20110528 Brevet 600...últim escull per anar a la Paris Brest (o no ?)

Tornem a quedar a les cinc per carregar les bicis al meu cotxe,doncs ja li tenim el "gestu" pres a com fer-ho sense desmontar tota la paramenta que portem al damunt.
Arribem a la penya , de nou tornem a recuperar la tradició en el lloc de sortida , s'ha passat el garbell de la llarga distància , de fet a aquestes dates el nombre de participants ha baixat , no arriba als vuitanta i gairebé tots tenen en ment la PBP.
Anem cap a la sortida i parlem amb la resta dels calafins fins que decideixen guanyar posicions  a la graella. Nosaltres anirem fent , ja estem bé aqui on som , total després amb un esmorçar perdem bous i esquelles !

Sortim i enfilem per una via inèdita de sortida, cap el pont de ferro , les Bases de Manresa i agafar la sortida nova cap a Sant Joan. El  Colell , home de tradicions , arrufa el nas. No li agrada aquestes novetats. Jo trobo que la sortida per aqui fa força drecera i no hi ha gaires semàfors.

A les rectes abans de les "10 Ultimes" mentre vaig xerrant amb el Melich, sento un cop fort , sembla que he xafat alguna cosa. El Jordi em diu que he degut xafar algun ferrellot, però no he vist res. Dec anar encara mig adormit...Al cap d'una estona però un ciclista em confirma que tinc la roda que em va de banda a banda. He trencat un radi de la Ksyrium i ha sortit disparat, d'aqui el soroll . Que hi farem , sort que pujem cap a Calaf. El Colell em pregunta quants pinyons duc es brinda a deixar-me una roda sencera que té de la bici vella .Aquest home té un arsenal de recursos !

Anem fent sense posar-me dret ni fer estrebades i així arribem a Calaf . El Colell puja cap dalt el pis i en uns breus instants torna amb la roda , una coberta nova , la mantxa i ...la mestressa , la Teresa que ha baixat a veure que ens passava i a donar-nos un cop de mà. Tota l'operació la fem en sis minuts . Un temps que ni a la F1 !

Quan tornem a remprendre la ruta veiem que la grupeta de la Bonavista està just al davant i està pujant pel Casino. Coronarem junts cal Huguet per començar a baixar cap a Castellfollit plegats. Una bona opció, doncs a la baixada i els plans n'avançarem més que sols.
Així passem Torà , Biosca , Sanaüja i Ponts amb aquesta colleta se n'avança sense treure el fetge per la boca.
Quan arribem a Artesa , tothom segella el carnet , avitualla líquid , menja una mica i torna a pedalar. Nosaltres , per no perdre les maneres , fem una paradeta de les nostres , amb 42 minuts.

Ara una vegada hem refet les nostres forces tornem a pedalar , amb una curta estoneta planejant fins el Pont d'Alentorn , lloc de remullades històriques tornant de fer els radis de Manresa-Vielha-Manresa , per ben aviat començar el tram de pujada . No l'havia fet des que hi ha l'asfaltat nou del primer tram. Certament ha guanyat una mica de mala llet en els cinc primers quilòmetres. Cosa de les "arreglades" de les carreteres, sempre pensant en els ciclistes !.

Arribem plegats a Vilanova de Meià , però al cap d'uns quilòmetres , just abans d'arribar a la Font de la Figuera agafo el ritmet més tranquil i no dubto en posar el plat petit! Com abans m'han dit , porto un "monovolum" al darrera i no cal forçar !.

Coronem l'Hostal Roig i amb un entorn preciós iniciem la baixada cap a Cellers, per una bonica carretera, més  ben asfaltada del que m'havien dit , amb sols algún tram amb graveta que cal passar sense fer bestiesses.

No em costa gaire convencer al Colell que tinc els bidons buits i he d'omplir als Terradets. És un lloc que ell coneix prou bé de forces sortides. Carreguem força els diposits , no sabem el que ens queda fins a Pont de Muntanyana.Ara la ruta és un enigma fins el proper control.

Quan estem a punt de marxar arriba en Francesc Porta. L'haviem trobat de cara a l'indret de Sant Joan , resulta que s'havia deixat el casc i ha tingut que recular. Una dotzena de quilòmetres que ha fet de més. Pel nostre degà del mon randonneur , un home que porta 9 PBP's això dels quilòmetres sembla no ser un problema , que carai !

Trenquem per la carretera que surt a l'esquerra uns quilòmetres després de Cellers cap al castell de Mur.

Aquest tram d'uns quaranta quilòmetres fins arribar a Pont de Muntanyana amb la caloreta que cau i la pujada se'm fa força dur encara que la fonteta que hi ha a Moror i els paisatges ferèstecs amb grans panoràmiques et fan oblidar la duresa . Val la pena inclús un dia fer una escapada a veure-ho amb més calma.

Quan finalment arribo a Pont de Muntanyana faig una mica de volta doncs haviem quedat a un restaurant a l'altra banda del pont que ara està habilitat com a carnisseria.

Reculo i coincideixo amb el Porta que està creuant el pont en aquells instants i ens arribem junts al restaurant que està ple de ciclistes. Dinem plegats amb en Flores , un altre dels històrics de la PBP juntament amb en Pere Martí i en Cored.

Allà dalt hi ha el catxé ..avui una mica lluny!

Quan acabem i anem a sortir ens trobem amb el Nasi i la Joana que també comencen a pedalar. Així anem fent tot una bona colleta fins que les rampes més dures i la diferència de ritme fan que ens quedem de nou el "trio" de Ramons sols. Abans d'arribar a Benabarre veiem un ciclista amb un pedalar peculiar, és en Àlex Roca , el nostre "llunàtic" (ep! , ho dic per la bona sèrie de fotos dedicades a la deesa selene al llibre de TV3 !) que va fent milles : "sense presses però sense pauses , el pur estil randonneur.

Arribem a Benabarre , aqui hi ha l'únic geocaching de la ruta que tinc proper, però es troba massa lluny per poder arribar-me, sols si haguessim arribat a l'hora de dinar aqui , a més pel punt on està i amb les sabatilles que duem ...Un altre dia serà !

Omplim a la benzinera , on trobem una bona colla de gent encara guarnits de ciclista. Una noia em pregunta si fem la llarga o la curta . No sé crec que ens confonen per la distància suposo que nosaltres debem estar fent la llarga , no ? Una vegada hem fet continuem cap a Monzón per la carretera de Peralta de la Sal, una divertida i tranquila carretera que fins a la població ja és una vella coneguda dels brevets tant en un sentit com altre .

Quan encara no hem sortit del poble de Peralta de la Sal trenquem a dreta per enfilar-nos fins a veure el poble als nostres peus. Llavors plans fins a Monzón on a l'hora que arribem  decidim que el millor que podem fer és buscar un lloc on sopar i fer una part del tracte que varem establir amb en Colell per aquest brevet: Veure el partit de la final de la Champions.

Després d'una mica de volta per Monzón ,veig un restaurant que varem parar una vegada per la feina i no en tenim gaire bon record. Al bell mig del poble hi ha tot engalanat i estant fent un mercat medieval. Preguntem i ens deixem aconsellar , anant a espetegar al restaurant Las Vegas on mengem força bé la veritat amb una bona selecció de plats per una ocasió com aquesta.

El partit , la part més dura del meu particular brevet com em comentava en conya aquest matí en Melich , la veritat tot i no ser futbolero reconec que força bé. Tot i la meva ignorància futbolistica , crec que el partit es juga amb total correcció per part d'ambdos equips , trencant amb els meus  prejudicis dels equip britànics. A més a més amb la victoria del Barça i l'alegria del Colell: oli en un llum !.

Quan acaba el partit tornem a reeprendre la ruta , en total han estat dues hores i mitja que encara incrementarem al tindre que anar a buscar un lloc amb segell pel carnet doncs al restaurant no en tenien.

Tot i estar a on som als carrers hi ha una bona munió de gent que amb banderes van cel.lebrant la victoria. Nosaltres poc a poc anem sortint de Monzon per anar a buscar la tranquilitat de la carretera que amb força pla ens durà a Lanaja on hi ha previst el proper control.

Quan arribem sembla que tot estigui mort, la benzinera que hi ha a les afores està tancada. Anem cap al mig del poble i al final anem a parar a un pub-bar que està a ple funcionament. Quins "cullins" , quina marxeta que hi ha , una mar de gent que hi ha tant al seu interior com a les taules que hi han fora. I nosaltres amb aquestes pintes d'extraterrestres!."Cada loco con su tema ..."

Aprofitem per avituallar breument doncs tenim intenció de fer una parada més forteta a Bujaraloz a la fonda Español on ja hi varem parar a la Fletxa.

Després d'alguna petita indecisió per part del Colell que havia vist uns llums vermells a la llunyania , de fet porto el track i anem per bon camí  , ens arribem a Bujaraloz, i anem de pet a la fonda Español , però tot i que al seu interior els llums estan encesos i la tele està en marxa , no hi ha manera , la porta està tancada i no s'hi veu moviment. Que hi farem nuestro "gozo en un pozo". Anem a marxar quan veiem una ampolla d'aigüa buida a una finestra i al seu costat un moneder. Quan l'obrim un dni i una llicència de ciclisme , era d'esperar no?, girem el carnet i ....la foto de l'Alex Roca. Mira li donarem una agradable sorpresa!

Anem al local que està obert a l'altre banda , un casino. No , no anem a pulir-nos els cales del moneder , no! , hi fem una mica d'avitaullament. Jo li demano a la mestressa si podem fer un cop de cap a una taula . S'extranya però em diu que si . Deu pensar que estem una mica grillats. Part no li falta de raó.
Aquesta escena a la PBP és del tot habitual , però aqui sembla una mica rara i fora de lloc.

Al final fem una dormideta d'un mitja hora, el just per trencar el son i tornem-hi , està a punt de fer-se de dia i volem anar a esmorçar a Caspe. Ens abriguem doncs toca pla i baixada i la temperatura ha baixat una mica. A meitat de recorregut ens passen la colleta dels Espartanos que sembla han fet nit a Bujaraloz i porten un tren més alt que nosaltres.

Ben aviat comencem a veure l'embassament. Un cop travessat i quan ens resten menys de dos quilòmetres per arribar-hi , just a la benzinera ens fan una escridassada . Són el Petri , el Pere Martí i tota la grupetta , sembla que li han agafat el gustet a això de passar la nit a peu de benzineres , com varem fer al BRM600 del 2009 a Flix. A nosaltres ara mateix després de la decepció de l'Espanyol anem obsesionats amb trobar quelcom més convencional...!

Entrem a Caspe i després d'una petita ruta turística anem a espetegar a l'unic bar que pel que ens dieun sembla ser està obert: Bar los Cazadores ...Endevieneu qui  el té com a punt de reunió : els pescadors , que hi farem ! Mentre comencem a demanar el Colell repara la roda reventada just al mig de la passejada turística.
Haguessim preferit una mica de pa amb tomaquet , doncs el pa no sabem quina utilitat donar-li , si fer-lo servir de mousse antipunxades o mirar d'empassar-lo. No anem bé no !.

Tota l'operació no és del tot ràpida doncs hem entrat a tres quarts de 7 i sortim a les 8h , vaja "fast lap".

Ara ens toca fer un dels típics trams del brevet de 600 de tota la vida , però en sentit contrari cap a Mequinensa. Sort de la xerrameca doncs hi ha algun rampot que et deixa clavat.

Quan al final arribem a Mequinensa el Colell està parat amb la "grupeta" del Pere Martí que han decidit esmorçar aqui. Una bona opció però en el nostre cas haguessim arribat mig morts .

Fem el relleu de taula , ells prosegueixen la marxa i nosaltres aprofitem per menjar i beure una mica , tant ràpid com ens permeten els del bar , no gaire , sembla que la sang no els bull.Aqui enceto el paquet de plàtans que porto. Segons l'etiqueta són 906g de lastre que duc a sobre des de la sortida...no si ara serà el pes la meva obsessió !.


