A la sortida i sense temps per haver provat la bici , me n'adono que no només porto els cables de la dinamo desconnectats , sinó que duc la roda girada. Ahir al descarregar la bici del cotxe del Colell la vaig deixar de qualsevol manera. Aturada per girar la roda no sigui cas que a més a més la dugui fluixa i la liem "parda". Per sort l'amic Pere Simon com a bon samarità s'atura per fer-me llum i ajudar-me a reincorporar-me al pilot.
Reemprenem la ruta i ens tornem a enganxar a la cua del pilot que anem de pet per camins rurals cap a Vilanova de Bellpuig.
Avui tota la grupeta de la Bonavista , amb en Pere Martí al capdavant , que porta la "ràpida". La pata negra. Em costa no veure la ja clàssica imatge d'en Pere amb la Treck amb la sempieterna bossa Alpina vermella a un costat.
Ahir estaven fent les funcions de control del seu brevet i avui toca pedalar per mirar de tindre les homologacions tant bon punt donin el tret de sortida a les inscripcions de la PBP.
Passem les Borges Blanques i comencem a pujar cap a Castelldans tot veient com el sol ja treu el nas de manera tímida , però demostrant que avui els hi fotarà de valent.
Aquest tram fins a la Granadella , amb en Colell el coneixem com "les punxes". Si mal no recordo són 7 les punxes que hi trobem. Algunes se'ns han arribat a fer llargues de debó en alguna ocasió, sobretot en un clàssic de la penya , el brevet 600 tot retornant de Flix cap a la càpital bagenca.
Abans d'Albagès em retrobo amb en Pedro Gomez , amb qui vaig compartir quilòmetres al BRM200 de la Fuliola.
El seu germà Rafa ens deixa a tots un xic desorientats. Sense rastrals i amb vambes de muntanya. Ole , ole tu ! .
Per cert la seva una clàssica ...encara que segons em comenten a la Pedals de clip li varen dir que per la propera edició haurà de tornar als cables per fora...com abans !.Massa modernitat !.
La darrera rampa abans d'arribar a la Granadella amb els molins que ja veiem enormes ens serveixen per confirmar que ja hem a arribat al control. Ja teniem una mica de gana ...
Aprofitem l'aturada per fer una mossegada i treure'm roba. Avui fotarà calor. A l'hora que som i ja comença a pintar maneres!.
Ens incorporem a la ruta i comencem a baixar en direcció a Flix. Tot i no ser el meu terreny , m'ho passo pipa baixant.
En aquest sentit sols recordo haver-hi baixat un cop fa molts anys en motiu dels Radis de Catalunya de la Bonavista.
Al entrar a Flix engrandim el grupet amb en Santy Leon , en Josep Maria Pujol i en Pere Arenes.
Amb ells anem fent via per encarar la pujada de la Faterella. Carai quina pujada !.
Com Quixots amb els gegantins molins reptant-nos des de dalt del turó anem fent amb més pena que gloria. Sembla que ens arrosseguem. Quina calorada que està caient. A mitja pujada ens retrobem amb la colleta de la Bonavista que han aprofitat unes ombres per fer una aturadeta reparadora.
Quan arribem a dalt de tot passem a la Terra Alta, ja m'ho semblava , ja ... carai quina pujada! Lleugerada baixada i encarem amb la imatge de la Faterella al fons. Amb un dels dos germans , en Rafa , el dels rastrals entrem a la població i anem a parar al bar de la piscina que està obert.
Ens retrobem amb les primeres unitats de la Bonavista en Sunyer i en Fons que ja estan fent el trago.
Segellem i aprofitem l'ombreta per fer una mossegada i refrescar-nos que ja ens toca.
Mentres estem fent el trago comencem a sentir soroll. Un seguit de carruatges estan baixant de la part alta del poble i es dirigueixen cap una ermita. Podrem disfrutar d'un espectacles gratuit , la Romeria de Sant Francisco.
Reemprenem la marxa tot acabant de pujar cap a la rotonda de l'entrada al poble on ens retrobem amb el segon dels germasns . Ara toca una mica de pla i baixada amb les excel.lents vistes de tot el parc eòlic al nostre davant.
Des de la part del darrera del grupet puc començar a veure , una curiosa imatge . De cop cadascú comença a fer el seu propi ritual . Un que treu el peu i fa estiraments, l'altre que gira el cos , l'altre que estira els braços. Cadascú té la seva manera i les seves manies per mirar de fer més suaus els quilòmetres que poc a poc van carregant els nostres cossos.
Passem la població de Gandesa , Bot i ens enfilem cap a Horta de Sant Joan , on arribem amb una calorada de mil dimonis.
Ens aturem a la plaça del poble i després de refrescar-nos a la font entrem a la botigueta que hi ha al racó.
És d'aquelles botiguetes entranyables , on hi trobes gairebé de tot, això si amb una frescor excessiva que fins i tot ens podria donar problemes al tornar a pedalar. Maleïts aires condicionats !.
Amb tota la colla de la Penya retornem a la nostra feina: pedalar cap a Valderobres. Deixem la Terra Alta amb belles estampes com ara la Muntanya de Santa Barbara , però molt especialment colpidora la visió espectacular de les Roques de Benet. Al cap de poc entrem al Matarranya. Quina terra de contrastos !.
Arribem a Vallderobres a l'hora de dinar. Carai quina flaire que puc sentir. Amb la grupeta de la Bonavista creuem el pont de ferro i travessem tota la població fins anar a la benzinera.
Segellem i omplim bidons. Ells tenen intenció de menjar més endavant. Jo estic dubtós. si algú fa parada de plat fondo m'hi apunto.
No hi ha sort . En Pere Simon em diu que ell menja el que du a sobre. Jo també faig el mateix amb uns entrepanets que porto al damunt. Sortim una mica més tard seguint l'estela de la grupeta , però si la cosa no s'enfila de manera exagerada ens serà molt dificil d'atrapar-los.
La ruta va seguint el curs del riu i es de bon fer amb una bona amplada.
A l'indret de La Fresneda trencall a dreta. Carai aquest és dels perdedors. Si ens descuidem ens el passem de llarg.
Carai aqui enganxem una carretereta que sembla treta dels anys 60. Ara si que puc dir allò de "Teruel tambien existe..." Terreny trencat plagat de recargolades oliveres centenaries amb aquells colors típics del Matarranya que anirem seguint.
Creuem una vella coneguda d'aquell inoblidable BRM400 del Pla de fa tres anys , la carretera de Calaceite , on vaig estar una bona estona sommiant amb el famós pernil de Terol ...
Continuem en direcció a Maella. El grupet ha crescut doncs ens han enxampat en Josep Maria Pujol , en Pere Arenas i en Santy Leon. Amb ells anirem planejant fins a Maella on tenim ubicat el següent control.
Anem a segellar a la benzinera de la sortida...sembla que tenim una obsessió per repostar !
Allà ens retrobem amb la colleta de la Penya que està menjant.
La forta olor de gasoil degut a que hi ha un petit vessament fa impossible menjar a fora. Entrem a dins al bar . Jo li demano al responsable de la caixa si em pot deixar endollar uns minuts el telèfon mentres estic menjant. Em diu que no és l'amo (?) i que no ho pot fer. Carai quin paio !. El ewerk em funciona correctamentr però el connector que duc està una mica rovellat i fa mal contacte no acabant de carregar el mòbil ni el gps.
Som a meitat de recorregut aproximadament. Aqui faig una bona aturadeta abans de proseguir la ruta.
Els de la Bonavista retornen a la ruta uns minuts abans que jo que al final surto sol, encara que serà per poca estona doncs al cap d'una estona ens reagrupem amb en Josep Maria Pujol, en Pere Arenas i en Santy Leon.
El recorregut és una mica trencacames amb continus repetxons però ara mateix el cos sembla en aquell estat de gràcia que aguanta el que sigui... i que duri !.
Amb un bon promig ens arribem a dalt del Turó que hi en front del pantà de Mequinenza. Carai quina vista !. Un dels punts curiosos de la ruta d'avui . Impressionant !. Quina baixada que ens espera !. Una disfrutada fins arribar al pont .
Queden pocs metres i arribem a Mequinenza. Ens aturem a l'Hotel . Aqui varem fer parada i fonda amb en Jordi Valls i en Jose Carlos "Biela" Cruz al BRM600 del 2012. La xafogor d'avui ha fet estralls i el bar està literalment pres per les tropes ciclistes del brevet. Coincidim els de la Penya, la colleta que arribem , en Francesc Porta i al cap d'una estona també arriba en Pere Simon. Això sembla el camarot dels germans Marx !.
Poc a poc van desfilant tots i jo que sempre m'entretinc més del compte al final quedo sol. Carai sols queden un parell de bicis a part de la meva.
Li pregunto a en Francesc Porta . Em diu que l'altra bici és d'un xicot d'Igualada que té problemes intestinals i que es retira aqui. Jo faig el gest d'esperar-lo però em diu que ell va fent sol. Bé doncs jo també ho hauré de fer en solitari. Som-hi !. Tiro cap a la Granja d'Escarp. Al mig del pont hi ha una parella de ciclistes que van fent fotos. o potser busquen el tresor... que encara no he trobat !.
Abans d'arribar al trencall de la Granja em passen els dos ciclistes . Carai quin ritmet que porten , es nota que van més frescos que jo !.
Trenco pel cami rural que mena cap a Fraga i de nou em trobo amb els dos ciclistes aturats i que tornen a fer fotos . Els disparo la pregunta a discreció : que busqueu alguna cosa?. Em diuen que no . Amb aquesta pregunta un geocatxer hauria de donar un senyal de complicitat. Llàstima , fotien tota la pinta de geocatxers, però a vegades les aparences , enganyen !.
Jo si que soc geocatxer , i tot i que enguany he decidit que o es pedala o es busquen tresors, avui és un dia especial. Resulta que avui es cel.lebren els 15 anys d'aquesta bogeria que s'anomena geocaching i tothom que avui o demà en trobi un rebra una medalla virtual. Som-hi a l'entrada a Fraga en sé d'un que fa poc es va quedar proper. Al parking de la macro discoteca Florida 135. Diuen que la ocasión la pintan calva "
Dit i fet ! . La cosa és ràpida a aquestes hores l'esplanada es gairebé buida . Potser a una altra hora això seria un bullider de gent però ara està gairebé desert. Localitzo el lloc i bastant ràpidament trobo l'amagatall. Bingo ! anem per tornar a la ruta. Gairebé ha estat un drive-in !.
Des d'aquest punt travessar Fraga en direcció a Zaidin és ràpid, sols un parell de creuaments i ja soc a la sortida de la població.
El sol ja està baix i d'aqui a poca estona la cosa serà qüestió de llum.
Toca fer un tramet dels lletjos, amb trànsit que passa a força velocitat i algun gamarús que surt ara a donar l'espectacle. La mare que els va parir si tingués un radar em forraria amb aquesta colla de mamats inconscients i prepotents!.
Arribo al primer trencall de Zaidin. Recordo que el poble quedava lluny de la rotonda de dalt i decideixo seguir fins els següent trencall doncs em cal passar pel bell mig del poble per segellar el carnet.
Carai amb el poble està enfilat dalt del turó . Deurien tindre por dels aigüats ... o de les crescudes del Cinca !.
Vaig cap el carrer central i veig amb sorpresa meva la bici d'en Porta al davant del bar . Carai per on ha passat aquest home !. Segello , faig un trago i menjo un plàtan per continuar la ruta de manera decent. Veig en Jordi Sunyer que comença a pedalar. Li pregunto per la resta de la grupeta on estan. Em diu que a un bareto més avall fent una mica de sopar , però que ell gairebé es mareja de calorada que hi fotia i ha decidit sortir a prendre la fresca i continuar pedalant a ritme baix.
Jo decidexo enfilar les llargues rectes fins a Tamarite on tenim el proper control. Ara ja es ben fosc i d'aqui poc començaran a vindre les pors de la nit.
El ritmet que port al començament es comença a anar en orri i poc a poc vaig acabant fent un pedalar lent i desfondat. Ja hi som . Merda de son !.
Arribo a Tamarite. Aqui la gent de la Fuliola han posat un control "secret" que en principi no hi era doncs es podia fer un "too tieso" i llimar alguns quilòmetres. Al capdemunt del repetxo veig el cotxe i les dues voluntaries que esperen la nostra arribada.Merci per la vostra ajuda i paciència!.
Quan estic fent petar la xerrada arriba en Francesc Porta. Amb ell prosegueixo la ruta . Ara toca la carretera fins Alfarràs . Llàstima no fer-ho de dia . Fa un parell d'anys hi varem vindre amb la family a veue de prop les curioses formacions rocoses que hi ha . Un espectacle !. Ah i abans haviem anat a fer una pizza per treure el mal gust d'aquell memorable BRM600 del 2011 que ens varem fotre una pizza a cop de pito!.
Travessem el canal d'Aragó i així passem de nou a Catalunya. Ara lleugera baixada i arribem a Alfarràs. En Porta vol sopar alguna cosa consistent i diu d'entrar a algun lloc. Malament rai , a aquesta hora ja gairebé tot està xapat. Sols queda obert el Kebab "La Paloma" de la cantonada de la rotonda. Entrem a demanar però no els queda gairebé res. Amb el que tenen li fan una mica de "tente-en-pie" .
Sortim a fora a estirar les cames i llavors arriba la grupeta de las Bonavista . Carai quina trinxadissa . Anem arrosegant-nos per terra com una colla de cucs ! Carai amb la caloreta avui ha fet de les seves!.
Reemprenem la ruta direcció Balaguer on decidim fer un reparador cafetonet que ens posi les piles per afrontar els darrers 30 i pico quilòmetres que ens queden. Al bar de costat de la benzinera ens animen. Ja gairebé som uns incondicionals d'aquest lloc on hi hem anat a parat en incomptables ocasions. Resulta xocant que els ciclistes ens aturem a les benzineres , però a segons quines hores és l'unic oasis de vida que podem trobar .
Un cop refets una mica tornem a lo nostre el pedalar , ara fins a Agramunt. Passem per la variant de La Sentiu de Sió. Poc a poc el grupet es trenca a les pujades. Finalment arribem a Agramunt en solitari amb en Porta que em diu de provar sort a segellar a un altre lloc i no pas al Blanc i Negre que ens obligaria a fer una mica de volteta turística. Bingo el bar que hi ha just al davant de la rotonda de la carretera d'Almenara està obert. Quan hi entrem , una veu amiga ens pregunta com anem. és en Jordi Paris, un vell conegut dels brevets. Ens varem coneixer al BRM300 de La Pobla del 2012. Segellem , faig el trago i continuem la nostra ruta.
Ara sols ens queda el suau collet d'Almenara , que a la que ens donem compte ja hi som dalt i baixada cap a .La Fuliola.
El canvi d'asfalt per un de força trencat al baixar no ens impedeix seguir donant fort als pedals i arribar a la Fuliola i així concloure la sèrie de brevets organitzada per l'Ateneu popular de la Fuliola d'enguany. Bons recorreguts, exigents , però amb uns paratges que a mi personalment m'han deixat bocabadat.
Nois , copiant la frase d'un molt conegut programa de la tele us he de dir que "gent de la Fuliola , sou molt bona gent !".
Fotos Picasa Resultats Homologacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada