20111023 VF Regina de Peramola...vertigen..no! No poc !

Feia temps que havia dit que tenia una arnes i un disipador per estrenar d'abans de la garrotada que s'estava fotent de fàstic a un racó , . ..i la trucada a mitja setmana d'en Gerard ja no mereixia cap mena d'excusa, així que quedem a dos quarts de set per passar a buscar-lo i enfilar cap a Oliana per fer la Regina.Una de les millors vies ferrades que podem trobar a Catalunya.

Arribem tant d'hora al parking del pont d'Esquella que l'opció d'iniciar l'aproximació amb frontals i després tindre que guardar aquest a l'atapeïda motxil.la fa que proposi recular fins la presa d'Oliana a fer un geocaching dels rapidets i deixar que la cosa s'esclareixi una mica.

Dit i fet , al Gerard li sembla una bona opció i anem , fins i tot amb l'arnés posat ,cap a la presa. Just aparcar , travessar la carretera i ja el trobem essent gairebé un drive-in i retornem al parking.
Ara ja s'hi comença a veure i ens posem en marxa iniciant l'aproximació anant a buscar els punts vermells que ens guiaran durant tot el recorregut. Quan sortim de l'esplanada del parking tot just arriba un cotxe. Si no hi ha sopreses , no haurem de fer cua!

Tota la ferrada està en molt bon estat sobredimensionades les mesures de seguretat i amb les normes bàsiques de seguretat no comporta cap perill a part de la dificultat pel tema psicològic de l'alçada.
Abans d'arribar al pont al trencall que puja cap el mirador , el gps del Gerard li pita que el geocaching es troba a prop, i sembla que està dalt del cim de l'agulla. Em diu que no hi havia pujat abans i l'ocasió la pinten calva ...com diuen.

Toca pujar fins l'agulla.  La veritat les vistes des d'aqui són espectaculars. A més a més de veure ja forces cotxes a la zona d'aparcament , podem començar a veure els voltors com planejen damunt dels nostres caps.Quina enveja donen aquests "pajarracus" imponents planejar amb tanta facilitat! Dona goig veure'ls en acció!

Despres de signar com es degut i fer alguna foto , retornem a la ferrata , ara toca baixar, millor del que semblava en un primer moment,  i retornar al trencall per anar a buscar el primer punt crític: el pont. I d'aquesta manera iniciar el segon tram.
Sense que "lo cortes quite lo valiente"...ejem , passa primer en Gerard. La construcció del pont és veu prou segura i dona bastanta confiança. Res a veure amb la de les Baumes Corcades...! Sols et fot una mica enrrera el vent que bufava fa un moment a l'accés a l'agulla. Per sort ara a la zona del pont no fa gairebé gens d'aire.

Just acabar de passar el pont , tornem a enfilar-nos verticalment fins arribar a la gran feixa.
Al arribar-hi veiem el sender per on hi tornarem a passar al baixar , i busquem un lloc una mica arrasarats del vent  i fem un mos, no sigui que ens quedem esvaits pel darrer tram que és molt més exigent fisicament.

Aprofito la parada i em trec roba doncs fot un bo que enamora i feia una bona estona que m'estava coient . No es pot ser tant fredolic. Sempre surto pensant que em fotaré de fred i acabo suat com un poll!

Un cop reposades les forces reemprenem la marxa . Ara ve un tram amb forces trams verticals espectaculars que per una persona amb vertigen com jo, no et deixen indiferent. Tot i la excel.lent feina feta pels seus creadors , dotant la via d'una excel.lent equipació que en ocasions fins i tot sembla excesiva , quan mires cap avall la sensació és una passada.

Arribem al pas desplomat que és on trobo a minvar més les forces dels braços. No faig cas al consell del Gerard a fer el pas lo més ràpid possible i noto com les forces tot i l'esmorçar no són les de primera hora del matí. Solució : La baga d'assegurar i un kit-kat...!

En canvi al pas de la fe , tinc la meva llargada a favor i arribo facilment a l'altre banda de paret. Ara entenc el rètol de nens no. Aqui els més baixets han de tindre els seus problemes.

Després d'un nou pas vertical ens arribem a la bustia , que un cop oberta sembla més una paperera que una altra cosa. Mira que som desendressats !
Signatura allà on podem i vinga que falta poc per coronar.

El darrer pas el fem per la nova via de l'esquerra , una opció més fàcil i asequible que l'original de la dreta. En Gerard em diu que ell no l'ha feta mai i tampoc és qüestió de fer estrenes avui ! Hi ha més dies que llonganisses!

Arribem a dalt de tot, foto de rigor i contemplar unes vistes que tot i una mica de calitja són espectaculars.

Al fons es veu el pont inacabat d'Esquella i la zona d'aparcament ...tot plegat petit,molt petitó realment estem lluny , molt lluny!

Sense més temps a perdre , iniciem la baixada que en alguns trams està equipada amb cadenes i esglaons.

Quan arribem a la feixa on haviem esmorçat fem una mica de parada tot observant els voltors que estan força actius. Una bona colla , en puc comptar fins a una dotzena , estan voltant pel damunt dels nostres caps i a vegades sembla que estan buscant menjar. És prop de l'hora de dinar i no voldriem tindre res a veure amb aquestes bestiotes al seu àpat!

A dalt , a l'esperó veiem una noia que li fot crits al seu company que es troba una mica més avall pujant més lent. Collins quin caracter té la paia!

A l'agulla on abans haviem anat a buscar el tresor , hi feiem una bona colla de gent que està fent el mos.

Nosaltres ja en tenim prou per avui , iniciem la baixada pel sender que passa a tocar de l'impressionant desplom , i despres podem contemplar a la llunyania com els altres grups passen el pont.

Anem seguint el corriolet que no per fàcil fa que sigui impossible fotre un cop de cul ...ho dic per experiència ! i finalment arribem al parking.

Una bona ferrata, amb un excel.lent dia i una bonissima opció per passar una matinal "aeria".
Una asignatura pendent que podem donar per aprovada amb nota alta.

Per quan la propera....?

 Fotos Picasa            Descripció & fotos