20110911_BTT Calaf-Ivorra-Torà-Calonge de Segarra-Calaf

Sembla que la gent va gastar tots els cupons la nit del divendres al dissabte i avui al Rosa dels betteros sols hi han els incombustibles Isi i Manolo. Sort en tenim que ha acabat la temporada de carretera i tenim en Pep i el Pepe que han decidit passar-se a les rodes de tacos. Així doncs som cinc.
Al final decidim que anirem a veure l'avenc d'Ivorra que fa un temps em volien mostrar i que millor que avui. Ja fa un bon grapat d'anys (+o- 20...) i varem baixar una colleta amb cordes , però uns anys més tard m'hi vaig voler arribar i no m'en vaig sortir. Amb el gps ara ho tindrem més fàcil això de tornar a un lloc !.

Tirem cap a Mirambell agafant el ja clàssic corriol, amb acabament a dretes impossible , que t'obliga a fer maniobra i llavors fem el tramet passat i repassat tantes vegades quan preparavem la ruta de l'Altiplà. Amb aquesta sequera espero que no trobem granotes ni gripaus!.

Una vegada passat el nucli de Mirambell , baixem ràpid fins el torrent per tornar de nou a pujar. La sequera fa que la pujada ja normalment dura , sigui amb la pedra solta algunes estones més un exercici d'equilibri i control de tracció que una altra cosa.

Una vegada som dalt , tenim una curiosa vista dels molins mig amagats per la boira abans no proseguim la nostra ruta cap a Can Xip Xap , on com sempre ens ve a rebre el gos de la casa. No ens diu res , però amb el seu morro xato no et venen gaires ganes de tindre-hi tractes.

Tirem cap a la Sala , travessem la carretera per enfilar cap els plans de Conill. Les obres de l'eix ens fan variar la ruta i hem de seguir per la variant que s'ha preparat , pujar fins el pont que creu per damunt l'eix i que ens porta a enfilar les pistes cap a cal Millars.

Seguim per les rectes polsoses fins que agafem el trencall que baixa cap a Ivorra , on ens esmunyim pels seus carrerons fins la Torre on també podem veure la cisterna que malauradament està tancada amb clau. Aprofito aquest fet per  donar a coneixer la meva opinió a l'Isi sobre les obres de restauració del castell de Calaf. No coincidim en els criteris. Soc una mica provocador de mena, que hi farem ! Sobre gustos...!

Sortim del poble i després d'algunes breus indecisions i tindre que recular al haver canviat els camins , doncs hi ha terra remoguda , ens arribem a l'entrada de la bauma. Be la trobem o gairebé ella ens troba a nosaltres. Si ens descuidem ens hi fotem a dins. Com per passar per aqui de nit !
De fet el cami està tot senyalitzat com a GR i de tant en tant també s'hi troben alguns rètols indicadors.
Continuem sender avall fins el cami ...i llavors recordo que no li he fet cap foto, doncs he estat mirant des d'on es pot lligar les cordes per baixar i m'he despistat. Dubto un moment i decideixo recular . "Ja ens trobarem a l'esmorzar"  , els dic , dono mitja volta i corriol amunt. Llavors veig que també em segueixen en Manolo i l'Isi . Si la meva intenció és fer una foto , deu ser l'equip fotogràfic al complet : Un dispara , l'altra aguanta el trípode i el darrer diu allò de "mireu el pajaritu". Quan més grans més animals !. Fem la foto i tornem avall on ens esperen els dos "pepes" que no estan del tot familiaritzats amb les nostres excentricitats.

Ara ja ve un bon tramet pla fins a Torà on anirem a fer un mos al bar que hi ha al ja finalment arreglat passeig just al davant del Gòtic.

Fem un esmorzar curt , una hora i cinc minuts...com per tindre pressa! Llavors quan anem a arrancar l'Isi amb fa una mica de dentetes tot deixant-me la seva novedosa màquina : la treck doble de carboni. Jo li deixo la meva Cannondale Super V del 99 , no serà menys no?. Tant del club de la Cannondale i ara es passa a la competència ... encara que a la nocturna va vindre amb la Jekill...! Nostalgia ?

El primer que em sobte és la potència dels frens. Mosseguen salvatges, de manera potser una mica brusca pel meu gust, l'altra diferència és la lleugeresa sobretot de la part del darrera. Al davant no hi ha color ,va per allà on tu vols, a part de l'amplada del manillar molt més ample que el que porto, cosa que ja vaig veure al provar la Cannondale del Manolo. Ara si que estic del tot convençut que la meva Fatty mereix ser jubilada. Veig que dels cinc que avui estem aqui tres van amb Fox i l'altre opció és la Lefty , encara que en Sala no me la vol vendre . A més tinc intenció de montar una dinamo al davant com a la de carretera i amb aquest tipus de forquilla la cosa tècnicament es pot complicar.Un tema a revisar ja , doncs estic perdent tota la confiança, tot i montar pneumàtics gairebé de descens i això d'anar descontrol.lat a les baixades ...no pot ser !

Enfilem pels corriols que pujen pel calvari , jo més lleuger que un ocellet (gràcies Isi) i proseguim pel cami més ample i bo , on retorno la joia al seu amo , fins arribar a coronar a cal Sec.

Ara toca una mica de baixada amb algun repetxó que ens porta a Enfesta , havent alguns trams dignes d'una Baja , hi ha una polseguera tremenda . Faig una breu parada per engreixar  cadena al passar la carretera de la Molsosa doncs ja començava a fer sorollets !.

Ara el sol pica de valent i decidim pujar pel tram més tècnic però també a l'ombra i quan tornem al cami ample , de nou una polseguerada de nassos.  Deu n'hi do de com està aquest cami !.

A Calonge fem una paradeta i ens arrafaixem al mur del cementiri aprofitant l'ombra. Quines poques ganes que tenim a aquestes hores!

Arribem a Calaf , prou d'hora com per anar a fer una coca cola abans de les sardanes, i inclús veiem passar una colla mudats però molt sospitosos amb unes maletes...com de gansters!.

No tenim pas tard per anar cap a casa , amb aquesta caloreta s'hi està prou be aqui a l'ombra i la coca cola fresqueta!.

De fet les sardanes les deixarem per un altre moment ...una qüestió de calçat, no?


Fotos Picasa                     Track wikiloc