Arribem a la penya , de nou tornem a recuperar la tradició en el lloc de sortida , s'ha passat el garbell de la llarga distància , de fet a aquestes dates el nombre de participants ha baixat , no arriba als vuitanta i gairebé tots tenen en ment la PBP.
Anem cap a la sortida i parlem amb la resta dels calafins fins que decideixen guanyar posicions a la graella. Nosaltres anirem fent , ja estem bé aqui on som , total després amb un esmorçar perdem bous i esquelles !
Sortim i enfilem per una via inèdita de sortida, cap el pont de ferro , les Bases de Manresa i agafar la sortida nova cap a Sant Joan. El Colell , home de tradicions , arrufa el nas. No li agrada aquestes novetats. Jo trobo que la sortida per aqui fa força drecera i no hi ha gaires semàfors.
A les rectes abans de les "10 Ultimes" mentre vaig xerrant amb el Melich, sento un cop fort , sembla que he xafat alguna cosa. El Jordi em diu que he degut xafar algun ferrellot, però no he vist res. Dec anar encara mig adormit...Al cap d'una estona però un ciclista em confirma que tinc la roda que em va de banda a banda. He trencat un radi de la Ksyrium i ha sortit disparat, d'aqui el soroll . Que hi farem , sort que pujem cap a Calaf. El Colell em pregunta quants pinyons duc es brinda a deixar-me una roda sencera que té de la bici vella .Aquest home té un arsenal de recursos !
Anem fent sense posar-me dret ni fer estrebades i així arribem a Calaf . El Colell puja cap dalt el pis i en uns breus instants torna amb la roda , una coberta nova , la mantxa i ...la mestressa , la Teresa que ha baixat a veure que ens passava i a donar-nos un cop de mà. Tota l'operació la fem en sis minuts . Un temps que ni a la F1 !
Quan tornem a remprendre la ruta veiem que la grupeta de la Bonavista està just al davant i està pujant pel Casino. Coronarem junts cal Huguet per començar a baixar cap a Castellfollit plegats. Una bona opció, doncs a la baixada i els plans n'avançarem més que sols.
Així passem Torà , Biosca , Sanaüja i Ponts amb aquesta colleta se n'avança sense treure el fetge per la boca.
Quan arribem a Artesa , tothom segella el carnet , avitualla líquid , menja una mica i torna a pedalar. Nosaltres , per no perdre les maneres , fem una paradeta de les nostres , amb 42 minuts.
Ara una vegada hem refet les nostres forces tornem a pedalar , amb una curta estoneta planejant fins el Pont d'Alentorn , lloc de remullades històriques tornant de fer els radis de Manresa-Vielha-Manresa , per ben aviat començar el tram de pujada . No l'havia fet des que hi ha l'asfaltat nou del primer tram. Certament ha guanyat una mica de mala llet en els cinc primers quilòmetres. Cosa de les "arreglades" de les carreteres, sempre pensant en els ciclistes !.
Arribem plegats a Vilanova de Meià , però al cap d'uns quilòmetres , just abans d'arribar a la Font de la Figuera agafo el ritmet més tranquil i no dubto en posar el plat petit! Com abans m'han dit , porto un "monovolum" al darrera i no cal forçar !.
Coronem l'Hostal Roig i amb un entorn preciós iniciem la baixada cap a Cellers, per una bonica carretera, més ben asfaltada del que m'havien dit , amb sols algún tram amb graveta que cal passar sense fer bestiesses.
No em costa gaire convencer al Colell que tinc els bidons buits i he d'omplir als Terradets. És un lloc que ell coneix prou bé de forces sortides. Carreguem força els diposits , no sabem el que ens queda fins a Pont de Muntanyana.Ara la ruta és un enigma fins el proper control.
Quan estem a punt de marxar arriba en Francesc Porta. L'haviem trobat de cara a l'indret de Sant Joan , resulta que s'havia deixat el casc i ha tingut que recular. Una dotzena de quilòmetres que ha fet de més. Pel nostre degà del mon randonneur , un home que porta 9 PBP's això dels quilòmetres sembla no ser un problema , que carai !
