mica "d'emergència" ja que l'havien acabat  de preparar el mateix dissabte al matí ,pero per aquesta prova el més important és que el tram del túnel del terror ha estat un any més genial . Curradissim i millorant-se edició rera edició.

Però anem per pams , a dos quarts de vuit haviem quedat a la plaça dels arbres. Enguany haviem decidit que els nens no hi anirien , el fet d'anar pel matí a Clickània a Montblanc i que podien acabar rendits com ja ens va passar fa dos anys quan el Sergi s'adormia damunt la bici , juntament amb la por al fred que semblava faria van fer que ens tiressim enrrera.

Així doncs em presento sol a la plaça , on esperem que s'acabi d'enfosquir el panorama. Potser s'ens titllarà de clàssics , però no seria una nocturna si no anessim de nit , no?
Al final comencem a pedalar tot donant el vol pel poble anant a buscar el pont nou al costat de la constructora per agafar el cami del rentador.

Un cop arribem a la carretera d'Igualada , reagrupem per travessar-la i anem tirant pels plans cap a Sant Martí tot seguint el nostre guia espiritual que avui és en Joel. Tancant files anem fent amb l'Isi i fotent-nos de pols fins les orelles. Si no plou aviat aqui si podrà organitzar la Baja.

Mentres anem pedalant comentem algunes idees que tenim : per part seva em diu que voldria fer una sortida per la zona de la Garrotxa o de les Guilleries aprofitant el canvis de color de la fulla que experimenten els boscos en aquestes dates. Em diu que busqui alguna ruta a wikiloc . Aquest serà el menor dels problemes , doncs la cosa hauria de ser ja , i tenim el calendari bastant apretadet.

 Per part meva avui que estat a Poblet he agafat més informació per fer la ruta del Cister , que ell ja ha fet un parell de vegades amb el Manolo.
També la ruta de l'Aigua que haurà de ser ara al novembre amb la doble opció: sortida des de Solsona i opció XXL des de Calaf

I per acabar una opció dual a l'Espluga de Francolí com l'any passat , a veure si fem d'una vegada el "Dragon-Khan" però combinant la bicicleta amb una espeleo-aventura-aquatica guiada al acabar. Aquesta opció cal fer-la amb temps per fer les reserves.

No si d'idees...les que vulguis , sols ens falta temps!

Tornem a la ruta , anem força juntets la qual cosa fa que a una pujada amb força pedra solta , trobo tràfec al davant i no puc desenganxar el peu a temps del pedal ,i em foto una galeta caient com un plom. Ens fem grans. Tot i que al moment ja torno a ser al damunt de la bici , la veritat és que ja no estem per aquestes mogudes , segur que l'endemà tindre un blau de mil parell de nassos!.



Quan baixem per la pista que ve de Ferrera veiem una renglera de llums al davant. És la colla dels caminants amb qui coincidim al trencall que puja cap a Sant Sebastià.

Breu paradeta a fer petar la xerrada i cadascú agafa el seu cami , ells pujant cap a la creu i nosaltres seguim en direcció cap a Mirambell.

No hem fet ni mig quilòmetre quan enxampem els de la curta en bicicleta que venen de cara abans de la pallissa del Palà. Això va més just que un pany de cop. Quina sincronització!.

Ara fem un recorregut  al'estil galleg , amb una mica de indecisió , anem a Mirambell pel cami vell , donem la volta als seus carrers i tornem per anar a buscar el corriol i llavors desfem aquest tramet per pujar cap a la creu de Sant Sebastià. No si la volta que estem fent vista des de l'aire deu ser ...

Arribem a la creu ,on podem gaudir d'una vista esplendida de Calaf , amb la lluna groga de fons, abans de baixar cap a buscar els carrers de Calaf , i concretament les Portelles on es troba el pasatge del terror.


Per aquesta edició els carrerons de les Portelles han estat l'escenari d'aquesta posta en escena tétrica i fantasmal , amb fum , boira , música , sorolls i les sorpreses que anaven sorgint de cada racó. Una feinada de mil parell de dimonis muntar tot aquest "tinglado".

I a la sortida del túnel , un avituallament per reposar les forces i fer passar el susto , abans d'anar a donar la volta fins la Fortesa i acabar sopant a la Cuina del Mercat. En definitiva una nocturna de nou genial!.

Fotos Picasa

Fotos Picasa Bikecalaf