Quan hem acabat tornem-hi ara toca anar anar planejant fins a Fraga. Passem pel bell mig de la ciutat fins anar a buscar l'altre banda del riu, una vegada hem creuat el pont i trencat a esquerra cap a Zaidín.
Durant tot el recorregut ens anem creuant amb colletes de ciclistes que fan la seva sortida de diumenge.

De cop veiem uns rètols amb els quilòmetres que falten per Tamarite de Litera , el nostre proper control. L'alegria inicial al veure que tornavem a recuperar el quilometratge que figurava al rutòmetre inicialment s'esvaeix quan arribem a Altorricon. Quins pebrots carretera nova i rètols nous i fotre errades d'aquest tipus. Clar ells van amb cotxe no importa fer uns vuit quilòmetres més o menys!

La calorada que està caient en aquest tram fa que les ganes per arribar i dinar ens arribin a obsessionar. Les llargues rectes amb aquesta calorada les fem amorrant la vista al terra doncs fan baixar la moral al més pintat !.

A Altorricon fem una mica de volteta doncs quan gairebé estic sortint el Ribi em fot un crit per avisarme que el Colell i la grupetta estan fent el trago a un bar a una plaça que es veu al fons d'un carreró.

Parem convençuts de que dinarem allà, però finalment decidim acabar de fer aquesta penuria de quilòmetres que falten fins a Tamarite i treure'ns de sobre aquest tram tant pestós, amb tota la colleta també farem via més ràpida als plans. Llàstima està a punt de començar la F1 !

Acabem de fer aquest tram i ens arribem a Tamarite i anem a una pizzeria que hi ha al mig del poble. Anem de cara al menú ràpid. el capità Pere Martí ens comença a posar el números freds damunt la taula . No tenim gaire temps i cal anar per feina o no arribarem a temps a Manresa.

Ens serveixen unes pizzes que no sé si per la gana o senzillament per ser boníssimes van baixant força bé. Mentre veiem la F1 a la pantalla de la tele , però avui si que no tenim més temps per perdre . És tard i vol ploure !

Quan acabem d'endrapar tornem-hi , ha estat el dinar més ràpid des de feia molt temps . Acostumats a les nostres entaulades monumentals!

Anem fent via pels curiosos paisatges que ens semblen transportar a altres indrets del mon , i de pas entrem a la nostra Catalunya  que ens regala una tarda de temperatura més pròpia de l'estiu que no pas de finals de maig. Després de passar fugaçment per Alfarràs ens aturem a Castelló de Farfanyà a fer un remullada i omplir els bidons. Jo per part meva reparteixo els darrers plàtans ! Fins i tot els havia agafat "carinyu" ...

Ens aturem a la benzinera que hi ha dalt a les afores de Balaguer, però al estar tancada tothom continua. Jo que m'havia avançat per pixar , al tornar a la bici veig que no hi ha ningú , tothom ha tirat cap avall.

Passem la nova pasarel.la que creua el riu i parem a la benzinera que es troba al bell mig del poble. Asaltem literalment la botigueta i llavors el Pere ens diu que anem tirant que ell ho veu xungo . Que anirà fent al seu ritme.
Passem per la tranquil.la carretera de la Sentiu de Sió fins enllaçar amb la que puja cap a Agramunt tenint una punxada just a la cruïlla. Aquesta aturada ens ajuda a que en Pere ens atrapi .

Una vegada reparada reiniciem la nostra peculiar contrarrellotge contra nosaltres mateixos, i anem devorant quilòmetres tant ràpid com el nostre cansament ens deixa.

Passem Montgai , Agramunt, Bellver , Les Pallargues , Concabella , Hostafrancs , Tarroja i aqui al començar a pujar la carretera hi ha una trencadissa del pilot.

Arribem a Sant Ramon , passem com podem el tram tallat del pont i  comencem a enfilar cap a Conill amb la colleta dels Espartanos.

Son tres quarts de nou quan entrem a Calaf, coincidint amb el Paradell que arriba amb el cotxe. No som els únics que s'ha trobat. Brevissima aturada al davant de casa . Els nens que volien veure el papa quan passés per Calaf.

Ara sols ens queda la pujadeta dels bombers i podrem fer una bona estona de pla i baixada. En Ribi i jo ens aturem al trencall de la Llavinera a posar-nos els reflectants i avall que fa baixada !

Avui no m'adormiré , els nervis , el neguit i el fet de que encara s'hi vegi ens fan portar un bon ritmet.

Els Espartanos ens demanen un carrer per si es perden demanar per arribar a la Bonavista. No farà falta , enfilem tots junts novament per un tram inèdit , just al costat de la Petronor.

Al Colell tampoc li agrada la idea. Jo crec que l'adreçada és molt bona i a més a més no fem gaires semàfors que sempre es motiu de perdua de temps. Així finalment arribem a la Penya.

A l'entrada l'Alex que està esperant i ens agraeix que li recollissim el moneder amb la llicència i el dni.Els calés ens els hem pulit al Casino...!

Amb aquesta ja tenim la darrera oficial i obligatoria al sac. Ja tenim un peu a Paris !
Ara sols quedarà esperar a que surtin les homologacions per poder acabar de fer l'inscripció a la Paris Brest i fer alguna coseta més doncs hi ha molts dies fins a la PBP i parats no ens hi podem estar.

Rutòmetre Bonavista             Resultats                          Fotos Picasa           Paris-Brest-Paris

20110514 Brevet 400 ...la venjança de Tomas Molina

Sabia que fer pam i pipa era perillós , però ...no ho tornaré a fer Tomas Molina !

Abans de la sortida comentant la jugada amb els companys , les apostes eren clares , però jo continuava dient que a lo millor no veuriem ni una gota. Tenia fe en aquesta opció...i també per la meva mania de portar la contraria . M'hauré de dedicar a una altra cosa!
Al anar a treure els carnets de ruta , retornem a la sortida des de la penya ,  salutacions als vells coneguts. Avui una agradable sorpresa , ha vingut el Melich . Em diu que ha fet tots els brevets al Pais Basc . A veure si ens veiem al BRM1000 de Bilbao. També li comento que tinc previst montar la ""Ruta de l'Aigüa XXL" , però desde Calaf, com ja varem fer amb ell fa un bon grapat d'anys. Quan em pregunta quin dia la vull fer , ..., li dic que decideixi ell mateix doncs veig poc factible que s'apunti gaire més gent a fer aquestes bestiesses!
A les 6 anem cap a la sortida i de cop per obra i gràcia del Nasi passem de ser els darrers a pole position al girar el sentit de la graella de sortida. Una pole que durarà poc, la gent està nerviosa i comencen a sortir esperonats...Tranquils que la processó és molt llarga ... i el ciri molt curt !

Enfilem cap a Sant Fruitós i un cop pasada la rotonda de Navarcles comencem a pujar mentre el cel comença a clarejar per sentir els primers galls cantar a les masies abans d'arribar a Calders.
A les rectes abans d'arribar a Moià anem fent via amb el noi d'Alcanar , aquest boig dels quilòmetres. Quina d'històries que porta al damunt !.
Travesem Moià i quan estem a punt de coronar Collsuspina m'aturo breument a fer un geocaching , sort que és facilet i torno a marxar rapidet , encara que el grupet s'ha escapat. Faig el coll de la Pullosa i inicio el bònic i recargolat descens per la vella carretera de Vic. Al trencall de Tona estan parats una bona colla de gent , i entre ells, treient roba els dos Ramons. Reiniciem la marxeta junts passant ràpid a entrar als carrers de la població, que ha sofert una bona transformació des de les darreres vegades que hi havia passat.
Just quan sortim del poble a la rotonda de "Les quatre carreteres", per cert a 190m d'un altre catxé ! , s'ens ajunten de cara la colleta de Moià i els que anaven davant nostre (?).No entenc que cony han fet !.
Vaig parlant amb en Manuel Asensio sobre les reserves dels hotels de Paris. La cosa amb motiu de la PBP ja està molt agafada , enguany no coincidirem com fa quatre anys , ja tindrem temps a la ruta per veure'ns!

Anem una bona colleta a un bon ritmet i iniciem la pujada cap a Viladrau , aquesta tranquil.la i plàcida població destí ideal pel que vulgui gaudir d'unes estades de relax. Recordo aquell estiu en que després de fer el Carrilet d'Olot a Girona amb la meva dona quan encara festejavem hi varem decidir acabar les vacances a un tranquil Hostal amb tots els ingredients d'una novel.la d'Agatha Christie,  barrejats amb els jubilats i esperant que en qualsevol moment es produeixi el fatídic assasinat....

Continuem cap a coll de Revell , un tramet que combina una mica de pujada fins l'antic trencall de l'aigüa Perrier (no voldria entrar en una discussió sobre marques d'aigüa mineral...) i una bona baixada fins el trencall d'Espinelves , que ens deixa als peus del darrer repetxó, curtet però amb mala llet !
Quan arribem a la rotonda , n'hi ha algun que tira cap a Arbucies tot i els crits que li fotem ...que hi farem !
Mirem el restaurant , però el "capo" Colell ens diu que amunt...que anem a esmorzar a Sant Hilari.
Anem pujant una bona colleta i la carretera de bon ferm no sembla tant dura com recordava de fa uns anys.

Parem breument als Cortals , però no fa pintar d'estar obert i així doncs tirem fins a Sant Hilari.
Anem a espetegar al bar on feiem els esmorzars abans de començar els Camins de les Guilleries, la reina de les marxes de llarg recorregut de BTT, i quan demanem el segell ens diuen que no n'hi ha. Una vegada hemn demanat , començo una petita gimcana , a la pastiseria , al punt de l'Once , a un altre bar , i finalment : bingo ! A un estanc-quiosc...on sino havia de trobar un segell ! No !.
Quan torno al bar encara no hi ha l'esmorzar a taula . La mestressa està sola i va una mica de cul . Tot i així farem "volta ràpida" 46 minuts , nou record.
Sortim cap a Osor per una bonica carretereta que sempre he trobat fresqueta i avui no és una excepció.
Veig pel mirall un cotxe negre que ens va seguint i no ens passa . Que cony , deu estar mirant el paisatge ! Al final quan ho fa i ens saluda...resulta que és en Porta que avui ha aprofitat per fer una mica de turisme.

Finalment arribem a Anglès on enganxem la carretera més transitada cap a Olot , tot i que els nous tunels de Bracons sembla que han descongestionat una mica aquest accés.
Quan som a l'indret de l'estació del Pasteral m'aturo a veure si tinc sort amb un geocaching. Mala pata! ...i mai millor dit tot buscant poso el peu a la verdissa i xaf aigua fins el turmell. I a més he tocat unes ortigues ...!
Ja en van dues , quan torno a la bici amb herba i fang al peu com si vingués de fer ciclocross. Sembla que li he agafat el gustet a això d'anar fet un marrano...!
Torno a agafar la bici per pedalar tot sol fins tornar a atrapar als companys abans de les Planes de Hostoles.
Un cop arribem a Sant Feliu de Pallerols enxampem als de Valls que havien parat un moment. Ens diuen que aniran a dinar a Besalú doncs tenen uns coneguts. Nosaltres no tenim res previst però ja veurem que farem doncs són les dotze del migdia  i el control de Serinyà el tenim a 21 quilòmetres ...en línia recta i cap a la nostra dreta!
Passem el túnel que ens obre el pas cap a la Vall d'en Bas i després d'un baixadeta que ens permet agafar una mica d'aire ens arribem a les Presses on hem de fitxar.
Paradeta amb carregada de líquid i tornem-hi cap a Olot on enxampem a la grupetta d'en Pere Martí . Avui si que hi son tots , els dos Manels : Calderó i Arrufat , el Fons , Josep Maria , Salvador , Jordi , que els altres brevets estaven fent tasques de control i l'havien de fer uns dies abans. Li demanem disculpes al Petri , ja l'haviem deixat com un cobard al no ser-hi a la sortida. Resulta que s'havia adormit !. Ai , ai  , ai ....
El Pere està a punt de convencer al Colell de no fer una parada llarga del dinar , ja veurem a veure si tornem a fer una encigalada com a Cal Maties el BRM 400 del 2003 !

En Josep Maria avui va de "retro randonneur" amb la seva Peugeot , la Carradine , el maillot de llana...vaja tot de l'època ., encara que li recrimino el "peaso" llum a leds davanter enlloc de posar un llum de carburo. Em diu que la seguretat és la seguretat !
Comencem a pujar cap a la Fageda i la grupetta es va quedant , el seu ritme és més lent que el nostre . Ja ens agafaran a la baixada. Anem quedant amb els de Valls al davant fisn arribar al parking del volcà Santa Margarida on enfilem la baixada cap a Santa Pau.
El recorregut fins a Banyoles llevat d'un parell de repetxons és tot pla i baixada.
Arribem a Banyoles, passem pel bell mig del poble , i a la sortida del poble veiem uns ciclistes al davant  que ens semblen familiars : la grupetta que ha passat pel trencall de Porqueres. I nosaltres fent turisme !

Arribem tots plegats a la benzinera de Serinyà, segellem els nostres carnets i el Colell s'ho repensa bé . La proposta que ens havia fet en Pere Martí de fer una parada curta és bona però decidim anar al restaurant del costat a fer un dinar de plat fondo! No canviarem !
Quan portem mitja hora veiem la grupetta que després de menjar uns entrepans reempren la marxa , i als pocs minuts en comença a caure una de bona ! Vent i aigüa a dojo!
A la taula del costat tenim la colla d'Altafulla que enralenteixen la seva sortida tot esperant que la tormenta passi , cosa que sembla passi i fins i tot és veuen unes clarianes per la banda dels Pirineus.
Aprofito per anar al lavabo i al sortir : aigüa un altre cop ! Però no s'havia acabat això ?
Toto i la pluja que va caient el Colell surt i jo al seu darrera , però quan soc a l'indret del trencall del poble veig que em queda molt a prop , així és que ens desviem amb en Ribi cap a dins el poble per fer un geoamagatall a costat de l'esglesia de Serinyà . El vici és el vici !
Tornem a enganxar el Colell i comencem a encarrilar la variant que passa per trams paral.lels a la nova autovia.Aquest tram li feia molta por al Colell i la veritat sols un petit entrebanc a la sortida d'Arguelaguer al no veure un rètol i que acabem anant a parar a una masia on preguntem a la mestressa , una dona gran que feia temps no n'havia vist de més lluentes ! Al final reculem uns metres , preguntem a un bar i vinga tornem-hi que no ha estat res ! Quan pot costar una "merda" de rètol per fer les coses ben fetes !

Abans de Castellfollit enganxem al parell de ciclistes del Matxacuca que havien sortit davant nostre del restaurant de Serinyà. Passem junts Castellfollit i enfilem cap a la Vall de Bianya.
Passat la rotonda de La Canya es fot a ploure amb ganes formant-se uns tolls de dimensions considerables.
El parell d'agregats es queden enrrera momentaniament fins quan comencem a pujar cap el Capsacosta que es torna a enganxar un d'ells. Em diu que el seu company ha decidit abandonar. No semblava pas que anés tant malament. Sense cap mena de dubte el "cocu" és el més important en aquestes situacions.
Anem pujant plegats el coll de Capsacosta, que avui envoltat en una boirina em fan despistar sobre la seva llargada i coronem abans del que em creia. Quan arribem a dalt del coll , tot i passar el rètol , és d'aquelles falses baixades que cal pedalar. Donades les circumstàncies avui s'agraeix el que calgui seguir movent les cames inclús baixant.
Acabem la baixada a Sant Pau Seguries i ens veiem obligats a iniciar una bona tanda de relleus enmig d'una forta pluja fins arribar al control de Sant Joan de les Abadesses. Avui no ha vingut el local Joan Canal , però aquest tipus de benvingudes no es fan home !
Al bar gairebé tots coincidim : un cacaolat calent !
Quan portem un estoneta arriba en Flores que sortirà juntament amb nosaltres formant un bon pilot. Amb aquesta colleta i just quan estem a punt d'arribar a Olot , paro breument a fer un tema pendent de l'any passat . Tot i la pluja hi ha coses que no puc deixar per un altre dia! Els cotxes que passen deuen pensar que n'hi de ben grillats !
Retorno a la ruta , passo Ripoll i a la sortida trenco per la bella carretera de Les Presses, encara que avui amb el temps que fa , la cosa no sigui per tirar coets!.
Durant aquest tram continuament va caient un fi plugim que de tant en tant s'accelera i acaba en fort xàfec.
Coronem al cap d'una dotzena de quilòmetres a Matemala , els ja famosos 3x4 i no 3 o 4 quilòmetres que en Jordi l'ex presi de la Penya em va dir que quedaven desde el control de Ripoll fins arribar a un bar.
Passem Borredà i Vilada en total calma i tranquilitat. Al cap d'un estona enxampem a la colleta dels de Valls , ara ja sols ens queda passar el pantà de la Baells i la darrera rampeta que ens durà a la carretera de Berga, on hem decidit sopar. Anem al restaurant Cal Blasi on veient el nostre estat la mestressa ens deixa unes tovalloles per eixugar-nos una mica. Tot un detall que agraïm.

Fem un bon sopar , ens eixuguem i tornem-hi cap a l'Espunyola , ara farem una quarentena de quilòmetres i arribarem a Solsona on tenim el cinquè control. A la rotonda ens creuem amb una colleta que ja marxa cap a l'Hostal nou.
Arribem a  la benzinera segellem , fem un ràpid avituallament i tirem cap a Torà , tot trencant a l'Hostal Nou per la carretera vella.
Ara ja som a Tora i ens toca tot un tram força conegut , la pujadeta de Castellfollit a Calaf l'anem fent força bé , inclús al fer la corba del bosc del Nadal on sempre fa vent , avui la fem amb calma.

Quan passem per Calaf el Colell diu que aprofita l'avinentesa per canviar-se i així baixar cap a Manresa sec. Algun avantatge ha de tindre passar per casa , no ?. Nosaltres guanyem temps anant als antics bombers on s'ha habilitat un control "self service".Segellem i l'esperem.
Al cap d'una estoenta veiem una lluminaria que va pujant , és el Colell. Ens diu que s'ha dutxat i s'ha canviat . El tenim com nou !

Ara ja sols queda acabar de coronar la pujadeta i deixar-nos caure fins a Manresa, tot un tram força conegut però amb alguns trams de Castellar i Rajadell on la son fa que el ritme baixi de manera dràstica i en Ribi de tant en tant em foti algun crit desvetllador. Fins no surti el sol són mals moments per mi , la son és el meu cavall de batalla. I això que el més xic de casa em fa un bon entrenament !

Arribem a la Penya !

Finalment arribem a Manresa ja portem tot un dia pedalant i amb el major temps dels brevets 400 que porto fins ara. Record . Hem sortit de nit i arribem de dia.

En Francesc Porta ens ve a rebre a l'arribada, i ens fa unes fotos. Amb aquest "tempàs"  per mi son unes fotos històriques .Deu n'hi do de l'aventureta !

Ara ja cal pensar amb el brevet de 600 , el Colell ja m'ha avisat : "si al brevet del 2009 vares parar a veure la F1 a Odena , dissabte toca veure la final de la Champions del Barça allà on sopem". Que hi farem , un tracte és un tracte!

Control d'arribada

Resultats                           Rutòmetre                    Track Wikiloc Ribibike            
Fotos Picasa Bonavista    Fotos Picasa