20150328 BRM300 El Pla de Sta.Maria...vent , no ?

Després de portar els nens al cau, avui tots dos començaven els campaments de Setmana Santa ...i cadascun a un lloc diferent  , vaig pitant a Calaf a recollir en Colell per presentar-nos al Pla amb un xic de retard sobre l'hora oficial.  Vaig comentar aquest tema a en Jordi per si em deixava fer aquesta "il.legalitat". Merci Jordi, no li diré a ningú !.

Agafem els carnets de ruta que ens tenen guardats al bar L'Esplanada , un lloc força conegut dels brevets de la Bonavista. Comencem a pedalar en direcció a Vilarrodona. De moment amb vent d'esquena que ens permet agafar una bona mitja inicial. Aprofitem doncs segur que no tota l'estona estarem tant de llet !.

Bons records d'aquest tram que durant un bon grapat d'anys eren sinònim "d'anem a la platja". Uns quilòmetres més endavant puc veure a dreta una inconfusible entrada d'un cami amb la seva pilona.

Era el lloc triat pels meus pares i els meus avis per fer una aturada on esmorzavem amb els seus companys de ruta tant amb l'Evaristo i el seu 133 vermell com amb l'Amador i el seu 1430. Quins temps amb el "discret" 2CV blau del meu avi i el polèmic 2CV color beig amb matrícula de Madrid...!

Tants airbags que duen els cotxes actuals per la seguretat i en aquell temps jo anava assegut a la falda de la meva iaia al seient de l'acompanyant amb l'única protecció ... d'una cortineta de vellut verd que ens protegia del sol lateral. Com per fotre'ns els pels de punta !.

L'altre dia vaig estrenar el nou comptaquilòmetres Garmin tot i que el duia a la bossa del manillar sota el plàstic. Les presses ...i el munt de catxarros que hi duc no em van deixar trobar un lloc més adient.

Avui l'he instal.lat a la barra del quadre i a més l'he enllaçar amb el mòbil per activar l'opció Livetrack i que a casa puguin saber o punyetes estic. Ja veurem com va tot això !.

De moment he carregat el track de l'openrunner i al no desactivar l'opció "recalcular" de tant en tant em diu que reculi per agafar un trencall o ves a saber que nassos. Que hi farem errors de joventut !.


Baixem amb la bonica imatge de Vilarrodona al fons . Avui no veig el campanar tant semblant al nostre estimat campanar de Calaf com quan era petit. Els anys et deuen donar una visió diferent de les coses.

Girem a la "nova" rotonda i enfilem cap a Rodonyà. Al cap de ben poc la vella carretera avui convertida en via de servei ens deixarà saborejar un petit plaer que feia molt temps que esperava: baixar el coll de Santa Cristina...i sense trànsit !. Olé !.

Entronquem amb un tram conegut del passat brevet de 200. Anem a buscar el control de Sant Jaume dels Domenys on anirem a segellar al mateix forn on l'altre dia ho varem fer. Ens comenta la noia que avui no ha vist ningú. Ai carai !.

Ara toca refer el mateix tram que l'altre dia però les casetes d'en Raspall tirem a dreta i anem a para a Sabanell. Farem una mica de volta. I el que es pitjor toca pujar per la via lateral de servei amb un fort vent de cara!.

El Colell m'ha dit que s'havia fotut un bon plat de pasta abans de sortir però els seus horaris i costums són diferents . A Sant Pere de Riudebitlles , el nostre segon control , davant la proposta de segellar a un bar i quan ja tinc la porta oberta em diu que potser millor menjar alguna cosa. Vinga anem a buscar un restaurant. No ens empaita ningú !.

Uns metres més avall veiem un lloc que fot bona pinta , El Clos d'en Pep. El preu del menú de cap de setmana , 12,5€ és prou interesant. Entrem i el primer que demanem és per dinar dos, però que ens caldria guardar les bicis. Ens obren la porta del magatzem i podem deixar les nostre mules carregades amb total tranquil.litat.

El lloc està ben decorat però el tema "pim pam vinga fora" que sovint ens agrada als ciclistes no és toca. La calma i parsimònia fan que sortim del lloc una hora i mitja després. No serà pas dels millors "pit stops" , no...!.

Sortim del local , carreguem de nou a les mules i travessem la població per agafar la carretera cap a Sant Sadurni. Força trànsit en aquest tram que es reduirà una mica al trencar a la rotonda de la capital del cava per agafar la carretera de Piera.

M'aturo a l'indret de can Mata on puc veure una curiosa construcció d'algun boig per Gaudi.

A Piera on tenim el nostre tercer control li dic en Colell de fitxar en el primer bar. Error està tancat. Entrem a la població i ens dirigim a un local conegut per ell, el bar La Cantina. Jo no hi he esmorçat tants cops com ell però em fa adonar que efectivament el lloc ha canviat poc... o millor el seu entorn és el que és diferent !.

Demanem alguna cosa per veure i un segell. Avisen a la mestressa que diu que el segell el té a dalt però que ens farà una signatura. No declinem l'oferiment però per assegurar el tret al sortir del  local segellem a la benzinera que abans en Colell obnivulat per lo conegut no havia vist ...ai Ramon !.

Anem fent via ara que el sol comença a baixar. Passem per Vallbona d'Anoia i ens arribem a la rotonda de la carretera de Vilafranca. Li dic al Colell que crec que hi ha una ruta ciclable que va per baix fins el poligon de la Pobla de Claramunt. Jo sols l'havia fet alguna vegada amb la BTT i crec recordar que en Fernando Zendrera l'home del patinet , l'havia descobert en els seus darrers viatges com una millor alternativa per eliminar l'animalada de fer la forta pujada a Capellades , seguida de la posterior baixada.

No hi ha manera , em diu que anem per dalt. Seguim el rutòmetre sols cal pujar uns pocs metres fins arribar a Capellades.

Quan ens aturem a l'indret del semàfor i tot veient el parc amb el llac em comenta una anècdota que li va passar de jove i que va acabar amb una colla a la barca i ben bé sota el raig d'aigua.

El castell de la Pobla de Claramunt ens surt a rebre quan som dalt dels plans de cal Xaró. Els darrers raigs de sol li donen un caire especial a l'imatge però al mateix temps ens serveix per començar a preparar-nos per pujar a les fosques.

Baixem cap a la Pobla i seguint la llei de Murphy... jo puc passar el poble amb tots els semàfors en verd , mentre que el Colell els enxampa en vermell. Que hi farem !. Aprofito a la sortida del poble amb la imatge de la curiosa formació dels Mollons al meu davant per menjar un plàtan.

El vent continua emprenyant de valent. Truco a la meva dona per dir-li que les intencions són aprofitar que ens cal segellar a Calaf , per fer-ho al Casal i de pas soparem alguna cosa.

Encenc els lums a l'indret de l'antiga N-II. El Colell em diu que té problemes amb els ditxosos llums dels "xinos". A veure si ara que es fa fosc la cagarem pel corbatí.

Li comento si ens podem trobar algun ciclista de cara. Tot just estem discutint que si si que si no , veiem una inconfusible llum al nostre davant. Això sols pot ser un randonneur. Efectivament és en Pere Simon que ja està de cami dels darrers 50 quilòmetres. Sort company !.

Ens aturem a Jorba per fer una reparació d'emergència a les seves llums. Mentres estem reparant veiem una nova colleta de llums , són els de Sant Celòni. Els saludo , tot i que sols puc reconeixer en Francesc Garcia Jr. Una abraçada al pare !.

Després de l'aturada i un cop m'he abrigat a conciència reemprenem la ruta , ara amb un tram ja força conegut ,el del famós "ganxo" a Calaf,  no Colell!.

L'arribada no serà del tot planera . Jo punxo just al trencall de la sortida cap a Calaf. Aquesta setmana un camió va petar una roda aqui i va deixar una bona sembrada de ferralla fins l'entrada a la fàbrica de cal Solà. Segur que he enganxat alguna cosa.

Miro de passar tot el pes al darrera i a veure si puc arribar fins el Casal. Faig la baixada del pas soterrani amb molta cura , tanta que sento en Colell que va un xic més endarrarit amb tota l'artilleria engranada (53-13 ?) com es comença a queixar. "no pujo , no pujo , no pujo !!".

Darreres pedalades i arribo al Casal . Ja m'espera la meva dona. Em pregunta pel Colell. Cony si estava al meu costat al passar el pont. Veiem uns llums que estan arribant. Ens diu que s'ha fotut ben llarg. Carai ja no és la primera vegada que tot arribant se'ns fot per terra. Ai aquest equilibri , Colell !.

Demanem per sopar i vaig a canviar la coberta. Quan estic me n'adono del meu error . Les meves noves cobertes Continental  són 650 en lloc de 700 . Carai avui ni amb l'ajut del meu tiet no ho fotariem a dins !.

Treta la punxa metal.lica i canviada la cambra , torno a montar la coberta vella i vinga a sopar , que ja toca!. El lloc l'hem agafat ben discret.

Avui dia d'assaig general crec que menys la gent de la meva familia ens ha vist tot deu.
Compartim taula amb el nebot del Colell , en Siscu.

Em fot tibada d'orelles per algun track de wikiloc meu que diu que passa de camins. I ara , vols dir !.  Parlem de batalletes de la mili. La de bestiesses que tenim per explicar , no parariem !.

Ens acabem de guarnir de romans i retornem a la feina de pedalar.

Anem fent milles tot pujant cap a Conill , baixant i planejant fins a Ferran i ens tornem a enfilar per arribar a Sant Ramon.

Quan arribem a les primeres cases li comento a en Colell que he d'anar a "telefonar" urgentment ...o em telefonaré a sobre !.Anem al bar que ja estaven a punt de tancar. La Katy em deixa fer un pit stop ràpid. Carai qui mal de ventre i quin mal moment he passat !.

Baixada suau cap a Tarroja per arribarnos a Concabella on trenquem a esquerra tot agafant la carretera de Tàrrega. El vent que teniem l'esperança que amainés durant el vespre continua bufant de valent. Malament rai !.

Quan passem per la càpital de l'Urgell li dic al Colell que tinc un tema pendent. Serà ràpid li prometo.
Efectivament el trobo ràpidament. L'altre dia tornant del brevet 200 de La Fuliola m'hi vaig estar una estoneta buscant i quan vaig arribar a casa vaig veure que precisament aquell mateix dia el propietari l'havia tret per fer-ne manteniment. Quina mala sort !.

Proseguim el nostre cami ara tirem per la carretera de Maldà i el vent si que sembla que es fot de cara , bé d'esquena , vaja que no ens ajuda i algun repetxó ens hi hem de posar amb totes les ganes. El Colell , autèntic mariner de secà em diu que fins a Maldà la cosa ens anirà malament però llavors ens anirà bé.

Foto de rigor a Maldà on tenim el nostre control número 5 i efectivament la cosa ens va molt millor tot tirant cap a Guimerà.
M'avanço a la benzinera del trencall de Maldà per veure si està oberta. Mala sort està tancada.

Passem per Guimerà i comencem el llarg recorregut que ens ha de dur a Rauric. Jo fins ara havia portat força bé el tema de la son però aqui comencen a sortir les criatures de la nit que transformen el meu pedalar fins ara agil en una llarga lletania,Un parell de vegades distrec tot fent unes fotografies. El fer una activitat diferent encara que sigui per uns minuts fan que aquesta sensació de son s'esvaeixi , però al cap de poc hi tornem. A més a més no porto el mp3 que em permeti distreure una mica la cosa.

Agafem el trencall cap a Talavera. En un entorn ventós amb els brogit dels molins de fons vaig lluitant com un Quixot contra la son. Aquest tram no recordo haver-lo fet mai en aquest sentit i se'm fa llarg de nassos. Finalment començo a baixar .

Sento la trucada del Colell . Ja està neguitòs al no veure'm. Jo ja veig els llums de Sant Antolí . Tionc el telefòn fet merda i el meu intent de tornar la trucada és fallit.

 Arribo a la rotonda de Sant Antolí . Fem de nou foto i ara tots dos plegats comencem a pujar cap a la Panadella.

Arribem a la Panadella i anem a fotre un trago. Coincidim amb la patrulla dels mossos que estan fent la ronda i el flequer que porta material acabat de sortir del forn. Decideixo fer els honors. Compartim l'estona amb una colla ben peculiar. Bé suposo que ells deuen pensar el mateix de nosaltres guarnits de ciclistes. Com deia en Serrat : "Cada loco con su tema..."

Reemprenem la ruta. Ara toca patir una mica de fred , a la baixada de la Panadella. Carai amb lo calentonets que estavem al bar!. Un tram força conegut ens apropa a la capital de l'Anoia, de fet gairebé la fregarem. Cal que trenquem cap a Sta.Margarida , però li dic al Colell d'anar a la benzinera que segur estarà oberta.

Ens hi aturem i li demanem un segell. La noia sembla que acaba d'obrir el local. Ens pregunta pel que estem fent al demanar-li el segell. Ens ofereix un cafè.Vinga som-hi !. Compro un parell de ruqueries pels xics de casa.

El cafè tot i jo no ser dels cafeters és força bo. De fet a la colla sóc el bitxo raro que demana sempre un té amb llimona. També ho sóc per demanar un 7up o un Sprite. Sóc la mena de tipus rars que ens posen al mateix sac i ens dieun : "no tenim 7up però tenim Nestea". "Cony i jo una camisa de franela". Si ens hem d'anar per peteneres que no quedi. Però que carai té de similar el Nestea amb el 7Up ?. Seran les begudes sense catalogar les dues o què ...

Tornem a la ruta. Travessem el núcli de Santa Margarida de Montbui , be del barri de Sant Maure, passem a fregar del curiós bou anem pujant cap a la Censada.

La pujada l'anem distraient amb l'espectacle del despertar de la natura. Els colors del cel , el trinar dels ocellls , l'airet que et desvetlla , tots aquells petits plaers que fan que a la que ens donem compte estiguem a dalt de tot. Som a la cruïlla les cuatre carreteres i novament tornem  a pujar ara la més exigent, Punta Blava , però caurà també amb més facilitat de l'esperada.

Inicio la baixada cap a Esblada. M'hi recreo, sense presses. Inclús el Colell que és poc baixador em va treient metres. Tinc el pneumàtic una mica fluix i no puc forçar a les corbes però tampoc tinc esmà d'aturar-me a inflar. A l'indret del Pont d'Armentera li envio una curiosa foto del bar La Sort a la meva dona. Em contesta rapidament i no puc evitar aturarme i trucar-la. Ara sols queda una darrera rampeta i les llargues rectes fins al Pla de Santa Maria. Deu n'hi do del vent que s'ha girat de nou. Al trencall del Mas de Plata m'he estat a punt de menjarme un cotxe que estava aturat esperant que jo passes. Quin susto !.A veure si ara amb 300 km ens fotarem de cap als darrers 4 o 5.

Finalment arribo al Pla.El Colell ja ha arribat . Fot fred i diu d'anar a canviar-se a la parada del bus.
Carreguem les bicis, anem a deixar els carnets i ... cap a Calaf hi falta gent !.

Em diu que li cal rodar més quilòmetres i que no veu clar lo dels 400. Es refereix als de la fletxa. Jo sé que ara ho diu a cop calent .

Ens cal dormir i veure-ho amb una altra òptica. De moment ens haurem d'esperar fins divendres... i aquest és Sant o ... pot ser consagrat !.

Fotos Picasa

20140321 BRM200 La Fuliola ... i els regadius de l'Urgell !

Tota la nit plovent no és la millor manera de començar un brevet. Aquest matí al radar del meteocat es veia una clariana (clariana, quina paraula amb fortes connotacions d'enrredada col.lectiva amb els de la BTT , oi Jordi Melich !) a la zona on anem , pero teniem bona part de Catalunya amb una pluja intensa. De moment sembla que hi ha un "claro". A veure si estem de sort!.

Arribo la Fuliola i vaig cap a la plaça de l'ajuntament on a part de rebre'm amb un "no aparquis aqui que he de treure el cotxe" , començo a veure moltes cares conegudes.

De les terres d'Osca han vingut l'Anselmo Mur, aquest ciclista poc xerriare , excepte quan parles de futbol , que avui va cofoï amb el seu maillot del Barça i en Carlos Gella un dels més veterans en això dels brevets. Amb ells vaig compartir un bon ( i per mi un dels més bonics ) tram de la passada BPB , la zona de la costa cap a Portbou.

Avui hi ha la plana major de la penya Bonavista amb en Pere Marti "il capo de la breveta" al capdavant. Saludo en Petri , el nostre particular Guillem Tell de Santpedor , amb ell varem començar aquesta història dels brevets allà el 96 i per terres lleidetanes precisament al brevet 300. També tenim en Manel Arrufat "el webmaster" de la P.C.Bonavista. També comento el tema amb l'altre dels Manels , en Manel Calderó.  , en Josep Maria Gonzalez , que em diu que no em va seguir a el Pla , que enguany vaig fort... i descansat !. També parlo amb en Jordi Vilaseca que em comenta que no duu pocs quilòmetres i no ho veu gens clar. Comentem la jaqueta que porta . Fot molt bona pinta ...i segur que molt lleugera!.

Abans de començar en Ferran Pane ens explica que retallarem un tramet. Carai ja hi som , ara a veure qui diu que no !. Anirem directament a Preixens per camins rurals . Ja que anirem tots més o menys compactes ja ens ho anirem trobant. Vinga endavant les atxes !.

Foto de sortida i comencem a pedalar. Som una trentena de ciclistes . Alguns no han vingut espantats pel temps que pot fer. Amb en Francisco Santiago coincidim en que millor ens ho agafem com un entrenament d'anar amb aigua, doncs a la PBP, la Bretanya si és verda no ho és pas perque la pintin !. Ja estem avisats !.

Així pel mig dels camps de l'Urgell ens dirigim cap a Preixens. Fa poc vaig descobrir amb la family i gràcies com no al geocaching un bunker molt ben conservat , sense bretolades ni porqueria. Els nens s'ho varen passar pipa descobrint amb els frontals els racons i fent volar la imaginació , tant sols uns moments després d'haver-me dit que estaven rendits i que no sortien del cotxe !.Aquesta canalla....!.

 
Ara ens toca agafar la ja coneguda carretera de Balaguer a Agramunt. De nou cap a la capital del Torró. Carai , enguany sembla que hi tingui una mena de obsessió !.

Ara el vent ens comença a donar per allà on no sona. De fet millor dit ens dona de cara. Ja hi som . Però com deia el Segarreta més val aigua que vent , no sé , no sé !.

Al arribar a Guissona veig en Josep Caserras que està aturat treient el plànol. Li foto una escridassada . De moment és terreny conegut per mi i em pot seguir sense correr perill de liar-la.

La rufa ens porta les primeres gotes , les justes per enterenyinar el objectiu de la càmara. No serà gaire cosa però el cel és cada vegada més fosc i negre. Anem de pet cap a la gola del llop !.

Passem per Massoteres. Ara amb la variant aquest tram havia quedat una mica en l'oblit. La carretera cap a Palou no l'he feta mai amb la bicicleta. Quin pecat , és un tram molt xulo. Compot ser que no hi hagués passat mai. Com deia el rei : "No volverà a pasar".

Arribem a Torà. Ara comencem a tirar en direcció a Su.

Mentres la carretera és plana puc seguir al meu company de ruta en Josep  , però quan comencen les primeres rampes i la cosa s'enfila de valent , aquest marxa com si li fotessin un coet al cul !.

Al fer aquestes rampes em venen a la memòria una escapada tot sortint de l'escola amb en Marcel.lí quan feiem BUP i varem baixar fins Torà per anar a provar unes rampes que segosn ens havien dit eren durísssimes. La carretera llavors era una pista engravillada i la meva primera bici de carreres tampoc era la millor opció per pujar. Una vella Gimson amb unes enormes rodes 700 A que tocava amb les puntes dels clips al girar (quines garrotades m'havia fotut !) i uns desproporcionats plats de 52-50 que em varen obligar a fotre el peu a terra abans d'hora.

Quan arribo a dalt veig que en Josep s'està posant una segona jaqueta impermeable . Carai això fot pinta d'aigua de veritat . Ai, ai , ai !.

Jo començo a patir als ulls. No sé si serà per les primeres gotes però em costa moltíssim mantindre els ulls oberts. Terrorífic!.

Abans d'arribar a Ardèvol m'atrapen una colleta de ciclistes que van tots amb pinta de fer curses. Van lleugers i foten metres amb poca estona. Un d'ells de nou l'atrapo quan s'està fotent els guants. Finalment arribo al tram que acostumem a fer quan baixem de Pinós , ja més conegut per mi Ara ja ens queda poc per arribar a Su , el nostre primer control on cal segellar.

Abans d'arribar a Su m'atrapa en Jordi Valls . Amb ell entrem al restaurant "El Forn".A dins hi trobem els ciclistes d'abans que estan deixant un bon toll al mig del local. Segellem i jo aprofito per demanar una coca cola i fotre'm l'entrepanet que duc a sobre. Millor sec , no !.

Comencen a arribar més ciclistes, ente ells tota la colla de la Bonavista. En Josep Maria seu a taula i es fot una sopa. Sembla ben bé la imatge del Padrino . La colleta dels ciclistes "pros" alucinen amb tot plegat. L'esperit randonneur és diferent. Això no és res nois !.

Veig com la colleta d'en Jordi Valls comencen a moure les bicis. Jo acabo de menjar en una esgarrapada i m'incorporo a l'asfalt. Aquesta és la roda bona , no badem !. M'intenta enllaçar un altre ciclista. Em duen uns metres d'avantatge però els puc atrapar a l'indret del trencall del Miracle. Ara mateix ha deixat de ploure però en qualsevol moment hi tornarà.

Comentem el pas per la ciutat de Solsona. No puc dir que sigui un perfecte guia , però em deixen fer i els guio per passar pel bell mig , un tramet que cal fer amb una certa cautela, especialment avui que està moll . L'adoquinat no està de punyetes !.

Enfilem la carretera de Basella. Passem per l'indret de la Mare de la Font. Anem fent conya en Jordi Valls, en Francisco , en Josep Pujol i en Jaume Asensio. Aquesta colelta ha establert uns vincles forts al fer diferentes proves de lalrga distància. És el que té aquesta modalitat ciclista , passem tantes hores damunt la bici que millor fer-les el més agradables i distretes possible. Més o menys plegats coronem coll de Clarà. Avui la famosa baixada de Bassella on es poden agafar grans velocitats amb aquest temps no fa gaire gràcia de correr. Les llantes i les pastilles de fre no volen cap mena d'amistat . Cadascuna per la seva banda.

Quan estem arribant a Bassella sentim una forta frenada de cotxe al nostre darrera. Sols dona temps a tancar els ulls i que passi el que deu vulgui. Un bestrús que es pensa que la carretera sols és per ell.





Arribem al trencall de la carretera d'Oliana. Iniciem un tram que ens fa posar en tensió doncs el trànsit és bastant alt i s'aixequen perilloses cortines d'aigua que molesten el nostre pedalar fins ara relativament tranquil.

Jo dubto un moment al veure el trencall , però el rètol em despista . Li foto un crit a en Jordi que va just al meu davant però no em sent. M'aturo a la banda de la carretera , però la resta del grupet em passen i i continuen el seu pedalar cap a Oliana. A mi l'absència d'indicació Trago o Peramola em fan dubtar .

Trec el meu estimat Aventura de la bossa i efectivament puc confirmar que em cal recular uns metres i anar a buscar el pont. Mira que l'havia vist i em feia gràcia de passar-hi.

Malauradament no puc fer cap foto. La camara està out. Em dona un missatge d'error de zoom. De nou s'ha ofegat, pobreta !.

Just al acabar de passar el riu veig el primer rètol que marca Tragó i Peramola. Caram no sé perquè els grans rètols d'abans no tenen els noms d'aquests pobles.

Hem de segellar a Peramola. Dubto si cal entrar o no . decidexo anar per al variant externa però més endavant me n'adono que cal pujar fins el poble. Hi pujo per una forta rampa que em durà just al centre del poble. Uns metres pels carrerons de Peramola i arribo al bar. Li demano una coca cola i si em pot segellar. Cara de pocs amics i una mica . Jo per treure ferro al tema li dic que és una consumició gratuita. Crasso error , el seu sentit bde l'humor i el meu no són compatibles.

Al cap d'uns minuts arriben la colleta . Pel que sembla han fet una volteta d'uns 3 o 4 quilòmetres. El cambrer i un client ens comenten sobre el que ens queda. Amb cotxe tot es veu diferent i els comentaris sobre la duresa o no d'un recorregut cal sempre que sigui agafada amb una mica de prudència. Si hem de fer cas al paio del bar ara ve el pitjor. Carai quins ànims!.

Sortim començant a baixar un carreró que ens dona la sensació de que en qualsevol moment anirem a espetegar al mig d'una trialera o d'un rierol. Al final un pontet i pujada ferma fins enxampar de nou la carretera per on veniem. Anem pujant . No cal esberar-se , per mi és nou i les novetats són sempre cares !.

Poc a poc anem guanyant alçada fins que arribem a un bon altiplà que ens permet inicar poc a poc un descens fins a passar el riu .

Trobem en Josep Caserres que de nou s'havia escapat que està canviant la cambra. Ara diu que ja les ha gastades totes. Ens promet que no s'escaparà. Pel seu bé , o haurà de reparar amb saliva dejuna. Carai ha costat prou (...una caixa de xinxetes , com a mínim !).

Anem fent explicant històries de superació amb en Pedro , un nouvingut en això dels brevets que duu unes sorolloses rodes de carboni de perfil alt i que no les té totes a les baixades amb la llanta molla. Que curiós que els frens de discs no tinguin encara una entrada espatarrant en el món de la bici de carretera.

És un bell espectacle veure el pantà des de la part alta de Politg amb uns enlluernadors tons ocres. Embadalit m'aturo per mirar de fer una foto i captar el moment, però la camera novament em dona un missatge d'error. Carai ja hi tornem a ser. Aquesta crec que ja ha anat tres vegades a "cal mecànic". Quina llàstima !. Encara que com diu un bon amic , les fotos que et queden a la ment quan les intentes plasmar amb la màquina de fotografiar molt sovint no et donen la mateixa sensació que la que et queda a la ment. Sols et queda una fragment ...  "Manolo dixit !".

Baixem fins passar el pont que creua el riu i llavors continuem a esquerra , tot seguint uns curiosos rètols de "Port". Carai i no pas de muntaya , que són ben mariners !.

La carretera és una fina cinta d'asfalt mig rebregat que va reseguint el trencat contorn de l'embassament tot pujant i baixant. I sense cap cotxe que ens molesti. a més a més ara el sol ens dona la cara més primaveral i ens escalfa amb força. Vaja , un autèntic plaer poder-hi pedalar .

Reagrupem amb la colleta al trencall amb la carretera de Folquer i baixem plegats cap a Ponts .

Ara toca fer un tram que per mi té un encant especial. Li comento en Ferran. Ell porta 40 anys anant amb la bici. Tot un referent. Segur que varem coincidir a la meva primera marxa, la de Guissona, ve en realitat era la segona , després d'un intent fallit d'acabar la de Calaf. Pujavem per aqui i trencavem cap a Palou i no se'm va ocorrer cap altra cosa que fotre'm un raig del bidó. No sols hi duia aigua. Havia posat un preparat de glucosa comprat al Dandy d'Andorra i em va quedar una mena de boina ensucrada al cap que va fer les delicies d'una munió de mosques que a partir d'aqui i fins a acabar a Guissona em van fer més "distreta" la marxa. Insensat !.

A Cabanabona hi ha el nostre proper control . En realitat el restaurant està tancat i ens el fa un voluntari de la Fuliola dins el seu cotxe. Deu n'hi do de la pallissa aguantar a aquesta colla de troant que passin a posar un segell a un cartronet de color groc. Merci per tot plegat !.

De nou ens sorpren amb una ruta pel bell mig dels conreus per una pista rural asfaltada. El cami es força planer i guanyem terreny a marxes forçades. Ens arribem a Agramunt. Ara toca fer un tram que pica cap amunt però amb calma, el Pilar d'Almenara. De nou trenquem per les tranquiles i apartades pistes que ens duran fins al nostre preuat final: La Fuliola. Per avui ja en tenim prou. Al bar demano una coca cola ... d'aigua ja en tenim prou !.


Ateneu La Fuliola    Fotos picasa

20140314 BRM200 Tàrrega...bon vent i barca nova !

Després de no poder participar al BRM200 que monten a Granollers aquest dissabte toca el brevet de Tàrrega. Al arribar a la zona de sortida saludo en Alex Roca que està indicant on podem deixar els cotxes.

Bon ambient i també una bona representació calafina , amb els germans Estany i el duo inseparable d'en Pep i en Pepe.

Aquests em mostren el seus respectius Garmin Edge. Jo ja el vaig demanar dijous. A veure si amb aquest artilugi la meva dona em pot fer el seguiment a la PBP !. Havia mirat una altra opció que varem descobrir en el TGV de tornada de Brest , (la tornada més ràpida , on vaig agafar la màxima velocitat , segur !) , de mans d'un holandés. L'opció era molt més sofisticada , el Spot, un dispositiu de seguiment satelit amb opcions de rescat , això si amb una tarifa anual i una quota mensual segons el seguiment que vols et facin.
Finalment l'opció triada és més standard i aprofita la potència dels Garmin Edge , enllaçant-lo al mòbil . En definitiva més catxarreria electrònica al damunt. Si un dia et quedes sense bateries i ets pell !.

Comencem a pedalar  Saludo a en Jordi Paris amb qui varem coincidir en el seu primer brevet 300 al BRM300 del 2012 , sembla que això dels brevets enganxa !.

Anem en direcció a Verdú. Quina llàstima del Museu de Joguets  , un lloc que gràcies a la renovació anual i a les exposicions temàtiques ja teniem com a una cita ineludible de fer una visita anual amb la canalla cada any des que el Sergi era ben petit i on podiem disfrutar petits i grans.

Parlo amb en Julià. Fa una estona hem anat pedalant amb una recumbent com la seva. Bé com la seva no pas, sembla ser que pesa molt menys , gairebé la meitat de pes. "Amb aquesta si que m'atreviria a fer la PBP !" , em diu en Julià.

Al veure en Francesc Porta li pregunto pel tema dels llums. Jo tenia entés que enguany havia canviat la normativa de la PBP i que ens obligava a portar doble enllumenat al davant i al darrera. Em comenta que no ho sap , que fins ara era recomanable però no pas obligatori.

Carai, si ell no ho sap serà que no és cert.
De totes maneres em diu que s'ho mirarà amb més calma.  A veure si ara l'he liada "parda"...!

Arribem a la benzinera del trencall de Maldà , on molts cops hem fet control en altres brevets i llavors sota la emblanquinada imatge del castell de Ciutadilla agafem la carretera de Guimerà.

Aquesta carretera que em dona un doble sentiment. En la majoria de vegades he pujat força bé però en alguna ocasió amb una bona calorada he arribat a patir de valent. Ja teniem de referència la Font Blanca que hi ha al trencall de Savallà on amb l'amic Colell hi feiem unes bones refrescades , ell de cap ... i jo, com sempre ,... de peus recremats!.

Al entrr a Guimerà enxampo la colleta on hi ha en Jordi Valls del C.C.Planenc,en Francisco Santiago del PC Barberà ,  en Josep Maria Pujol i en Asensio de Tàrrega.

Fotem una mica de conya i el pedalar es va fent força distés, tant que abans del que esperem ens trobem ja passant per davant de Rauric i comencem la breu però adrenalitica baixada que ens durà a les portes de Santa Coloma de Queralt.

Els més previsors ens diuen que han parlat amb l'Àlex,  el mestre de cerimònies d'aquest brevet i que els ha confirmat que la benzinera estarà oberta. Ens anem cap allà amb una certa incredulitt però efectivament és així.

Trobo en Josep Caserres que ja està fotent el cafetonet. Segellar i seguim . Jo dubto si agafar la pista que mena directa cap a Aguiló i que fa molt temps havia fet però recordo una rampota bastant forta i no sé si l'asfalt d'aquest cami rural estarà gaire bé. Vaig a fer la ruta normal.

Al arrribar al trencall veig en Asensio que ha volgut fer drecera però s'han trobat amb la duresa del rampot. Algun "macagun..seu" ho confirma.

Començo a fer les llargues rectes amb els seus tobogans que són l'escenari previ al descens cap a Tous.

No puc deixar de pensar un moment amb el malograt company igualadí que aqui el maig del 2005 hi va perdre la vida. Una petita creu i un pom de flors ens serveixen per fer-ne memòria. Maleït alcohol. Maleïts cotxes !. I a més a més amb l'agreujant de la fredor de no aturar-se a donar auxili , amagar el cotxe , un Nissan ben trinxat al garatge i anar a dormir la mona sense preocupar-se per la vida del ciclista atropellat ni pel company que anava amb ell , en Fredy. Quina cobardia !.

Coronem el collet i iniciem la baixada que ens porta a Igualada. Amb en Josep entrem a la càpital de l'Anoia. Jo sembla que no puc deixar els costums , cada dissabte al matí passo per aqui amb el cotxe al portar la canalla a Ingravita.

Li dic a en Josep de segellar al bar que hi ha a l'entrada, el bar "els Molins". Així ho fem. Merci als propietaris d'establiments que moltes vegades no acaben d'entendre ni veure clar el que nassos fem quan els demanem per segellar.

Al travessar Igualada ens reagrupem una bona colleta amb els que comencem a enfilar la pujada que ens porta a Òdena.

Aqui el meu pedalar més feixuc que el d'en Josep lleuger i fi , fa  que ràpidament deixi metres i s'escapi inexorablement. Adeu. Josep !.

Pel darrera tampoc hi ha moltes alegries , en Julià amb qui em començat a pujar junts també ha cedit uns metres. Ara matiex estic a terra de ningú.

Vaig pujant intentant distreure'm tot recordant alguna història per al zona com un raid d'orientació que muntava l'UECANOIA i que es feia per equips en BTT .

Hi vaig participar en dues ocasions . La primera amb els germans Selva , en Jordi i l'Isi , qui per cert estrenava uns sofisticadíssims V-brake. La feinada que ens va fotre de nit al anar a reparar una punxada i no saber com nassos es desmontava tot allò !. Qui ho diria avui en dia !.

La segona ocasió la vaig disputar amb en Josep Melich i precisament aquesta zona entre Castellfollit del Boix i Odena va ser on varem estar fent els darrers, i finalment decisius , quilòmetres de la prova.

Quina llàstima que aquest tipus de proves no tinguessin l'èxit suficient per compensar la gran quantitat d'esforç organitzatiu que calia fer.

Quan finalment corono a l'indret e cal Frare , just al passar a la cruïlla de Castellfollit , m'entretinc en fer una foto a uns ponies que hi ha pasturant. Veig que pel darrera arriba en Julià. Comencem junts a fer els tobogans que inicien la baixada. La calma no trigarà gaire i amb poca estona ens atrapa una bona colleta. L'encapçalen el duo Jordi Valls-Francisco. I els meus colegues de calaf en Pep i en Pepe. Cony que hi feu aqui ?. Han parat a esmorzar a Santa Coloma al mig del poble.

Amb una bona colleta els quilòmetres es fan amb rapidesa i a la que em dono compte ja estem passant el barri del Xup .

Bona reconstrucció i canvi total d'imatge de l'edifici , actual centre de la companyia elèctica Endesa. Baixada ràpida fins Manresa. Ens aturem al semàfor del Pere III.

Per segellar sols ens cal creuar el carrer i anar a la benzinera que hi ha al davent. Ens retrobem amb en Josep Caserres . Ja està fent el mos. Jo segello , em foto un plàtan i surto cap a "caseta". Enguany una bona pila de brevets passen per Calaf. Amb en Pep i en Pepe i un altre ciclista iniciem el recorregut cap a Sant Joan .

Amb ells tres vaig pujant plegats fins a Fals però allà començo a perdre contacte i a les llargues rectes tiro l'ancla sense remisió ajudat per un ventet de cara que comença a fer-me memòria de que la processó és molt llarga ... i el ciri molt curt !.

Quan passem Rajadell agafo el semafor en verd i el creuo ràpid , però m'aturo per treure el carnet i confirmar que no he de segellar aqui. Ara ja se m'han escapat definitivament.

Quan dono la volta al pont  veig una bona grupeta que està pujant per la carretera de Monistrolet.

M'atraparan a l'indret de Castellar. Amb ells començo a pujar cap a Aguilar però de nou a les rectes se'm fan llargues i acabo cedint metres. Carai de vent !.

Al arribar al final de la recta abans del pont de cal Baldiri un crit familiar . És en José Carlos Cruz . Em presenta en Jaime Sanz. Intercanviem fugaçment unes paraules. No hi ha temps per gaire més. Nois el meu ritme és totalment diferent al vostre, en una altra ocasió serà . Au revoir !

Pujo cap a Sant Pere . Paro a fer un canvi de "pneumàtics" ràpid i aprofito per trucar a la meva dona. Li dic que estic a prop i que si es nens volen sortir a rebre'm li faré una perduda El Sergi està fent un treball amb l'Albert , un amic de l'escola (i ja porten una bona pila de dies... Jo no recordo a la seva edat tindre tants deures !).

Em reincorporo a la ruta i just abans de començar la durísima pujada de la Llavinera em retrobo amb en Julià. Amb ell anem fent la pujada més distreta. Em diu que va buit. Tranquil aprofitem que passem per Calaf. Jo hi tinc un avituallament programat , Si vols Aquarius allà en tindràs. Ospes , millor seria aigua. Tranquil .. Trucada de telefon a l'Anna. Baixa també una garrafa d'aigua !.

Arribem a Calaf i fem una entrada a boxes com a la F1 ...bé gairebé!. La veritat fem una aturadeta sense mirar gaire el cronòmetre. Els xics estan nerviosos , especialment el Gerard. Omplim els bidons, foto de la canalla i reeemprenem el cami. Ara ja ho veiem tot més fàcil. Els collets ja són més petits. Vinga som-hi !.

Passem pel bell mig de Calaf. Avui és dissabte , dia de mercat. El famós Mercat de Calaf que tant renom ens ha donat. De totes maneres ja sigui per la crisi els darrers anys la cosa va cap avall i no està vivint un dels seus millors moments.

Un recorregut força familiar de les sortides típiques calafines: Castellfollit , Torà , Biosca , Sanaüja i finalment ens arribem a Ponts. Amb en Julià quedem en fer una aturadeta més llarga i reparadora a Ponts .

Al Restaurant el Xalet és on fem el control. Saludo al jefe, en Ciscu que ja està posant ordre a les taules. Jo em foto una coca cola i una bossa de patates que em permetran carregar les piles pel tram final.

Tornem a l'asfalt. Creuem Ponts i fem la pujada de la sortida del poble., Una menys !.

El paisatge que tenim en fornt ens dona una mala espina terrible. Veiem uns nuvolots foscos, foscos al darrera d'Artesa que amenacen amb fotre'ns molls .
Per sort nosaltres trenquem a esquerra i ens dirigim cap a Agramunt. La capital del torró. Podriem aprofitar l'avinentesa com jo vaig fer fa uns dies , per carregar-ne , ara que estem a punt d'acabar-los ....

Per si no en teniem prou , ara el canvi de la bici d'en Julià decideix deixar de treballar i li acaba amargant els darrers quilòmetres. Paciència i pa torrat !.

Quan afrontem les darreres rectes que menen a Tàrrega , quedem impressionats de la gran quantitat de conills que hi ha en aquest tram.

Amb una total impunitat creuen els camps i els veus constantment moure's tot entrant i sortint d'uns enormes caus que li donen un toc especial al paisatge . Increible !. Sort que no som caçadors !.

Passem Claravalls. Darrers metres i així finalment arribem a Tàrrega. Qaun som a la rotonda ens trobem en Asensio que ens ve de cara. Carai amb aquest home , No en té prous de quilòmetres i ara fa el recorregut en sentit contraari , o que ?.

Travessem el núcli i ens arribem al control d'arribada. Fem una mica de conya amb els del control . Gràcies per aguantar aquesta colla de tronats. Inclús algun d'ells flipa amb alguns dels nostes gadgets, com el mirallet al casc d'en Julià (un invent que porta des de la PBP del 95) , el meu mirallet al manillar , la dinamo o el e-werk. Ja ho deia abans quina mà de catxarreria que portem. Sols ens falta aigua calenta i dutxa ... a la bici !.

Encara tinc temps de mirar de fer un parell de les meves bestieses , que em permeten descobrir algún indret desconegut de Tàrrega com una antiga necròpolis jueva. Això si amb els crits de fons dels aficionats al futbol que estan veient un partit de canalla. Quin a esportivitat que demosten amb els seus crits. Si senyor!.

La propera setmana toca prop d'aqui a la Fuliola.

Fotos Picasa    Fotos Picasa (Àlex)   Resultats    Homologacions   Track openrunner