Aquest tram d'uns quaranta quilòmetres fins arribar a Pont de Muntanyana amb la caloreta que cau i la pujada se'm fa força dur encara que la fonteta que hi ha a Moror i els paisatges ferèstecs amb grans panoràmiques et fan oblidar la duresa . Val la pena inclús un dia fer una escapada a veure-ho amb més calma.
Quan finalment arribo a Pont de Muntanyana faig una mica de volta doncs haviem quedat a un restaurant a l'altra banda del pont que ara està habilitat com a carnisseria.
Reculo i coincideixo amb el Porta que està creuant el pont en aquells instants i ens arribem junts al restaurant que està ple de ciclistes. Dinem plegats amb en Flores , un altre dels històrics de la PBP juntament amb en Pere Martí i en Cored.
 |
| Allà dalt hi ha el catxé ..avui una mica lluny! |
Quan acabem i anem a sortir ens trobem amb el Nasi i la Joana que també comencen a pedalar. Així anem fent tot una bona colleta fins que les rampes més dures i la diferència de ritme fan que ens quedem de nou el "trio" de Ramons sols. Abans d'arribar a Benabarre veiem un ciclista amb un pedalar peculiar, és en Àlex Roca , el nostre "llunàtic" (ep! , ho dic per la bona sèrie de fotos dedicades a la deesa selene al llibre de TV3 !) que va fent milles : "sense presses però sense pauses , el pur estil randonneur.
Arribem a Benabarre , aqui hi ha l'únic geocaching de la ruta que tinc proper, però es troba massa lluny per poder arribar-me, sols si haguessim arribat a l'hora de dinar aqui , a més pel punt on està i amb les sabatilles que duem ...Un altre dia serà !
Omplim a la benzinera , on trobem una bona colla de gent encara guarnits de ciclista. Una noia em pregunta si fem la llarga o la curta . No sé crec que ens confonen per la distància suposo que nosaltres debem estar fent la llarga , no ? Una vegada hem fet continuem cap a Monzón per la carretera de Peralta de la Sal, una divertida i tranquila carretera que fins a la població ja és una vella coneguda dels brevets tant en un sentit com altre .
Quan encara no hem sortit del poble de Peralta de la Sal trenquem a dreta per enfilar-nos fins a veure el poble als nostres peus. Llavors plans fins a Monzón on a l'hora que arribem decidim que el millor que podem fer és buscar un lloc on sopar i fer una part del tracte que varem establir amb en Colell per aquest brevet: Veure el partit de la final de la Champions.
Després d'una mica de volta per Monzón ,veig un restaurant que varem parar una vegada per la feina i no en tenim gaire bon record. Al bell mig del poble hi ha tot engalanat i estant fent un mercat medieval. Preguntem i ens deixem aconsellar , anant a espetegar al restaurant Las Vegas on mengem força bé la veritat amb una bona selecció de plats per una ocasió com aquesta.
El partit , la part més dura del meu particular brevet com em comentava en conya aquest matí en Melich , la veritat tot i no ser futbolero reconec que força bé. Tot i la meva ignorància futbolistica , crec que el partit es juga amb total correcció per part d'ambdos equips , trencant amb els meus prejudicis dels equip britànics. A més a més amb la victoria del Barça i l'alegria del Colell: oli en un llum !.
Quan acaba el partit tornem a reeprendre la ruta , en total han estat dues hores i mitja que encara incrementarem al tindre que anar a buscar un lloc amb segell pel carnet doncs al restaurant no en tenien.
Tot i estar a on som als carrers hi ha una bona munió de gent que amb banderes van cel.lebrant la victoria. Nosaltres poc a poc anem sortint de Monzon per anar a buscar la tranquilitat de la carretera que amb força pla ens durà a Lanaja on hi ha previst el proper control.
Quan arribem sembla que tot estigui mort, la benzinera que hi ha a les afores està tancada. Anem cap al mig del poble i al final anem a parar a un pub-bar que està a ple funcionament. Quins "cullins" , quina marxeta que hi ha , una mar de gent que hi ha tant al seu interior com a les taules que hi han fora. I nosaltres amb aquestes pintes d'extraterrestres!."Cada loco con su tema ..."
Aprofitem per avituallar breument doncs tenim intenció de fer una parada més forteta a Bujaraloz a la fonda Español on ja hi varem parar a la Fletxa.
Després d'alguna petita indecisió per part del Colell que havia vist uns llums vermells a la llunyania , de fet porto el track i anem per bon camí , ens arribem a Bujaraloz, i anem de pet a la fonda Español , però tot i que al seu interior els llums estan encesos i la tele està en marxa , no hi ha manera , la porta està tancada i no s'hi veu moviment. Que hi farem nuestro "gozo en un pozo". Anem a marxar quan veiem una ampolla d'aigüa buida a una finestra i al seu costat un moneder. Quan l'obrim un dni i una llicència de ciclisme , era d'esperar no?, girem el carnet i ....la foto de l'Alex Roca. Mira li donarem una agradable sorpresa!
Anem al local que està obert a l'altre banda , un casino. No , no anem a pulir-nos els cales del moneder , no! , hi fem una mica d'avitaullament. Jo li demano a la mestressa si podem fer un cop de cap a una taula . S'extranya però em diu que si . Deu pensar que estem una mica grillats. Part no li falta de raó.
Aquesta escena a la PBP és del tot habitual , però aqui sembla una mica rara i fora de lloc.
Ben aviat comencem a veure l'embassament. Un cop travessat i quan ens resten menys de dos quilòmetres per arribar-hi , just a la benzinera ens fan una escridassada . Són el Petri , el Pere Martí i tota la grupetta , sembla que li han agafat el gustet a això de passar la nit a peu de benzineres , com varem fer al BRM600 del 2009 a Flix. A nosaltres ara mateix després de la decepció de l'Espanyol anem obsesionats amb trobar quelcom més convencional...!
Entrem a Caspe i després d'una petita ruta turística anem a espetegar a l'unic bar que pel que ens dieun sembla ser està obert: Bar los Cazadores ...Endevieneu qui el té com a punt de reunió : els pescadors , que hi farem ! Mentre comencem a demanar el Colell repara la roda reventada just al mig de la passejada turística.
Haguessim preferit una mica de pa amb tomaquet , doncs el pa no sabem quina utilitat donar-li , si fer-lo servir de mousse antipunxades o mirar d'empassar-lo. No anem bé no !.
Tota l'operació no és del tot ràpida doncs hem entrat a tres quarts de 7 i sortim a les 8h , vaja "fast lap".
Quan al final arribem a Mequinensa el Colell està parat amb la "grupeta" del Pere Martí que han decidit esmorçar aqui. Una bona opció però en el nostre cas haguessim arribat mig morts .
Fem el relleu de taula , ells prosegueixen la marxa i nosaltres aprofitem per menjar i beure una mica , tant ràpid com ens permeten els del bar , no gaire , sembla que la sang no els bull.Aqui enceto el paquet de plàtans que porto. Segons l'etiqueta són 906g de lastre que duc a sobre des de la sortida...no si ara serà el pes la meva obsessió !.
Quan hem acabat tornem-hi ara toca anar anar planejant fins a Fraga. Passem pel bell mig de la ciutat fins anar a buscar l'altre banda del riu, una vegada hem creuat el pont i trencat a esquerra cap a Zaidín.
Durant tot el recorregut ens anem creuant amb colletes de ciclistes que fan la seva sortida de diumenge.
De cop veiem uns rètols amb els quilòmetres que falten per Tamarite de Litera , el nostre proper control. L'alegria inicial al veure que tornavem a recuperar el quilometratge que figurava al rutòmetre inicialment s'esvaeix quan arribem a Altorricon. Quins pebrots carretera nova i rètols nous i fotre errades d'aquest tipus. Clar ells van amb cotxe no importa fer uns vuit quilòmetres més o menys!
La calorada que està caient en aquest tram fa que les ganes per arribar i dinar ens arribin a obsessionar. Les llargues rectes amb aquesta calorada les fem amorrant la vista al terra doncs fan baixar la moral al més pintat !.
Parem convençuts de que dinarem allà, però finalment decidim acabar de fer aquesta penuria de quilòmetres que falten fins a Tamarite i treure'ns de sobre aquest tram tant pestós, amb tota la colleta també farem via més ràpida als plans. Llàstima està a punt de començar la F1 !
Acabem de fer aquest tram i ens arribem a Tamarite i anem a una pizzeria que hi ha al mig del poble. Anem de cara al menú ràpid. el capità Pere Martí ens comença a posar el números freds damunt la taula . No tenim gaire temps i cal anar per feina o no arribarem a temps a Manresa.
Ens serveixen unes pizzes que no sé si per la gana o senzillament per ser boníssimes van baixant força bé. Mentre veiem la F1 a la pantalla de la tele , però avui si que no tenim més temps per perdre . És tard i vol ploure !
Quan acabem d'endrapar tornem-hi , ha estat el dinar més ràpid des de feia molt temps . Acostumats a les nostres entaulades monumentals!
Ens aturem a la benzinera que hi ha dalt a les afores de Balaguer, però al estar tancada tothom continua. Jo que m'havia avançat per pixar , al tornar a la bici veig que no hi ha ningú , tothom ha tirat cap avall.
Passem la nova pasarel.la que creua el riu i parem a la benzinera que es troba al bell mig del poble. Asaltem literalment la botigueta i llavors el Pere ens diu que anem tirant que ell ho veu xungo . Que anirà fent al seu ritme.
Passem per la tranquil.la carretera de la Sentiu de Sió fins enllaçar amb la que puja cap a Agramunt tenint una punxada just a la cruïlla. Aquesta aturada ens ajuda a que en Pere ens atrapi .
Una vegada reparada reiniciem la nostra peculiar contrarrellotge contra nosaltres mateixos, i anem devorant quilòmetres tant ràpid com el nostre cansament ens deixa.
Passem Montgai , Agramunt, Bellver , Les Pallargues , Concabella , Hostafrancs , Tarroja i aqui al començar a pujar la carretera hi ha una trencadissa del pilot.
Arribem a Sant Ramon , passem com podem el tram tallat del pont i comencem a enfilar cap a Conill amb la colleta dels Espartanos.
Son tres quarts de nou quan entrem a Calaf, coincidint amb el Paradell que arriba amb el cotxe. No som els únics que s'ha trobat. Brevissima aturada al davant de casa . Els nens que volien veure el papa quan passés per Calaf.
Ara sols ens queda la pujadeta dels bombers i podrem fer una bona estona de pla i baixada. En Ribi i jo ens aturem al trencall de la Llavinera a posar-nos els reflectants i avall que fa baixada !
Avui no m'adormiré , els nervis , el neguit i el fet de que encara s'hi vegi ens fan portar un bon ritmet.
Els Espartanos ens demanen un carrer per si es perden demanar per arribar a la Bonavista. No farà falta , enfilem tots junts novament per un tram inèdit , just al costat de la Petronor.
Al Colell tampoc li agrada la idea. Jo crec que l'adreçada és molt bona i a més a més no fem gaires semàfors que sempre es motiu de perdua de temps. Així finalment arribem a la Penya.
A l'entrada l'Alex que està esperant i ens agraeix que li recollissim el moneder amb la llicència i el dni.Els calés ens els hem pulit al Casino...!
Amb aquesta ja tenim la darrera oficial i obligatoria al sac. Ja tenim un peu a Paris !
Ara sols quedarà esperar a que surtin les homologacions per poder acabar de fer l'inscripció a la Paris Brest i fer alguna coseta més doncs hi ha molts dies fins a la PBP i parats no ens hi podem estar.
Rutòmetre Bonavista Resultats Fotos Picasa Paris-Brest-Paris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada